Ben tornats d’estar 3 dies immersos en el romànic de l’Edat Mitjana a Ripoll, el grup de les Brúixoles enraonem d’allò que hem après durant aquesta estada. Han sortit idees molt interessants i es fa palesa què han vinguts ben coneixedors d’història:  

• Hi va haver un Bisbe que es deia Josep que va reconstruir el monestir de Ripoll després d’haver sofert guerres i terratrèmols. Ell creia que era important conservar el lloc on va començar Catalunya. 
• Les despulles de Guifré el Pilós van estar amagades a casa de gent de Ripoll fins que un dia en Jordi Pujol les va buscar i les va trobar. Al 1982 van fer l’enterrament del comte Guifré al Monestir de Ripoll. 
• La gent de l’edat mitjana no sabia ni llegir i escriure i per això la portalada està plena d’escultures que explica la Bíblia perquè les persones sabessin què estava bé i què estava malament. 
• Els judicis a l’edat mitjana es deien Judicis de Déu, quan algú feina una malifeta i el jutjaven li feien posar les mans en aigua bullint. Si aguantava el dolor volia dir que Déu el perdonava sinó el castigaven. Quan va arribar l’Abat Oliba al Monestir va creure que aquesta manera de jutjar a les persones estava molt mal feta i va voler canviar les coses. Cada poble tenia un Alcalde i quan algú es portava malament feien l’Assemblea de Pau i Treva i el jutjaven allà. 
• Una de les feines que feien els monjos era copiar llibres al Scriptorium. Un dels monjos dictava i uns quants copiaven el què deia. D’aquesta manera d’un llibre en sortien uns quants. 
• Les fulles d’aquests llibres estaven fetes amb pell d’animal i costava molt fer-les. Per això era tan valuós tenir un llibre. 

Després de parlar a la Rotllana, hem format quatre grups. Cada grup disposa d’un sobre amb un conjunt de paraules, imatges i il·lustracions que han de relacionar i plasmar en una gran cartolina. 

Ha estat una tasca molt laboriosa: 

Un cop hem acabat n’hem estat parlant: 

• Hi havia paraules que sabia i altres que no. 
• Hi havia moltes idees i costava decidir com posar-ho. 
• Ens hem hagut de posar d’acord amb el grup i això ha sigut difícil. 
• Aquesta activitat m’ha agradat molt. 
• M’ha ajudat a aprendre millor l’edat mitjana. 

Els números romans són el sistema de numeració que s’utilitzava per comptar a l’antiga roma. Aquests números es caracteritzen per escriure’s amb lletra de pal del nostre abecedari.

Tot sembla seguir avançant en el descobriment de com es vivia i què passava a l’edat mitjana. Però val la pena aturar-se en un detall que contínuament va aparaixent en tot allò que anem investigant. Estem parlant, ni més ni menys, que dels números romans. Quan investiguem sobre algun edifici, personatge o esdeveniment de l’edat mitjana ens apareix el segle en nombres romans. 

És per això, que ja fa uns dies, la Yassmin ens va portar algunes dades interessants sobre què significava cada símbol o, millor dit, cada lletra. Hem recuperat aquesta informació i ens hem disposat a desxifrar cada nombre fins al 100 o C, donat que és el nombre més gran que tenim. Una a una, cada persona a la Rotllana, ha anat formant el nombre amb un material que nosaltres mateixes hem anat elaborant. 

Hem descobert que els nombres romans es formen per descomposició, és a dir, que per passar d’un nombre aràbic (els nostres) a nombres romans, primer hem de descomposar i després donar-li a cada un d’aquests un símbol. Creiem que és la millor manera de transformar els nostres nombres en romans.

Altres coses que hem descobert…

• Les lletres I, X, C i M no es poden repetir més de 3 vegades. 
• Els signes V, L i D no es repeteixen. 
• Un símbol I, X, C posat a l’esquerra d’un símbol V, L, D o X, C, M respectivament , li resta el seu valor a aquest. Per exemple: 40 (XL) = 50 (L) – 10 (X)

Per acabar, l’Hugo i el Badr ens han portat els símbols que ens faltaven per acabar de descobrir totes les lletres dels nombres romans, afegint una nova descoberta: 

• Els símbols que porten una línia horitzontal a sobre vol dir que s’ha de sumar o repetir 1000 vegades. Sembla complicat oi?   

CURIOSITAT

Sabies que el número 0 no existia en la numeració romana?

Aquest número va ser introduït en la cultura occidental, gràcies a la influència dels àrabs, de qui prenem el sistema de numeració que fem servir en la nostra vida quotidiana. 

Tornats a les aules, després de visitar la majestuosa vila medieval de Montblanc, les Brúixoles recordem què vam descobrir en aquest indret històric.

Els guies ens van explicar que l’edat mitjana va començar al segle V acabant amb l’Edat Antiga quan va caure l’imperi Romà. I va acabar al segle XVI amb el descobriment d’Amèrica i va començar l’Edat Moderna. La ciutat de Montblanc va aparèixer al segle XI i ja feia 600 anys que havia començat l’edat mitjana.  

Per grups recuperem el plànol de Montblanc i marquem els llocs que vam descobrir: La Muralla, l’església de Sant Miquel i Santa María, el Portal de Sant Jordi, la plaça del mercat, el Call Jueu i, de lluny, les runes del Castell. 

D’entre els monuments, ens centrem en descriure algunes dades importants com el Portal de Sant Jordi i l’església de Sant Miquel com a indrets interessants.

Després d’aquest treball, ja podem enumerar algunes característiques d’una vila medieval com per exemple… 

• Tenen un castell on hi vivia l’amo de les terres, els seus cavallers i servents. 
• Hi ha una església que pot ser romànica o gòtica. 
• Hi ha plaça del mercat on els artesans i pagesos venen les coses que fabriquen o planten. Al costat de la plaça, hi havia els mesuradors de gra del poble per poder comprovar que no els haguessin enredat amb les compres. 
• Té una muralla amb torres de vigilància i diferents portes llevadisses per entrar o sortir de la vila. 
• Els artesans estaven organitzats per gremis i vivien i fabricaven al mateix carrer com els picapedrers, ferrers, fusters, etc.