Comunitats de l’escola

RECORDEM LA SORTIDA

Anna Solé05/02/24  

Donem la benvinguda al nou grup de Projecte de Comunitat. Per iniciar la sessió recordem la sortida al museu de forma molt vivencial jugant als jocs tradicionals:

1. Llançament d’anous: Ens posem amb fila amb un número identificatiu. El primer de la fila agafa una anou i intenta encistellar-la al cistell. Després tira l’infant que hi ha a darrere i així consecutivament. Per tal de portar el comptatge dels encerts que anem fent, ho anotem a la pissarra. En finalitzar comptem quants encerts hem realitzat.

2. Estirar la corda: Fem dos equips. Cada equip estira la corda, una a un extrem de la corda i els altres a l’altra banda. Qui tindrà més força per fer que l’altre equip trepitgi la línia blava?

3. La gallineta cega: Tapem els ulls d’un infant i aquest ha d’intentar agafar un altre company i companya i endevinar qui és. Per tal de fer-ho més difícil i divertit, la resta del grup es pot moure per tota la classe. Quan ja s’ha atrapat a un nen o nena, aquest és el pròxim que para.

 

En una segona sessió vivenciem la sortida amb les escumes. Serem capaços de crear el museu amb escumes? Debatem de com era el museu: gran, petit, quadrat, triangular… Quan ja ho tenim clar movem les escumes per formar un quadrat molt gran. Ens adonem que no podem entrar o sortir del museu si no fem una porta.
Una nena comenta que a dins el museu hi havia plats, nines antigues, així doncs ens cal posar alguna escuma fent veure que són les vitrines.
Casualment, tenim una paret blanca la qual ens imaginem que és la pantalla on vam visualitzar com era per dins una casa dels romans.
Recordem que vam anar amb autocar i també ho volem tornar a vivenciar posant-nos a un banc i imaginant tot el recorregut.
Només ens falta una persona que ens faci de monitora i ens guiï per la sala del museu. Gràcies, Mireia.

 

Per finalitzar la setmana de Projecte de Comunitat, volem fer un mural per plasmar totes aquestes sessions anteriors. Tenim clar que volem que ocupi tota la paret. Per tant, comptem amb passes quina és la llargada de la paret i mesurem el paper d’embalar.
Tenim clar que al mural hi hem de sortir nosaltres. Ens dibuixem la cara, amb tots els detalls ( ulls, orelles, nas, boca,..), el cos, els braços, les mans, etc.

El mural no l’hem acabat. Amb ganes i il·lusió aquest mural continuarà ….

 

SORTIDA A MONTBLANC

Bernat Vidal05/02/24  

Bon dia famílies!

El passat dimecres dia 31 de gener, la comunitat de mitjans vam fer una sortida a Montblanc, contextualitzada amb el nostre projecte “Errare Humanum Est” per conèixer una mica més sobre la vida a l’Edat Mitjana.

Montblanc és la vila medieval per excel·lència del nostre país i de les més ben conservades, fet que ens va permetre endinsar-nos per les seves muralles, veure i saber una mica més sobre un seguit d’elements imprescindibles en el seu interior i conèixer de més a prop la llegenda de Sant Jordi, una història per tots coneguda.

Un cop a l’interior de les muralles vam poder descobrir el sentit i funcionament dels diferents portals, dels merlets (les dents del castell) i observar a pocs metres de distància les grans diferències entre esglésies romàniques i gòtiques.

SORTIDA AL BOSC I GOOGLE EARTH

Pedro Martínez04/02/24  

Aquesta setmana ha tocat documentar la sortida al bosc i fer una valoració de la ruta que vam fer.

D’inici, vam parlar de la ruta i vam veure el track que havíem gravat. Vam veure que, en algunes ocasions, els aparells utilitzats per fer aquestes gravacions que tan bé van per analitzar les dades, no funcionen correctament en alguns espais, com dins d’esquerdes envoltades de roca, i graven el que volen i com volen.

Llavors, les dades que mostrava aquest track no ens servien com a dades objectives del que nosaltres havíem fet.

Per aquest motiu, vam dissenyar les rutes al Google Earth i les vam utilitzar per veure les diferències.

Després d’haver-les vist, nens i nenes havien de dibuixar de memòria el camí per veure de què s’enrecordaven.

Evidentment, era prou complicada aquesta tasca, però un cop feta tenien l’opció de contrastar el que havien marcat amb el dibuix real al Google Earth.

La gent que va acabar més ràpid la feina va tenir l’opció de començar a utilitzar aquest programa per dissenyar una ruta des d’un punt A a un punt B, cosa que més endavant utilitzarem per crear diferents recorreguts amb un objectiu molt clar.

Quin serà?

NOVA ETAPA DE PROJECTE AMB ELS PATUFETS I PATUFETES

Rosa03/02/24  

Aquesta setmana s’han incorporat al nostre grup els patufets i patufetes. Els donem la benvinguda i els expliquem tot el que hem fet durant el primer trimestre. Establim una conversa i recordem la sortida al Museu de la Pell fent memòria de tots els jocs que vam descobrir en l’exposició de l’època romana.  Així mateix, pensem en tots aquells jocs d’abans que vam tenir l’oportunitat de jugar a l’exterior del museu, com ara, la gallina cega, encistellar les nous, estirar la corda, entre altres.

A continuació, cadascú de nosaltres ha dibuixat i ha escrit el joc que més li va agradar. Comencem una nova etapa del projecte que també serà una bona oportunitat per conèixer els patufets i patufetes i així ampliar les nostres amistats.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

 

BENVINGUTS I BENVIGUDES PATUFETS AL GRUP DEL TRES EN RATLLA

Toni Ruiz02/02/24  

Aquesta setmana s’han incorporat al nostre grup de Projecte de Comunitat un Patufet i tres Patufetes! Ha estat una gran oportunitat per fer un repàs de tot el que hem treballat durant el primer trimestre i que necessitàvem recordar després de tants dies sense trobar-nos. També hem fet memòria de tot el que vam viure el passat divendres a la sortida al Museu de la Pell, on vam veure una exposició de jocs de l’època romana i un vídeo de com vivien els romans, i on també vam poder jugar a jocs de sempre com “Estirar la corda”, “Encistellar nous” i “La gallina cega”. Hem triat el que més ens va agradar o el que vam descobrir durant la sortida i hem fet un dibuix inicial d’aquesta nova etapa del projecte.

Tot i això, no oblidem quin és l’objectiu d’aquest grup, construir un tres en ratlla gegant pel nostre pati. Ara hem de continuar fent memòria i posar als i les Patufetes al dia, per tal de fer realitat el nostre propòsit.

Podeu veure més fotografies a la web de l’escola.

L’EDAT MITJANA VA DURAR UN MIL·LENNI

Cristina Vargas02/02/24  

La nostra curiositat per saber les dates de l’edat mitjana provoca que a la classe aparegui el llibre “Un poble en temps del romànic”. En la introducció trobem paraules importants i comencem a trobar respostes a les nostres preguntes.

“L’edat mitjana va abastar un període d’un mil·lenni.”

Aquesta paraula ens torna a connectar amb el temps i amb la línia que vam construir a partir de les centenes per simular els segles. Mil·lenni ens ho posa més fàcil, ràpidament pensem amb el mil, i molts de nosaltres comencem a calcular quants segles hi ha dins d’un període de mil anys. Alguns arribem a través del càlcul mental i d’altres necessitem mirar la línia per tenir referents visuals. Finalment, coincidim que un mil·lenni són deu segles! Mirem la línia del temps, visualitzem els deu segles i ens atrevim a fer algunes hipòtesi sobre en quin segle devia començar i acabar… arribem a la conclusió que l’edat mitjana va durar molt de temps!

Després vam mirar i escoltar un vídeo que ens explicava els anys concrets quan es considera que va començar i acabar l’etapa treballada.

“Comença al segle V l’any 476 amb la caiguda de l’imperi romà i acaba al segle XV l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.”

En escoltar els anys ràpidament tornem a la línia del temps i els busquem per assenyalar-los. Ara sí, ara ja sabem quant temps va durar l’edat mitjana i quins anys eren. La nostra conversa se centra després a entendre “la caiguda de l’imperi romà”, alguns recordem els romans per còmics o pel·lícules i compartim alguns detalls sobre aquest poble com que van ser molt poderosos. Intuïm que al 476 van perdre tot el poder i van sorgir altres pobles. El descobriment d’Amèrica ens sona una mica més, n’hem sentit parlar a casa i també a molts llibres. El vídeo també comenta que l’edat mitjana finalitza amb el descobriment de la impremta i llavors recordem que el grup del Jordi es diuen així. A la gran majoria se’ns il·luminen els ulls! “La impremta va ser inventada a l’edat mitjana!”. Potser la Sínia també, però ho haurem d’investigar i això ho deixem per un altre dia.

Un altre aspecte que ens va sobtar bastant va ser veure anys difícils de recordar, per què no van triar el 400 i el 1500 per exemple! La practicitat sembla que hauria de ser més valorada, però ens adonem que el canvi d’etapa el marca un fet important i no pas l’any que passa, els fets importants en la història han provocat canvis a diferents nivells i això és el que permet que les persones i la nostra manera de viure evolucioni.

I és aquí on tornem a veure el vídeo per descobrir com vivien les persones en l’edat mitjana i com s’organitzava la societat. Descobrim la paraula Feudalisme i la jerarquia entre les persones d’aquella època. Algunes figures les coneixem gràcies a les sortides que hem fet aquests dies o a llibres i pel·lícules que veiem, però moltes altres són noves completament. Parlem de poder, de drets, de dignitat… i ens adonem de la sort que tenim al segle XXI si ens comparem amb les persones que van viure en l’època medieval.

 

SORTIDA ALS ESGAVELLATS I DIPÒSITS

Ivet Dominguez01/02/24  

Dimarts passat vàrem fer una sortida de comunitat als Esgavellats i als dipòsits de Vilanova del Camí.

Aquesta escapada ens va servir per conèixer i explorar nous camins i corriols de Vilanova del Camí. Vam tornar a parlar dels punts de referència, fent una anàlisi a les aules abans de sortir, mirant l’itinerari que presentàvem enregistrat al wikiloc.

Seguidament teniu les impressions i composicions de fotografies que han fet alguns infants. Han volgut m arcar les paraules més tècniques que hem treballat més específicament a classe.

El dia 23 de Gener vam anar als Esgavellats tota la comunitat de grans. A l’anar i al tornar el temps en moviment que vam fer és una hora i 57 minuts i el temps que vam estar en tot el dia és 6 hores i 44 minuts. El desnivell positiu es 305m i el desnivell negatiu tambe son 305m. El tipus de ruta es circular que significa surts i tornes d’un mateix punt. Vam passar per les escales de colors. També vam pasar per aquella casa que te gats i gallines. Vam passar per Can Tito i vam seguir recte cap amunt. Vam parar a esmorzar a un lloc que era com un petit descampat. Em vaig asseure a esmorzar amb l’Erika i algunes de 6E. Quan vam acabar d’esmorzar vam veure una indicació que deia cap a on tenim que passar per anar als Esgavellats. Quan vam arribar als Esgavellats vam dinar i quan vam acabar vam jugar i jo em vaig pintar la cara sencera de carbó. Em va pintar la cara l’Erika, la Mia i la Leire de la classe. Al tornar vam anar per un altre camí. Em va agradar molt fer aquesta sortida. M’ho vaig passar molt  bé. Aquesta ha sigut l’explicació de tot el recorregut que vam fer.  CARLA

El dia 23 de Gener vam fer una sortida tota la comunitat de grans, als Esgavellats. Les escales de colors són per mi un punt de referència, també  hi ha un altre punt de referència que és Can Riba, que és on viu l’avi del Martí. Vam arribar fins als Dipósits, que és un altre punt de referència. Jo em vaig fixar en una pedra que semblava la pedra on surt el Rey León. I per mi també és un punt de referència d’aquell lloc. A l’anada vam tenir 305m de desnivell positiu, i la tornada 305m desnivell negatiu. El recorregut per mi va ser fàcil, menys quan vam passar per les coves, i les baixades perquè relliscaven una mica. Els camins estaven en molt bon estat, es podia caminar molt bé. El temps en moviment va ser 1 hora 57, amb les parades 6 hores 44 minuts. Vam estar a 223m d’altitud mínima, i 426M d’altitud máxima. En aquesta sortida ens ho vam passar molt bé tots i totes, i vam descobrir moltes coses. Una anécdota que vaig viure és que, la Iris estava fent un ball amb les mans, i es va estampar amb una farola. M’ho vaig passar molt bé, i vam riure molt. NAYARA

El dimarts 23/1/24 vam fer una sortida als Esgavellats i els Dipòsits. Primer vam sortir cap al Parc Fluvial, al cap d’una estona vam creuar el riu i vam arribar a la zona esportiva de Can Titó. Vam passar pel costat de Can Riba. Vam caminar una estona fins arribar a ple bosc, per uns corriols i/o camins que feien arribar als Esgavellats. Però en un tros d’aquells corriols vam parar a esmorzar. Després vam creuar els Esgavellats, vam passar pel mig del bosc i vam arribar al Dipòsits. Vam dinar i vam jugar. L’itinerari tenia la de distància va ser de 12,91 km. L’altitud màxima va ser de 426m i la mínima va ser de 223m. Llavors el temps que vam estar en moviment va ser de 1:57 min i el temps en total va de 6:44 min. Una anècdota és que hi havia un tobogan i jo i la Iris ens vam tirar. PAU RUZAFA

El dia 24 de Gener vam anar als Esgavellats i als dipòsits. Va ser molt cansat perquè a la meitat de la sortida hi havia moltes pujades.Vam estar temps caminant, una hora i 57 minuts i 6 hores i 44 minuts entre tota la ruta.També vam passar per corriols que són com uns llocs estrets.I també hi havia per aquests llocs bastantes pedres. El desnivell  positiu el vam tindre més a d’anada i el negatiu a la tornada. Jo a la tornada vaig veure ciment al terra, no era terra de bosc,era ciment i crec que algú l’havia trepitjat, era a la baixada de pista. Finalment l’altitud màxima on vam estar va ser de 426m, més o menys a la zona dels dipòsits. HUGO

 

EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS

Marta Trullols31/01/24  

La Iris ens ha portat un conte: EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS. Hem decidit llegir-lo junts i intentar trobar la relació amb el nostre projecte. 

“Zoe lleva toda la vida viviendo en la misma ciudad. Se conocía cada edificio, cada parque, cada rincón. Pero la guerra estalló y, como muchos otros, tuvo que decirle adiós a su ciudad y marcharse sin saber cuándo podría volver. Zoe tiene tantos buenos recuerdos de su ciudad… La casa de los abuelos, su pequeño refugio lleno de sueños y juegos, su antigua escuela, ahí donde conoció a sus amigos y aprendió que le encantaba aprender cosas nuevas. Por no hablar del parque del centro, que tanto la vio divertirse entre columpios, artistas ambulantes y paseos en bicicleta.

A punto de partir, Zoe extendió el mapa de la ciudad en una mesa y dibujó su «mapa de los buenos momentos», señalando todos los lugares donde fue realmente feliz, con la certeza de que siempre la acompañarán.”

De Fran Nuño

 

Hem aprofitat per fer lectura en veu alta. Ens hem anat ajudant els uns als altres i hem anat explicant el que anàvem entenent. Quan hem acabat de llegir hem decidit escriure les idees que ens han semblat més interessants o que ens han cridat més l’atenció per no oblidar-les.

Hem pogut conversar sobre la guerra i la importància de les petites coses intentant posant-nos en el lloc de la protagonista del conte, la Zoe.  

Ens hem proposat fer el nostre mapa dels bons moments tot posant-hi imaginació. Sabem que no reflectirá la realitat però ens engresca molt poder crear aquest mapa!  Potser ens adonem que tenim molt més del què ens pensem?

PROPERA PARADA, MONTBLANC

Mireia Roca30/01/24  

«VILA MONTIS ALBI, QUANTA FUIT, IPSA MONUMENTA DOCENT
DCCCL ANNI A VILLA CONDITA».

El darrer dia de gener, segueix la nostra aventura descobrint l’edat mitjana a la població de Montblanc. Molt coneguda per la Llegenda de Sant Jordi, però també alberga un conjunt monumental que explica com es vivia en una vila de l’edat mitjana. 

Montblanc està situada a la comarca de la Conca de Barberà a tocar de la nostra, també rica en Castells Medievals. Quina casualitat, oi?

El grup de les Brúixoles hem volgut saber quin és el millor camí per arribar en aquesta població, quants quilòmetres hi ha i quanta estona tardarem en autobús. 

Per descobrir-ho, hem fet servir l’aplicació Google Maps. Molts de nosaltres la coneixem, però no l’havíem fet servir mai. Així doncs, que ha estat una molt bona oportunitat per aprendre com funciona. 

A la Rotllana, hem estat d’acord que la millor ruta és la que passa per Jorba, La Panadella, Santa Coloma de Queralt, Sarral i finalment arriba a Montblanc. La seva distància són 67,5 Quilòmetres i el temps és de 51 minuts.    

Finalment, posats a mirar mapes, hem estat consultant un plànol de Montblanc per poder familiaritzar-nos amb els diferents edificis històrics que ens anirem trobant.

 

SORTIDA AL MUSEU DE LA PELL “CAPUT AUT NAVIS”

Rosa27/01/24  

Aquest trimestre els patufets i patufetes s’incorporen als grups de projecte de comunitat “avis i àvies, juguem una estona?” 

Per ajudar-los a situar-se, ahir divendres, tota la comunitat de petits hem anat al Museu de la Pell a gaudir de l’exposició  “Caput aut Navis, a Cara o Creu els jocs que ens acompanyen des de l’antiguitat”.

A les nou del matí hem marxat amb autocar a Igualada. Quan hem arribat al museu, hem esmorzat plegats. A continuació ens hem organitzat en quatre grups. Les monitores ja ens esperaven per començar a fer les diferents activitats. Per torns, uns grups miraven l’exposició i els altres jugaven a l’espai exterior del museu.

Com s’ho feien els nostres avantpassats de fa més de 2.000 anys per entretenir-se?

A l’exposició hem descobert peces úniques de molts jocs que han deixat petjada. Hem vist nines de fang, petites fitxes de tauler romanes, plats i bols de cuineta de l’època ibèrica, bales d’argila… entre molts d’altres.

També hem jugat a diferents jocs a fora, com per exemple, a la gallina cega, estirar la corda o a les tabes (ossos del peu del xai), que les havíem de fer caure d’un costat o l’altre a sobre la mà.

En acabar la visita, hem dinat per agafar forces i tornar caminant a l’escola. A poc a poc hem gaudit de la passejada observant tot allò que ens envoltava.

Teniu més fotografies al drive.