Defensa el teu dret a pensar: fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.

Hipàtia d’Alexandria

Amb aquesta documentació, compartim amb vosaltres una tasca de vida d’aula, que ens està donant l’oportunitat de fer moltes connexions entre coneixements que, tradicionalment, l’escola i la societat veuen com a oposats. Estem parlant de les lletres i dels números.

La classificació tradicional entre “ser de lletres” o “ser de ciències” ha arrelat profundament en l’imaginari social i educatiu. Sovint es presenta com una manera natural de descriure aptituds i preferències de l’alumnat. Tanmateix, aquesta dicotomia simplifica excessivament la complexitat del coneixement i pot limitar les expectatives educatives. Especialment en l’etapa de Primària, on l’objectiu fonamental és el desenvolupament integral de l’infant, aquesta divisió resulta pedagògicament contraproduent. I és que les matemàtiques emergeixen com una disciplina amb un poder transversal essencial per comprendre el món i articular el conjunt del currículum.

En primer lloc, la distinció entre lletres i ciències transmet la idea que existeixen capacitats fixes i excloents. Aquesta visió pot generar creences limitadores, com ara “no serveixo per a les matemàtiques” o “soc més de llengua que de números”, que condicionen l’autoestima acadèmica i el rendiment escolar. A Primària, etapa clau en la construcció de l’autoconcepte, aquestes etiquetes són molt limitadores.  L’educació obligatòria hauria de garantir una formació global que integri diferents formes de pensament.

En aquest marc, les matemàtiques són una eina per interpretar la realitat, aprenent a analitzar dades, comprendre proporcions, mesurar magnituds, establir relacions i formular hipòtesis. Aquestes habilitats són indispensables per entendre fenòmens naturals, socials i econòmics. La lectura crítica de gràfics, l’anàlisi d’estadístiques o la interpretació d’escales cartogràfiques en són exemples clars. 

A més, el pensament matemàtic desenvolupa competències cognitives d’alt nivell, com el raonament lògic, la resolució de problemes i la capacitat d’abstracció. Aquestes habilitats no són exclusives de l’àrea matemàtica, sinó que es transfereixen a altres àmbits del currículum. En llengua, per exemple, la comprensió d’un problema requereix interpretació textual i estructuració del discurs. En ciències naturals, l’experimentació implica mesura i recollida sistemàtica de dades. En educació artística, conceptes com la simetria o la proporció connecten directament amb la geometria. Per tant, les matemàtiques actuen com un eix vertebrador que articula aprenentatges diversos.

A la nostra escola busquem contextos reals on poder mobilitzar coneixements i resoldre reptes significatius, amb l’ús d’un pensament cada vegada més flexible i crític. Superar aquesta falsa oposició implica generar una mirada on s’integri sabers, que potenciï totes les competències i que promogui una mirada global i crítica de la realitat.

Aquesta setmana hem continuat el treball de lectura matemàtica al voltant d’un text periodístic. El tema de fons era la vaga de mestres, però això era només una oportunitat per posar-nos les ulleres matemàtiques. Primera feina a fer: llegir i entendre el text. Segona parada: marcar amb el florescent les idees matemàtiques que trobem al llarg de la lectura. Tercer pas: compartim el nombre de referències trobades (han anat de 3 a 48). Quart moment: fer una llista de les troballes. Cinquè pas: preparar etiquetes de colors per poder classificar les idees amb algun criteri. I aquí estem. Per taules estem decidint què va a cada color i per què. De maneres de classificar n’hi haurà moltes, però caldrà ser coherent i tenir clar el rerefons de l’opció escollida. Seguirem barrinant i decidint la setmana vinent.