QUAN LA HISTÒRIA NO ÉS AGRADABLE!!!
Amb la lectura del Petit Príncep hem descobert un nou personatge: l’home de negocis. Un senyor que vol posseir més i més riqueses i per això compra els estels de l’univers. Amb aquest capítol se’ns han obert noves possibilitats. Per un costat la correspondència amb el bevedor pel que fa al que hem anomenat “el peix que es mossega la cua”. En segon lloc hem descobert l’origen de moltes de les grans fortunes catalanes i espanyoles, d’entre el segle XIX i l’inici del XX. I en tercer lloc ampliarem el treball de la mesura incorporant les de l’univers.
En aquest article recollim alguns dels textos que els Petits Prínceps hem fet després del visionat i posterior conversa del documental “Sense Ficció. Negrers. La Catalunya esclavista”.
1- DAVID ESCOBAR
El meu protagonista d’aquesta història va ser un esclau que es deia Abdu, l’any 1871.
Ell no volia ser esclau, però van entrar a la seva cabana on vivia amb el seu germà, la seva mare i el seu pare, i sel van emportar a Cuba. El van vendre i li van dir que si no feia el treball el castigarien sense veure a la seva família.
Es va posar a treballar pero no va veure mai mes a la seva familia.
2- FELIP AGUILERA
A l’any 1899 sense adonarme estava a un vaixell amb 124 persones més. En aquesta història el protagonista soc jo Thomas Furra de Ghana.
Va ser la pitjor experiencia de la meva vida, hi havia tanta gent en tan poc espai i jo tenia claustrofobia. Però tot això va passar despres de que em segrestes el que en aquell moment era el meu millor amic… Ara se li podria dir enemic. Tornant al vaixell, la olor era horrible es clar teniem que fer les nostres necessitats al vaixell, i per ultim menjavem 1 vegada al dia i quasi res.
Per sort al dia 39 els van enxampar i vaig tornar a casa.
3- ELIÁN GÓMEZ
Hi havia una vegada un matí en el segle XIX un esclau que es deia Nerthur que anava en un vaixell. En aquell temps la venta de esclaus era ilegal però Catalunya continuava amb el comerç, segrestant persones negres, com li ha passat a Nethur.
Els posaven en la factoria fins que arribes el vaixell. Aquest seria l’últim matí, feia molta calor i a Nethur li consumia la por, no sabia que li farien en aquell lloc, pero estaba aliviat per sortir de la bodega. Al arribar el van posar a treballar de recolector de cacao.
El 1900 Nethur va arribar a Cuba amb 16 anys i va morir als 30 per no agafar el cacao bo i va ser castigat a “llatigassos”
Comentaris recents