“Sóc de fusta i rodona,
gira que girarà que l’aigua em mourà.”
Amb aquesta endevinalla el nostre grup comença a barrinar! Darrere d’aquest joc de paraules s’amaga el nom del nostre grup, així que tots i totes ens concentrem i comencem a compartir primeres idees i hipòtesis. A molts de nosaltres ens venen representacions visuals a la nostra ment i per fer-nos entendre acompanyem amb gestos el nostre discurs, però costa trobar les paraules… la paraula! Arriba una segona pista per sumar a tota la informació que l’endevinalla ens estava donant. Unes lletres apareixen, en concret, cinc: A, S, N i dues I, una d’elles amb accent. A l’hora d’intentar endreçar-les un infant s’adona que el retallat és important i que si fan encaixar els papers… apareix la paraula… SÍNIA! En aquest moment alguns de nosaltres verbalitzem que aquesta paraula l’hem escoltat en altres moments, “és com una cosa molt antiga”, diu un d’ells. “Si, i l’endevinalla està escrita en un pergamí que també és antic!”… els caps segueixen barrinant!
Un cop a la classe decidim fer un dibuix de com cadascú imagina la solució de l’endevinalla fixant-nos sobretot amb la descripció que en fa; rodona, gira, fusta… Després d’una estona un altre membre del grup verbalitza que endreçant les lletres d’una altra manera troba una altra paraula, algú més en diu una altra i, de mica en mica, comença un altre joc de paraules a la nostra aula. Decidim anar anotant totes les possibles combinacions que trobem amb aquestes lletres i després buscar en Chromebooks si existeixen o no. Quan ja hem fet recerca de totes les possibilitats, ens adonem que tenim dues paraules amb significat: SÍNIA I SINAÍ. La primera és una eina i la segona un lloc. Quina serà la que dona nom al nostre grup?
Comentaris recents