Comunitats de l’escola

EXPERIMENTEM L’HIVERN A TRAVÉS DE LA MÚSICA

El passat dimecres, el grup marró vam conèixer una cançó nova: Les fulles de l’arbre. És una cançó molt bonica que ens transmet una sensació de fred i d’hivern, i que ens convida a imaginar paisatges i boscos tranquils i hivernals.

A partir d’aquesta cançó, quan vam arribar a l’aula ens esperava una proposta d’experimentació relacionada amb el fred, l’hivern i les emocions que ens transmetia la música. A través de diferents materials, vam poder explorar textures, tocar, observar i jugar, deixant volar la nostra creativitat i imaginació.

Una de les activitats que més ens va agradar va ser fer neu. Vam poder manipular-la amb les mans, experimentar com era al tacte i fins i tot caminar per sobre d’ella.

Finalment, també vam configurar el títol de la cançó amb lletres de fusta, una activitat que ens va permetre familiaritzar-nos amb el nom, i les lletres, i introduir la cançó al nostre cançoner.

Va ser una experiència molt enriquidora que va combinar música, experimentació i joc, i que ens va permetre viure l’hivern d’una manera sensorial i creativa.

D’ABRAÇAR EL MÓN A DESCOBRIR COM SÓN D’INFINITES LES MATEMÀTIQUES

Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…) 

Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.

Alessandro Maccarrone, 2024

De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.

Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.

I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!

CONSTRUÏM APRENENTATGE: CONNECTEM RECORDS, IMATGES I PARAULES

“Aprendre és descobrir, no repetir; és construir activament el coneixement a partir de l’experiència.”

Jerome Bruner

Aquesta setmana, el grup taronja hem endreçat les nostres idees, recordant, escrivint i connectant records i vivències. Primer hem visualitzat unes fotografies de tot el que ha anat passant a les diferents sessions i hem anotat les nostres aportacions i records. Després les hem anat escrivint i enganxant al mapa, per així anar connectant els nostres aprenentatges.

Per tal de fer-ho més visual i accessible a tots i totes, hem afegit imatges del procés. Relacionar la imatge amb la lletra és molt important quan comencem a llegir i escriure, perquè ens ajuda a entendre millor què estem veient. Les imatges ens donen pistes visuals que faciliten captar el significat de les paraules i fer-les més fàcils de recordar. D’aquesta manera, l’aprenentatge es torna més entenedor, motivador i amb sentit per a nosaltres.

Aquesta relació entre imatge i lletra aporta molts beneficis:

Fa la lectoescriptura més fàcil i atractiva: Les imatges ens donen context i ajuden a reconèixer i diferenciar les lletres, fent el procés més agradable.

Ajuda a comprendre millor el que veiem: Les imatges ens permeten entendre el significat de les paraules i del text, i ajuden a construir idees d’una manera més clara.

Relaciona paraules amb objectes reals: Podem associar el que veiem amb el nom escrit, fet que ens facilita ampliar el vocabulari.

Reforça la memòria i l’atenció: Veure imatges juntament amb el text fa que estiguem més concentrats i recordem millor el que hem après.

Ajuda a entendre el significat de les paraules: Descobrim que cada paraula té un significat concret, tant si va sola com si va acompanyada d’una imatge.

Aquest mapa anirà creixent amb el nostre projecte, així que no us perdeu tot el procés al web de l’escola.

MIRAR, CREAR, TORNAR A PROVAR

Durant les darreres sessions hem estat realitzant mandales amb diferents materials del bosc. A partir d’elements naturals com fulles, branques, pedres o pinyes, els infants han pogut experimentar, crear i expressar-se lliurement tot connectant amb l’entorn natural.

La idea de crear un llibret va sorgir arran de la darrera sortida al bosc, quan vam observar que l’activitat plantejada de fer mandales no va tenir gaire tirada. A partir d’aquesta experiència, vam creure necessari buscar una nova manera de presentar l’activitat perquè resulti més motivadora i entenedora per als infants.

Per aquest motiu, hem decidit elaborar un llibret que ens serveixi de guia. L’objectiu és poder-lo utilitzar en futures sortides al bosc i veure si, tenint aquest suport visual, l’activitat desperta més interès i participació.

Per tal que el llibret sigui més complet, a partir de les fotografies dels mandales que vam fer, hem treballat també el llenguatge escrit. Els infants han escrit el nom dels materials que formen part de cada mandala. Alguns nens i nenes han pogut fer-ho de manera autònoma, mentre que d’altres han necessitat l’ajuda d’algun referent, respectant el ritme i les necessitats de cadascú.

Finalment, entre tots i totes hem aconseguit muntar el llibret, un treball col·lectiu que recull el procés viscut i que ens servirà com a eina per seguir aprenent a partir de l’experiència.

Escriure sobre el que veiem i toquem ens ajuda a recordar el món i a crear-ne de nou.

BOLETS IMAGINARIS: YAYOI KUSAMA

“L’art no reprodueix allò que és visible, sinó que fa visible allò que no sempre ho és.”

Paul Klee, Teoria de l’art modern.

Després de conèixer una mica més els bolets, la Toni ens ha presentat una artista que pinta bolets! Però els pinta d’una forma molt especial, amb molts colors, puntets i molta imaginació. Aquesta artista és la japonesa YAYOI KUSAMA, una persona molt especial que veia el món de colors.

Quan hem conegut les seves obres, hem volgut fer la nostra pròpia representació artística dels bolets. Hem començat fent una base de color adornada amb puntets o ratlles, imitant la Yayoi. Després hem fet bolets de diferents colors, que hem retallat i enganxat a la nostra creació. Per últim, hem afegit gomets petits de colors als bolets. Tot plegat, han quedat unes obres ben colorides.

Ens agrada molt això de ser artistes, volem continuar indagant en el món de l’art, que ens deixa expressar amb llibertat i imaginació.

LA COMETA DE LOS SUEÑOS

La cometa de los sueños vuela para reunir las ilusiones
y esperanzas de los niños y niñas del mundo. 
Si quieres acompañarla, sujeta fuerte su hilo. 
Déjate llevar por encima de las nubes sintiendo el viento en la cara.
Llena de alegría tu corazón y sueña con un mundo mejor. 

Fragment extret del conte La cometa de los sueños

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua i L, de Lapó, hem fet una proposta a partir del conte La cometa de los sueños  de Pilar López Ávila i Paula Merlán, il·lustrat per Concha Pasamar

A través d’un viatge simbòlic en estel, el relat ens acosta a nens i nenes de països i contextos molt diversos, des de Bolívia fins al Nepal, i ens mostra que, malgrat les diferències culturals i socials, tots comparteixen el desig d’un futur millor. L’estel dels somnis representa els desitjos que cadascú porta dins seu: un món més just, amb aire net, aigua potable, accés a l’educació, respecte per la natura i, sobretot, un món on tots els infants puguin ser feliços i ajudar-se mútuament.

Hem llegit el conte entre tots i totes: cada un de nosaltres ha llegit una part que parla d’un personatge diferent, posant en joc estratègies de comprensió lectora, per interpretar el text i extreure’n la informació més rellevant del nostre personatge. A continuació, hem dibuixat un estel, que és el símbol principal del conte, i hem escollit les paraules clau que descriuen el nostre persontatge per escriure-les dins. 

Quan hem acabat, hem compartit tot el que hem après i hem col·locat cada un dels personatges en un mapa, situant-los als llocs del món on viuen. Per a localitzar cada un dels indrets hem descobert com utilitzar un atles, això sí que ha estat una gran descoberta! Ens ha fascinat!

De mica en mica, hem pogut veure el conte sencer i adonar-nos que, encara que els infants visquin en llocs diferents, tots tenen somnis, desitjos i drets.

Aquesta proposta ha afavorit un aprenentatge significatiu, connectat amb la realitat i amb una mirada global del món, fomentant la reflexió, l’empatia i el respecte per la diversitat. A través del treball cooperatiu, la lectura compartida i l’expressió artística, hem pogut desenvolupar competències comunicatives, socials i ciutadanes, tot donant sentit als aprenentatges i posant-los al servei de la construcció d’una societat més justa i conscient.

DESCOBRIM LA CANÇÓ PICA-SOQUES

El nostre grup hem començat el trimestre amb molta il·lusió i música! Per ampliar el nostre cançoner, hem iniciat l’aprenentatge d’una nova cançó de bosc: la cançó del Pica-soques.

Primer de tot, hem anat a l’aula de música, on hem escoltat la cançó i hem començat a aprendre’n la lletra i la melodia. Per entendre millor aquest ocell tan especial, també hem mirat un vídeo d’un pica-soques mentre feia el seu niu en un arbre. Ens ha encantat observar com pica el tronc amb el bec!

Tot seguit, hem acompanyat la cançó amb instruments de fusta de petita percussió, com pals i caixes xineses, simulant el so característic del pica-soques quan pica els arbres. Ha estat una activitat molt divertida i sonora!

A la tarda hem continuat amb una proposta artística: hem començat a crear els nostres pica-soques de plàstica. Hem pintat cartolines de color marró i gris amb aquarel·les i, un cop seques, les hem retallat. Finalment, els hem afegit els ulls el bec de gomets i les plomes amb elements naturals.

Els resultats han estat preciosos! Ens han quedat uns pica-soques molt bonics i hem gaudit moltíssim tant de la manualitat com de la cançó.

Seguim aprenent i gaudint del bosc a través de la música i l’art!

L’ART QUE EL TEMPS NO HA ESBORRAT

“Les primeres obres d’art no van ser creades per ser belles, sinó per donar sentit al món.”
Richard Leakey

Durant les vacances d’hivern, cadascun de nosaltres va assumir una tasca molt important: cercar informació sobre les pintures rupestres i, més concretament, sobre com els artistes de la prehistòria elaboraven les eines i els colors que utilitzaven.

El treball i el compromís individual han estat fonamentals per poder continuar avançant a l’aula. Gràcies a totes les aportacions, hem dedicat el dimecres de projecte de comunitat a compartir, comparar i analitzar la informació recollida, amb l’objectiu de donar resposta a les preguntes que ens havíem formulat sobre l’art dels primers homínids i completar un petit mapa amb les idees més rellevants.

Comencem situant-nos en el tema a través de la lectura i comprensió del text que introduïa les tasques.

Fa moltíssims anys, quan les persones vivien en coves i no existien els llibres, ni les càmeres, ni les pantalles, els humans van començar a explicar històries d’una altra manera: pintant a les parets de les coves. A aquests dibuixos se’ls anomena pintures rupestres.

A les coves hi dibuixaven animals, escenes de caça, mans, formes misterioses o coses importants de la seva vida. Gràcies a aquestes pintures podem saber com vivien, què veien i què els preocupava.

Les coves eren com els seus llibres d’històries, i cada pintura és un missatge que ens han deixat des de fa milers d’anys.

Posteriorment, a la rotllana i amb la llibreta a la mà, llegim la informació que cadascú ha portat escrita. A mesura que avancem, ens adonem que moltes idees es repeteixen, fet que ens ajuda a identificar les paraules i conceptes més rellevants que podem anotar. Les eines ens són fàcils d’imaginar: mans i dits, plomes, troncs, pèl d’animals o ossos buits per bufar. En canvi, quan comencem a parlar de com obtenien els colors, apareixen paraules més complexes, que interpretem com els noms de diferents minerals o pedres.

Amb cadascun d’aquests materials obtenien colors diferents, però ens desperta especial interès conèixer millor aquests noms tan estranys, sobretot tenint en compte que som el grup dels geòlegs i geòlogues. Per aquest motiu, arribem a la conclusió que caldrà continuar investigant.

El que sí que ens queda clar és el procés que seguien per obtenir els colors. Primer, esmicolaven i trituraven els minerals fins a obtenir una pols fina; després, la barrejaven amb greix animal, resina, sang i/o aigua.

Per acabar de comprendre aquest procés, a la tarda el posem en pràctica i, tot i utilitzar materials més moderns, elaborem “pintura” blanca amb guix i pintem amb els dits.

Aquesta experiència ens anima a voler continuar aprenent i ens va fer sentir més a prop dels nostres avantpassats. Sabem que ben aviat ens podrem convertir en artistes prehistòrics, començant per anar al bosc a buscar tot el necessari, tal com ho feien els humans de la prehistòria.

ENTRE PEDRES…

No podem pensar en el futur si no mirem enrere als nostres avantpassats.

Edmund Burke

Abans de marxar de vacances d’hivern, vam descobrir els noms que defineixen i divideixen el període en el qual estem immersos. Tot i que en alguna conversa havia sorgit la paraula prehistòria, fruit dels llibres temàtics que portem a l’aula com a fonts d’informació, no li havíem donat massa rellevància. No obstant això, l’evolució dels homínids i el pas del temps va generar la necessitat de recuperar aquesta paraula i, alhora, conèixer-ne d’altres.

El primer que vam fer va ser confegir la paraula PREHISTÒRIA, ja que veure-la escrita amb lletres mòbils ens permetia jugar amb les seves lletres i canviar-les quan pensàvem que s’escrivien de manera diferent. De seguida, ens vam adonar de la paraula HISTÒRIA i la vam separar del prefix PRE. Després de fer hipòtesis sobre el seu significat, entre tots i totes la vam definir com el període previ a la història, i més concretament, a la història escrita.

Durant tot el primer trimestre vam parlar sobre el període en què els primers homínids eren nòmades i es desplaçaven d’un lloc a un altre buscant aliments i refugi. Per descobrir el nom d’aquest període dins de la prehistòria i del període posterior, vam utilitzar un codi secret, on calia fer la correspondència de lletres per trobar les diferents paraules.

Per acabar, a la rotllana vam posar en comú les paraules trobades i els seus significats, a partir del que coneixíem, buscant allò que fa que una etapa acabi i comenci l’altra.

D’aquesta manera, vam utilitzar la paraula PALEOLÍTIC per continuar avançant. A partir d’una imatge que recollia els principals trets d’aquesta etapa, ens vam organitzar en grups per realitzar un treball més precís. Vam buscar els trets que ja coneixíem i que havíem estat treballant i, alhora, vam descobrir-ne de nous, introduint temes que continuaríem explorant plegats.

Un d’aquests elements nous va ser el descobriment de les pintures rupestres, que van marcar tant la tasca per a les vacances d’hivern com el punt de partida del segon trimestre.

CAMINANT COM ABANS, APRENEM COM SOM ARA

Richard Leakey

Som humans perquè els nostres avantpassats van aprendre a caminar drets.

En un d’aquests dies en què els paleontòlegs i les paleontòlogues anem portant informació sobre la prehistòria, la Sira va arribar a l’aula amb un llibre molt especial: Terrícoles, de la il·lustradora i autora de llibres infantils Patrícia Geis.

Terrícoles és un llibre informatiu i visual, pensat per a infants, que combina il·lustracions clares amb explicacions senzilles sobre la història de la vida a la Terra. El seu argument principal ens convida a fer un viatge enrere en el temps per entendre com els éssers vius —i especialment els humans— hem anat canviant i adaptant-nos al llarg de milions d’anys.

En llegir les primeres pàgines, el llibre ens transporta a milers i milers d’anys enrere, al continent africà. Ens explica que fa molt i molt de temps la Terra es va obrir i el clima va canviar. Els boscos es van anar fent més petits i van aparèixer grans espais oberts, com prats i sabanes. Davant d’aquest canvi, alguns primats que vivien als arbres van haver de baixar a terra per buscar menjar i poder veure millor què passava al seu voltant.

A poc a poc, aquests primats van començar a canviar: caminaven més drets per veure lluny, feien servir les mans per agafar coses i pensaven noves maneres de viure per protegir-se i trobar aliment.

Aquest relat ens va portar a fer-nos una pregunta clau: per què aquests primats van sentir la necessitat de posar-se dempeus? Per intentar entendre-ho, vam passar de la lectura a l’experimentació corporal. Vam provar de caminar com ho feien aquells primers primats. Al cap d’una estona, ja vam notar que cansa, sobretot si t’imagines caminant amb el cap ben alçat, vigilant no convertir-te en la presa d’algun depredador o buscant menjar a l’horitzó.

A mesura que ho experimentàvem, ens adonàvem que el cos també canviava: ens aguantàvem més amb les cames del darrere i, de mica en mica, anàvem alliberant les mans. Tenir les mans lliures ens permetia agafar objectes amb l’ajuda dels dits llargs. D’aquesta manera, a través del cos, començàvem a entendre un moment clau de l’evolució humana.

Amb el pas del temps, tots aquests canvis van donar lloc als primers homínids i, molt més endavant, a un dels més coneguts: l’australopitec. El vam buscar al nostre arbre de l’evolució humana per posar-li cara i vam continuar llegint el llibre. Així és com vam descobrir la història de la Lucy.

La Lucy va viure fa 3 milions d’anys, a la Gran Vall del Rift, a prop del riu Awash, a l’actual Etiòpia.

Tenia uns 20 anys i vivia en un entorn amb boscos, praderies, llacs i rius.

S’alimentava de fulles, fruites madures, arrels, nous, cucs, cargols, tèrmits, sargantanes, ous i, de vegades, d’algun animal mort. Feia servir pedres per arrencar la carn, trencar ossos i extreure’n el moll.

Feia poc més d’un metre d’alçada, pesava uns 27 quilos, tenia un cervell semblant al d’un ximpanzé, però era capaç de caminar dreta. Es comunicava amb sons, gestos i grunys.

Fa uns tres milions d’anys, va morir en caure d’un arbre d’uns 12 metres d’alçada.

Ens va cridar molt l’atenció la seva mida: amb 20 anys, mesurava com alguns de nosaltres. Això ens va portar a buscar més informació i imatges d’una rèplica de la Lucy, que ens va engrescar a representar-la. Observant el seu cos, la seva cara i les seves mans, vam descobrir que tenim moltes coses en comú. A poc a poc, anàvem entenent millor d’on venim.

Vam agafar un full ben gran i vam buscar entre els paleontòlegs i les paleontòlogues algú que mesurés una mica més d’un metre. Amb el regle a la mà, ens vam anar mesurant, i qui més s’hi aproximava era la Sira. Es va estirar sobre el paper, en vam resseguir la silueta i vam començar a donar forma a la nostra Lucy mentre escoltàvem Lucy in the Sky with Diamonds, la cançó que els investigadors escoltaven la nit després del descobriment, quan analitzaven els ossos dins la tenda.

Aquesta experiència ens ha permès entendre que l’evolució no és només una història per llegir, sinó un procés que es pot sentir, experimentar i viure amb el cos. Quan els infants poden caminar, provar, mesurar-se i comparar-se, el coneixement esdevé significatiu. Així, mica en mica, anem descobrint què ens amaga la terra… i també què ens explica sobre nosaltres mateixos.