APRENEM COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS (I NO NOMÉS ELLS!)

Angelica Garzas20/04/26  

“Cada capa de terra és com la pàgina d’un llibre que cal llegir molt bé”.

Xavier Bermúdez

Aquesta setmana hem tingut la sort de rebre a l’escola a en Xavier Bermúdez, arqueòleg i tiet del Sergi i de la Mar, que ens ha vingut a explicar de primera mà com és la seva feina.

Des del primer moment, els infants van estar molt atents a les seves explicacions, descobrint que l’arqueologia no és només excavar… sinó treballar en equip amb molts altres científics.

Molts científics per entendre el passat

Durant la xerrada vam veure que, en una excavació, hi participen diferents especialistes:

  • Arqueòlegs: estudien les restes materials del passat
  • Paleontòlegs: investiguen fòssils d’éssers vius antics
  • Antropòlegs: estudien les persones i les societats
  • Biòlegs: analitzen els éssers vius
  • Geòlegs: estudien la terra i els materials

Vam entendre que tots es necessiten entre ells per poder reconstruir i entendre com vivien els nostres avantpassats.

La feina real d’un arqueòleg 🏺

En Xavier ens va explicar que ell no treballa en el Paleolític o el Neolític, sinó en èpoques més recents, sobretot abans dels romans, amb els pobles ibèrics.

També ens va sorprendre molt saber que:
👉 moltes excavacions es fan abans de construir edificis actuals
👉 quan es troben restes, el truquen per estudiar-les
👉 també treballa en excavacions promogudes per ajuntaments en possibles jaciments

Això ens va ajudar a entendre que el passat està molt més a prop del que sembla… fins i tot sota els nostres peus!

Compartim i aprenem junts

Durant la sessió, molts alumnes van participar. Va ser un espai on van sorgir preguntes, hipòtesis i molta curiositat. Ens vam sentir una mica com arqueòlegs, intentant entendre el passat a partir de pistes i de idees que anaven sortint

Amb les imatges i explicacions, vam poder veure com és una excavació real i com treballen els professionals.

A poc a poc, vam anar connectant tot el que hem après durant el projecte:

  • Les etapes de la prehistòria.
  • La importància dels animals i dels seus fòssils per entendre com eren.
  • La manera de viure dels humans al llarg del temps a través dels seus restos arqueològics

Ens quedem amb aquesta idea “Per conèixer el passat, cal mirar, pensar i treballar junts”.

Volem donar les gràcies a en Xavier Bermúdez per compartir la seva experiència amb nosaltres i apropar-nos una mica més al món de l’arqueologia.

“Una experiència compartida que ens ajuda a entendre millor d’on venim.”

DE LA PLANTA NUTRÍCIA AL VOL

Eva Valls20/04/26  

“Només es protegeix allò que s’estima, i només s’estima allò que es coneix.”

Jacques Cousteau 

Les tasques compartides entre l’escola i casa relacionades amb el projecte d’aula són una oportunitat per continuar donant sentit a què fem, per poder compartir amb la família el punt del camí on ens trobem i també per sentir-se part activa del procés. Així doncs, quan fa unes setmanes les Alícies van emportar-se la tasca de cerca d’informació sobre què menjaven les erugues de cinc tipus de papallones, estàvem iniciant una nova branca de treball i investigació, i que encara seguim descobrint a dia d’avui.

En relació amb aquest treball, vam conèixer que fa alguns anys, Cristóbal Jiménez i Mònica Tomás havien realitzat un estudi sobre les espècies de papallones que es poden observar als espais naturals de Vilanova del Camí. Posteriorment, l’any 2007, l’Ajuntament de la ciutat va contribuir a la publicació del llibre “Papallones de Vilanova del Camí”, una guia que va esdevenir una eina de treball molt valuosa per a les Alícies.

A partir d’aquest recurs, d’una banda, vam gaudir de l’observació de les fotografies, fullejant les seves pàgines i aturant-nos en aquells noms de papallones que més ens van sorprendre, així com en les formes i els colors de les seves ales. D’altra banda, vam iniciar un treball de recerca més precís, cercant la informació del període de vol i l’abundància d’algunes espècies, aspectes que ens va permetre apropar-nos a un coneixement més científic.

A continuació, a partir del recull i resum de la informació aportada des de casa, vam seleccionar dues plantes nutrícies per a cadascuna de les papallones. Abans, però, vam haver de definir què enteníem per planta nutrícia. Per fer-ho, vam recuperar coneixements del projecte de comunitat del curs passat i vam establir la relació amb el concepte de nutrició. Connectar amb coneixements previs ens va ajudar a avançar i, gràcies a la suma d’idees i aportacions, vam aconseguir explicar i representar, amb les figures del cicle de la papallona, com aquesta busca una planta on posar els ous que, alhora, esdevé l’aliment de les seves larves.

A partir d’aquí, vam plantejar que, si coneixíem les plantes nutrícies de les papallones més abundants i en podíem tenir alguna al nostre jardí, potser alguna papallona hi posaria els ous i podríem observar de prop el procés de creixement i metamorfosi.

Per aquest motiu, el primer pas va ser buscar per internet quin aspecte tenia cadascuna de les plantes nutrícies. Necessitàvem aprendre a diferenciar-les, ja que la majoria són silvestres i, per tant, les podem trobar durant les sortides a l’entorn. Paral·lelament, també vam valorar la possibilitat de comprar-ne algunes. En aquest sentit, el Viver del Rec, que havíem visitat durant el primer trimestre, va ser la nostra primera opció.

Així doncs, ens vam posar en contacte amb ells per demanar si tenien o podien aconseguir-nos fonoll, ruda, marduix, reseda, trèvol de prat i muhlenbergia. Uns dies més tard, vam rebre la seva resposta: podíem aconseguir fonoll i ruda, però la resta no estava disponible.

Tot i això, ens van fer una proposta que vam valorar molt positivament: ens van recomanar incorporar plantes aromàtiques com a reclam per a molts pol·linitzadors. Aquesta idea ens va semblar molt interessant, ja que el nostre objectiu és afavorir la presència d’abelles, sírfids, papallones i crisopes, entre molts d’altres, i convertir el nostre espai verd en un entorn viu i ple de biodiversitat.

EL GEGANT DEL PI

Meritxell Tardà20/04/26  

A la classe de Patufets seguim treballant el projecte sobre els gegants, i això ens ha portat a fixar-nos en un aspecte molt important: la seva música.

Tot va començar amb la cançó El gegant del Pi, que vam començar a treballar a l’aula de música. A partir d’aquí, ens va sorgir una pregunta: qui és el gegant del Pi? Investigant, vam descobrir que fa referència als gegants de l’església del Pi de Barcelona.

Mirant un vídeo d’aquests gegants, ens vam fixar en un detall molt important: quins instruments els acompanyaven mentre ballaven. Així vam descobrir la gralla, amb el seu so fort i característic, i els tambors, que marquen el ritme i donen energia a la dansa.

Aquesta descoberta ens va portar a fer un taller de percussió a l’aula de música. Els nens i nenes van poder experimentar amb tambors, provar ritmes i entendre millor com la música acompanya el moviment dels gegants.

Ha estat una experiència molt divertida, que ens ha ajudat a connectar la nostra investigació amb la pràctica i a gaudir encara més del nostre projecte.

Seguim aprenent i descobrint coses noves sobre els gegants!

DESCOBRIM NOUS MATERIALS I NOVES MANERES DE JUGAR!

Cesc Vila20/04/26  

Com afirma David Bueno (2017), “l’aprenentatge és més significatiu quan els infants poden experimentar, manipular i descobrir per ells mateixos”

Aquest inici de segon trimestre, les Alícies ens hem familiaritzat amb un material molt especial elaborat pels alumnes de les Maltides d’un altre curs. Es tractava d’unes pilotes fetes amb un material tou, semblants a les pilotes mitjanes que podem trobar en esports com l’handbol.

Abans de començar a jugar-hi, vam observar-les, tocar-les i descobrir les seves característiques. Vam veure que eren diferents de les pilotes que utilitzem habitualment i això ens va despertar molta curiositat. A poc a poc, les Alícies vam anar explorant totes les possibilitats que ens oferien.

A través de diferents jocs i activitats, hem practicat diversos tipus de llançaments i recepcions, adaptant la força, la direcció i la precisió dels nostres moviments. També hem treballat la coordinació, la concentració i la capacitat de reaccionar davant de situacions de joc diverses.

Aquest tipus de propostes són molt importants a la nostra edat, ja que ens ajuden a desenvolupar les habilitats motrius bàsiques relacionades amb la manipulació d’objectes. A més, tal com promou el currículum d’Educació Física, aquestes experiències ens permeten conèixer millor el nostre cos, millorar el control dels moviments i augmentar la confiança en les nostres capacitats.

Durant aquestes sessions, les Alícies hem descobert que un mateix material ens pot oferir moltes possibilitats de joc i aprenentatge. Hem practicat, experimentat i, sobretot, ens ho hem passat molt bé compartint aquests moments amb els companys i companyes.

Les Alicies hem gaudit molt d’aquesta experiència i hem descobert que, de vegades, els materials més senzills poden donar lloc als jocs més divertits!

DINS LA FOSCA

Meritxell Tardà20/04/26  

El grup marró hem incorporat una nova cançó al nostre cançoner: Dins la fosca. Aquesta peça ens ha obert la porta a un munt d’experiències creatives i d’aprenentatge que van molt més enllà de la música.

A partir d’aquesta cançó, hem experimentat amb la llum i la foscor, observant com canvien les formes, els colors i les sensacions segons la il·luminació. Aquesta exploració ens ha inspirat per crear una obra artística molt especial sobre la lluna. Hem utilitzat ceres i aquarel·les per representar-la, combinant textures i tonalitats per donar vida al cel nocturn.

A més, hem treballat el ritme ternari a través del moviment. Amb el cos, hem après a sentir la música d’una manera diferent, seguint el compàs i expressant-lo amb passos i gestos. Ha estat una manera divertida i dinàmica d’entendre el ritme.

Finalment, aquesta cançó també ens ha permès descobrir què és un pi. Hem après a reconèixer aquest arbre i la seva importància en la natura.

Un cop més, Dins la fosca ha estat una cançó que ens ha ajudat a aprendre, crear i gaudir plegats.

SAYING HELLO, NOT A SIMPLE ROUTINE!

Laura Lorenzo19/04/26  

“Effective speaking routine in language classrooms help scaffold learners’ talk, making oral language development more accessible and less intimidating”

Andrew Wilkinson

Greetings are one of the first things you learn to say in a foreign language. When you travel to another country and already know how to say “hello!”, “good morning”, or “good afternoon”, you show respect for the other speaker’s culture and help create a more relaxed and friendly environment.

In English sessions, greetings play a very important role. Everyone is greeted and given an opportunity to express themselves and share anything they want or need within a routine that marks the start of every session.

Once everybody is sitting in a circle, the teacher throws the “world plushie” to a child, and the conversation begins: “Hello! Good morning! Good afternoon! How are you?” When the child has answered, it is their turn to ask another classmate, and the activity continues until everyone has spoken.

Although the conversation starts in English, when children want to express something for which they do not yet have the vocabulary or grammar, they naturally switch to Catalan or Spanish. This does not mean that the activity has failed—quite the opposite: they express what they want or need, and in doing so, they reveal the vocabulary they most need to acquire. The teacher, as an active participant in the routine, listens and monitors the conversation, asking questions, rephrasing and introducing the necessary vocabulary. Over time, through repetition, children gradually acquire the structures and vocabulary needed to say things like “Today I am going to the park with my sister” or “I am nervous because I am playing an important football match.”

Another important aspect is that they learn to recognise their emotions and expand their vocabulary to express themselves—not only in English, but also in Catalan. They learn to distinguish between being nervous and excited, bored, tired, or exhausted, and even between being happy and “over the moon.”

A familiar routine like this, with a clear, simple, and predictable structure, offers a great opportunity for everyone to practise speaking and listening in English. Simple, guided repetitions gradually evolve into real conversations in which all learners “build” knowledge together.

CONTE COL·LABORATIU: ENS ARRIBA EL RELLEU

Cristina Vargas19/04/26  

“La fantasia és un ingredient necessari per viure.”
— Dr. Seuss

A finals del segon trimestre, uns representants de les aules de 3r del Pompeu Fabra van venir a la nostra classe per fer-nos arribar el conte col·laboratiu. Venien preparats per llegir-nos la introducció i el nus, realitzats pel Joan Maragall i el Pompeu Fabra, respectivament, i ho van fer amb entonació i emoció.

Nosaltres vam estar ben atents i atentes per descobrir el tema central, quins eren els personatges, on passava la història i quin era l’argument del conte. A mesura que anaven llegint, ens anàvem emocionant amb ells i elles: ens agradava el que escoltàvem!

Van llegir fins que, de cop, la història quedava a mitges. “Ara us toca a vosaltres!”, ens va dir el Joan, mestre del Pompeu. Alguns de nosaltres ja barrinàvem possibilitats i idees…

Abans de marxar, també ens van ensenyar els elements creats per fer les il·lustracions. Ens van presentar els personatges principals, així com l’escenari: el circ Mafamà! En acabar la seva exposició, ens vam fer una foto plegats i es van acomiadar després de passar-nos el relleu.

Ja al tercer trimestre, les Tanits hem recuperat la primera part del conte per començar a pensar com volem continuar-la i acabar-la, ja que ens ha tocat aquesta responsabilitat. Ens anem escoltant, però necessitem temps per pensar, així que decidim proposar-ho com una tasca per fer a casa.

Dies després, hem compartit les idees més elaborades i hem anat anotant a la pissarra aquelles que més ens han agradat. Sense adonar-nos-en, hem anat perfilant el final!

En aquest final hem fet aparèixer dos personatges nous: el senyor Morera i el Baldufot. Com que encara no els tenim creats plàsticament, proposem un concurs: cada Tanit proposarà, a través del dibuix, com podrien ser aquests personatges. Quan els tinguem tots acabats, votarem quins són els que més ens agraden.

Paral·lelament a aquest treball, hem començat a redactar amb els Chromebooks la continuació del conte seguint les idees que havíem acordat. Se’ns gira feina i no és fàcil…

ESCRIURE PER COMUNICAR: FEM EL SALT AL MÓN DIGITAL

Mireia Roca17/04/26  

— George Couros
La tecnologia només és una eina. El més important és què en fem per aprendre.

Seguim avançant amb el projecte “Marta, què hi ha per dinar?” i, a mesura que anem construint el nostre cartell, els Rovellons ens hem adonat d’un nou repte: hi ha molts plats per escriure… i cal que s’entenguin bé!

Després de recollir i classificar una gran varietat de plats del menú escolar, vam veure clar que escriure’ls a mà cada vegada podia ser poc pràctic i difícil de llegir. Així va néixer una nova idea: fer els mini cartells amb lletra d’ordinador.

Aquesta decisió, a més de donar resposta a una necessitat real del projecte, ens ha obert la porta a un nou aprenentatge: començar a utilitzar els Chromebooks de la comunitat.

| Aprenem junts: treball en parelles

El primer dia ens vam organitzar en parelles: dues persones, un ordinador. Aquesta manera de treballar ens ha ajudat a: ajudar-nos mútuament, parlar i prendre decisions conjuntes i aprendre dels altres.

Vam descobrir que el Chromebook pot funcionar com a pantalla tàctil o amb teclat. Com que no estem gaire acostumats a fer servir les tecles, la majoria vam decidir començar a practicar amb el teclat.

Entrar al nostre espai digital

Un dels primers aprenentatges va ser entendre que, per utilitzar l’ordinador, cal posar un usuari i una contrasenya.

Això ens va fer adonar que: cada persona té el seu espai digital, tot el que fem queda guardat i és important escriure correctament les dades.

No sempre ho aconseguíem a la primera! Però a poc a poc, amb pràctica, vam anar entrant amb més seguretat i autonomia.

Descobrim el Drive i escrivim els nostres plats

Els dies següents vam fer un gran pas: descobrir el Drive, una eina que ens permet crear i escriure documents.

Cada parella va obrir el seu document i va començar a escriure els plats que li havien tocat. Per fer-ho, vam seguir unes consignes molt clares: mida de lletra 20, tipus de lletra Arial, separar els plats amb el Intro.

Vam començar pels primers plats, escrivint també el títol per organitzar millor la informació.

Aprenem a escriure amb sentit

Durant aquest procés, hem descobert moltes coses noves:

Ha estat una feina que ens ha demanat molta concentració i atenció als detalls, ja que volíem que els textos fossin clars i entenedors.

Quan escrivim per ajudar els altres

A poc a poc, i gairebé sense adonar-nos-en, els Rovellons hem anat descobrint que tot aquest procés va molt més enllà d’aprendre a fer servir un ordinador.

Cada vegada que escrivim un plat, ens parem a pensar com ho fem perquè s’entengui bé. Ens fixem en la lletra, en la mida, en l’ordre… perquè sabem que darrere d’aquelles paraules hi ha un missatge important: explicar a tothom què hi ha per dinar.

També hem entès que les eines digitals no les fem servir perquè sí, sinó perquè ens ajuden a resoldre un problema real. En el nostre cas, fer que la informació arribi de manera clara i ràpida a tota l’escola.

I en tot aquest camí, el treball en equip ha estat clau. Compartir l’ordinador, ajudar-nos quan alguna cosa no surt, posar-nos d’acord… ens ha fet avançar junts, pas a pas.

Els Rovellons han viscut en primera persona que, quan el que fem té sentit, ens hi impliquem més, ens esforcem més i cuidem cada detall. Perquè sabem que allò que estem construint no és només un cartell, sinó una eina perquè tothom pugui entendre, cada dia, què hi ha per dinar.

AIXÒ ÉS UNA BOGERIA!!

Marta Hervas17/04/26  

No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb les emocions

 Jorge Bucay

Des de la tornada de les vacances fins que acabem el curs, les Matilfdes farem bullir l’olla de les emocions en cada pas i en cada gest. I a més d’emocionar-nos hem de treballar de valent en els diferents projectes que tenim oberts.

Com que la setmana vinent, del dilluns 20 al divendres 24 ens encarreguem de fer la Primera Fira Literària de l’escola, és evident que aquesta ha estat d’una intensitat brutal. De fet, l’aula de Matildes, en aquests moments, sembla més un magatzem d’una botiga de joguines per Nadal, que un espai d’escola. I és que tenim tot de gavetes plenes de materials diversos que hem preparat per les diferents propostes de la setmana vinent. Els nois i noies de l’aula estan treballant de manera responsable i amb molta motivació. Hem elaborat diferents programes que hem hagut d’anar modificant, hem preparat els contes que explicarem a les aules, hem confegit els tallers que obrirem a les famílies i hem analitzat les produccions pels Jocs Florals que ens han arribat. Cal dir que la participació dels infants als Primers Jocs Florals de l’Escola Marta Mata ha estat un èxit. La de les famílies, no tant, tenim marge de millora! 

Amb aquesta Fira tancarem (que no acabarem) el projecte de “Viatjant pels mons de Roald Dahl” i aquesta és una proposta que s’emmarca dins del que el currículum anomena “competència emprenedora” i que permet desenvolupar la iniciativa i creativitat, fomenta la capacitat de transformar idees en accions, implica una mirada reflexiva en la resolució de problemes, necessita del treball en equip i ens permet avançar cap a un pensament crític i de presa de decisions raonades.

I aquí ens teniu, atrafegades i enfeinats, però motivats i feliços de compartir el que estem fent. Les emocions a flor de pell, però ens queda molt fer fer, i molt més per emocionar-nos.