ELS BIÒLEGS CONTINUEM VIATJANT A LA PREHISTÒRIA

Angelica Garzas22/05/26  

Aquests dies, al grup dels Biòlegs, la nostra aula s’ha omplert de cordes, petxines, fang i moltes ganes d’experimentar. A poc a poc, continuem descobrint com vivien els primers humans, no només escoltant o mirant imatges, sinó també creant amb les nostres pròpies mans.

Una de les propostes que més ens ha emocionat ha estat la creació de collars inspirats en les joies de la Prehistòria. Amb fang blanc hem modelat petites dents d’animals i, mentre les observàvem i les transformàvem, anaven apareixent preguntes i converses molt interessants. Alguns infants imaginaven caçadors portant aquells collars, d’altres pensaven que potser servien per identificar els membres d’un grup o per decorar-se en moments especials.

La classe s’ha convertit en un petit taller prehistòric, on cada peça era diferent i especial.

També hem començat a experimentar amb els sons i la música. Utilitzant materials naturals com petxines, pals i cordes, els infants han descobert que, amb elements molt senzills, es poden crear objectes que fan soroll i produeixen ritmes diferents. Hem practicat com unir peces, com passar les cordes i fins i tot com fer nusos, una tasca que ens ha requerit molta concentració i ajuda entre companys.

Durant tot el procés hem anat fent fotografies dels diferents moments de treball. Ens ha agradat molt poder observar després les imatges i veure com, pas a pas, les nostres idees anaven prenent forma.

Més enllà del resultat final, el més important ha estat compartir, provar, equivocar-nos i tornar-ho a intentar. A través d’aquestes experiències, els infants continuen apropant-se a la manera de viure dels primers humans d’una forma vivencial, creativa i significativa.

Els Biòlegs seguim investigant… i cada vegada la Prehistòria ens sembla una mica més propera

MÚSICA, INCLUSIÓ I EXPERIÈNCIES COMPARTIDES.

Angelica Garzas17/05/26  

Cada curs, els infants de 3r de l’escola participen en un projecte molt especial compartit amb l’Escola Àuria. A través de la música i la dansa, els nens i nenes tenen l’oportunitat de viure una experiència conjunta que ens ajuda a entendre la diversitat d’una manera natural, propera i enriquidora.

Aquest any, les Tanits de 3r han preparat una coreografia a partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà. El procés de creació ha estat llarg i molt compartit: primer vam escoltar i analitzar la música, després vam començar a imaginar moviments, jugar amb els espais i crear passos entre tots. A poc a poc, la coreografia va anar creixent fins a convertir-se en una dansa feta amb les idees i aportacions dels mateixos infants.

Durant les sessions, també vam descobrir que ballar no és només memoritzar moviments, sinó aprendre a escoltar els altres, adaptar-nos al grup i trobar maneres de compartir l’espai perquè tothom hi pugui participar. Els infants van entendre que les diferències no ens separen, sinó que formen part del grup i el fan més ric i més bonic.

Un dels moments més especials del projecte va ser la gravació d’un vídeo per parts, on cada grup va poder aportar els seus propis moviments i idees. Això va fer que la coreografia final tingués una part molt personal de cadascun dels infants.

Després de dues trobades prèvies amb l’Escola Àuria, el projecte va culminar amb una gran trobada final a la plaça del Mercat, on els infants van poder ballar plegats davant de les famílies. En aquesta última celebració, les Tanits també van convidar els Rovellons de 1r i les Alícies de 2n a compartir el moment i gaudir junts de la dansa i la música.

Més enllà de l’actuació final, aquest projecte ens recorda cada any que la música és un llenguatge compartit que ens ajuda a relacionar-nos, entendre’ns i créixer junts. 💛🎶🌿

Per veure el vídeo clica l’enllaç PROJECTE ÀURIA

2Ns EN DANSA!, UN CAMÍ COMPARTIT

Angelica Garzas30/04/26  

Aquest 29 d’abril hem viscut una jornada molt especial amb motiu del Dia Internacional de la Dansa. Les tres escoles del poble —Marta Mata, Pompeu Fabra i Joan Maragall— ens hem trobat per compartir música, moviment i una experiència que difícilment oblidarem.

Per a la classe de Les Alícies, aquest dia no ha estat només una actuació, sinó el resultat d’un camí que hem anat construint a poc a poc. Al llarg de les sessions hem après a escoltar-nos, a coordinar-nos amb la parella, a respectar els ritmes del grup i, sobretot, a viure la dansa com una experiència compartida.

El matí ha començat amb un assaig conjunt on cada escola ha pogut repassar la seva dansa. Després, tots plegats hem ballat la Dansa de Vilanova, unint-nos en una mateixa rotllana i sentint que formàvem part d’alguna cosa més gran.

Després d’un esmorzar compartit, ha arribat el moment de l’actuació davant de les famílies. Cada escola ha mostrat la seva dansa i, finalment, hem tornat a ballar tots junts. Un dels moments més bonics ha estat quan cada infant ha anat a buscar un familiar per compartir la dansa: un gest senzill que ha convertit el ball en un espai de trobada entre escola i família.

Més enllà dels passos apresos, aquest projecte ens ha permès créixer en molts sentits: en la confiança, en la cooperació i en la capacitat de formar part d’un grup.

Gràcies a totes les persones que ho han fet possible i, sobretot, als infants, que amb la seva il·lusió han donat sentit a tot aquest recorregut.

EL KOTO ARRIBA A L’AULA DE PETITS PRÍNCEPS

Angelica Garzas30/04/26  

El koto és un instrument llarg de fusta de la família de les Cítares o arpes de mà que habitualment té entre 17 i 21 cordes, cadascuna amb el seu petit pont mòbil que permet canviar l’afinació. Això fa que es pugui adaptar a diferents escales segons la música que es vulgui interpretar.

En el nostre cas, l’hem afinat en una escala pentatònica (de cinc notes), començant des del do, una escala molt utilitzada en la música japonesa. Aquesta afinació facilita crear melodies suaus i expressives, on totes les notes encaixen bé entre elles.

Després d’un primer moment d’escolta en silenci, els infants han pogut observar com es toca: fent vibrar les cordes amb els dits i deixant que el so ressoni amb calma. Finalment, alguns alumnes han tingut l’oportunitat de provar-lo directament, vivint una experiència única de contacte amb un instrument d’una altra cultura.

Aquest tipus de vivències ens ajuden a apropar-nos al Japó no només des del coneixement, sinó també des de l’escolta, el respecte i la curiositat.

TORNAR AL RITME: LA DANSA DELS PESCADORS I ELS TAIKOS

Angelica Garzas30/04/26  

Dins del projecte del Japó, l’alumnat de Matlides ha iniciat un treball musical amb tambors Taiko per acompanyar la dansa dels pescadors que preparen Petit Prínceps.

Aquest procés no ha estat lineal: les festes i les interrupcions del calendari han fet necessari reprendre el fil del projecte i tornar a connectar amb el treball rítmic iniciat.

A partir del vocabulari treballat a classe —DON, KA, DOKO i DURO— els alumnes han anat recuperant la pulsació, la coordinació i l’escolta de grup. Per facilitar aquest procés, hem començat a assajar una partitura rítmica comuna que servirà de base per als primers assajos amb 5è.

Paral·lelament, l’alumnat de 6è està preparant les seves pròpies creacions rítmiques, que compartirem i treballarem a l’aula en les properes sessions. Aquestes propostes ens ajudaran a enriquir l’acompanyament musical de la dansa.

Més enllà del resultat final, aquest projecte posa en valor el procés: escoltar, provar, repetir, adaptar-nos als tempos reals de l’aula i construir plegats una proposta musical compartida.

APRENEM COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS (I NO NOMÉS ELLS!)

Angelica Garzas20/04/26  

“Cada capa de terra és com la pàgina d’un llibre que cal llegir molt bé”.

Xavier Bermúdez

Aquesta setmana hem tingut la sort de rebre a l’escola a en Xavier Bermúdez, arqueòleg i tiet del Sergi i de la Mar, que ens ha vingut a explicar de primera mà com és la seva feina.

Des del primer moment, els infants van estar molt atents a les seves explicacions, descobrint que l’arqueologia no és només excavar… sinó treballar en equip amb molts altres científics.

Molts científics per entendre el passat

Durant la xerrada vam veure que, en una excavació, hi participen diferents especialistes:

  • Arqueòlegs: estudien les restes materials del passat
  • Paleontòlegs: investiguen fòssils d’éssers vius antics
  • Antropòlegs: estudien les persones i les societats
  • Biòlegs: analitzen els éssers vius
  • Geòlegs: estudien la terra i els materials

Vam entendre que tots es necessiten entre ells per poder reconstruir i entendre com vivien els nostres avantpassats.

La feina real d’un arqueòleg 🏺

En Xavier ens va explicar que ell no treballa en el Paleolític o el Neolític, sinó en èpoques més recents, sobretot abans dels romans, amb els pobles ibèrics.

També ens va sorprendre molt saber que:
👉 moltes excavacions es fan abans de construir edificis actuals
👉 quan es troben restes, el truquen per estudiar-les
👉 també treballa en excavacions promogudes per ajuntaments en possibles jaciments

Això ens va ajudar a entendre que el passat està molt més a prop del que sembla… fins i tot sota els nostres peus!

Compartim i aprenem junts

Durant la sessió, molts alumnes van participar. Va ser un espai on van sorgir preguntes, hipòtesis i molta curiositat. Ens vam sentir una mica com arqueòlegs, intentant entendre el passat a partir de pistes i de idees que anaven sortint

Amb les imatges i explicacions, vam poder veure com és una excavació real i com treballen els professionals.

A poc a poc, vam anar connectant tot el que hem après durant el projecte:

  • Les etapes de la prehistòria.
  • La importància dels animals i dels seus fòssils per entendre com eren.
  • La manera de viure dels humans al llarg del temps a través dels seus restos arqueològics

Ens quedem amb aquesta idea “Per conèixer el passat, cal mirar, pensar i treballar junts”.

Volem donar les gràcies a en Xavier Bermúdez per compartir la seva experiència amb nosaltres i apropar-nos una mica més al món de l’arqueologia.

“Una experiència compartida que ens ajuda a entendre millor d’on venim.”

Què ens amaga la terra? Del Paleolític al Neolític

Angelica Garzas14/03/26  

“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner

Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.

Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.

Descobrim el gran canvi: del Paleolític al Neolític

Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.

Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.

Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.

Continuem construint el nostre espai prehistòric

També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.

D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.

D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.

Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.

Aprendre experimentant

Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.

Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.

🎶 La Cantata comença a sonar!

Angelica Garzas14/03/26  

Primer assaig amb la directora musical Sheila Grados

“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
— Bono

Els alumnes de 4t de primària continuen preparant amb molta il·lusió la cantata “Aventures sense sortir de casa”, un projecte musical que compartirem amb altres escoles del municipi.

Aquesta setmana hem tingut una visita molt especial: Sheila Grados, directora musical de la cantata, ha vingut a l’escola per fer el primer assaig conjunt amb els alumnes.

La Sheila Grados és cantant professional, professora de cant i entrenadora vocal. És titulada superior de cant i Estill Master Trainer en Estill Voice Training, un reconegut mètode internacional de tècnica vocal. A més, compta amb el DEU en intervenció logopèdica en trastorns de la veu, formació especialitzada en el treball i la cura de la veu.

Durant les últimes setmanes, a les classes de música hem estat treballant diferents cançons de la cantata a través de diverses activitats: cantar en grup, recitar fragments amb ritme, escoltar les melodies i descobrir les històries divertides que expliquen les lletres.

La Sheila ens ha ajudat a millorar alguns aspectes molt importants del cant coral: escoltar els companys, entrar junts en el moment correcte i cantar amb expressió perquè la història de cada cançó arribi al públic.

Els alumnes han participat amb molta energia i ha estat molt bonic veure com cada vegada se senten més segurs cantant junts.

Aquest projecte ens permet aprendre música d’una manera compartida, creativa i molt divertida, i ens encanta poder compartir aquest procés amb les famílies.

Cada assaig és un pas més cap a un concert que serà el resultat del treball, l’esforç i la il·lusió de tots els alumnes.

🎶 Seguim assajant!

LES COSES SENZILLES

Angelica Garzas07/03/26  

“Quan un grup crea junts, la dansa es converteix en una història compartida.”

Durant les darreres setmanes, el grup de Les Tanits de 3r ha estat immers en un projecte molt especial a les sessions de música: la creació d’una coreografia col·lectiva que compartirem amb l’alumnat de l’Escola Àuria.

A partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà, els infants han explorat com la música pot transformar-se en moviment, expressió i treball en equip. Escoltar, imaginar, provar moviments, equivocar-se i tornar-ho a intentar han estat parts essencials d’aquest procés creatiu.

En aquest article us compartim un petit tast del camí que hem fet, sense revelar tota la coreografia, perquè la sorpresa completa la podreu veure en directe més endavant.

Escoltar la música amb el cos

El projecte va començar escoltant la cançó i descobrint les seves diferents parts: la introducció, les estrofes i la tornada. A partir d’aquí vam començar a imaginar com el cos podia seguir el que passa a la música.

A poc a poc, els infants van anar proposant moviments: alguns més suaus, altres més enèrgics. També vam jugar amb les files, amb els nivells del cos i amb l’espai.

Entre tots i totes vam anar construint una coreografia que reflecteix el que ens suggereix la música.

Les mans també poden comunicar

Durant el projecte també vam descobrir que les mans poden expressar moltes coses. Per això vam conèixer l’alfabet dactilològic, que permet representar les lletres amb diferents posicions de la mà.

A classe vam provar d’escriure els nostres noms amb aquest alfabet

Voleu provar d’escriure el vostre nom amb les mans a casa?

Un projecte creat entre tots

La coreografia ha anat creixent a partir de les idees dels infants. Entre tots hem construït una dansa que és fruit del treball compartit.

Més enllà dels passos, aquest projecte ens ha ajudat a escoltar-nos, crear junts i compartir la música amb els altres.

Ara continuarem assajant perquè les famílies puguin veure la coreografia completa en directe.