Comunitats de l’escola

DE CARRONYERS A CAÇADORS, PETITES GRANS PASSES DE L’EVOLUCIÓ

“La cuina va contribuir a fer que els nostres cervells fossin singularment grans.”,

Richard W. Wrangham

Durant els dos darrers dimecres, el nostre grup s’ha endinsat en el coneixement de l’Homo erectus, a partir de les experiències viscudes en la sortida al bosc.

En l’espai de la rotllana, recordar allò que vam experimentar i posar-hi paraules ens ha ajudat a reconstruir la seqüència d’activitats i a comprendre-les d’una manera més profunda. Les imatges d’aquella jornada s’han convertit en un suport essencial per explicar els reptes i les tasques que realitzà cada tribu d’Homo erectus. Gràcies a aquests instants capturats hem pogut descriure amb més detall quan construíem una cabana per refugiar-nos, quan cercàvem fruits per alimentar-nos, quan preparàvem un espai per conservar el foc o quan elaboràvem eines amb troncs i pedres per tallar, aixafar o caçar. 

Després d’aquesta primera conversa, ens hem aturat per fer un pas més enllà i intentar posar-nos a la pell dels nostres avantpassats. Ens hem preguntat com ens havíem sentit en cada activitat i quines dificultats vam trobar-nos. Tots hem coincidit en el fet que ens ho havíem passat molt bé, però què no era una vida gens senzilla; encara menys si imaginàvem haver de repetir aquelles feines un dia rere un altre. Acostumats com estem a totes les comoditats, la idea de dormir a la intempèrie, caçar el nostre menjar o construir les mateixes eines ens ha semblat gairebé impossible. La conclusió ha estat clara: tenien una vida molt dura.

Abans d’iniciar el treball individual, avui ens hem aturat a llegir una pàgina del llibre Terrícoles, amb l’objectiu d’ampliar la informació que ja coneixem. Hem descobert que fa aproximadament 1,8 milions d’anys els Homo erectus van sortir d’Àfrica per primer cop.

Aquesta dada ens ha despertat curiositat i, com que no teníem del tot clar on situar aquest continent, l’hem buscat en els atles i l’hem localitzat. També hem reflexionat sobre a quins altres continents podrien haver arribat en iniciar llargues migracions.

Després del treball col·lectiu, cadascun de nosaltres hem documentat l’experiència compartida i les vivències personals a la llibreta de comunitat, explicant què havíem fet i recollint reflexions pròpies. També hem realitzat una autoavaluació del funcionament de cada tribu, valorant si havíem aconseguit els reptes proposats.

Més endavant, entre tots hem decidit agrupar allò que havíem descobert de l’Homo erectus en quatre grans àmbits: l’alimentació, les eines, l’habitatge i el foc. Eren les característiques principals que els diferenciaven de l’Homo habilis i representem aquesta informació de manera plàstica. Cadascú ha elaborat el seu propi treball mitjançant la tècnica del collage, tot incorporant elements significatius. Finalment, llegim diverses frases i les relacionem amb cada apartat, enganxant-les perquè el text acompanyi i expliqui breument cada imatge.

Un cop coneguts els Homo erectus, fem un pas enrere en el temps i ens endinsem en la figura dels Homo habilis, els primers representants del gènere Homo. Tot i aparèixer abans, descobrim que ambdós grups coexistiren durant gairebé mig milió d’anys. Ho fem projectant una imatge a la pantalla que ens permet llegir i comentar alguns trets destacats i establir comparacions entre uns i altres.

Hem après que eren individus de poca alçada, que temien els animals salvatges i que es defensaven pujant als arbres o llançant pedres. No caçaven, sinó que eren carronyaires i aprofitaven els animals morts que trobaven.

Aquesta experiència ens ha permès comprendre millor la vida dels nostres avantpassats i valorar la complexitat de les primeres formes d’organització humana, alhora que ens ha animat a continuar explorant la prehistòria.

JA FORMEM PART DE L’APILO XII!

«Mai dubtis que un petit grup de persones compromeses pot canviar el món.» 

Margaret Mead

Avui a l’arribar hem analitzat una infografia sobre les piles i les bateries. Hem observat els diferents tipus que existeixen, les parts que tenen, com es reciclen i què passa quan no es fa correctament. També hem vist quins efectes poden tenir sobre la terra i el medi ambient.

Mentre en parlàvem, hem anat apuntant a la llibreta les idees més importants. Així hem entès que una pila és petita, però el seu impacte pot ser molt gran.

Després hem anat a mirar si havia arribat el contenidor del concurs Apilo XII.

I sí: ja ha arribat.Ha arribat el contenidor gran… i també 200 minicontenidors, un per a cada alumne de l’escola. Veure’ls ens ha fet molta il·lusió. La idea ja no és només una idea: ara és una realitat.

Hem tornat a la web del concurs i n’hem llegit les bases. Hem mirat la informació dels tallers, els materials disponibles i els recursos educatius. Hem entès que participar bé vol dir organitzar-nos bé.

Per això, entre tots hem fet una llista de coses que hem de fer a partir d’ara per poder participar i aconseguir el millor resultat possible:

  • Inscripció al concurs ✅
  • Comptar els minicontenidors
  • Informar als mestres
  • Informar a totes les classes abans de les vacance
  • Explicació a les famílies (correu) abans de les vacances
  • Preparar l’explicació: Qui som?, Com ha començat tot?, explicació del concurs, Què es pot portar?, Dates…
  • Repartir els minicontenidors
  • Fer Carnets Agents Apiloper tota l’escola
  • Fer cartells per les classes, pels vidres de fora…
  • Muntar el contenidor gran, posar-lo en un lloc visible (vestíbul)
  • Fer una foto per posar-la al correu
  • Pesar el contenidor durant el curs

Avui hem vist que cuidar el planeta no és només parlar-ne: és actuar, organitzar-nos i treballar junts.

Ara sí: ja formem part de l’Apilo XII. Ja tenim tot el material aqui. Tenim molta feina!

EL CARGOL DE BOSC

A Projectes de Comunitat hem començat treballant la cançó de el Cargol Treu Banya! Ens agrada cantar, escoltar i repetir les melodies mentre aprenem sobre els animals del bosc i la muntanya.

Aquesta setmana hem posat en marxa la nostra creativitat: hem fet la closca del cargol utilitzant elements del bosc, com fulles, branquetes i pinyes. Després, hem confeccionat el cos del cargol amb roba i hem fet els ulls amb taps. Ha quedat un cargol molt divertit i únic!

Aquesta activitat formarà part del nostre cançoner de bosc i muntanya, on anirem recopilant totes les cançons i creacions que ens inspirin la natura i els animals. Cantant, creant i aprenent junts, descobrirem com la música i l’art ens ajuden a conèixer el món que ens envolta.

A LA CAÇA DE PETJADES

“Els infants necessiten explorar per comprendre el món: tocar, olorar, provar, moure’s i descobrir per ells mateixos. Això és la base d’un aprenentatge profund i autèntic.”

Heike Freire

Al bosc de la muntanya de Montserrat vam fer un joc de trobar petjades. Ens va agradar molt i vam tenir la sort que les mestres del Bruc ens van regalar una bosseta.

A la trobada d’aquest dimecres les hem anades descobrint totes pensant de quin animal podrien ser atenent-nos a la seva mida, si vèiem ungles, unglots, dits llargs…

Hem pogut esbrinar de quins animals es tractaven: cabra de muntanya, esquirol, fagina, gat mesquer i porc senglar.

A l’aula han aparegut també unes bandes amb petjades i amb ajuda de les petjades de guix ara ja sabem quins animals s’han passejat per la nostra aula.

N’hem descobert algunes característiques, se’ns han obert vàries preguntes que ens faran continuar investigant i el més divertit, aquests coneixements els hem posat en pràctica a la gimcana: qui fa equilibris pels marges de la muntanya? qui té l’olfacte molt fi? qui menja fruites i hortalises que troba i qui enterra els glans que troba???

Continuarem investigant.

Les activitats d’aquesta jornada ens serveixen per plantejar-nospreguntes, fer hipòtesis i iniciar processos d’investigació d’elements propers. Exemples: Quan intentem endevinar l’animal, quan sorgeixen preguntes (Per què enterra glans? Qui camina fent equilibri?…

APRENDRE DEL BOSC AMB MIRADA CURIOSA: DESCOBRIM ELS BOLETS

“La classe que passeja es posa en contacte directe amb la vida i la natura.”— Célestin Freinet

Després de les converses compartides i de mirar les fotografies de la nostra sortida al bosc amb l’Escola del Bruc, hem comprovat que en sabem molt poc dels bolets. Ens crida l’atenció la gran varietat que hi ha, de mides, colors i formes. També hem parlat del respecte a la natura i com alguns infants van fer malbé els bolets que ens anàvem trobant pel camí. A més a més, les mestres ens diuen que sempre és millor no tocar els bolets, ja que no els coneixem i n’hi ha que són verinosos!

Aquesta setmana hem consultat un llibre que ens parla dels bolets. Són de la família dels fongs i nosaltres ens pensàvem que són plantes. Els podem trobar a diferents parts del bosc:

  • Als troncs podrits.
  • Al costat dels arbres.
  • Als prats.
  • I adherits als troncs dels arbres.

També hem conegut les diferents parts del bolet: El peu, l’anell, el barret i les làmines. I ens hem atrevit a escriure entre tots la paraula BOLET.

Alguns de nosaltres ha comentat que anem al bosc amb el pare, mare, avi o àvia a buscar bolets. I també ens agrada menjar-los. Estem molt interessats en aquest món i en volem saber més.

Per cert, famílies, en sabeu molt de bolets? Voleu venir al nostre grup a explicar-nos tot el que sabeu com a bons boletaires? Us rebrem amb els braços oberts.

Descobrint els tresors del bosc al Grup Groc

Aquesta setmana, els infants del Grup Groc de la Comunitat de Petits hem recordat i compartit tot allò que vam descobrir durant la sortida al bosc del Bruc. Entre tots i totes vam parlar dels diferents elements naturals que hi vam trobar: pinyes, troncs, fulles, pedres i molts altres petits tresors que ens van cridar l’atenció.

Vam tenir l’oportunitat d’observar-los amb calma, fixant-nos en la seva forma, el color, la textura i l’olor. Després, els vam descriure entre tots, posant paraules a allò que havíem vist i descobert. Finalment, vam poder manipular-los lliurement, experimentant amb les mans i explorant les sensacions que ens transmetien.

Ha estat una activitat molt rica que ens ha permès connectar amb la natura, compartir experiències i aprofundir en l’observació i el llenguatge. Ens encanta seguir descobrint el món a través dels nostres sentits!

“Si a un infant se li permet posseir el seu sentit innat de la meravella, sense fer-lo perdre per pressa o per distraccions, la vida el sorprendrà sempre amb misteri i emoció.”
Rachel Carson

ELS OSSOS DE L’EVEREST

“Hubo un tiempo en el que el Himalaya fue un espacio blanco en los mapas, un crucigrama de montañas sin completar, habitado por pueblos milenarios de idiomas extraños. Un día de 1852, el Servicio Trigonométrico de la India dio la noticia de que se había descubierto la montaña más alta del mundo. 

Elisabeth “Nina” Mazuchelli.

Segons el currículum, l’alumnat de primària hauria de ser capaç d’utilitzar mapes, plànols, croquis i altres representacions per localitzar elements del medi, interpretar diferents tipus de representacions cartogràfiques, entendre conceptes espacials bàsics i relacionar l’espai geogràfic amb altres elements (paisatge, població, medi físic, factors naturals i humans), com a part de l’educació en medi natural i social.

El grup dels SHERPES, aquesta setmana hem continuat l’ascensió a les grans muntanyes del planeta. Les hem situat en els diferents continents i ens hem començat a fixar en els mapes, amb detall. Primerament, hem fet una pluja d’idees sobre el què sabem, compartint-les en rotllana, per poder anar endreçant i estructurant el coneixement. Què són, per a què serveixen, quins van ser els primers dels quals es té notícia… Hem parlat de tres tipus de mapes: els físics, els polítics i els temàtics i n’hem vist les similituds i les diferències. Després hem centrat el focus en la llegenda que acompanya un mapa. Així hem començat a posar sobre la taula l’escala dels mapes.

Posteriorment, els he presentat un petit documental, amb anglès i subtitulat en anglès, que ens explicava el com passar de l’esfera al pla, descobrint les projeccions i els interessos que hi ha al darrere de les diferents maneres de veure el món. Els ha sobtat descobrir com, en els mapes del món que més estem acostumats a veure, hi ha tanta distorsió, equiparant Groenlàndia amb el continent africà. De tota la conversa al voltant del material audiovisual, hem descobert l’expressió Tercer Món i amb ella hem iniciat un nou camí de recerca que ens durà a la descoberta de la història de la geografia i el significat de les expressions que s’utilitzen: primer món, tercer món, segon món, països rics, països pobres…

CONSTRUINT EL NOSTRE BOSC D’IDEES

Ahir vam començar la sessió revisant els deures que ens havíem emportat a casa. Alguns infants els van fer i van poder explicar a la resta allò que havien descobert sobre els mamífers i les plantes. Va ser molt interessant escoltar-los i compartir aprenentatges entre tots.

Després de mirar les tasques i consultar diferents llibres, vam poder descobrir que nosaltres també som mamífers i que les plantes sí que tenen vida, igual que nosaltres, encara que s’expressin i creixin d’una manera diferent.

Tot seguit, vam construir el nostre mapa d’idees per recollir tot el que ja sabem sobre el bosc. Aquest mapa ens ajudarà a veure d’on partim i a anar-lo ampliant mica en mica a mesura que anem descobrint més coses. Ens servirà també per organitzar-nos millor i orientar el nostre projecte.

Una de les idees que ha sorgit i que ens agradaria explorar, tot i que encara hem de decidir si serà la proposta final, és pensar i crear jocs de bosc per poder compartir-los amb els infants del Bruc quan vinguin a visitar-nos. Ens fa molta il·lusió imaginar aquesta possibilitat i veure com pot anar creixent el nostre projecte.

Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta del PdC.

DESCOBRINT L’HOMO ERECTUS I EL PALEOLÍTIC

El passat dimecres vam tenir l’oportunitat de viure una experiència d’aprenentatge única: una sortida al bosc per endinsar-se en el dia a dia d’un Homo erectus. Aquesta activitat vivencial va permetre als infants aproximar-se, d’una manera significativa i motivadora.

Avui hem recuperat tot allò que vam viure i hem fet memòria compartida de la sortida. Mitjançant una conversa guiada, hem elaborat entre tots i totes, un llistat de les característiques principals de l’Homo erectus. Hem recordat que vivien en cabanes, sabien cuidar i mantenir el foc, eren recol·lectors i caçadors, construïen eines de pedra, es comunicaven amb sons o gestos i convivien en petites tribus.
A partir d’aquest recull d’idees, cada parella ha escollit una característica, l’ha escrita i n’ha fet un dibuix representatiu. Aquesta proposta ha facilitat la comprensió i ha reforçat l’expressió escrita i visual.

Per reforçar encara més la part més manipulativa del treball, hem elaborat entre tots una maqueta amb plastilina que representa l’hàbitat de l’Homo erectus. Ha estat un moment de gran creativitat i cooperació, competències essencials en aquesta etapa educativa.

A la tarda hem recuperat una pregunta que havíem deixat oberta per investigar a casa: En quina època vivien els Homo habilis?
Gràcies a la feina d’alguns arqueòlegs, hem descobert dues paraules clau: prehistòria i paleolític. A partir d’aquí, ens hem plantejat noves preguntes: Quina relació hi ha entre aquests termes? En quina etapa exacta se situen aquests homínids?

Per aclarir dubtes, hem visualitzat un vídeo breu que ens ha ajudat a entendre que el paleolític és una de les etapes de la prehistòria. Aquesta activitat ha afavorit el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre i la capacitat d’interpretar informació procedent de diferents suports.

Seguidament, hem treballat la comprensió lectora i la cooperació en grup. Ens hem organitzat en tres equips, i cada grup havia de llegir diverses frases i decidir conjuntament si corresponien o no al paleolític. Ha estat una activitat excel·lent per fomentar l’expressió oral, el respecte pels torns de paraula i la capacitat d’arribar a acords, aspectes fonamentals de les competències socials i cíviques. Tots els grups han treballat amb molta cura i rapidesa, i han sabut identificar les frases “trampa” sense dificultats.

Així doncs, podem dir que avui hem aprofundit amb claredat en com es vivia al paleolític. Ara bé, queda una última pregunta oberta que ens ajudarà a continuar avançant en el nostre projecte: només hi vivien l’Homo habilis i l’Homo erectus?

BOSC VIU: DESCOBRIM, RECORDEM I IMAGINEM EL NOSTRE ENTORN

“La millor manera d’aprendre és descobrir per un mateix.” — Jerome Bruner

Hem començat el Projecte de comunitat BOSC VIU com a grup taronja. Hem fet memòria de tot el que vam viure a la sortida del bosc de Vilanova:

  • Ens vam llançar pels tobogans.
  • Vam trobar una motxilla amb lupes i coses per trobar “bitxos”.
  • I per mirar de lluny.
  • I lupes per mirar coses petites.
  • Vam veure ovelles, moltes. Menjaven herbes.
  • Vam veure un gos. Va venir un senyor amb un gos.
  • També vam veure una moto.
  • Hem sentit el soroll de la moto i hem vist com pujava una muntanya.
  • Ha saltat el noi amb la moto al tobogan de sorra.
  • Nosaltres també ens vam tirar pels tobogans.
  • Vam jugar amb una cabana.
  • Amb pals grans.
  • Necessitàvem posar més pals.
  • Però no hi havia més.
  • Era un triangle.
  • Vam veure un riu amb ànecs.
  • Es diu Riu dels Ànecs.
  • Es diu parc fluvial.
  • I els arbres han caigut.
  • Està trencat, les persones no hi poden anar.
  • Els arbustos són més petits que els arbres.
  • Hi ha arbres de diferents colors.
  • Són colors de la tardor.
  • També hi ha fulles.

Després de fer memòria, hem fet un dibuix inicial del bosc, representant el que vam experimentar i veure aquell dia ple d’aventures.

També ens hem estat mirant les petjades d’animals que ens van regalar l’Escola del Bruc, recordant de quin animal pot ser cada petjada, segons la mida i la forma.

Tot i que encara no tenim clar què volem investigar, seguirem compartint idees.