SORTIDA A MONTBLANC

Bon dia famílies!

El passat dimecres dia 31 de gener, la comunitat de mitjans vam fer una sortida a Montblanc, contextualitzada amb el nostre projecte “Errare Humanum Est” per conèixer una mica més sobre la vida a l’Edat Mitjana.

Montblanc és la vila medieval per excel·lència del nostre país i de les més ben conservades, fet que ens va permetre endinsar-nos per les seves muralles, veure i saber una mica més sobre un seguit d’elements imprescindibles en el seu interior i conèixer de més a prop la llegenda de Sant Jordi, una història per tots coneguda.

Un cop a l’interior de les muralles vam poder descobrir el sentit i funcionament dels diferents portals, dels merlets (les dents del castell) i observar a pocs metres de distància les grans diferències entre esglésies romàniques i gòtiques.

L’EDAT MITJANA VA DURAR UN MIL·LENNI

La nostra curiositat per saber les dates de l’edat mitjana provoca que a la classe aparegui el llibre “Un poble en temps del romànic”. En la introducció trobem paraules importants i comencem a trobar respostes a les nostres preguntes.

“L’edat mitjana va abastar un període d’un mil·lenni.”

Aquesta paraula ens torna a connectar amb el temps i amb la línia que vam construir a partir de les centenes per simular els segles. Mil·lenni ens ho posa més fàcil, ràpidament pensem amb el mil, i molts de nosaltres comencem a calcular quants segles hi ha dins d’un període de mil anys. Alguns arribem a través del càlcul mental i d’altres necessitem mirar la línia per tenir referents visuals. Finalment, coincidim que un mil·lenni són deu segles! Mirem la línia del temps, visualitzem els deu segles i ens atrevim a fer algunes hipòtesi sobre en quin segle devia començar i acabar… arribem a la conclusió que l’edat mitjana va durar molt de temps!

Després vam mirar i escoltar un vídeo que ens explicava els anys concrets quan es considera que va començar i acabar l’etapa treballada.

“Comença al segle V l’any 476 amb la caiguda de l’imperi romà i acaba al segle XV l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.”

En escoltar els anys ràpidament tornem a la línia del temps i els busquem per assenyalar-los. Ara sí, ara ja sabem quant temps va durar l’edat mitjana i quins anys eren. La nostra conversa se centra després a entendre “la caiguda de l’imperi romà”, alguns recordem els romans per còmics o pel·lícules i compartim alguns detalls sobre aquest poble com que van ser molt poderosos. Intuïm que al 476 van perdre tot el poder i van sorgir altres pobles. El descobriment d’Amèrica ens sona una mica més, n’hem sentit parlar a casa i també a molts llibres. El vídeo també comenta que l’edat mitjana finalitza amb el descobriment de la impremta i llavors recordem que el grup del Jordi es diuen així. A la gran majoria se’ns il·luminen els ulls! “La impremta va ser inventada a l’edat mitjana!”. Potser la Sínia també, però ho haurem d’investigar i això ho deixem per un altre dia.

Un altre aspecte que ens va sobtar bastant va ser veure anys difícils de recordar, per què no van triar el 400 i el 1500 per exemple! La practicitat sembla que hauria de ser més valorada, però ens adonem que el canvi d’etapa el marca un fet important i no pas l’any que passa, els fets importants en la història han provocat canvis a diferents nivells i això és el que permet que les persones i la nostra manera de viure evolucioni.

I és aquí on tornem a veure el vídeo per descobrir com vivien les persones en l’edat mitjana i com s’organitzava la societat. Descobrim la paraula Feudalisme i la jerarquia entre les persones d’aquella època. Algunes figures les coneixem gràcies a les sortides que hem fet aquests dies o a llibres i pel·lícules que veiem, però moltes altres són noves completament. Parlem de poder, de drets, de dignitat… i ens adonem de la sort que tenim al segle XXI si ens comparem amb les persones que van viure en l’època medieval.

 

PROPERA PARADA, MONTBLANC

«VILA MONTIS ALBI, QUANTA FUIT, IPSA MONUMENTA DOCENT
DCCCL ANNI A VILLA CONDITA».

El darrer dia de gener, segueix la nostra aventura descobrint l’edat mitjana a la població de Montblanc. Molt coneguda per la Llegenda de Sant Jordi, però també alberga un conjunt monumental que explica com es vivia en una vila de l’edat mitjana. 

Montblanc està situada a la comarca de la Conca de Barberà a tocar de la nostra, també rica en Castells Medievals. Quina casualitat, oi?

El grup de les Brúixoles hem volgut saber quin és el millor camí per arribar en aquesta població, quants quilòmetres hi ha i quanta estona tardarem en autobús. 

Per descobrir-ho, hem fet servir l’aplicació Google Maps. Molts de nosaltres la coneixem, però no l’havíem fet servir mai. Així doncs, que ha estat una molt bona oportunitat per aprendre com funciona. 

A la Rotllana, hem estat d’acord que la millor ruta és la que passa per Jorba, La Panadella, Santa Coloma de Queralt, Sarral i finalment arriba a Montblanc. La seva distància són 67,5 Quilòmetres i el temps és de 51 minuts.    

Finalment, posats a mirar mapes, hem estat consultant un plànol de Montblanc per poder familiaritzar-nos amb els diferents edificis històrics que ens anirem trobant.

 

PREPAREM LA SORTIDA A MONTBLANC

Aquesta setmana, el grup Impremta hem començat a preparar la sortida a Montblanc del dimecres vinent.

Primer de tot vam parlar en rotllana del que pensàvem sobre aquest poble medieval. Després ens vam col·locar per grups i en un plànol de Montblanc vam fer un llistat dels edificis que creiem que eren més importants i vam poder observar que tota la part antiga del poble estava enmurallada.

Per la tarda vam dibuixar i pintar l’escut de Montblanc. Ara ja estem més preparats per visitar aquest poble medieval i saber moltes coses del nostre projecte de comunitat. SOM-HI !

QUAN ÉS L’EDAT MITJANA?

El grup Sínia ens hem fet diferents preguntes en descobrir els noms dels grups així com què vol dir el nom del nostre projecte de comunitat. Ho analitzem tot per tenir pistes, inclús la tipologia de les lletres dels cartells!

Ara ja sabem que estem situats en l’edat mitjana, però… quan era l’edat mitjana? Fem les nostres hipòtesis tot fent volar coloms, però sabem que així no podrem saber del cert la resposta. Recuperem la paraula segle que tenim anotada a la nostra xarxa de coneixements després de la sortida al castell dels Claramunt i alguns de nosaltres expliquem a la resta de companys què vol dir. Definim el segle com un període de 100 anys i molts fan paral·lelismes amb la centena dels reglets que sovint fem servir. Ara ja sabem que “segle” és una paraula important quan parlem d’etapes de la història.

Descomposem l’any 2023 de diferents maneres; fem servir els milers, les centenes, les desenes i les unitats dels reglets. Trobem descomposicions molt diverses, però finalment decidim fer ús al màxim de la centena, és a dir, del segle. A terra anem col·locant els reglets alhora que anem comptant de 100 en 100 fins a arribar a l’any 2000. En aquest moment ens adonem que necessitem reglets més petits per acabar fent el 23. I arriba el moment d’adonar-nos de quantes centenes hem fet servir, o dit d’una altra manera, quants segles tenim?

“Tenim 20 segles i una mica més!”, comenten. Decidim numerar-los, però llavors ens avisen que els segles es numeren fent servir números romans. Compartim què sap cadascú dels números romans fins a arribar a acordar els valors de les lletres que feien servir, expliquem també com fent combinacions arribem a fer tots els números i ens sembla increïble!

Encara no hem pogut respondre la nostra pregunta, quan és l’edat mitjana?, haurem de fer recerca si volem ubicar-la en aquesta línia del temps amb segles que hem construït.

ANOIA, TERRA DE CASTELLS

Dimecres passat a projecte de comunitat, el grup de les Brúixoles vam estar compartint les pròpies descobertes de Torres i Castells de la comarca de l’Anoia. Algunes persones van tenir la sort de poder conèixer in situ el Castell d’Òdena, el Castell de Queralt, el Castell de la Tossa, el Castell de Tous, el Castell de Rubió, el Castell d’Argençola, Castellolí i la Torre de la Manresana. 

A partir de les informacions recollides, a la Rotllana hem enraonat de quines dades sobre l’Edat Mitjana hem après a partir d’aquestes visites i investigacions del nostre entorn proper: 

  • El Castell de Tous té una antiguitat de 1000 anys. 
  • A l’edat mitjana per l’Anoia hi havia la frontera entre comtat de Barcelona i el territori dels Musulmans. 
  • La majoria dels castells tenen esglésies. 
  • La majoria dels castells tenen el nom de les persones que hi van viure. 
  • Els castells servien moltes vegades per protegir-se de les batalles i les guerres. 
  • Alguns dels castells tenen dipòsits d’aigua per guardar-la. 
  • Hem descobert que un castell té la porta alçada. Per entrar-hi has de fer servir una escala que es treu i es posa.  
  • Hi ha castells que son molt grans i d’altres molt petits. Hi ha castells de diferents mides. 
  • Els castells tenen torres amb diferents formes: amb forma cilíndrica, de quatre cares o amb onze cares. 
  • Hi ha castells que la seva funció és fer de frontera entre dos bàndols territoris diferents, com el Castell de Queralt.

Després de la descoberta de l’Edat Mitjana en el nostre entorn, què podem explicar d’aquesta època de la història? 

CASTELLS A L’ANOIA I A TOT EL MÓN

El grup de les ferradures estem molt interessats amb el món dels castells després de la visita al Castell de la Pobla. Després de representar un plànol aeri i recordar totes les parts que vam descobrir i les seves funcions, vam acabar el passat trimestre amb una pregunta: «A l’Anoia hi ha castells, però també n’hi ha a la resta del món?» Avui, després d’un matí de parlar de les visites que vau fer aquestes vacances amb ells i elles pels castells de l’entorn i fer un seguit d’activitats relacionades, hem utilitzat els chromebooks per anar buscant país per país d’Europa sobre l’existència d’aquest tipus de construccions que tan ens motiven. A la foto podeu veure’n el resultat.

EL PLÀNOL I LES ESTANCES DEL CASTELL DE CLARAMUNT

Els dies posteriors a la visita del Castell de Claramunt, el grup de les Brúixoles hem estat enraonant sobre les diferents parts d’un castell medieval. Vam recuperar el mapa que apareix a la pàgina web del castell i el vam calcar per a poder situar cadascuna de les seves estances i poder entendre com es vivia en aquella època. 

El recinte emmurallat està format per un pati exterior, d’una església romànica, una capella, la plaça i l’edifici del castell on vivien els senyors de Claramunt i posteriorment el senyor de Cardona. 

Ha estat interessant descobrir els diferents espais dels quals està format aquest edifici. La Sala Gran antigament estava formada per dos pisos amb un sostre de volta de canó. En la seva planta baixa hi havia el celler, la cuina i la fusteria i, a més a més, és on hi tenien els cavalls. En la primera planta hi havia les habitacions dels cavallers i el personal del servei. Aquesta sala estava connectada amb una porta d’arc de mig punt amb un pati interior anomenat el pati d’armes. En aquest espai, el senyor i la cavalleria es preparava per anar a les batalles. Des d’aquest pati, es donava accés a la presó del castell que es troba a sota de la torre nord.

Altrament, en aquella època no hi havia aigua potable, però el castell disposava d’un parell de cisternes que recollien l’aigua de la pluja per abastir el castell. En la segona planta, on s’accedeix per unes escales que es troben en el pati interior, es puja a les estances dels senyors i que també donen accés a la part més important del castell La Torre de l’Homenatge. En aquesta torre, era el lloc on antigament, es jurava fidelitat als senyors i, també, servia com a refugi en el cas que el castell fos atacat.  Sortint de la torre, trobem la terrassa on en aquella època estava formada per diferents estances on habitaven els senyors. 

Conèixer un castell medieval tan proper al nostre entorn, ens ha donat una visió més significativa de com es vivia antigament en aquests indrets. Arrel d’aquesta visita, ens han sorgit noves preguntes que ens calen investigar: Quan temps fa que es va viure l’edat mitjana, si som al 2023? Què va passar el 1306?

SOM EL GRUP IMPREMTA

Portàvem dues setmanes que sempre faltava una persona del nostre grup “impremta” i no podíem fer la foto de grup. Vam fer una conversa en rotllana entre tots i totes i ens vam adonar de la importància de cadascú de nosaltres dins d’un grup i que formàvem part d’un gran puzzle i que si faltava una peça no estava complert.

Ara sí que sí. No falta ningú en el grup impremta.

TOTS I TOTES FEM PINYA!!!

SÍNIA, SOM EL GRUP SÍNIA!

El primer dia de projectes de comunitat vam marxar amb el dubte de quin seria el nom del nostre grup. En aquesta segona sessió comencem compartint les nostres hipòtesis ajudant-nos dels dibuixos que vam fer. Exposem davant de la resta del grup quina idea tenim i com l’hem representada sobre paper, si l’hem escoltat o vist anteriorment i a on, així com per a què creiem que serveix.

Un cop tots i totes hem compartit el nostre dibuix, decidim analitzar què són els altres grups perquè el Liam recorda que “normalment els noms dels grups estan relacionats”. A la pissarra anotem els altres quatre noms i busquem similituds. “Podria ser Sinaí ja que és un lloc i la brúixola serveix per orientar-nos”, “També podria ser Sínia perquè és un instrument com la impremta”... No ens queda clar i volem sortir de dubtes! Decidim fer un pas més, mentre el Magí busca “Sinaí” al Google, un altre grup busca al diccionari “Sínia”.

Sinaí: “La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.”

Sínia: “És una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent”.

Ho tenim clar, som el grup sínia ja que en l’endevinalla trobem les paraules: rodona, fusta i aigua. Ho sospitàvem i molt, però la paraula Sinaí i les relacions que hem establert amb altres paraules ens ho han posat difícil! Tots contents i contentes, tenim nom: som el grup Sínia!