Després de la conversa amb el Toni, ell va poder buscar uns professionals que ens poguessin fer el forat a la paret de la sala de la futura ràdio de l’escola. Va acordar amb ells un dia per venir i aquesta setmana ja ens han vingut a fer el primer pas per tenir la finestra desitjada.

En Jaime i en Pablo han fet les obres seguint les mesures que havíem pensat i, abans d’acabar la seva tasca, hem pogut acostar-nos i fer algunes preguntes que no han dubtat a respondre’ns (per què hi ha aquest ferro, quin material és aquest que trobem entre el pladur, per a què serveix…).

El següent pas serà posar el vidre fix per tenir la nostra finestra acabada! Ja tenim ganes de veure el resultat final!

Gràcies Jaime i Pablo!

Triat el nom per la ràdio continuem amb una altra de les tasques importants que tenim a la xarxa de coneixements del nostre projecte: on ubiquem la ràdio?

Mitjançant un plànol de l’escola, iniciem una primera conversa. Tenim clar que hi ha espais que no podem fer servir així que ens centrem en aquells altres que creiem disponibles. A la classe ens adonem que alguns d’aquests espais no els coneixem així que decidim voltar per l’escola amb l’objectiu de conèixer qualsevol lloc i valorar la possibilitat que allà dins puguem fer ràdio. En petits grups i amb un plànol, anem desenvolupant el nou repte. Després d’una estona tornem a la nostra aula i compartim observacions i idees sorgides. Valorem que a la gran majoria ens agraden dos dels espais que desconeixíem i decidim compartir punts forts d’ambdós espais per anar-los anotant a la pissarra.

La visita a Ràdio Nova ens ajuda en la tria, creiem que el lloc més adequat serà l’espai de trobada que queda a prop del magatzem del Toni. A més a més, recordem el vidre fix i ens agrada la idea de poder posar-ne un a la paret del passadís, així la resta de persones podran veure com es fa ràdio i inclús saber si s’ha acabat la gravació i poden entrar o no. Prenem mesures i valorem la grandària d’aquesta finestra-vidre, després amb un paper d’embalar intentem representar-la i el deixem penjat per fer-nos una idea. A més a més, anem a buscar un patufet per tenir present a quina distància del terra hauríem de col·locar el vidre, volem que també els més petits de l’escola puguin veure com es grava. Per això, la Lía pensa amb l’Aday i el va a buscar, ell es col·loca i reajustem l’alçada. Ens agrada molt! Però, aquesta sala l’ocupen els mestres de la comunitat de grans per fer les seves reunions… cal demanar permís i decidim anar a buscar a la Marta Trullols per presentar la nostra idea i valorar amb ella la possibilitat d’ocupar aquest espai.

Amb la Marta anem fins al passadís i ens col·loquem just al davant de la sala. Aprofitem que tenim al Toni molt a prop i li demanem que també ens escolti, ja que ell en sap molt sobre obres! Els expliquem tot el que hem pensat i els ensenyem el possible vidre, després preguntem a la Marta si seria possible ubicar allà la ràdio de l’escola i al Toni si creu que seria possible fer un forat per posar un vidre. La Marta s’il·lusiona amb nosaltres i ens comenta que ella mateixa parlarà amb els mestres de grans per buscar un altre espai on reunir-se, el Toni també s’engresca i s’ofereix a buscar una persona experta a fer forats i col·locar vidres per assessorar-se i ens promet que ens explicarà tot el que li expliquin.

De moment, tenim ubicació per la ràdio, però se’ns gira molta feina per refer l’espai!

Fa unes setmanes les Tanits vam desplaçar-nos fins a Ràdio Nova, la ràdio del nostre poble. Allà ens van atendre la Marisa i la Mireia, dues de les persones referents que fan possible que puguem gaudir de la ràdio a Vilanova del Camí.

Vam poder veure tant l’espai on preparen els programes, la zona de redacció, com l’espai on graven, l’estudi de ràdio. La Marisa, que és la directora de Ràdio Nova, va respondre’ns a totes les preguntes que nosaltres portàvem, però també ens va explicar altres dades força interessants que ens serviran per aplicar en la nostra futura ràdio.

Què han estudiat per poder fer ràdio, com s’organitzen les persones que allà treballen, quin tipus de programes realitzen, com preparen aquests programes, quines eines són importants per poder fer ràdio, com es cuiden la veu… són algunes de les preguntes necessàries que prèviament a l’escola havíem pactat com a importants a fer. Però, visitar una ràdio professional sempre inspira i provoca altres preguntes que fora d’aquest espai no se’ns havien ocorregut. La Marisa i la Mireia ens van fer adonar de la importància de les característiques que ha de complir l’espai. Ens fixem en les parets i la forma del que sembla han fixat a sobre, ens expliquen que és un material especial per amortir la veu i que aquesta sigui més dolça. També ens fixem en el vidre fix que separa l’espai de redacció i del de gravació, interessant i important per poder veure’s i valorar si la gravació ha acabat.

Abans d’acomiadar-nos, fem l’última pregunta: “Ens podríeu donar un consell per fer bona ràdio?”. La Marisa i la Mireia tenen molt clara la resposta, “que tot el que comuniqueu a través de la vostra ràdio, sigui sempre veritat”.

Tenim nom!

Després de buidar l’urna, ens hem repartit les paperetes per grups per tal de poder fer un primer recompte. Quan cada grup ha obtingut els números de paperetes de cada opció, els hem posat en comú i els hem anotat en un full de dades per després fer els càlculs i trobar el nombre final de vots. Per poder arribar a aquests números finals cadascú ho ha fet fent servir les seves estratègies; amb reglets, alguns dits, amb sumes per descomposició (o en aranya com diuen molts), amb algoritmes verticals, o calculant mentalment… tot és vàlid quan sabem per a què fem el que fem, és a dir, quan hi ha comprensió. I amb els resultats finals, arriba el desenllaç: RÀDIO MARTA MATA!

Divisió d’opinions, uns més contents que d’altres, però cal saber entomar aquest resultat tant si agrada com si no i continuar amb el nostre repte.

Amb els resultats hem decidit crear un gràfic de barres per tal de poder representar-ho de manera visual i, amb aquestes estadístiques, hem anat aula per aula a comunicar la bona nova: tenim nom per la nostra ràdio!

Un cop a la nostra aula, ens hem tornat a preguntar si podíem representar d’alguna altra manera aquests resultats. Alguns pensaven a dibuixar i d’altres en deixar-ho per escrit. Finalment, la Cristina ens ha presentat una nova manera, per percentatges. En veure el símbol molts i moltes l’hem relacionat amb les compres i alguns productes que tenim a casa: “el 0% del Colacao vol dir que no té sucre”… Tot i la complexitat del concepte, ens hem atrevit a provar per mitjà del mateix gràfic de barres que ja teníem. L’hem tornat a crear, però aquest cop per manipular-lo. A partir d’una única barra que representava el 100%, hem pintat amb tres colors diferents les tres opcions segons la quantitat de vots. Després hem doblegat per la meitat aquesta barra per adonar-nos que vol dir el 50%, i hem pogut comprovar com l’opció més votada no arriba (per poc!) a aquesta meitat.

Podem dir que la meitat del Marta Mata, és a dir, el 50%, ha votat “Ràdio Marta Mata”?

No! Però casi!

Paperetes, urna, cens, vots… eleccions.

Recomptes, càlculs, estadístiques, percentatges… resultats.