Després de la conversa amb el Toni, ell va poder buscar uns professionals que ens poguessin fer el forat a la paret de la sala de la futura ràdio de l’escola. Va acordar amb ells un dia per venir i aquesta setmana ja ens han vingut a fer el primer pas per tenir la finestra desitjada.

En Jaime i en Pablo han fet les obres seguint les mesures que havíem pensat i, abans d’acabar la seva tasca, hem pogut acostar-nos i fer algunes preguntes que no han dubtat a respondre’ns (per què hi ha aquest ferro, quin material és aquest que trobem entre el pladur, per a què serveix…).

El següent pas serà posar el vidre fix per tenir la nostra finestra acabada! Ja tenim ganes de veure el resultat final!

Gràcies Jaime i Pablo!

Triat el nom per la ràdio continuem amb una altra de les tasques importants que tenim a la xarxa de coneixements del nostre projecte: on ubiquem la ràdio?

Mitjançant un plànol de l’escola, iniciem una primera conversa. Tenim clar que hi ha espais que no podem fer servir així que ens centrem en aquells altres que creiem disponibles. A la classe ens adonem que alguns d’aquests espais no els coneixem així que decidim voltar per l’escola amb l’objectiu de conèixer qualsevol lloc i valorar la possibilitat que allà dins puguem fer ràdio. En petits grups i amb un plànol, anem desenvolupant el nou repte. Després d’una estona tornem a la nostra aula i compartim observacions i idees sorgides. Valorem que a la gran majoria ens agraden dos dels espais que desconeixíem i decidim compartir punts forts d’ambdós espais per anar-los anotant a la pissarra.

La visita a Ràdio Nova ens ajuda en la tria, creiem que el lloc més adequat serà l’espai de trobada que queda a prop del magatzem del Toni. A més a més, recordem el vidre fix i ens agrada la idea de poder posar-ne un a la paret del passadís, així la resta de persones podran veure com es fa ràdio i inclús saber si s’ha acabat la gravació i poden entrar o no. Prenem mesures i valorem la grandària d’aquesta finestra-vidre, després amb un paper d’embalar intentem representar-la i el deixem penjat per fer-nos una idea. A més a més, anem a buscar un patufet per tenir present a quina distància del terra hauríem de col·locar el vidre, volem que també els més petits de l’escola puguin veure com es grava. Per això, la Lía pensa amb l’Aday i el va a buscar, ell es col·loca i reajustem l’alçada. Ens agrada molt! Però, aquesta sala l’ocupen els mestres de la comunitat de grans per fer les seves reunions… cal demanar permís i decidim anar a buscar a la Marta Trullols per presentar la nostra idea i valorar amb ella la possibilitat d’ocupar aquest espai.

Amb la Marta anem fins al passadís i ens col·loquem just al davant de la sala. Aprofitem que tenim al Toni molt a prop i li demanem que també ens escolti, ja que ell en sap molt sobre obres! Els expliquem tot el que hem pensat i els ensenyem el possible vidre, després preguntem a la Marta si seria possible ubicar allà la ràdio de l’escola i al Toni si creu que seria possible fer un forat per posar un vidre. La Marta s’il·lusiona amb nosaltres i ens comenta que ella mateixa parlarà amb els mestres de grans per buscar un altre espai on reunir-se, el Toni també s’engresca i s’ofereix a buscar una persona experta a fer forats i col·locar vidres per assessorar-se i ens promet que ens explicarà tot el que li expliquin.

De moment, tenim ubicació per la ràdio, però se’ns gira molta feina per refer l’espai!

Fa unes setmanes les Tanits vam desplaçar-nos fins a Ràdio Nova, la ràdio del nostre poble. Allà ens van atendre la Marisa i la Mireia, dues de les persones referents que fan possible que puguem gaudir de la ràdio a Vilanova del Camí.

Vam poder veure tant l’espai on preparen els programes, la zona de redacció, com l’espai on graven, l’estudi de ràdio. La Marisa, que és la directora de Ràdio Nova, va respondre’ns a totes les preguntes que nosaltres portàvem, però també ens va explicar altres dades força interessants que ens serviran per aplicar en la nostra futura ràdio.

Què han estudiat per poder fer ràdio, com s’organitzen les persones que allà treballen, quin tipus de programes realitzen, com preparen aquests programes, quines eines són importants per poder fer ràdio, com es cuiden la veu… són algunes de les preguntes necessàries que prèviament a l’escola havíem pactat com a importants a fer. Però, visitar una ràdio professional sempre inspira i provoca altres preguntes que fora d’aquest espai no se’ns havien ocorregut. La Marisa i la Mireia ens van fer adonar de la importància de les característiques que ha de complir l’espai. Ens fixem en les parets i la forma del que sembla han fixat a sobre, ens expliquen que és un material especial per amortir la veu i que aquesta sigui més dolça. També ens fixem en el vidre fix que separa l’espai de redacció i del de gravació, interessant i important per poder veure’s i valorar si la gravació ha acabat.

Abans d’acomiadar-nos, fem l’última pregunta: “Ens podríeu donar un consell per fer bona ràdio?”. La Marisa i la Mireia tenen molt clara la resposta, “que tot el que comuniqueu a través de la vostra ràdio, sigui sempre veritat”.

Tenim nom!

Després de buidar l’urna, ens hem repartit les paperetes per grups per tal de poder fer un primer recompte. Quan cada grup ha obtingut els números de paperetes de cada opció, els hem posat en comú i els hem anotat en un full de dades per després fer els càlculs i trobar el nombre final de vots. Per poder arribar a aquests números finals cadascú ho ha fet fent servir les seves estratègies; amb reglets, alguns dits, amb sumes per descomposició (o en aranya com diuen molts), amb algoritmes verticals, o calculant mentalment… tot és vàlid quan sabem per a què fem el que fem, és a dir, quan hi ha comprensió. I amb els resultats finals, arriba el desenllaç: RÀDIO MARTA MATA!

Divisió d’opinions, uns més contents que d’altres, però cal saber entomar aquest resultat tant si agrada com si no i continuar amb el nostre repte.

Amb els resultats hem decidit crear un gràfic de barres per tal de poder representar-ho de manera visual i, amb aquestes estadístiques, hem anat aula per aula a comunicar la bona nova: tenim nom per la nostra ràdio!

Un cop a la nostra aula, ens hem tornat a preguntar si podíem representar d’alguna altra manera aquests resultats. Alguns pensaven a dibuixar i d’altres en deixar-ho per escrit. Finalment, la Cristina ens ha presentat una nova manera, per percentatges. En veure el símbol molts i moltes l’hem relacionat amb les compres i alguns productes que tenim a casa: “el 0% del Colacao vol dir que no té sucre”… Tot i la complexitat del concepte, ens hem atrevit a provar per mitjà del mateix gràfic de barres que ja teníem. L’hem tornat a crear, però aquest cop per manipular-lo. A partir d’una única barra que representava el 100%, hem pintat amb tres colors diferents les tres opcions segons la quantitat de vots. Després hem doblegat per la meitat aquesta barra per adonar-nos que vol dir el 50%, i hem pogut comprovar com l’opció més votada no arriba (per poc!) a aquesta meitat.

Podem dir que la meitat del Marta Mata, és a dir, el 50%, ha votat “Ràdio Marta Mata”?

No! Però casi!

Paperetes, urna, cens, vots… eleccions.

Recomptes, càlculs, estadístiques, percentatges… resultats.

El passat dilluns 26 i dimarts 27 de febrer vam poder dur a terme el procés electoral per triar el nom de la futura ràdio de l’escola. Prèviament, vam organitzar-nos per torns i ens vam distribuir les diferents tasques per poder atendre a tots els votants.

Les famílies van poder votar a les entrades i sortides, i els nostres companys i companyes van poder fer-ho dins l’horari lectiu amb els mestres i practicants. Nosaltres vam estar força nerviosos, molt pendents que tot sortís bé, però també satisfets de veure com estàvem sent capaços de mobilitzar a la comunitat educativa per prendre una decisió important.

Tot i que al principi vam pensar amb què els votants fossin estrictament del cens de l’escola, vam anar adonant-nos que altres persones estaven força motivades i il·lusionades en formar part d’aquesta votació. Molts avis i àvies van acostar-se per demanar poder participar, també les dones de la neteja van voler dir la seva, i inclús dos exalumnes que s’enyoraven van agafar una papereta per deixar la seva opinió.

Tot està decidit! Ara ens tocarà fer el recompte de vots per saber quin serà EL NOM DE LA RÀDIO DE L’ESCOLA!

Un cop ho tenim tot a punt, arriba el moment de convidar a la resta de la comunitat educativa. En petit grup preparem què explicarem i ens distribuïm el discurs, després practiquem a la classe i ens ajudem compartint consells per tal de millorar la postura corporal, la projecció de la veu o el control dels nervis d’exposar davant d’altres persones. Quan estem segurs i segures, anem a les aules dels nostres companys i companys d’escola per fer difusió de les votacions!

En paral·lel anem creant uns cartells per penjar a les diferents portes d’entrada a l’escola, amb ells volem informar a les famílies i convidar-les que participin també en la tria del nom de la futura ràdio de l’escola.

Per poder preparar les votacions reflexionem sobre aquest procés pensant molt bé com el realitzen els adults i què necessitarem per dur-lo a terme.

Per una banda, decidim l’espai on el farem i ens és fàcil posar-nos d’acord, el vestíbul de l’escola serà el lloc més adequat sobretot per la seva ubicació cèntrica i de pas. Pensem també en les dates, i per això mirem un calendari del mes de febrer. Estem d’acord amb el fet que un dia serà insuficient si volem que votin tots els infants de l’escola i les seves famílies, i acabem triant els dies 26 i 27 de febrer.

Un cop decidit el quan i l’on, passem a pensar en els materials i eines que necessitarem. Coincidim en el fet que ens cal una urna, primer se’ns acut fer-la nosaltres mateixos, però després ens adonem que les urnes dels adults són transparents i que potser aquesta característica és important per poder dur a terme un procés electoral transparent i just. “I si l’ajuntament ens deixa una de les seves?”, diu algú. I com sempre, quan pensem en ajuntament pensem amb el pare de l’Oliver, en Dani, que treballa allà i que sempre ens dona un cop de mà. Quan parlem amb ell, de seguida s’ofereix a ajudar-nos i, dies més tard, aconseguim tenir l’urna a l’escola!

Els adults, quan estan a la taula de votacions, també tenen uns papers on miren i anoten qui ha votat. Ningú sap com es diuen aquests papers i tampoc què apareix exactament així que la Cristina ens explica que es tracta d’un cens, unes llistes amb les dades personals de les persones que poden votar en aquella mesa electoral. “Necessitem un cens de l’escola!”, anem verbalitzant. En aquest tema és la Dolors, l’administrativa de l’escola, qui ens pot ajudar i baixem alguns de nosaltres a demanar-li aquestes llistes.

Després, ens posem a treballar al voltant de les paperetes. Cadascú de nosaltres dissenya la papereta tal com la imagina, més tard la compartim davant de la resta. De mica en mica, mitjançant el Canva i el projector, tots junts anem distribuint la informació i afegint petits detalls per personalitzar la nostra papereta.

“I quantes paperetes necessitarem?”, preguntem. Comença una gran conversa, tenim clar que hem de tenir present a tots els infants i mestres de l’escola, però, i les famílies com les comptem? Alguns creuen que tothom vindrà a votar i, per tant, haurem de tenir-ne moltes; d’altres no estem d’acord i creiem que tothom no podrà venir a votar. Finalment, després de molt debatre, acabem acordant que comptarem un membre per família i, si ens falten, podrem fer fotocòpies. D’aquesta manera, no malgastarem paper.

Calculem! Sumem tots els infants de l’escola, i busquem després el doble per tal d’afegir un membre per família. També sumem el nombre de mestres, practicants i altres persones que formen part de l’escola. Arribem a obtenir la xifra de 384 paperetes! Parlem llavors de la mida i mirem quantes ens hi caben en un full DIN-A4. Observem que caben 3. “Quantes fotocòpies li demanem al Toni ara?”, ens pregunta la Cristina. En petit grup pensem i busquem la resposta, però no és fàcil. Amb una mica d’ajuda descobrim que cal repartir la xifra de 384 en 3 grups, ja que 3 són les paperetes que podem encabir en un full. Finalment trobem que necessitarem 128 còpies! Li demanem al Toni aquestes còpies i, amb la guillotina, les tallem i preparem pel gran dia!

Per poder dur a terme aquest gran repte de crear una ràdio necessitem moltes coses així que comencem realitzant la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes aquestes necessitats visualment.

Un dels punts amb el que tots i totes coincidim és la necessitat de buscar un bon nom per la nostra ràdio. Per parelles i amb un Chromebook descobrim un mapa de Catalunya amb totes les ràdios escolars localitzades. Decidim dedicar una estona a l’anàlisi dels diferents noms per tal de poder inspirar-nos i pensar amb el nostre. Després posem en comú les nostres recerques i acabem concloent que moltes tenen el mateix nom de l’escola o institut, però que d’altres han triat noms que tenen a veure amb les accions que es duen a terme en una ràdio donant un toc més original.

Se us acut com es podria dir la nostra ràdio?

Mil idees i combinatòries anem escoltant i anotant a la pissarra, al final ens quedem sense espai on escriure! Però cal ser realistes, imaginem-nos davant el micro dient alguns d’aquests noms, són pràctics de dir i entendre? De mica en mica, anem descartant molts dels noms fruit de la impulsivitat i emoció. Finalment, ens queden 6 noms que ens agraden i decidim fer una votació entre nosaltres per descartar-ne alguns més. Observem que tenim 3 noms que ens agraden força i no queda clar quin d’ells és el més triat. Però, un moment, si la ràdio és de l’escola, som les Tanits les que l’hem de decidir?
Tot i que algú creu que sí, la gran majoria pensem que la resta de companys i companyes de l’escola haurien de poder dir el que pensen.

Podem fer unes votacions on voti tota l’escola!

I així sorgeix una gran idea-repte més: proposem un procés electoral per triar el nom de la nostra ràdio!

Les Tanits tenim un nou repte entre mans!

Després d’acabar la nostra part del conte col·laboratiu, vam trobar-nos per pensar quin projecte d’aula volíem. Vam recuperar algunes converses del primer trimestre per adonar-nos que els nostres interessos giraven al voltant del món i les notícies, l’Aitor ens va fer memòria recordant el terratrèmol del Marroc del qual parlàvem al setembre amb molta emoció; ens agrada saber que està passant i el perquè. Però, posem sobre la taula una necessitat que per nosaltres és molt important; saber parlar projectant la veu i controlar els nervis quan exposem davant dels altres. Aquest curs promocionem i no perdem de vista aquest moment, tenim clar que hem de saber transmetre i compartir la nostra promesa davant la resta de l’escola i les famílies.

“Quin projecte podríem fer que ens ajudi a millorar la manera com ens expressem davant els altres i alhora ens permeti estar al dia del que passa al món?”, ens pregunta la Cristina. “Podríem fer un telenotícies!”, comparteix el Jon Ruiz. Ens emocionem amb la idea i sumem idees que ens venen al cap. Alguns manifesten que podríem sortir per televisió inclús!

Dies més tard reprenem la nostra conversa, hem pogut madurar les idees inicials i compartim altres punts de vista. Toquem de peus a terra per adonar-nos que no podrem sortir per televisió, almenys no per alguna d’aquestes que veiem des de casa. Pensem en altres mitjans de comunicació que ens ajudarien a treballar les nostres inquietuds i sorgeix la ràdio. Algunes Tanits comparteixen que per la ràdio es poden fer moltes coses, altres expliquen que coneixen altres escoles que en tenen i, sense adonar-nos-en, sorgeix una altra possibilitat. “Podríem fer una ràdio a l’escola!”, diuen alguns.

A la pissarra anem anotant els punts forts de fer un telenotícies i els punts forts de crear una ràdio a l’escola. En qüestió de 5 minuts, la banda de la ràdio ens queda repleta de possibilitats. Ho tenim clar; “Volem crear la ràdio del Marta Mata!”, i el més bonic és que tots i totes estem d’acord! Ràpidament, engeguem la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes les idees i propostes que tenim a la pissarra: pensar un bon nom per la ràdio, ubicar-la dins l’escola, comprar el material que necessitem, anar a veure alguna ràdio i conèixer experts que ens assessorin…

I un cop tenim les idees endreçades, passem a l’acció, hem d’aprofitar la il·lusió i motivació del moment! Com ara ja tenim les nostres adreces electròniques personals, agafem Chromebooks individualment i busquem un correu que la Cristina ens ha enviat amb un enllaç per descobrir la ràdio escolar de tres escoles diferents. Ens posem auriculars i anem escoltant els diferents programes mentre a la llibreta anem anotant idees que ens agraden i altres curiositats que podríem aprofitar. Després, les posem en comú en gran grup i prenem nota!