Aquí teniu alguns escrits dels infants del nostre grup sobre l’estada a l’EDA Canigó.
En aquests tres dies hem anat a cinc llocs. El dia 1 (15/5/2024) vam anar a 2 llocs que eren: un refugi allà a pocs minuts de Sant Martí del Canigó i també és el lloc on vam dinar tots junts a la taula i als bancs. El segon lloc era el monestir de Sant Martí del Canigó al que no vam entrar però si que vam posar fades en el camí que vam seguir per arribar al primer lloc. Després vam poder veure de lluny el monestir, mentre plovia, des del mirador en el que estavem allà.
El dia 2 (16/5/2024) vam anar a 2 llocs més. El primer que vam fer va ser anar al bosc del bastard que és molt bonic. Vam arreglar entre les tres classes un camí molt llarg, o sigui que vam treure moltes plantes del mig del camí i moltes eren molt grans. Ens van donar unes eines per fer-ho millor i treure les plantes més ràpid. També vam construir una vassa perquè els animals poguessin beure aigua i, els vam fer un cau perquè a la nit poguessin dormir i descansar.
Després caminant vam arribar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Vam dinar a l’esplanada de sota abans d’entrar i veure’l per dins.
Quan vam entrar vam anar a una mena d’exposició on hi havien maquetes del propi monestir. Seguidament vam anar a l’església on ens van explicar per exemple que la pintura tenia més de 1.000 anys, com era abans, quines històries i èpoques va viure aquella església, com es va construir, de quins materials estan fetes les parets i que l’altar que hi ha té més de 2.000 anys d’història. Aquest altar el van robar i el van posar com si fos la part de sota d’un balcó. Però ja el van tornar a lloc. A més allà hi han posades les firmes de l’Abat Oliba (que era com una espècie de capellà molt important perquè era el cap dels mossens), del seu germà Bernat (que també era una persona molt important), de Guifré el Pilós també molt conegut i de molts comtes i comtesses que tenien moltes terres i que també tenien molt poder. I l’últim que vam fer aquell dia va ser reconstruir el claustre. És com una placeta que l’envolten unes columnes de pedra molt grosses i també molt gruixudes que tenen com un arc a sobre, també de pedra. Aquelles columnes d’allà havien caigut en una época no tant bonica. El vam reconstruir perquè estava tot trencat de tantes coses que han passat al llarg del temps. I vam reconstruir-lo amb el nostre propi cos, fent de columnes.
El tercer i últim dia vam fer la descoberta de Prada en la que vam començar a fer tot un itinerari que passava per tot el poble. Podiem de preguntar a la gent del carrer. Seguiem l’itinerari que estava marcat per arribar als punts de referencia i respondre totes les preguntes, per després tornar a l’església. O sigui a la plaça d’on haviem sortit a corregir totes les nostres preguntes i respostes. Vam anar en molts moments sols i en altres moments acompanyats dels mestres. Que en alguns d’aquests moments ens ajudavan amb el que podien. I a dins de l’església vam escoltar una cançó tocada per Pau Casals que es diu el Cant dels Ocells que és molt bonica. Que es diu com l’escola de música que hi ha allà al poble de Prada.
Jo crec que el nostre projecte de teixint camins té a veure amb l’EDA Canigó perquè són tots els camins que hem recorregut junts amb força, trepitjant el patrimoni dels camins de la muntanya. Luna Zamora
Entre els dies 15 i 17 de maig vam anar a l’EDA Canigó. Vam fer una sortida per dia, i aquestes sortides van ser les següents.
El primer dia vam anar a Sant Martí de Canigó, alla vam fer varies activitats, per exemple, vam posar fades que estaven pintades amb uns troncs pel camí. Una altre activitat que vam fer a Sant Martí del Canigó va ser veure 2 panoràmiques. Vam dinar amb pluja sota la porxada a prop del monestir.
El segon dia vam anar al Bosc del bastard, més específicament un camí que era de l’Universitat Catalana d’Estiu i vam arreglar uns camins que estaven molt tapats. Amb els troncs que vam tallar, vam fer uns refugis pels animals i també vam fer unes basses perquè els animals puguin beure aigua. Aquell dia vam dinar a un camp molt gran on al mig hi havia una foguera apagada. Aquell dia no va ploure. Després de dinar vam anar al monestir, i a dins de l’església hi havia un altar que tenia la firma de l’Abat Oliba. Després, a fora de l’església, hi havia un claustre que li faltaven moltes estructures. Llavors, amb tots els nens i nenes de la comunitat vam fer com una “reconstrucció” del claustre, entre tots vam fer aquesta forma:
I les persones que feien les portes feien aquesta forma:
Despres d’això vam tornar a l’alberg, vam sopar i vam fer la disco perque era l’últim dia.
Al dia següent, l’últim dia, vam fer l’última activitat de l’EDA Canigó. Aquesta activitat era d’una gimcana per el poble de Canigó en el que teniem que anar per diferents llocs d’interès de Canigó. Ens vam repartir en els mateixos grups de quan vam anar a Penelles. Abans de sortir vam marcar al mapa els punt on teniem que anar, tambe ens vam marcar amb boli un perímetre en el que no podiam sortir i en el que estaven tots els punts. Un dels punts que més em van agradar va ser el de l’església per dins, alla ens posaven un audio d’una cançó que va tocar Pau Casal, la cançó es deia “El cant dels ocells”.
Després vam tornar a l’alberg, vam dinar i vam pujar a l’autocar per tornar a Vilanova del Camí. Joel Suárez
SANT MARTÍ DE CANIGÓ
El 15 de maig vam anar d’EDA a Canigó. Vam arribar. Després vam anar a deixar les motxilles, al lavabo i menjar. Després ens van ensenyar un mapa i vam fer els grups. Nosaltres, les Matildes ens va tocar amb un noi que es deia Felip. Vam pujar a Sant Martí de Canigó. Va caure molta pluja. Diuen que a Sant Martí de Canigó hi ha fades, marmotes etc. El Felip va fer una foto a una muntanya. Diu que en aquesta muntanya hi ha una marmota de pedra. El Felip ens va portar unes fustes que tenien fades pintades i un trosset del poema de Jacint Verdaguer, Canigó. Després vam dinar a un refugi sota la pluja. Finalment vam baixar de la muntanya i ens va agafar un autocar, per anar a l’Alberg Pau Casals.
SANT MIQUEL DE CUIXÀ
El 16 de maig vam anar al bosc del Bastard, vam arreglar el camí que hi havia perquè les persones passin bé i els animals trobin un amagatall on es puguin refugiar d’altres animals. Vam utilitzar eines com unes tisores de podar expertes per tallar branques, plantes etc. També una serra per tallar els troncs més grans. Un rasclet per les fulles que estàven al mig del camí. Cada classe tenia la seva part de treball, les Matildes a l’entrada del bosc i una mica més amunt hi teníem els Petits Prínceps, i els Tintins més amunt. Em vaig sentir molt bé netejant un bosc, era la segona vegada que ho feia. Després vam anar a dinar a un camp a sota el monestir. Va ploure i vam entrar a l’església de Sant Miquel de Cuixà. Ens van explicar molta història com per exemple la de l’altar que hi havia, desaparegut per un temps. Un senyor mentre estava passejant i el va veure a la part de sota d’un balcó, era l’altar fent de terra. Havia estat desaparegut molt temps . També hi havien unes firmes a l’altar que eren de l’Abat Oliba, aquest va ser un abat benedictí que va decidir construir el monestir de Montserrat i molts més.
PRADES
El divendres 17 de maig vam anar a Prada o Prades. Vam descobrir el poble amb grups i vam fer una gimcana com la de Penelles. Allà vam saber la relació que hi ha entre Pompeu Fabra i Prada. A Pompeu li encantava el català, però Franco el perseguia, ja que només volia que es parlés castellà a Espanya. Així que Pompeu va anar a Prada per refugiar-se. A més a més, ens van explicar que hI ha moltes altres persones que es van exiliar com Pau Casals, Pompeu Fabra i Jacint Verdaguer. Pau Casals va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. Vaig descobrir que la paraula “Exiliar” es com anar-se’n del teu país perquè ets perseguit.
LA RELACIÓ DEL P.C I L’EDA
L’EDA Canigó té molta relació amb el projecte Teixint Camins perquè com que el 16 de maig vam anar a netejar el bosc del Bastard, en aquell moment vam teixir camins. També perquè vam caminar molt per exemple a Sant Martí del Canigó, que vam fer una pujada molt llarga. En aquell moment també vam teixir camins.
Ranya ElAmrani
Comentaris recents