En la nova sortida al parc fluvial, relacionada amb els nostres Aires de bosc, hem tingut un expert convidat: En Toni Monclús. Ell ens ha proposat una activitat que representa la continuació de l’anterior sortida, en què provàvem de representar la distància de mig quilòmetre. Des del pont de Can Titó, amb la vista endavant d’un tram del parc fluvial, el Toni ens ha proposat el repte de descobrir on s’acabava la distància d’1km. -Penseu que hi haurà aquesta distància fins l’altre pont o no?-. Després de dir i argumentar les nostres hipòtesis ens hem disposat a comprovar-les, tot agrupant-nos per treballar activament, fent servir els materials que portàvem (cordills i cintes mètriques), però també tenint en compte aspectes que el Toni ens ha explicat. I és que fa molt de temps que les persones han tingut i tenen la necessitat de mesurar longituds i distàncies. D’aquí l’inici de les mesures partint del propi cos: passes, braçades, polzades… Sabíeu que estirant un braç i posant l’altre com si subjectéssim una fletxa, la mesura aproximada és d’uns 90 cm? Però és clar, les passes, polzades, peus… no responien a mesures arbitràries per tothom. D’aquí la necessitat de crear les mesures universals que avui en dia tenim, les més importants de longitud i distància, el metre i el quilòmetre. Entre aquestes converses històriques hem descobert i experimentat amb l’odòmetre, instrument ben utilitzat en molts sectors, per mesurar distàncies llargues. Ho hem posat tot en plegat en joc per descobrir que de pont a pont no hi havia pas el quilòmetre que buscàvem, força menys ni que ens semblés una distància força llarga i possible. Hem anotat les nostres experiències al diari de natura i hem recuperat energies esmorzant. Després d’una estona de joc ben merescut, hem continuat parlant de mesures, retornant al metre quadrat. Amb troços de branques l’Aitana ens ha confegit un metre quadrat i hem reflexionat si, el material que vam portar a classe per construir-lo, ara el veiem possible veient la dimensió del metre quadrat.
Per últim, i després de dinar, hem volgut aprofitar l’entorn tranquil inspirdor per fer una tasca més d’introspecció: pensar individualment sobre l’autoavaluació del trimestre, en què “estic avançant” i en què “necessito millorar”. Amb forma de rotllana, hem encetat una conversa plena de recomanacions que uns i altres ens féiem, per poder afegir a les nostres idees.
Comentaris recents