La Ranya ens explica com ho va viure…

El passat dimarts dia 23 de abril vam anar a la plaça Cal Font per fer un treball amb grup. Vam estar amb tota la comunitat i vam fer els mateixos grups que quan vam anar a Penelles. Primer vam anar a la plaça i ens van explicar les coses que haviem de fer. La tercera pregunta ens va costar perquè era difícil trobar els noms de les llibreries, era més facil trobar les entitats. Al meu grup li costava molt escriure els noms del autor/es. Vaig ser una periodista perquè preguntava a la gent …per qui ha comprat el llibre? per què l’ha escollit? per què li ha agradat?…  També vam investigar les paradetes perquè podíem veure les coses que venen, veure els llibres que m’agradaven, les flors boniques i les persones que venien. També vaig veure la paradeta d’Ecomercaderet. El preu de la rosa més barata era de 5€ i la més cara de 15€, però jo em vaig sorprendre perquè vaig veure’n de 20€, 25€, i 30€. Vam fer preguntes sobre les roses i en total hi havien 24 parades. La procedència de la roses era del Maresme principalment. N’hi havien de molts colors com groc, rosa, vermell, blanc, blau i de colorins. I hi havien formats diferents com rams, rosa suelta i arreglos amb roses. Vaig descriure la meva rosa escollida que era molt vermella.

Aquest dimecres per la tarda hem gaudit, una vegada més, de l’assistència de les famílies a classe per fer una nova sessió conjunta Martamàtica. En aquesta ocasió, es tractava de decidir per grups on amagar un tresor a la nostra escola. Evidentment la dificultat, i la paciència, es concentraven en elaborar el mapa de la nostra escola, bàsic per realitzar l’activitat que podem proposar a d’altres cursos. En aquest treball sorgien dubtes sobre les proporcions, mesures, situació d’espais, orientació, representació de les plantes… Hem observat com, tot i fer molts anys que trepitgem l’escola, no sempre recordem o tenim clars tots els espais, ni és fàcil provar de representar-los seguint la lògica i l’estructura, sent fidels a la realitat. La tarda ha representat un inici d’aquesta activitat que haurem d’anar completant, elaborant indicacions per acabar trobant el tresor.

Avui dijous 4 d’abril hem gaudit d’una xerrada-taller, per part de la Diputació de Barcelona, on ens han explicat la importància de conèixer i cuidar el nostre aparell locomotor, encarregat de tots els moviments que realitzem. Hem repassat els principals ossos que conformen l’esquelet humà, els músculs i hem parlat d’altres components més específics com els tendons, lligaments i les articulacions. Tots ells indispensables per fer possible els nostres desplaçaments i posicions que al llarg del dia necessitem desenvolupar. A partir d’aquesta explicació central, hem explorat algunes maquetes, hem fet algun joc de rol i hem conversat sobre la importància de mantenir en bon estat el nostre cos, evitant les males postures que de vegades per poca consciència adoptem. Ens hem sensibilitzat una mica més, entenent que conèixer i estimar el nostre cos és bàsic si ens volem sentir bé per molt de temps.

Aquesta darrera setmana del trimestre ha estat especial i diferent. Segurament, per nosaltres, una de les últimes que a l’escola hem viscut de ple l’estar amb les persones, per conèixer-les, tot sabent conviure.

Les Matildes concretament ens hem agrupat amb els Patufets i Rovellons, primerament per ajudar als més petits a fer-se l’autoretrat amb una mica de la nostra guia. Entre rialles, i algun plor, i la col.laboració també dels Rovellons, hem anat donant els nostres consells, sota la mirada atenta dels petits i la il.lusió que els més grans compartíssim amb ells aquest temps. Per nosaltres ha representat una bona dosi de paciència i d’esforç per fer-nos entendre i respectar el seu ritme. Hem après a esperar, a ser més tendres i a posar-nos al lloc dels mestres. Seguidament hem visionat el curt For the birds, observant la diferència i les relacions que de vegades es donen quan no es vol entendre i acceptar als altres. N’hem parlat i hem reconegut que situacions semblants passen entre les persones. Per la tarda hem jugat a desmuntar la nostra cara partint de fotografies, per confegir noves imatges extravagants i divertides que resultaven de la barreja de retalls. Ha estat molt divertit!

A classe hem tancat la setmana amb una frase molt de Matildes que lluirà al decàleg de la convivència:

” A l’escola…Tots i totes som importants, tenim veu i som benvinguts/es!”

En la nova sortida al parc fluvial, relacionada amb els nostres Aires de bosc, hem tingut un expert convidat: En Toni Monclús. Ell ens ha proposat una activitat que representa la continuació de l’anterior sortida, en què provàvem de representar la distància de mig quilòmetre. Des del pont de Can Titó, amb la vista endavant d’un tram del parc fluvial, el Toni ens ha proposat el repte de descobrir on s’acabava la distància d’1km. -Penseu que hi haurà aquesta distància fins l’altre pont o no?-. Després de dir i argumentar les nostres hipòtesis ens hem disposat a comprovar-les, tot agrupant-nos per treballar activament, fent servir els materials que portàvem (cordills i cintes mètriques), però també tenint en compte aspectes que el Toni ens ha explicat. I és que fa molt de temps que les persones han tingut i tenen la necessitat de mesurar longituds i distàncies. D’aquí l’inici de les mesures partint del propi cos: passes, braçades, polzades… Sabíeu que estirant un braç i posant l’altre com si subjectéssim una fletxa, la mesura aproximada és d’uns 90 cm? Però és clar, les passes, polzades, peus… no responien a mesures arbitràries per tothom. D’aquí la necessitat de crear les mesures universals que avui en dia tenim, les més importants de longitud i distància, el metre i el quilòmetre. Entre aquestes converses històriques hem descobert i experimentat amb l’odòmetre, instrument ben utilitzat en molts sectors, per mesurar distàncies llargues. Ho hem posat tot en plegat en joc per descobrir que de pont a pont no hi havia pas el quilòmetre que buscàvem, força menys ni que ens semblés una distància força llarga i possible. Hem anotat les nostres experiències al diari de natura i hem recuperat energies esmorzant. Després d’una estona de joc ben merescut, hem continuat parlant de mesures, retornant al metre quadrat. Amb troços de branques l’Aitana ens ha confegit un metre quadrat i hem reflexionat si, el material que vam portar a classe per construir-lo, ara el veiem possible veient la dimensió del metre quadrat.

Per últim, i després de dinar, hem volgut aprofitar l’entorn tranquil inspirdor per fer una tasca més d’introspecció: pensar individualment sobre l’autoavaluació del trimestre, en què “estic avançant” i en què “necessito millorar”. Amb forma de rotllana, hem encetat una conversa plena de recomanacions que uns i altres ens féiem, per poder afegir a les nostres idees.

Les Matildes tenim ja un peu a l’institut! Per aquest motiu, aquesta setmana, ens han convidat al Pla de le Moreres i hem fet una passejada tot resolent els primers dubtes que tenim.

Ha estat una bona sorpresa veure que ens rebien dos exalumnes de la nostra escola, l’Anne i el Gerard. Ells ens han fet de guies i ens han explicat molt bé que començarem una nova etapa important, en què seguirem definint quiN tipus de persones volem ser en el futur. Serà el moment de fer noves amistats, coneixerem molta gent, veurem moltes maneres de comportar-se i ser …. un treball personal cap a la responsabilitat d’anar-nos construint, mentre descobrim i decidim els nostres interessos i quina és la nostra essència. Hem parlat de llibertat, emocions, neguits, oportunitats, tria, necessitats, d’entre moltes més coses interessants, i ens ha agradat retrobar germans, amics, coneguts i exalumnes amb qui sense dubtar-ho ens hem abraçat.

Les Matildes escriuen les seves emocions, després d’haver escenificat el pregó divendres passat.

Aquí teniu uns quants exemples de les seves vivències:

Jo quan vaig entrar al gimnàs i vaig veure tanta gent, em vaig posar contenta però també una mica nerviosa. I vaig veure quan vam començar el pregó que a la gent li agradava molt. Em vaig sentir molt bé escoltada, i una mica nerviosa però desprès vaig estar molt bé. I totes les nenes estàvem en el vestidor super nervioses, però també molt contentes. Abans de que comencessin  a venir els nens i nenes,  i les famílies vam fer un escalfament. Per tranquil·litzar-nos tots. Com hi havia tanta gent això em posava una mica nerviosa. Jo en un moment vaig veure la mare de la Martina plorant, perquè després, del pregó li vaig preguntar a la Martina què perquè plorava, i em va dir perquè li va agradar molt. Si la meva mare hagués vingut també hagués plorat. La meva mare quan va veure el pregó li va agradar molt, i em va dir que és molt bonic. En el moment que el Pau.M va dir “HI ha un peix gros del ajuntament?”, l’alcaldesa va aixecar la mà i va somriure. Per a mi el pregó va ser molt important, i bonic. Nayara

La meva experiència fent el pregó va ser molt divertida, amb molts nervis i un estomac ple de papallones que em donen alegria i molts nervis. Quan vaig entrar a l’escola totes les Matildes estaven molt nervioses pel pregó. Primer vam assajar  una mica i després vam fer l’escalfament  i ens va tranquilitzar mes a tots i a totes. Quan eren les 9:00 del matí van començar a entrar totes les famílies i totes les nenes estàvem histeriques i molt nervioses. Després vam anar al vestidor dels nens i cadascú vam dir una paraula de com ens sentim i l’Eric va dir random. Després vam fer el pregó i es notava la diferència a no tenir res a tenir el pregó molt divertit i xulo. Als meus pares em van dir que era molt original i xulo i que es notava que hi havia treball darrera. Aquesta ha sigut la meva experiència del pregó. Emma

Quan vam començar a entrar al gimnàs vaig veure molta gent, i quan volíem passar per fer el ball no podiem passar. Jo al veure molta gent em vaig posar molt nerviosa perquè no m’ho esperava. Quan jo deia les meves frases sentia com que era el meu moment, pero al principi tenia molta son perquè vam anar a l’escola a les vuit del matí. També al principi estava tremolant dels nervis. Quan vam dir hi ha algun peix gros de l’ajuntament? vam veure a l’alcaldesa, i aquell moment em va agradar molt. Els pares justament quan vam acabar el pregó em van dir que ho vaig fer molt bé i que els hi va agradar molt com ho vam fer i com vam treballar. Paula González

El Divendres 12 va ser la festa major de l’escola i nosaltres, les Matildes vam fer el pregó de fest major. Nosaltres vam tenir que vindre a les 8 per preparar-ho tot i vam fer uns escalfaments abans de començar el pregó. Quan vam entrar hi havia molt soroll de les famílies i els nens. Quan va començar la música tots van callar i vam començar a fer el pregó. Primer vam fer el ball però jo al fer el ball estava com els assajos. Quan ja em va tocar dir el meu tros que tenia que dir “Sigueu tots benvinguts i benvingudes, hi ha algun peix gros de l’ajuntament” em vaig posar nervios pero ho vaig dir i l’alcaldessa va aixecar la mà i va riure. Per acabar,  la meva família va dir que ho vaig fer molt bé i se m’entenia i els va agradar molt. Pau Macarro

El divendres 12 de gener jo em vaig sentir una mica nerviós perquè hi havia molta gent. Jo intentava recordar com si fos un assaig. El meu moment important va ser quan entràvem per la porta perquè em sentia com un actor la meva mare abans de fer el teatre em va dir que ho faria molt bé, que no em posés nerviós. Jo vaig veure a l’alcaldessa quan el Pau va dir hi ha algun “peix gros de l’ajuntament?”.També vaig veure a antics nens i nenes de l’escola com l’Aitor, l’Anne, el Jordi i l’Aneu també vaig veure a la meva germana i quan vam acabar em va felicitar. Hugo

Quan vaig entrar al gimnàs vaig veure que hi havia molta gent. Llavors em vaig posar una mica massa nerviós, però quan va començar l’obra m’ho vaig prendre amb calma. Com he dit em vaig començar a posar nerviós però em vaig començar a tranquilitzar. Quan va acabar em vaig sentir superbé. A casa em van dir que tots ho vam fer molt bé i que va quedar preciós. Un moment que ens vam equivocar va ser quan vam repetir 2 vegades la frase “Gràcies Petits”. Abans vam fer un escalfament de projectar la veu i de baixar els nervis. Desde el meu punt de vista ens va quedar genial. Pau Ruzafa