PENSANT ESPAIS PER A LA VIDA 

Eva Valls25/01/26  

«El que fem cada dia importa, i podem decidir quin impacte volem tenir.»

Jane Goodall

Ja a l’inici del nostre projecte d’aula, l’Alguer va fer la proposta de construir un hotel d’insectes. En aquell moment, però, aquesta idea no va tenir gaire acollida. D’una banda, el desconeixement sobre què era exactament un hotel d’insectes va generar dubtes; i de l’altra, l’aula era plena de petits invertebrats i la gran majoria preferia quedar-se’ls i tenir-ne cura dins la classe.

Amb el pas del temps i gràcies al recorregut del projecte, els aprenentatges que anem adquirint com a principiants entomòlegs ens ajuden a entendre que el millor espai perquè els invertebrats visquin és la natura i no pas l’aula.

Quan comencem a parlar de la pregunta Com ens ajuden?, aquesta proposta torna a aparèixer com a resultat d’un llarg procés de conversa i reflexió. En aquest camí ens plantegem els avantatges i els inconvenients de potenciar la presència d’insectes i altres invertebrats al jardí de l’escola.

Totes les Alícies tenim clar que, perquè els insectes vinguin i s’hi quedin, necessitem moltes plantes i flors. Per aquest motiu, algunes opten per la idea d’omplir el jardí de vegetació, convertint-lo en un espai ple d’olors i colors diversos. Tot i que la imatge que ens fem d’aquesta proposta és molt atractiva, de seguida apareixen contrapropostes.

El jardí és, principalment, un espai d’observació, de descoberta i, sobretot, de joc. Partint d’aquesta realitat, altres Alícies expressen que no podem jugar entre insectes com abelles o vespes, ja que ens poden picar. A més, considerem necessari preveure una distància adequada per tal que aquests animals puguin viure amb tranquil·litat.

En veure que el jardí no acaba de ser l’opció més adequada, l’Alguer recupera la proposta de construir un hotel d’insectes. Algunes de nosaltres ens adonem que ja n’hi ha un en un racó de l’escola. Tanmateix, les Alícies que fan aquesta descoberta ens expliquen que no hi observen cap invertebrat a prop. Descrivim on es troba i què té al seu voltant, i de seguida ens adonem que està envoltat de ciment i que només té unes quantes plantes sense flor al darrere.

Arribem a la conclusió que la manca de vida animal es deu a la seva ubicació i tenim clar que, si volem construir un hotel d’insectes, aquest ha d’estar situat en plena natura. I afavorir la biodiversitat a la nostra ciutat sempre és una bona opció!

Una estona màgica amb el Senyor Hivern

Núria Vinyals25/01/26  

“Els contes serveixen per acompanyar els infants a créixer: desenvolupen el llenguatge, la imaginació i la capacitat de comprendre el món.”

Gianni Rodari (escriptor i pedagog)

Aquesta setmana la biblioteca  s’ha omplert de màgia. L’espai estava preparat com un petit escenari: llums suaus, llibres oberts, teixits, gorres, bufandes i petits objectes que ens parlaven de fred, de neu, de nits llargues i de paisatges d’hivern. Assegut a la seva butaca, el senyor Hivern ens ha anat mostrant i explicant què passa quan arriba el fred: com ens abriguem, com canvien els colors, què fan els animals i com el nostre cos també nota el canvi d’estació.

A través del conte i de l’escenificació, hem pogut posar paraules a les sensacions de l’hivern: el fred a les mans, les ganes d’abrigar-nos, la llum més tènue, la calma dels dies curts. I també hem fet baixar el trineu de l’ós per la seva llarga barba blanca.

Aquest tipus de propostes ens permeten aprendre des de l’experiència, connectant emoció, llenguatge i descoberta de l’entorn. L’hivern no només s’explica: es viu, s’observa i es sent.

I nosaltres, com sempre, continuem aprenent a partir de la sorpresa.

CINEMA I ART: APRENEM DEL PASSAT

Lídia Rodríguez24/01/26  

“L’art prehistòric és una finestra oberta a la manera de pensar dels primers humans.” – Jean Clottes

Aquesta setmana hem viscut una jornada emmarcada dins del projecte de comunitat que estem desenvolupant. En aquesta ocasió, hem volgut continuar avançant amb una proposta compartida, en què els cinc grups han participat en una mateixa dinàmica.

Al matí vam començar amb el visionat de la pel·lícula The Croods, una història ambientada en la prehistòria que narra la vida d’una família de Neandertals que intenta sobreviure en un entorn ple de canvis, perills i descobertes. La pel·lícula posa èmfasi en la importància de la família, la convivència, la cooperació i la cura entre els seus membres.

Un cop acabada, vam compartir un espai de conversa i reflexió en gran grup. Els infants van demostrar que ja tenen molts coneixements sobre aquesta etapa històrica: van identificar que es tractava d’una família de Neandertals perquè vivien en comunitat, es cuidaven, convivien, caçaven i ja portaven roba.

Alhora, aquest diàleg ens va permetre desenvolupar una mirada crítica. A partir dels coneixements que ja hem anat construint sobre la prehistòria, vam detectar algunes errades o exageracions de la pel·lícula. Per exemple, vam observar que es presenta el descobriment del foc com si fos un fet nou, quan en realitat els Neandertals ja coneixien i utilitzaven el foc. També vam reflexionar sobre la figura de l’Homo sapiens, que apareix força exagerada, com si estigués molt més avançada del que realment indiquen els estudis històrics.

Aquest treball ens ajuda a entendre que no tot el que veiem al cinema és real i que cal contrastar la informació, fer-se preguntes i construir coneixement de manera crítica.

A la tarda vam reprendre algunes escenes de la pel·lícula en què els personatges pintaven a les coves, representant situacions del seu dia a dia. A partir d’aquí, vam proposar una activitat artística vivencial.

Primer, cada infant va pensar quina escena o situació li agradaria representar. Paral·lelament, vam elaborar pintura a partir de fang, experimentant amb materials naturals, tal com feien els humans prehistòrics. Finalment, amb les mans com a principal eina, els infants van crear les seves pintures rupestres.

A través d’aquesta experiència ens hem posat en la pell dels nostres avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió, comunicació i transmissió d’experiències.

🎶 El conte cantat del Mamboretá: música, llengua i insectes a l’aula

Angelica Garzas24/01/26  

“La música s’aprèn amb tot el cos, no només amb l’oïda.”
Émile Jaques-Dalcroze

Durant aquestes setmanes, a l’aula hem viscut una experiència musical i artística molt especial, vinculada amb el projecte de classe sobre els insectes. A través de la cançó-conte El Mamboretá, els infants han pogut cantar, escoltar, moure’s i representar una història plena de personatges del món animal.

Des del primer moment, la cançó va despertar curiositat i ganes de participar. A poc a poc, els infants s’han anat fent seva la melodia i el relat, gaudint del procés d’aprendre música d’una manera vivencial i compartida.

🐞 Una història que es construeix pas a pas

El Mamboretá és una cançó acumulativa, en què els personatges van apareixent de mica en mica. Aquest format ha ajudat els infants a recordar la cançó amb facilitat i a sentir-se segurs a l’hora de cantar-la tots junts.

El protagonista, el mamboretá (la mantis religiosa), connecta directament amb el projecte de la classe de les Alícies, i la presència d’altres insectes i animals ha enriquit la història i la imaginació dels infants.

🌎 Paraules que venen de lluny

A través de la cançó també hem descobert paraules d’una altra llengua: el guaraní, una llengua indígena de Sud-amèrica. Aquest detall ha estat una oportunitat per parlar, de manera natural, de diversitat cultural i lingüística, i per entendre que la música pot viatjar d’un lloc a un altre i explicar històries de cultures diferents.

🎭 Música, titelles i una representació compartida

L’activitat va començar amb l’escolta de la cançó a través de titelles, que representaven els insectes i animals del conte. Això va ajudar els infants a entendre millor la història i a entrar en el joc narratiu.

Com a tancament, entre tota la classe, vam representar el conte cantat, repartint els personatges i donant vida a la història mentre cantàvem plegats, amb l’acompanyament de guitarra en directe. Va ser un moment molt especial, ple de concentració, alegria i complicitat.

✨ Una experiència per recordar

Més enllà d’aprendre una cançó, aquesta activitat ha estat un espai per compartir, crear i gaudir junts, on la música s’ha convertit en un llenguatge comú per explicar una història.

SONS I TERRITORIS DEL RECORD

Ivet Dominguez23/01/26  

“No tots els mapes tracten de llocs; alguns mapegen experiències, records i significats.”

Rebecca Solnit

Finalitzant el primer trimestre, la Júlia ens va preparar una espectacular presentació del què ella havia entès sobre la Guerra Civil. Vam quedar-ne ben emocionats! I vam marxar amb aquest record…

Aquest fet ha provocat que, aquests dies, molts en parlem a casa, amb els pares i també amb els avis i besavis que potser en tenen més records. Arrel d’aquestes converses de casa, altres persones ens han explicat anècdotes de la seva família, en relació a la Guerra Civil viscuda. També han arribat d’altres materials que ens en parlen. La Jana, per exemple, ens ha portat un CD amb la música i lletra d’un grup, anomenat Barricada, que parla íntegrament dels testimonis i injustícies que es van viure. Ella mateixa ens ha volgut llegir la Història sobre la Matilde Landa, una dona republicana que no volia seguir les imposicions del règim de Franco i com s’hi va enfrontar, tot i patir-ne conseqüències. També hem parlat del paper dels mestres durant la República. Molts d’ells també perseguits i condemnats pel règim per voler oferir als infants altres vies d’ensenyança i més llibertat de pensament. Tot plegat ens ha fet reflexionar i molt! Com tot això va poder passar?

De la mateixa manera, l’Adriana ens ha fet arribar un conte molt especial El mapa de los buenos momentos. En aquesta història se’ns explica com una nena elabora el seu mapa d’espais estimats, sabent que ha de deixar la seva ciutat a causa de la guerra. El tema ens fa reflexionar… si a nosaltres ens passés, què dibuixaríem? Quins punts i espais són plens d ela nostra memòria i no voldríem mai oblidar?

Iniciem un treball artístic vinculat a aquesta emoció, la construcció d’un mapa personal d’indrets amb història biogràfica. El treball pot donar molt de sí, així que deixem temps perquè cadascú a casa amb paciència el desenvolupi i el pensi de la millor manera.

Treballar mapes autobiogràfics és transformar records en territori i experiències en paisatge personal. Connecten espai, temps i identitat, convertint la pròpia història en un relat visual.

EXPERIMENTEM L’HIVERN A TRAVÉS DE LA MÚSICA

Meritxell Tardà23/01/26  

El passat dimecres, el grup marró vam conèixer una cançó nova: Les fulles de l’arbre. És una cançó molt bonica que ens transmet una sensació de fred i d’hivern, i que ens convida a imaginar paisatges i boscos tranquils i hivernals.

A partir d’aquesta cançó, quan vam arribar a l’aula ens esperava una proposta d’experimentació relacionada amb el fred, l’hivern i les emocions que ens transmetia la música. A través de diferents materials, vam poder explorar textures, tocar, observar i jugar, deixant volar la nostra creativitat i imaginació.

Una de les activitats que més ens va agradar va ser fer neu. Vam poder manipular-la amb les mans, experimentar com era al tacte i fins i tot caminar per sobre d’ella.

Finalment, també vam configurar el títol de la cançó amb lletres de fusta, una activitat que ens va permetre familiaritzar-nos amb el nom, i les lletres, i introduir la cançó al nostre cançoner.

Va ser una experiència molt enriquidora que va combinar música, experimentació i joc, i que ens va permetre viure l’hivern d’una manera sensorial i creativa.

LES KARUTA DE MITJANS

Marta Hervas23/01/26  

La vida no va de tenir bones cartes, sinó de jugar bé una mà dolenta.

Robert Louis Stevenson

Després d’acabar el disseny de les primeres cartes Karuta, que fan referència als poemes de les aules de Patufets, Pinotxos i Tabalugues, ara hem dissenyat les de la comunitat de Mitjans. Hem partit de tres poemes breus sobre el Rovelló, l’Alícia i la Tanit, situant aquests personatges al Parc fluvial de Vilanova del Camí.

EL ROVELLÓ ENSUMA

En Rovelló corre pel camí,
amb el nas ben ensorrat.
Entre herbes, pedres i restes de kiwi,

corrent com un esperitat,
troba el rastre d’un gat mig espantat.

A Vilanova del Camí,
fa amics a tot arreu;
i si veu el paó del jardí,
de la vora del Parc fluvial,

ja no el deixarà ni amb neu.

Ai mare, quin esglai!

L’ALÍCIA I LES CRIATURES IMAGINÀRIES

A l’Alícia un conill li ha fet un crit,
i corre al parc fluvial ben de pressa.
Salta bassals, els esquiva i cata-cric.
Ha caigut fins arribar a la presa.

Allà l’esperen animals mai vistos abans,
barques de fulla i peixos que parlen.
Si gira el cap, veu cartes amb mans,
jugant amb el vent, mentre salten i ballen.

EL VEL DE LA REINA BONA

La Tanit salta fort pel verd turó,
amb la motxilla plena de mil idees.
Segueix l’esquirol que fa un so,
i troba tresors sota herbes espesses.

Corre, s’enfila i veu el cel,
pels camins secrets que el bosc li dona.
Somriu pensant: “Em cal un vel!”,
“que de Can Titó en soc la reina bona”

La setmana vinent decidirem quins dels dibuixos representen millor les possibilitats de cada poema i formaran part del joc de cartes Karuta.

D’ABRAÇAR EL MÓN A DESCOBRIR COM SÓN D’INFINITES LES MATEMÀTIQUES

Marta Hervas23/01/26  

Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…) 

Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.

Alessandro Maccarrone, 2024

De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.

Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.

I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!

CONSTRUÏM APRENENTATGE: CONNECTEM RECORDS, IMATGES I PARAULES

Toni Ruiz23/01/26  

“Aprendre és descobrir, no repetir; és construir activament el coneixement a partir de l’experiència.”

— Jerome Bruner

Aquesta setmana, el grup taronja hem endreçat les nostres idees, recordant, escrivint i connectant records i vivències. Primer hem visualitzat unes fotografies de tot el que ha anat passant a les diferents sessions i hem anotat les nostres aportacions i records. Després les hem anat escrivint i enganxant al mapa, per així anar connectant els nostres aprenentatges.

Per tal de fer-ho més visual i accessible a tots i totes, hem afegit imatges del procés. Relacionar la imatge amb la lletra és molt important quan comencem a llegir i escriure, perquè ens ajuda a entendre millor què estem veient. Les imatges ens donen pistes visuals que faciliten captar el significat de les paraules i fer-les més fàcils de recordar. D’aquesta manera, l’aprenentatge es torna més entenedor, motivador i amb sentit per a nosaltres.

Aquesta relació entre imatge i lletra aporta molts beneficis:

Fa la lectoescriptura més fàcil i atractiva: Les imatges ens donen context i ajuden a reconèixer i diferenciar les lletres, fent el procés més agradable.

Ajuda a comprendre millor el que veiem: Les imatges ens permeten entendre el significat de les paraules i del text, i ajuden a construir idees d’una manera més clara.

Relaciona paraules amb objectes reals: Podem associar el que veiem amb el nom escrit, fet que ens facilita ampliar el vocabulari.

Reforça la memòria i l’atenció: Veure imatges juntament amb el text fa que estiguem més concentrats i recordem millor el que hem après.

Ajuda a entendre el significat de les paraules: Descobrim que cada paraula té un significat concret, tant si va sola com si va acompanyada d’una imatge.

Aquest mapa anirà creixent amb el nostre projecte, així que no us perdeu tot el procés al web de l’escola.

MIRAR, CREAR, TORNAR A PROVAR

Mireia Puig22/01/26  

Durant les darreres sessions hem estat realitzant mandales amb diferents materials del bosc. A partir d’elements naturals com fulles, branques, pedres o pinyes, els infants han pogut experimentar, crear i expressar-se lliurement tot connectant amb l’entorn natural.

La idea de crear un llibret va sorgir arran de la darrera sortida al bosc, quan vam observar que l’activitat plantejada de fer mandales no va tenir gaire tirada. A partir d’aquesta experiència, vam creure necessari buscar una nova manera de presentar l’activitat perquè resulti més motivadora i entenedora per als infants.

Per aquest motiu, hem decidit elaborar un llibret que ens serveixi de guia. L’objectiu és poder-lo utilitzar en futures sortides al bosc i veure si, tenint aquest suport visual, l’activitat desperta més interès i participació.

Per tal que el llibret sigui més complet, a partir de les fotografies dels mandales que vam fer, hem treballat també el llenguatge escrit. Els infants han escrit el nom dels materials que formen part de cada mandala. Alguns nens i nenes han pogut fer-ho de manera autònoma, mentre que d’altres han necessitat l’ajuda d’algun referent, respectant el ritme i les necessitats de cadascú.

Finalment, entre tots i totes hem aconseguit muntar el llibret, un treball col·lectiu que recull el procés viscut i que ens servirà com a eina per seguir aprenent a partir de l’experiència.

Escriure sobre el que veiem i toquem ens ajuda a recordar el món i a crear-ne de nou.