Per tal de poder començar a decidir com volem l’espai de la sala de la ràdio, baixem fins allà per mirar amb deteniment tot el que hi ha. De manera individual, cadascú va anotant el que observa en un paper gran que hem repartir abans. Les anotacions són totalment lliures; hi ha infants que dibuixen alhora que apunten paraules claus, altres prefereixen escriure sense dibuixar… De mica en mica, anem compartint entre nosaltres allò que veiem alhora que van sorgint idees de tota mena. I entre converses sorgeix la necessitat de mesurar, mesurar parets! Per això anem a buscar cintres mètriques i les compartim per trobar números importants.
Seguim compartint allò que observem i ens adonem que hi ha objectes i instal·lacions que no podrem canviar i que, per tant, cal tenir-les molt presents en el nostre disseny final.
Un cop hem pres anotacions de tot el que creiem imprescindible, tornem a l’aula per compartir el que comencem a pensar. És curiós veure com són les nostres maneres de prendre anotacions, les estratègies que tenim a l’hora de representar l’espai, la necessitat per escriure paraules que donen més significat o seguretat per recordar després detalls…
I entre representacions i dibuixos sorgeix una idea, i si fem una maqueta de com volem la sala de ràdio?
Comentaris recents