“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”Howard Gardner
En el marc del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”, hem anat descobrint com vivien les persones al Paleolític i al Neolític, a través de l’experimentació,… Llegeix més»
“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner
Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.
Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.
Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.
Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.
Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.
També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.
D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.
D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.
Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.
Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.
Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.
Primer assaig amb la directora musical Sheila Grados
“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
— Bono
Els alumnes de 4t de primària continuen preparant amb molta il·lusió la cantata “Aventures sense sortir de casa”, un projecte musical que compartirem amb altres escoles del municipi.
Aquesta setmana hem tingut una visita molt especial: Sheila Grados, directora musical de la cantata, ha vingut a l’escola per fer el primer assaig conjunt amb els alumnes.
La Sheila Grados és cantant professional, professora de cant i entrenadora vocal. És titulada superior de cant i Estill Master Trainer en Estill Voice Training, un reconegut mètode internacional de tècnica vocal. A més, compta amb el DEU en intervenció logopèdica en trastorns de la veu, formació especialitzada en el treball i la cura de la veu.
Durant les últimes setmanes, a les classes de música hem estat treballant diferents cançons de la cantata a través de diverses activitats: cantar en grup, recitar fragments amb ritme, escoltar les melodies i descobrir les històries divertides que expliquen les lletres.
La Sheila ens ha ajudat a millorar alguns aspectes molt importants del cant coral: escoltar els companys, entrar junts en el moment correcte i cantar amb expressió perquè la història de cada cançó arribi al públic.
Els alumnes han participat amb molta energia i ha estat molt bonic veure com cada vegada se senten més segurs cantant junts.
Aquest projecte ens permet aprendre música d’una manera compartida, creativa i molt divertida, i ens encanta poder compartir aquest procés amb les famílies.
Cada assaig és un pas més cap a un concert que serà el resultat del treball, l’esforç i la il·lusió de tots els alumnes.
🎶 Seguim assajant!
“Quan un grup crea junts, la dansa es converteix en una història compartida.”
Durant les darreres setmanes, el grup de Les Tanits de 3r ha estat immers en un projecte molt especial a les sessions de música: la creació d’una coreografia col·lectiva que compartirem amb l’alumnat de l’Escola Àuria.
A partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà, els infants han explorat com la música pot transformar-se en moviment, expressió i treball en equip. Escoltar, imaginar, provar moviments, equivocar-se i tornar-ho a intentar han estat parts essencials d’aquest procés creatiu.
En aquest article us compartim un petit tast del camí que hem fet, sense revelar tota la coreografia, perquè la sorpresa completa la podreu veure en directe més endavant.
El projecte va començar escoltant la cançó i descobrint les seves diferents parts: la introducció, les estrofes i la tornada. A partir d’aquí vam començar a imaginar com el cos podia seguir el que passa a la música.
A poc a poc, els infants van anar proposant moviments: alguns més suaus, altres més enèrgics. També vam jugar amb les files, amb els nivells del cos i amb l’espai.
Entre tots i totes vam anar construint una coreografia que reflecteix el que ens suggereix la música.
Durant el projecte també vam descobrir que les mans poden expressar moltes coses. Per això vam conèixer l’alfabet dactilològic, que permet representar les lletres amb diferents posicions de la mà.
A classe vam provar d’escriure els nostres noms amb aquest alfabet
Voleu provar d’escriure el vostre nom amb les mans a casa?
La coreografia ha anat creixent a partir de les idees dels infants. Entre tots hem construït una dansa que és fruit del treball compartit.
Més enllà dels passos, aquest projecte ens ha ajudat a escoltar-nos, crear junts i compartir la música amb els altres.
Ara continuarem assajant perquè les famílies puguin veure la coreografia completa en directe.
A l’aula de música de Rovellons hem iniciat un projecte que parteix d’un element molt proper als infants: el menú escolar. La proposta neix amb un doble objectiu: treballar els continguts musicals propis del curs i, alhora, fer accessible la informació del menjador a tota la comunitat educativa, també als infants que encara no saben llegir o que necessiten altres canals de comprensió.
“Fer l’aprenentatge accessible no és simplificar-lo, sinó oferir diferents maneres d’arribar-hi.”
Les primeres sessions s’han centrat a jugar amb el llenguatge dels aliments. A partir dels plats del menú real de l’escola, els infants han separat les paraules en síl·labes, les han dit rítmicament i les han acompanyat amb percussió corporal i petits instruments. Aquest treball de prosòdia rítmica ens ha permès descobrir que les paraules també tenen ritme i musicalitat.
A poc a poc, de manera natural, ha anat apareixent una estructura comuna que tots reconeixem i repetim: “Avui a l’escola, què menjarem?”. A partir d’aquesta frase base, la classe ha anat afegint el primer plat, el segon plat i les postres, construint una cantarella col·lectiva que s’ha convertit en la cançó de la classe. Aquest procés ha afavorit la participació de tot el grup i ha reforçat el sentiment de pertinença.
Un cop la cantarella ja era segura, vam fer un pas més: buscar una melodia. Amb xilòfons preparats amb escala pentatònica, els infants van experimentar amb sons i combinacions. D’una d’aquestes proves va sorgir una melodia que el grup va escoltar, repetir i fer seva. Així, una idea inicial es va transformar en una creació col·lectiva.
A les darreres sessions hem començat a representar la melodia per escrit. Cada infant ha creat la seva pròpia partitura: alguns han utilitzat lletres (Do, Re, Mi, La) d’altres han fet servir símbols, i alguns fins i tot s’han atrevit a escriure les notes en un pentagrama. Aquest treball ens ajuda a relacionar el so amb la seva representació gràfica, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.
En el marc del Projecte del Japó, a l’aula de música dels Petits Prínceps hem començat a apropar-nos a la cultura japonesa des del cos, el símbol i l’experiència directa. En aquest moment del projecte, el treball s’ha centrat en dos eixos principals: la randoseru, la motxilla escolar tradicional japonesa, i una dansa d’inspiració ritual basada en les danses de pescadors.
La randoseru és la motxilla que, al Japó, s’acostuma a regalar als infants quan comencen l’escola primària. És una motxilla pensada per durar molts anys i simbolitza protecció, constància i el camí de l’aprenentatge. A partir d’aquest objecte tan carregat de significat, hem iniciat una sèrie d’improvisacions teatrals a l’aula.
En parelles, els infants han representat el moment de regalar la randoseru. Podia ser un avi, un pare, una mare o algú estimat qui feia el regal. Al principi, les improvisacions necessitaven modelatge i exemples, però a mesura que avançava la sessió, van anar apareixent escenes cada vegada més autònomes, delicades i plenes d’intenció. El treball teatral ha permès explorar el gest, l’emoció i el valor simbòlic d’un objecte quotidià dins d’una altra cultura.
Paral·lelament, hem començat a treballar una dansa inspirada en les danses tradicionals dels pescadors. Aquestes danses, lligades al treball col·lectiu i al ritme compartit, tenen un component clarament ritual. A l’aula, el moviment ha anat passant de l’exploració lliure a una estructura més definida, amb una introducció, passos clars i una intenció compartida.
La dansa dels pescadors ens ha permès connectar amb el pes del cos, la coordinació grupal i la idea de comunitat. No es tracta només d’aprendre uns passos, sinó d’entendre com el cos pot explicar una història vinculada al treball, a la natura i a la cooperació.
“L’art és una manera de conèixer el món.”
— Howard Gardner
Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.
A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.
A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!
Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:
Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.
Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.
Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.
Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.
Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat
🎶 La música clàssica, l’òpera i el còmic poden dialogar a l’aula… i fer-nos riure, pensar i escoltar d’una altra manera.
A les sessions de música De Tintins hem treballat l’òpera d’una manera molt especial, connectant-la amb un personatge molt conegut per l’alumnat: la Bianca Castafiore, dels còmics de Tintín.
La Castafiore és una cantant d’òpera extravagant, exagerada i molt segura d’ella mateixa, que apareix sovint a les aventures de Tintín. Sempre que surt, canta la mateixa ària, encara que ningú li ho demani! Aquest tret tan còmic ens ha servit per parlar amb l’alumnat del món de l’òpera i de com, en el seu moment, era una música molt popular i reconeguda a tota Europa.
L’ària que canta la Castafiore és l’anomenada “Ària de les joies”, de l’òpera Faust del compositor Charles Gounod. Hem explicat l’argument d’aquesta òpera de manera adaptada: una història plena de personatges, decisions difícils i emocions intenses, molt pròpia de les grans òperes del segle XIX.
Els infants han descobert que, a l’època d’Hergé (l’autor de Tintín), aquesta ària era tan famosa com ho podria ser avui una cançó molt coneguda de la música actual. Per això, quan la Castafiore la canta al còmic, el públic riu: tothom reconeix la música i entén la paròdia.
A partir d’aquí, hem ampliat el treball escoltant un altre fragment molt conegut del repertori operístic: l’ària de la Reina de la Nit, de l’òpera La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.
Aquest personatge ens ha permès observar com, a l’òpera, les veus i els personatges sovint són exagerats, expressius i molt intensos, i com la música serveix per explicar emocions com la ràbia, el poder o el misteri, fins i tot sense entendre la lletra.
A través de l’escolta guiada i la conversa a l’aula, l’alumnat ha pogut:
Aquest treball ens ha servit per tancar el bloc d’òpera i preparar el camí cap a nous projectes musicals, com el treball vocal col·lectiu i la participació en la cantata, sempre des d’una mirada oberta, creativa i inclusiva.
“La música s’aprèn amb tot el cos, no només amb l’oïda.”
Émile Jaques-Dalcroze
Durant aquestes setmanes, a l’aula hem viscut una experiència musical i artística molt especial, vinculada amb el projecte de classe sobre els insectes. A través de la cançó-conte El Mamboretá, els infants han pogut cantar, escoltar, moure’s i representar una història plena de personatges del món animal.
Des del primer moment, la cançó va despertar curiositat i ganes de participar. A poc a poc, els infants s’han anat fent seva la melodia i el relat, gaudint del procés d’aprendre música d’una manera vivencial i compartida.
🐞 Una història que es construeix pas a pas
El Mamboretá és una cançó acumulativa, en què els personatges van apareixent de mica en mica. Aquest format ha ajudat els infants a recordar la cançó amb facilitat i a sentir-se segurs a l’hora de cantar-la tots junts.
El protagonista, el mamboretá (la mantis religiosa), connecta directament amb el projecte de la classe de les Alícies, i la presència d’altres insectes i animals ha enriquit la història i la imaginació dels infants.
🌎 Paraules que venen de lluny
A través de la cançó també hem descobert paraules d’una altra llengua: el guaraní, una llengua indígena de Sud-amèrica. Aquest detall ha estat una oportunitat per parlar, de manera natural, de diversitat cultural i lingüística, i per entendre que la música pot viatjar d’un lloc a un altre i explicar històries de cultures diferents.
🎭 Música, titelles i una representació compartida
L’activitat va començar amb l’escolta de la cançó a través de titelles, que representaven els insectes i animals del conte. Això va ajudar els infants a entendre millor la història i a entrar en el joc narratiu.
Com a tancament, entre tota la classe, vam representar el conte cantat, repartint els personatges i donant vida a la història mentre cantàvem plegats, amb l’acompanyament de guitarra en directe. Va ser un moment molt especial, ple de concentració, alegria i complicitat.
✨ Una experiència per recordar
Més enllà d’aprendre una cançó, aquesta activitat ha estat un espai per compartir, crear i gaudir junts, on la música s’ha convertit en un llenguatge comú per explicar una història.
“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
— Pablo Casals
ELS PRIMERS PASSOS: DESCOBRIR ELS INSTRUMENTS
Al llarg de tot el primer trimestre, l’alumnat de 6è ha estat immers en un projecte musical molt especial: la preparació de l’actuació i la cercavila de batukada, que hem pogut estrenar a la tornada de les vacances de Nadal coincidint amb la Festa Major d’Hivern de Vilanova del Camí.
El projecte va començar amb el repartiment dels instruments, fet per atzar. Al principi, no tots els infants estaven contents amb l’instrument que els havia tocat, però amb el pas de les sessions s’han anat familiaritzant amb ells i han descobert que tots els instruments, grans i petits, tenen les seves dificultats tècniques i també la seva bellesa.
CONÈIXER LA NOSTRA BATUKADA
Durant les primeres setmanes hem après el nom i la funció dels instruments de la nostra batukada: Surdos 1, Surdos 2, Repeniques, Caixa, Tamburim, Agogó, Chocalho i Ganzá, així com el paper del silbato de la mestra.
APRENDRE A COL·LOCAR-NOS I ESCOLTAR-NOS
Un dels grans reptes va ser aprendre a col·locar-nos en formació de batukada. Els instruments més greus i grans es col·loquen al final per marcar la pulsació i la base rítmica.
RITMES, SENYALS I COORDINACIÓ
Vam aprendre la intro en forma de pregunta-resposta i el ritme de cercavila, practicant també el caminar tots alhora seguint la pulsació.
CREAR I ANIMAR EL PÚBLIC
Vam crear frases rítmiques com:
– Davant de la festa tots fem gresca!
– Per la batukada fem ritmes d’abraçada!
– Ja fem la batukada i la gent marejada!
EL GRAN DIA
El dia de la cercavila, tot i els nervis, va sortir tot rodat i l’alumnat va rebre felicitacions d’altres classes.
UNA EXPERIÈNCIA AMB VALOR EDUCATIU
Ha estat una experiència bonica i molt enriquidora, tant a nivell musical com humà.
