“Poetry is the rhythmic creation of beauty in words”
Edgar Allan Poe
In class we are learning about rhyme in Catalan, Spanish and … English!
We were familiar with the concept of rhyme because in our life we have listened and learned a lot of poems, songs and word games. In fact, it is precisely this simple, repetitive songs are often the first steps in learning a language because their rhyming and rhythmic structure helps to remember and retain words.
But not all the languages are the same and each has a different pattern of stress, intonation and rhythm that is important to recognise and understand.
In English, there is also another aspect that we need to consider when talking about rhyme… English pronunciation!
In Catalan and Spanish it is very easy to recognise if two words rhyme because their endings are written the same. In English it is not that easy: two words can be written very differently and sound the same!
Play this game and do like us and decide if the words rhyme or not.
Having learned about rhyme, we were ready to try to complete a poem with the rhyming words. It was very fun!
“Sigues el canvi que vols veure al món.” Mahatma Gandhi
Dins el projecte de comunitat “Abracem el món” els 5 grups de treball hem anat avançant, amb unes o altres inquietuds. Encarant el darrer trimestre del curs, hem coincidit en parlar i investigar els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible). Aquests han representat un punt d’unió per veure possibles i múltiples maneres d’actuar per un món millor.
Decidits i engrescats amb la iniciativa veiem un tancament amb les persones, en el context de la celebració dels 20 anys d’escola, organitzant unes petites exposicions, experiments i un Mercat de segona mà… Els benefics aniran per associacions Vilanovines que ajudin les persones. Tots els Grans units per un mateix objectiu.
Mentre els Lapons i els Sherpes s’ocupen de la part d’exposició i experiments, els Maoris, Twis i Quítxues iniciem els treballs pel Mercat de 2a mà: revisar i inventariar tot el què anem rebent, fer correus de recodatori a les famílies, contactar i conèixer les associacions a qui voldrem donar els diners recaptats, preparar la publicitat i merchandising, etc.
Les paraules de la Kawtar i la Mariam expliquen part d’aquest procés…
“Fa uns dies a la Comunitat de Grans vam descobrir els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible). Vam pensar com complir un ODS per Abraçar el món”. I se’ns va acudir fer una botiga de segona mà. Vam fer correu per les famílies, dient que portessin objectes de casa que no utilitzaven, per donar-los una segona vida a l’escola. La gent està portant moltes coses, i les estem classificant en un inventari. El dia 29 de maig farem la botiga sota el nom “Mercat per abraçar el món”. Els diners que recollim seran per associacions que ajuden a persones de Vilanova del Camí”.
Amb aquesta intenció, aquest dimecres tarda hem tingut l’oportunitat de conèixer representants de les associacions: Anoia Down, DivergenTea i associació Contra el Càncer. Ens han explicat el per què de la seva tasca i la seva valenta implicació, per tal que les famílies que en tinguin necessitat puguin sentir-se acollides i compreses.
La tarda ha estat emotiva, sobretot quan hem descobert que els temes que tracten i promouen aquestes associacions ens són a tots propers. Les representants van sortir satisfetes de veure que els infants tenim iniciatives valentes, som conscients i sensibles de les necessitats que hi ha el món.
Com afirma David Bueno (2017), “els aprenentatges que impliquen descoberta, participació activa i nous reptes són els que deixen una empremta més significativa en els infants”.
Aquest tercer trimestre ens hem endinsat en el món dels esports alternatius i hem tingut l’oportunitat de descobrir un esport que la majoria de nosaltres no coneixíem: el Twincon.
Abans de començar a jugar-hi, hem dedicat les primeres sessions a conèixer-lo millor. Primer vam observar diferents vídeos per entendre com es jugava, quines eren les seves normes i quines habilitats necessitàvem per practicar-lo. Després, entre tots, vam fer una pluja d’idees i vam intentar esbrinar a quins esports o jocs coneguts s’assemblava. Aquest exercici ens va ajudar a activar els nostres coneixements previs i a entendre millor la seva dinàmica.
A continuació, abans de posar en pràctica el joc real, vam treballar les habilitats bàsiques necessàries per jugar-hi. A través de diferents jocs i activitats vam practicar els llançaments, les passades, la recepció de la pilota i altres accions motrius que després hauríem d’utilitzar durant les partides. D’aquesta manera, vam anar adquirint confiança i preparant-nos per al repte final.
Treballar aquestes habilitats és molt important a la nostra edat, ja que ens ajuda a millorar la coordinació, la precisió dels moviments, la percepció de l’espai i la relació amb els companys i companyes. A més, els esports alternatius ens ofereixen noves situacions d’aprenentatge que fomenten la participació, la cooperació i la capacitat d’adaptar-nos a reptes desconeguts, aspectes molt presents dins del currículum d’Educació Física.
Finalment, durant les últimes sessions, vam poder jugar partides de Twincon i posar en pràctica tot allò que havíem après. Va ser el moment d’aplicar les normes, les estratègies i les habilitats treballades al llarg de les setmanes anteriors. Cada partit ens va permetre continuar aprenent, millorant i gaudint de l’experiència.
Després d’aquestes setmanes de treball, podem dir que hem descobert un esport que mai abans havíem conegut i que ens ha sorprès molt positivament. Ha estat una experiència diferent, divertida i molt interessant, que ens ha permès ampliar el nostre coneixement sobre el món de l’activitat física i els esports alternatius.
Les Tanits hem gaudit descobrint un esport nou que ens ha permès aprendre, cooperar i divertir-nos alhora!
La literatura es esencialmente soledad. Se escribe en soledad, se lee en soledad y, pese a todo, el acto de la lectura permite una comunicación profunda entre los seres humanos”. Paul Auster.
I de la bogeria hem passat a l’eufòria.
Primera tasca: explicar contes a les aules. Tot i les baixes de darrera hora d’algun dels protagonistes, per fi vam poder explicar els contes a les diferents aules. I darrera dels 10 minuts d’explicació, hi ha molta feina que és del tot invisible. Primer una comissió va escollir els contes, després vam formar grups i ens els vem repartir. Aleshores va començar la tasca de llegir i adaptar-lo a l’oralitat. També van haver d’escollir de quina manera el volien explicar. I així, amb unes versions textuals provisionals i una idea de com caldria representar-lo, va començar el disseny de la mostra. Hi van haver alguns assajos per tal d’adequar-se millor al públic i procurar una bona qualitat. Tot un èxit i la resta d’infants van rebre el regal amb molta satisfacció.
Segona tasca: la Fira literària. La nostra idea era fer-ho tot a la pista, ja que el dia va começar amb una temperatura agradable, però no va poder ser. Després del pati el sol apretava de valent i vam desmontar el que teniem col·locat per buscar nous emplaçaments. Finalment vam preparar el gimnàs, la zona de la porxada i la zona de davant les portes de primària. En aquests espais podriem respirar més tranquils. Al migdia, la brigada de mestres va completar els espais amb els materials per poder començar puntualment. Els dinamitzadors van presentar l’acte amb molta elegància i totes les Matildes es van convertir en mestres per una tarda, dinamitzant, ajudant, recolzant, proposant, reconduint els treballs dels infants i les famílies. A les 16:00 havíem de començar a recollir per poder fer endreça. S’ha fet curt manifestaven algunes famílies. Val a dir que han vingut moltes més de les que ens podíem imaginar, així que…. Tot un èxit i molt agraïts per la bona acollida de la proposta.
Tercera tasca: els Primers Jocs Florals de l’escola. No cal que us repeteixi totes les tasques prèvies que han estat necessàries per arribar al dia de l’entrega de premis, ja que en altres documentacions n’hem fet cinc cèntims, però ha estat una feinada de les grosses. L’escenari preparat amb les Matildes que conduien l’acte. Elegants, de dalt a baix, professionals i amb rigor, van fer vibrar la sala amb els treballs finalistes i guanyadors. De premi, flors i dracs fets amb molta cura i amor. Pel proper curs, si es continua, s’ha d’animar a les famílies a participar a l’engòs.
Quarta tasca: compartim amb les nostres famílies. A la tarda hem fet una trobada amb pares, mares, àvies i tietes que ens han acompanyat per fer el tancament final. Els hi hem passat una presentació que recollia les feines principals del nostre projecte d’aula: Viatjant pels mons de Roald Dhal. I després, de manera improvitzada i amb baixes del personal hem representat els contes.
I ja ho veieu, tot té marge de millora… però la valoració global de la feina feta tant durant el projecte com en el seu tancament ha estat molt positiva. Tot un èxit. I de la bogeria hem passat a l’eufòria!
Primer de tot, comencem lijant totes les fustetes. Volem que quedin ben llises, suaus al tacte, perquè ningú es pugui fer mal quan hi juguem. És una feina de paciència i cura, i observem com a poc a poc la fusta va canviant.
Després, ens trobem amb un nou repte: mesurar la meitat de cada peça per poder dibuixar la línia del mig. Agafem el regle i l’observem detingudament. Parlem molt sobre què vol dir “la meitat” i com la podem trobar. Un dels Tabalugues ho veu claríssim: si la fusta mesura 10, la meitat és 5. A partir d’aquí, continuem investigant i buscant la meitat d’altres números, adonant-nos que per trobar-la hem de dividir les quantitats. És un moment molt ric de conversa i comprensió matemàtica.
Quan ja tenim totes les peces amb la línia del mig feta, comencem a dibuixar. Per fer-ho, utilitzem el disseny que vam realitzar com a model i estem molt atents i concentrats perquè els dibuixos ens surtin bé. Amb molta cura, els resseguim i, finalment, els pintem amb retoladors Posca, donant-los vida i color.
Un cop totes les peces estan enllestides, les envernissem perquè quedin més boniques i resistents. Ara sí, el nostre dòmino ja està gairebé acabat.
Només ens queda un últim pas: escriure les instruccions per poder-hi jugar.
“Els infants aprenen fent, experimentant i reflexionant sobre allò que fan.” Jean Piaget
“Per arribar lluny, primer cal saber on ets.” — Thomas Merton
Després de setmanes investigant i buscant respostes sobre la història de la nostra escola, els Tintins ens trobàvem davant d’un nou repte: com podíem transformar tota aquella informació en una història coherent que expliqués els moments més importants de l’escola?
Un cop ja teníem les respostes a les preguntes que ens havíem plantejat, vam començar a compartir idees sobre quins fets volíem que apareguessin a la nostra auca. Ben aviat ens vam adonar que cadascú imaginava la història d’una manera diferent i que les propostes anaven en direccions diverses. Per això, va ser molt important aturar-nos, escoltar-nos i conversar.
A través del diàleg, vam anar argumentant les nostres opinions, defensant aquelles idees que consideràvem importants i escoltant els motius dels companys i companyes. Aquest procés ens va ajudar a entendre que construir una història col·lectiva requereix arribar a acords i prendre decisions pensant en el bé comú.
Quan va arribar el moment de deixar totes aquestes idees per escrit, vam veure que la millor opció era elaborar una línia del temps. Aquesta eina ens permetia organitzar els esdeveniments, situar-los en ordre i tenir una guia clara per a totes les tasques que vindrien després.
A poc a poc, entre tots, vam anar construint una línia del temps compartida. Vam recollir propostes, vam debatre quins moments eren imprescindibles, vam canviar alguns esdeveniments d’ordre i vam afegir o eliminar informació fins que vam aconseguir una versió que representava la història que volíem explicar.
Després de diverses sessions de treball, revisió i reflexió, vam donar la línia del temps per acabada. A partir d’aquí, cada Tintín va elaborar la seva pròpia còpia per convertir-la en una eina de treball personal que ens ajudarà a començar la següent fase del projecte: la creació de les vinyetes de l’auca.
Aquesta activitat ens ha permès desenvolupar aprenentatges molt importants. Hem treballat la noció del temps i la successió dels esdeveniments, entenent que tota història té un inici, un desenvolupament i uns canvis que es produeixen al llarg dels anys. També hem après a ordenar informació, identificar què passa abans i què passa després, establir relacions entre diferents fets i comprendre millor l’evolució de la nostra escola.
Al mateix temps, hem practicat habilitats comunicatives com argumentar opinions, arribar a consensos, escoltar activament i construir coneixement de manera col·laborativa. Perquè entendre la història no és només recordar dates, sinó donar sentit als esdeveniments i entendre com es relacionen entre ells.
Ara que ja tenim el fil conductor de la nostra història, els Tintins estem preparats per fer un pas més i començar a donar vida a la nostra auca. Cada vegada queda menys perquè totes aquestes idees es converteixin en imatges, rimes i records que expliquin els vint anys de la nostra escola.
Després de setmanes intenses, avui podem dir-ho clar: ho hem aconseguit. El Verkami ha tirat endavant i ja tenim els recursos per fer realitat el cartell.
Ara comença una nova fase: portar-lo a la realitat. Fins ara era una idea, plena d’esbossos i proves. Ara toca concretar, decidir i convertir-lo en una peça tangible, cuidant cada detall.
Abans d’enviar-lo a fabricar, fem una parada clau: demanem a una especialista en pictogrames que el revisi. Juntament amb un grup de persones usuàries de la Fundació Àuria, en fan una anàlisi exhaustiva des de la seva experiència real. Ens proposen canvis que, tot i semblar petits, fan el cartell molt més entenedor.
Ho revisem amb calma i veiem que tenen tota la raó. Entenem que comunicar bé vol dir posar al centre les persones que utilitzen aquest llenguatge cada dia.
Per agrair-los-ho, anem a conèixer la Fundació Àuria. Ens reben amb els braços oberts i amb una proposta preciosa: un joc de l’oca ple de pictogrames. També ens donen la benvinguda amb un missatge amb pictos i es presenten amb les seves tauletes comunicadores. Compartir aquest moment ens obre encara més la mirada.
Nosaltres també els fem un petit obsequi, però la sorpresa final és seva: ens regalen un pin amb un pictograma creat per ells que ens defineix com a “experts en accessibilitat de PARCS”. Un gest que ens emociona i que ens fa sentir part d’aquest camí compartit.
Amb aquesta activitat hem treballat especialmen la comunicació i els diferents llenguatges, ja que ha permès conèixer i valorar formes diverses de comunicació com els pictogrames. També s’ha treballat la convivència i la mirada inclusiva, a partir d’una experiència real amb la Fundació Àuria, que ha ajudat l’alumnat a entendre la diversitat comunicativa i a desenvolupar empatia i respecte.
“Si parles a una persona en una llengua que entén, li arriba al cap. Si li parles en la seva llengua, li arriba al cor.” — Nelson Mandela
Com afirma Richard Bailey, “els jocs cooperatius i d’estratègia contribueixen al desenvolupament social, emocional i cognitiu dels infants.
Durant aquest inici del tercer trimestre, els Rovellons hem començat treballant els jocs d’estratègia. Primer de tot, hem parlat entre tots i totes sobre què pensàvem que era un joc d’estratègia, què en sabíem i en què podia consistir. Ha estat molt interessant escoltar les nostres idees i veure que ja teníem intuïcions sobre pensar, decidir i cooperar mentre juguem.
Després d’aquesta primera conversa, hem començat a descobrir diferents jocs d’estratègia. En diverses sessions, el Cesc ens els ha presentat, ens ha explicat les normes i els hem pogut portar a la pràctica. A poc a poc, hem anat entenent que aquests jocs no només consisteixen a moure’ns, sinó a pensar abans d’actuar, prendre decisions i adaptar-nos a cada situació.
Un dels aspectes més importants que hem après és la importància de cooperar en grup per poder assolir l’objectiu del joc. Hem vist que si ens ajudem, ens escoltem i ens organitzem millor, tot funciona molt més bé. També hem treballat molt el respecte entre companys i companyes, tant quan juguem junts com quan juguem contra altres equips.
Un altre aprenentatge molt important ha estat saber acceptar tant la victòria com la derrota, entenent que el més important no és guanyar, sinó respectar les normes, els companys i el joc net. Hem après que el veritable objectiu dels jocs d’estratègia és aprendre jugant.
Durant aquestes sessions hem descobert jocs nous que mai havíem fet abans, i ens han agradat molt. Ens ha fet molta il·lusió aprendre coses noves amb els companys i companyes i veure com, a poc a poc, anàvem millorant tots junts.
Des del punt de vista del currículum de primària, els jocs d’estratègia ens han ajudat a desenvolupar la presa de decisions, el pensament tàctic, la cooperació i el treball en equip, la resolució de situacions motrius i valors molt importants com el respecte, la inclusió i el joc net. També ens han ajudat a créixer en autonomia i a aprendre a pensar abans d’actuar.
Fer jocs d’estratègia a aquestes edats és molt important perquè ens ajuda a millorar la concentració, la capacitat de pensar, la comunicació amb els altres i la gestió de les emocions, aspectes clau tant dins com fora del joc.
Els Rovellons ens quedem amb una idea molt clara: jugar és divertit, però jugar pensant, cooperant i respectant és encara millor.
Aprendre a veure és molt més important que simplement mirar.
Johann Wolfgang von Goethe
Al llarg d’aquest curs, les Alícies hem gaudit explorant el món microscòpic gràcies als instruments que ho fan possible. Ens hem apropat a allò que no és perceptible a ull nu, comprenent millor la complexitat del món natural.
Ens han captivat els detalls que sovint passen desapercebuts a simple vista, i encara més poder observar-los projectats a la pantalla de l’aula. Aquesta experiència ens ha permès anar més enllà, aprofundir en l’estudi i descobrir que existeixen universos sencers invisibles a primera vista: petits mons plens de formes, textures i colors que només emergeixen quan hi parem una atenció especial.
En aquest context, aquests darrers dies hem fet un pas més enllà, i hem conegut dos artistes que han convertit aquesta mirada atenta en la seva passió a través de la macrofotografia: la Marta Albareda i Thorben Danke.
Les seves imatges revelen un món ric en matisos, on la llum i el color juguen un paper essencial. Aquesta manera de mirar combina la precisió científica —necessària per treballar amb elements diminuts— amb una visió artística que aporta emoció i significat. Les seves fotografies són, alhora, didàctiques i inspiradores, i ens conviden a replantejar la nostra manera d’observar el món.
Els resultats són increïbles, però també posem interès en parlar del procés, de la paciència, la calma, la dedicació i l’esforç per capturar la imatge adequada. Comentem les imatges de la Marta treballant, que trobem al seu blog, esperant hores i hores el moment perfecte, únicament amb la seva càmera de fotografiar. I és, a partir d’aquesta mirada atenta, que nosaltres iniciem l’activitat de representar a través del dibuix un invertebrat.
Amb la voluntat d’il·lustrar la paret del racó que estem construint, les Alícies hem decidit que els nostres propis dibuixos en siguin els protagonistes. Ara bé, després d’haver après la importància dels detalls i d’haver transformat la nostra manera de mirar, hem entès que no qualsevol proposta és vàlida. Per aquest motiu, creem les nostres obres amb cura i dedicació.
Com que escollir mai és una tasca senzilla, hem considerat oportú implicar els nostres companys i companyes de comunitat en aquest procés. Així, hem demanat als grups dels Rovellons i de les Tanits que seleccionessin, mitjançant votació, les cinc il·lustracions que més els agradaven. Un cop recollides les seves aportacions, hem procedit a la comptabilització dels vots a través d’un sistema visual, col·locant policubs en els espais corresponents.
Finalment, amb els resultats de les il·lustracions més votades a les mans, iniciem una nova fase del projecte centrada en el disseny i la cohesió visual del conjunt d’imatges, que finalment crearan el nostre mural.
“A través dels altres, ens convertim en nosaltres mateixos.” — Lev Vygotsky
Aquestes últimes sessions hem posat en marxa cadascuna de les activitats que vam pensar a casa amb la família i que vam presentar al grup Taronja.
Vam començar pels Mòbils Naturals que ens va proposar la GINA. Cadascú de nosaltres va escollir el pal que va voler i vam anar triant el material que hi volíem. La Gina ens va explicar com enllaçar el trapet al pal i, després, vam posar la nostra part d’imaginació, penjant-hi fulles, castanyes, pals petits i pinyes.
Un cop finalitzats els mòbils, vam elaborar els Boscos Naturals del RIAD. Ell ens va presentar un bosc amb el terra i els arbres. Però nosaltres hem experimentat amb el material i hem creat les nostres originals versions, enganxant fulles de diferents colors, mides, tipus i formes, sorra i pals.
Després dels boscos, vam posar en pràctica la tècnica de les Fulles Naturals del JACOB. Vam començar a estampar fulles, però ell ens va aconsellar passar la cera amb delicadesa, si no no sortia la fulla. Vam veure que tampoc podíem fer-ho amb la punta, sinó que havíem de passar la cera plana. Ens va semblar pura màgia com anaven apareixent les fulles al paper blanc!
També vam crear Insectes Naturals, proposats per la FERDOUS. La base dels nostres insectes és una fulla, a partir de la qual anem dibuixant potes, un cap, ulls, antenes, etc. Fins i tot hem posat ales a les nostres creacions, com els insectes que volen, o els hem dibuixat taques, com si fossin marietes.
Per finalitzar, hem posat en marxa la proposta de la RAYZA, els Arbres Naturals. Amb uns retoladors de color marró hem dibuixat arbres amb les seves branques. Per donar color, en comptes de dibuixar les fulles, hem anat al pati gran a buscar fulles de veritat per enganxar a les branques. Hem creat uns arbres molt originals.
Un cop finalitzades totes les activitats, hem pensat entre tots i totes el material necessari per cada creació. Després hem escrit el diferent material a les seves fitxes, per a elaborar el nostre dossier artístic!
