In Tanits today we have been following the path towards the Stop Motion film about our projet. Some of us are still working on the writen text or organizing scenes. Some of us are designing our characters and prompts with playdough and lego briks. A couple of groups have been taking photos and one of them started recording the oral text. There is still some work to do but it seems we are on the way to finish them.
We have been continuing the producton of our stop motions. Some groups are working on the story and planning the scenes. Some groups are working on the characters and attrezzo elements in order to start taking photos. Some grops started taking photos. We are keeping them in the drive. Once we have the sequence we are going to record the voices.
Its a long process, however we are one the last stages of it.
After finishing the translation of the text, we have been preparing a document with all scenes divided. The objective was to divide every action. Later, we drawn each scene thinking on the materials we would be using.
Some groups today started to model playdough and building with Lego what they need in order to start taking photos.
After writing a text from scratch and traslating it into English, today we have been creating the Story book. It is basically split the story in scenes. Later we have to draw what is happening in that particular scene. Apart from this we have to consider the material we are going to use in our stop motion.
We have been creating stories related to each side of our project. Now we are translating them. In the process we have realized that it is not possible to translate word by word because some expressions have a meaning all together but they have a completely different one if your translate them word by word. In the meantime we have also discovered some errors in the original writing in Catalan or Spanish.
El passat dimarts, vam tenir el plaer de conèixer de l’esquiador de fons paralímpic, Pol Makuri. És el primer espanyol amb paràlisis cerebral que participa en uns Jocs d’hivern. La xerrada va començar amb un objectiu molt clar per part seva: “estic aquí perquè lluiteu pels vostres somnis i no us rendiu mai”.
El Pol va compartir amb nosaltres la seva experiència als Jocs Paralímpics de Pekin 2022 i mitjançant un vídeo vam poder gaudir de les imatges de la seva participació i la d’altres esquiadors paralímpics.
Tot seguit, ens va explicar les seves vivències esportives des de petit fins a l’actualitat. Durant la seva infància va jugar a hoquei, tot i que, inicialment no li va ser fàcil, ja que li van tancar les portes en un primer equip. Però finalment va jugar en un altre, on va gaudir de moments de joc i sobretot, amb els seus companys d’equip. Ens va ensenyar les adaptacions que ell mateix es va fer per poder jugar i no fer-se mal. Com per exemple, a l’estic.
Amb el pas del temps, va decidir deixar de practicar hoquei per començar amb l’esquí de fons d’una manera més professional. Així doncs, va entrenar i es va esforçar molt per anar millorant dia a dia i per obrir-se, de mica en mica, les portes que el portarien a la participació en els Jocs paralímpics d’hivern. També ens va parlar de la seva participació a la marató internacional més important de curses de muntanya, la Zegama Aizkorri.
Després de conèixer una mica més en Pol, ens va mostrar totes les disciplines que participen en els jocs paralímpics tant d’hivern com d’estiu. Vam observar imatges de diferents esports i els seus atletes. Vam veure des de la boccia, el goalball… fins al tir amb arc o l’hípica.
Per concloure amb la xarrada, vam veure un vídeo on vam poder veure el dia a dia de persones amb discapacitats molt diferents: des d’un cec fins a una persona sense braços. Van ser unes imatges que ens van impactar i sorprendre molt positivament. Finalment, vam poder preguntar-li totes les curiositats que teníem.
Com ens va dir el Pol… en molts moments haurem de decidir entre defallir o lluitar. I com és evident, ell ens anima a LLUITAR per aconseguir els nostres somnis.
As we have been doing lately, we are translating the stories we have chosen in order to reach our goal: a stop motion story explaining an aspect about our project.
We are finding some difficulties. In some parts of the original texts there are spelling mistakes. As a consequence, translators are not useful.
A great example about how the translator was not accurate is when we wanted to translate: “McDonald’s encantat” and we got: “Enchanted McDonald’s”. Luckily we realized that we meant: “Haunted McDonald’s”.
It’s a tough process but we are liking it and it may be worth it once we finish this challenge.
A Educació Física, paral·lelament a altres propostes, ens hem preguntat “De què tracta la vida si parlem d’esport?”. A partir d’aquesta qüestió hem conversat de l’esport femení i masculí, hem conegut esportistes d’elit de la comarca i hem reflexionat sobre el sacrifici, l’esforç i voluntat que han demostrat aquests esportistes per arribar a ser professionals i en el cas d’alguns, participar en uns jocs olímpics o un mundial.
Arran de la pregunta inicial, ens hem plantejat també com viu l’esport una persona amb discapacitat. Hem descobert que hi ha esports que s’adapten i d’altres que únicament són per persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Vam dedicar una sessió a practicar el goalball, va ser una experiència molt enriquidora i nova per les Tanits. Van poder viure en primera mà, la dificultat de practicar un esport sense visibilitat i tenint només com a referència el so de la pilota.
A més a més, vam conèixer, mitjançant una notícia, l’esportista professional igualadí, d’esquí de fons i de curses de muntanya amb paràlisi cerebral, en Pol Makuri. Vam visualitzar un petit documental sobre ell i la seva participació en la Zegama Aizkorri, una marató de muntanya. I tindrem la sort de conèixer-lo personalment i gaudir d’una xerrada dimarts vinent. Estem molt emocionats!
Des de ben petits tenim una certa idea del que voldrem ser de grans.
Evidentment, la nostra manera de pensar és increiblement més poderosa que quan ens fem grans.
Somiem amb ser astronautes, jugadors de futbol, doctors, etc.
Somiem que tindrem cases grans i “molta pasta” 😂😂.
Imaginem, en molts casos, que la nostra família continuarà igual. Com a molt, que la gent serà més gran però no ens faltarà mai.
També hi ha una clara tendència a imitar als nostres pares i a les nostres mares.
I a mi el que m’agradaria saber és: fins a quin punt el que somien es farà realitat?
Doncs bé, hi ha coses que podem controlar i coses que no. Però això ho deixarem per a més endavant.
De moment que continuïn somiant i il·lusionant-se i, si pot ser, que això no s’acabi mai 😊.
Moltes vegades sembla que a la vida només ens han de passar coses bones. Sembla que si no estàs content/a, les coses que et preocupen te les has de guardar per a tu mateix.
En canvi, quan et passen coses bones, tothom vol contar-les. És fàcil mostrar les coses que et fan feliç i per les que et sents orgullós/osa.
La realitat és que hauríem de normalitzar que a la vida hi ha moments de tot tipus. Moments on estem eufòrics, moments on les coses no ens van tan bé, moments on el temps vola i moments que sembla que no acabaran mai. I per què hauria d’estar normalitzat això? Doncs perquè tothom té aquests moments. És cíclic, i tot passa.
A la classe de les Tanits, aprofitant el nostre projecte d’aula, vam parlar de diferents moments de la nostra vida on hem estat tristos, on hem estat feliços, on hem sentit molta il·lusió, etc. I, com deia abans, tothom tenia moments de tot tipus.
Escoltar als nens i nenes parlar de certes coses hauria de ser una tasca obligatòria. Moltes vegades ens adonaríem de totes les coses que ells/elles poden ensenyar-nos.
