Comunitats de l’escola

UN DIA DE NATURA VIVA AL BOSQUET DELS TOBOGANS

“Bosc viu” és el nom del projecte de comunitat d’enguany. Tenim la intenció d’aprendre com, qui, què cuidem del bosc. És per això que hem fet la nostra primera sortida a l’entorn natural proper i en aquesta ocasió hem anat al conegut “bosquet dels tobogans”.

Vam poder esmorzar i dinar en plena natura i gaudir d’aquest entorn meravellós de Vilanova del Camí, vora el riu i camps enllà.

Tobogans naturals que vam pujar i baixar infinitat de vegades i per diferents caminets, corredisses pels marges i corriols, passejades entre herbes aromàtiques i fins i tot vam creuar-nos amb un ramat de bens; sempre amb els sentits en alerta per a noves descobertes a terra, a les branques dels arbres, al cel o damunt les muntanyes. Els Pinotxos van poder observar una moto de cross en directe.

Aquesta és la primera de moltes sessions d’observació i descoberta al medi natural mitjançant les quals crearem forts lligats amb la natura i n’aprendrem tot allò que ens ofereix.

ANTROPÒLEGS I ANTROPÒLOGUES OBRINT CAMINS

“El més bonic que podem experimentar és el misteri. És la font de tot art i de tota ciència veritable.”
Albert Einstein

Amb la dinàmica del primer dia vam poder descobrir els grups del projecte d’aquest curs: nosaltres som el grup dels antropòlegs i antropòlogues!

A l’aula ens hem retrobat per primera vegada i hem fet una segona dinàmica per descobrir el nom del projecte de comunitat. En una safata plena de sorra havíem d’anar desenterrant lletres amagades; a mesura que les trobàvem, les anotàvem a la pantalla. Quan ja les teníem totes, i amb la pista del nombre de paraules totals, vam començar a fer hipòtesis… fins que finalment vam trobar el nom: Què ens amaga la terra?

En aquell moment tot va començar a tenir sentit. Les activitats del matí i aquesta darrera dinàmica ens van portar a parlar de moltes paraules i idees relacionades, prenem nota del que va sorgint, com per exemple la paraula EVOLUCIÓ que ens comparteix l’Alba, que a més a més ens anticipa que portarà un llibre que en parla d’aquest terme. També vam fixar-nos en la targeta identificativa i en el logo del nostre grup: alguns pensaven que era un home del passat, potser prehistòric; d’altres, que podia ser un metge, ja que totes les targetes portaven el “Dr.” al davant. “Ah! Un metge del passat!”, vam acabar concloent entre rialles.

Per tal de sortir de dubtes, vam acordar una petita tasca per fer a casa: buscar què vol dir antropòleg i compartir-ho el dimecres següent. A més, vam proposar fer un dibuix que representés la pregunta que dona nom al projecte. Cada infant va poder triar l’orientació del paper, un gest que ja ens parla de la seva manera de pensar i veure el món.

El dibuix, fet a llapis i repassat amb retolador negre, el vam completar amb anotacions i paraules clau que ajudaven a explicar el significat de la seva obra. Finalment, vam deixar constància d’aquesta primera representació del projecte a la llibreta.
I diem “primera” perquè no serà pas l’última: aquestes produccions aniran mostrant el nostre camí d’aprenentatge, tot el que anirem descobrint, pensant i transformant al llarg del curs.

I, què vol dir antropòleg i antropòloga?

La setmana següent, una gran part del grup va portar la definició trobada a casa en diferents fonts. A mesura que cada infant llegia el que havia descobert, ens vam adonar que totes s’assemblaven, però que cada una aportava un detall nou, una petita informació que enriquia la resta.

A partir de totes aquestes aportacions, ens vam animar a crear la nostra pròpia definició:

“És una científica o un científic que estudia l’ésser humà de manera integral. És a dir, com vivim, què creiem, com ens relacionem i quins costums tenim les persones del passat i del present. Per aconseguir-ho, han de llegir molt i viatjar a llocs molt llunyans.”

Finalment, vam descobrir que no és cap metge del passat, com havíem imaginat al principi… però sí que ha estat molt divertit intentar esbrinar-ho.

QUAN LA IDEA NO ÉS CLARA

“Qui no coneix les seves arrels, no sap on començar a créixer. Les arrels són el que ens aguanta en peu quan arriben els vents de la vida. No oblidem mai d’on venim, perquè és d’allà on trobem la força per avançar”. Expressions populars

Aquest dimecres hem recuperat el curtmetratge Binta y la gran idea, de Javier Fesser per treballar-hi molt més a fons. És una de les 5 produccions que formen part de la pel·lícula produïda per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten als infants. Està vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món. Una joia guanyadora de molt premis importants.

Abans de tornar-lo a veure, hem posat en comú les nostres idees sobre el què havíem entès i, ens hem adonat que hi havia molt temes a aclarir. El fet de veure-la amb versió original ens fa estar atents a moltíssims aspectes com els subtítols, la sonoritat de les llengües, la comunicació no verbal que pot també llegir-se, l’autenticitat de les expressions … amb tot volem descobrir quina és la gran idea que s’explica.

La idea no és clara i s’explica al llarg de la història alternant-se amb un altre tema de conflicte important: què passa quan no totes les nenes del món tenen al dret d’anar a l’escola. Mitjançant una obra de teatre, els infants del poble reivindiquen la situació amb la il.lusió que canviïn maneres de pensar d’alguns adults.

La clau per entendre’n el gran missatge serà parar l’orella de les converses que van donant-se entre el pare de Binta i el seu amic i saber qui són els Tubab. Parlem també d’on passa tot plegat, busquem pistes per saber-ho observant la cultura, tradicions i maneres de fer de les persones. En algun moment surt una bandera de colors verd, groc, vermell i una estrella, el nom de Ziguinchor… i és clar, ens atrevim a donar idees. Tenim clar que és al continent africà.

La gran idea, que aquí i ara no us volem desvetllar (heu de veure el curtmetratge!), ens porta a parlar d’un tema de molta actualitat: les migracions. Per què moltes persones i famílies de l’Àfrica emigren cap a Europa? Aquí molts nens i nenes del nostre grup hi tenen molt a dir. Les seves arrels són del Marroc i encetem un debat sobre el tema. No tots i totes ho saben, alguns n’han parlat ben poc o gens amb la família. Caldrà preguntar a casa. Per alguns les idees tornen a no ser clares! Molts infants parlen del tema per primer cop aquest mateix migdia i ja venen amb respostes per la tarda.

Situem el Marroc en el continent africà i parlem de les condicions de vida. Fem un llistat dels motius importants de les famílies per decidir venir a viure a Espanya: millors condicions de vida, més feina, més drets, protecció dels infants, millor accés a l’educació, sanitat, ajudes… De manera paral.lela, també ens sorgeixen pensaments importants sobre avantatges de viure al Marroc i a l’Àfrica en general: més contacte directe amb la natura, la importància i el valor de les tradicions, la gent gran i la família, aprendre a ser feliç amb menys… Ens n’adonem com aquesta última idea important també hi és molt representada al llarg del curtmetratge.

Les sessions han estat una bona oportunitat per aclarir les idees i fer-nos noves preguntes que seguirem investigant.

Els Biòlegs i les Biòlogues: descobrint la vida i l’evolució

Gràcies al nostre projecte “QUE ENS AMAGA LA TERRA” i amb el nostre grup “Els Biòlegs i Biòlogues” hem començat un viatge apassionant pel món de la vida i dels éssers vius. però abans d’entrar de ple en aquestes etapes, vam fer una sortida molt especial: vam visitar el CRIP dels Hostalets de Pierola, on vam conèixer una figura molt important per entendre l’evolució humana: en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

Aquesta visita ens va ajudar a descobrir com eren els antics homínids i com, amb el pas del temps, han anat canviant fins arribar a nosaltres, els Homo sapiens. Hem parlat una mica sobre aquesta evolució i hem començat a entendre que la història dels humans és una història de canvis i adaptacions.

Inspirats per tot això, hem volgut definir qui som nosaltres com a grup. Cadascun de nosaltres ha creat una lletra del nom BIOLEGS utilitzant materials naturals que hem anat a recollir al bosc: fulles de roure, castanyes i aglans. Després, sobre cartolines, hem construït entre tots la nostra pròpia definició de què és un biòleg:

Biòleg o biòloga: els científics que estudien els éssers vius.

Per acompanyar la nostra reflexió, ens agrada recordar una frase del científic Charles Darwin, que va dedicar la seva vida a estudiar l’evolució de les espècies:

“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”
Charles Darwin

Aquesta cita ens inspira a continuar observant, aprenent i adaptant-nos, igual que fan els éssers vius que estudien els biòlegs.

Així com els biòlegs investiguen la vida, nosaltres també observem, aprenem i experimentem per descobrir com hem arribat a ser com som avui. I això només és el començament del nostre projecte!

EL MEU PARE DIU… I EL MISTERI DE LA GRAN IDEA

“El meu pare diu que hem d’aprendre del comportament dels ocells. Els ocells són tan llestos que agafen el millor del nord i el millor del sud”

Binta

Avui a projecte de Comunitat, ens hem centrat en l’ús de l’estratègia de les Notes Cornell per prendre apunts. Per fer-ho em tornat a veure el curtmetratge de Binta y la gran idea, de Javier Fesser. És un dels 5 curtmetratges que formen part de la pel·lícula produida per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten la infància. És una pel·lícula vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món.

Hem vist la pel·lícula parant-la, conversant sobre les imatges i compartint les nostres interpretacions de les paraules i accions que s’hi recullen. La dualitat entre la vida real i l’obra de teatre que hi representen és colpidora. Un teatre com a element transformador de la societat, ja que ajuda a analitzar i reflexionar sobre les injustícies. 

Trobar quina és la gran idea, no ha estat fàcil. Ens passa per davant dels ulls, però no ens sembla possible. Estem tan segurs que som el centre del món que ens costa d’imaginar que no tothom ho vegi així.

«Si seguimos el camino que el primer mundo nos marca corremos el riesgo de que los hijos de nuestro hijos se queden sin peces, sin árboles, sin aire…y en el afán de acumular bienes nos lleve a perder el sentimiento de solidaridad y que el miedo a perder las riquezas acumuladas nos lleve a destruirnos entre nosotros. Es por ello que quiero aportar mi pequeño grano de arena, solcito iniciar los trámites de adopción de un niño tubab. Ya destetado, a ser posible, para que pueda aquí desarrollarse como persona y adquirir los conocimientos necesarios para ser feliz en nuestra humilde comunidad». (De la carta que el padre de Binta entrega a las autoridades)

Després d’haver vist en detall el curtmetratge, hem parlat de les nostres idees sobre l’Àfrica i el perquè hi ha tanta gent que necessita marxar del seu país d’origen. Ha estat curiós com majoritàriament pensem en persones de pell clarament fosca, que viuen en tribus en llocs on fa molta calor i hi ha molts animals i plantes. Llocs amb pobresa, persones mal vestides, que potser passen fam, on hi ha guerres i molta injustícia, on no tothom pot anar a l’escola i on les dones no són tractades amb respecte. I ha estat curiós descobrir com se sorprenen en adonar-se que les persones que venen del Marroc també són de l’Àfrica i no són de pell tan fosca.

Pel proper dimecres preguntarem a les nostres famílies d’on venen els nostres ancestres. I recuperarem la pregunta: per què hi ha gent que es veu obligada a deixar el seu país i la família, i arrisca la vida al mar?

DONEM SIGNIFICAT AL NOSTRE NOM

“Els geòlegs tenen la sort de llegir el passat escrit a les pedres.
Charles Lyell

Fa alguns dies el nostre grup va descobrir el seu nom enterrat a l’espai del parc. Aquest fet tan inesperat va despertar la curiositat dels infants i va oferir un context que ens va fer que parlar posteriorment a l’aula a partir d’imaginar, dibuixar i verbalitzar: “Què ens amaga la terra?”.

Més tard, vam començar a preguntar-nos què devia voler dir “geòleg i geòloga”. Van sorgir moltes hipòtesis i interpretacions diverses, però també el desig de saber-ne més. Així va néixer una primera tasca: buscar informació a casa per després posar en comú els significats trobats i poder-ne construir un de nou, consensuat entre tots i totes.

Quan ens vam retrobar, vam iniciar una sessió de lectura i conversa. Cada infant va llegir en veu alta la seva aportació mentre la resta escoltava atentament. En cada lectura, ens aturàvem per aclarir paraules noves o conceptes que generaven dubte, tot aprenent a comprendre i a donar sentit conjuntament al que llegíem.

A mesura que avançàvem, ens vam adonar que hi havia paraules que es repetien sovint en les diferents definicions. A la pissarra digital vam anar recollint les més significatives: fòssil, mineral, pedra, científic, terra, passat, roca, temps i investigar.

A partir d’aquest vocabulari comú, vam construir de manera conjunta una definició pròpia que representés allò que som i el que volen ser com a equip. Vam ordenar les paraules, vam buscar la millor manera d’expressar-les i vam acabar formulant un significat compartit del nom: els Geòlegs i les Geòlogues.

“Ser geòlegs i geòlogues és mirar més enllà de la superfície, és voler entendre el que hi ha sota els nostres peus.”

EL FIL DE LES IDEES

“No n’hi ha prou amb acumular coneixement; cal ordenar-lo perquè esdevingui saviesa”.

Immanuel Kant

Aquest primer dimecres plegats, el grup CH, DE CHI, hem vist important tenir endreçades les idees de bon començament. Així que paper d’embalar al terra i a començar a situar i a ordenar… Llegeix més»

“S”, DE SHERPA, DES DEL CAMP BASE…

“El veritable viatge de descobriment, no consisteix a buscar nous paisatges, sinó en tenir nous ulls per mirar”

Marcel Proust

Per fi, amb les emocions a flor de pell i l’entusiasme que caracteritza els infants de la nostra escola, hem començat a viure el Projecte de Comunitat com a petit grup. Som el grup dels Sherpes i, metafòricament parlant, portem a les nostres espatlles la càrrega de les expectatives implícites. I encara que la nostra, sigui una càrrega positiva, no deixa de fer una mica de corprendre els primers dies. 

Ens trobem un grup de 21 companys i companyes, de Matildes i Petits Prínceps, preparats per explorar i descobrir els cims més alts; i per aprofitar al màxim les oportunitats que anirem trobant en la ruta.

Avui hem començat amb una de les activitats de metacognició més complexes: representar en una xarxa de relacions el que hem estat treballant plegats, des de l’inici del curs, en les trobades de Comunitat. Una eina com el mapa o xarxa de relacions facilita organitzar i jerarquitzar coneixements, establir vincles entre conceptes i afavorir l’aprenentatge significatiu. De fet, aquesta proposta fomenta que tot l’alumnat sigui actiu, reflexioni, organitzi i comparteixi els aprenentatges. Per tant, l’ús de xarxes de relacions i mapes conceptuals encaixa molt bé amb l’enfocament competencial del currículum i constitueix una bona pràctica per ajudar l’alumnat a situar-se i entendre les relacions entre els continguts.

Sobre aquesta primera xarxa de relacions hi hem afegit un paper vegetal on hi hem començat a repartir paraules vinculades al nom del projecte: Abraçant el món! Paraules, no tant de coneixements com de sentiments, emocions i processos mentals, que per nosaltres es posen en marxa amb aquest projecte.

SOM ARQUEÒLEGS I ARQUEÒLOGUES!

“Cada excavació arqueològica és una conversa amb el passat.”
Colin Renfrew

Aquesta setmana hem continuat la nostra aventura dins dels Projectes de Comunitat. Tot i que a la primera dinàmica ja vam descobrir quin era el nostre nom, avui ha estat el primer dia que ens hem reunit tots plegats com a grup dels arqueòlegs i les arqueòlogues. En retrobar-nos, han tornat a sorgir preguntes i ganes de saber-ne més. La més important de totes ha aparegut de manera espontània:
QUÈ ÉS UN ARQUEÒLEG?

Encara no en tenim la resposta, però això és el que fa especial aquest moment: estem a l’inici del procés de descoberta. Ens esperen dies plens de preguntes, converses i hipòtesis que ens ajudaran a entendre millor què s’amaga sota la terra.

Per començar a connectar amb aquesta idea, hem recordat la sortida al CRIP. Allà vam veure fòssils reals i vam conèixer una paraula que ens ha captivat: Pierolapithecus catalaunicus, un primat que va viure fa 12 milions d’anys!

Hem conversat sobre tot allò que havíem viscut. Cada infant ha expressat què li havia cridat més l’atenció i, entre tots, hem recollit algunes paraules clau: fòssil, Pierolapithecus catalaunicus, 12 milions d’anys, animals extingits…

Aquestes paraules ens acompanyaran les pròximes setmanes. Ens ajudaran a formular noves preguntes, compartir idees i aprendre plegats. Ara mateix ens trobem en un moment ple de curiositat, on tot just comencem a mirar la terra amb uns altres ulls. I, és que, potser, allò que hi ha sota els nostres peus amaga històries que encara hem de descobrir.

VIATGEM 12 MILIONS D’ANYS ENRERE!

Sortida al CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica

— Charles Darwin

Cada fòssil és una paraula del gran llibre de la vida.

El dimecres passat, tota la comunitat de mitjans vam iniciar el nostre nou projecte, “Què ens amaga la terra?”, amb una sortida molt especial al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam fer un viatge en el temps… fins a fa 12 milions d’anys!

Tot i que costa imaginar-ho, aleshores el paisatge d’Hostalets de Pierola era molt diferent: hi havia selves tropicals plenes de vida, amb animals que avui ja no existeixen o que són els avantpassats de moltes espècies actuals. Les persones investigadores del CRIP treballen per desenterrar i estudiar els fòssils que troben al jaciment de l’abocador de Can Mata, per poder saber qui vivia en aquella zona i com era la Terra en aquella època tan llunyana.

Durant la nostra visita, vam participar en dos tallers molt interessants:

Petjades i rastres
Vam aprendre que els fòssils no sempre són ossos: de vegades són petjades o marques que els animals van deixar a la terra fa milions d’anys. A partir d’aquests rastres, els científics poden descobrir com es movien, què menjaven o fins i tot si anaven sols o en grup.

Excavem el Miocè
Ens vam convertir en petits paleontòlegs i paleontòlogues, excavant amb molta cura dins d’un jaciment simulat. Amb pinzells i eines vam descobrir restes d’animals prehistòrics, com si fóssim part de l’equip del CRIP.

També vam visitar l’exposició permanent, on vam poder observar autèntics fòssils trobats a la zona, conèixer com es forma un fòssil i adonar-nos que la terra guarda històries amagades que esperen ser descobertes.

Aquesta sortida ens ha ajudat a entendre millor el títol del nostre projecte: “Què ens amaga la terra?”. Hem vist que sota els nostres peus hi ha empremtes del passat, pistes que ens expliquen com era la vida fa milions d’anys. A partir d’ara, ens endinsarem en aquest viatge per descobrir què s’amaga sota la terra, què ens explica i què podem aprendre d’ella.