UN SOMNI QUE COMENÇA A FER-SE REALITAT
17/06/26Avui ha estat un dia molt especial per a nosaltres. Després de la nostra esperada promoció i d’haver passat una miqueta de nervis, hem pogut assolir un dels objectius que feia molt de temps que perseguíem: penjar el primer cartell inclusiu.
Després d’alguns intercanvis de missatges amb l’Ajuntament, finalment ens han donat permís per penjar-lo nosaltres mateixos. I així ho hem fet! Amb l’ajuda del Toni i envoltats de les nostres famílies, hem pogut fer realitat un somni que ens feia molta il·lusió.
Aquest primer pas ens omple d’orgull i d’esperança. Ara confiem que durant aquest estiu la resta de cartells siguin instal·lats pels responsables corresponents, tal com està previst.
Per això, us animem a estar ben atents cada vegada que passeu per algun parc. Mireu si ja hi trobeu algun dels cartells col·locats! Serà una manera molt bonica de veure com aquest projecte continua avançant.
I si al setembre, quan ja sigueu Rovellons, encara en falta algun, no deixeu de lluitar pels vostres objectius. Aquest projecte ens ha ensenyat que, amb esforç, perseverança i treball en equip, els reptes es poden convertir en realitat.
Gràcies a totes les famílies que ens heu acompanyat en aquest camí. Aquest cartell és molt més que un cartell: és el símbol que els somnis, quan es comparteixen, es fan possibles
UN PAS MÉS PER LA INCLUSIÓ
16/06/26Avui hem anat a Igualada, on ens han rebut molt amablement la regidora d’Inclusió i la tècnica d’Educació. El motiu de la visita era presentar-los el nostre cartell inclusiu i explicar-los el projecte que estem impulsant, amb la il·lusió que el poguessin conèixer i valorar la possibilitat d’instal·lar-lo als parcs de la ciutat.
Durant la trobada, els hem explicat com va néixer la iniciativa, quins objectius té i per què creiem que és important fomentar espais de joc més inclusius per a tots els infants. També els hem ensenyat el vídeo de la nostra campanya de Verkami perquè poguessin entendre millor la feina que estem fent i l’impacte que volem aconseguir.
La seva resposta ha estat molt positiva. Els ha encantat el projecte i ens han transmès el seu interès per impulsar també cartells inclusius als parcs d’Igualada. A més, ens han explicat que portaran la proposta al Consell d’Infants i que compartiran amb els nens i nenes d’Igualada la nostra experiència i la feina que estem desenvolupant. D’aquesta manera, podran valorar conjuntament si sorgeix la iniciativa de crear i instal·lar cartells inclusius al municipi.
Per a nosaltres ha estat una experiència molt enriquidora. Ens ha agradat molt poder visitar un altre municipi, donar a conèixer el nostre projecte i comprovar que cada vegada hi ha més interès per construir espais públics més inclusius i accessibles per a tothom.
Marxem d’Igualada molt contents i agraïts per l’acollida rebuda, i amb la satisfacció de veure que la nostra feina continua despertant interès i obrint noves oportunitats per fer arribar aquest missatge a més pobles i ciutats.
INAUGUREM LA NOSTRA AUCA: UNA HISTÒRIA FETA ENTRE TOTS
16/06/26“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.” — Paulo Freire
Després de mesos d’investigació, converses, dibuixos, rimes, correccions, colors, reunions i moltes hores de treball compartit, ha arribat el moment que tant esperàvem: la inauguració de la nostra auca.
Quan vam començar aquest projecte, només teníem algunes preguntes sobre la història de la nostra escola. Volíem saber què hi havia abans, quan havia obert les portes, d’on provenia el seu nom o com havia anat evolucionant al llarg dels anys. El que no imaginàvem era que totes aquestes preguntes acabarien convertint-se en una obra col·lectiva capaç d’explicar vint anys d’història.
Durant aquest camí ens hem convertit en investigadors, historiadors, dibuixants, escriptors, pintors, correctors i experts en màrqueting. Hem après que els grans projectes necessiten temps, organització i moltes persones treballant juntes. També hem descobert que cadascú pot aportar alguna cosa valuosa i que les diferències fan més ric el resultat final.
L’auca que avui inaugurem és molt més que un conjunt de vinyetes i rimes. És el reflex de totes les converses, dels dubtes, dels acords, de les idees compartides i dels aprenentatges que hem anat construint al llarg del procés. Darrere de cada dibuix, de cada vers i de cada detall hi ha una petita part de cadascun dels Tintins.
Aquest projecte ens ha permès desenvolupar aprenentatges de moltes àrees diferents. Hem investigat el nostre entorn, hem organitzat informació en línies del temps, hem treballat la comunicació oral i escrita, hem creat textos literaris, hem desenvolupat habilitats artístiques, hem utilitzat eines digitals i hem après a treballar cooperativament. Però, sobretot, hem après a construir alguna cosa que cap de nosaltres hauria pogut fer sol.
Ara que l’auca ja és una realitat, sentim una gran satisfacció. No només pel resultat final, sinó per tot el que hem viscut durant el camí. Perquè moltes vegades els projectes més importants no són aquells que pengem a la paret, sinó aquells que ens transformen mentre els construïm.
Avui compartim aquesta auca amb tota la comunitat educativa amb l’esperança que ajudi a conèixer millor la història de la nostra escola i que conservi la memòria de moltes de les persones que n’han format part durant aquests vint anys.
El resultat final d’aquest projecte ha anat molt més enllà del que imaginàvem quan vam començar a fer-nos preguntes sobre la història de l’escola. La nostra auca ha acabat prenent diferents formats: una auca física, exposada al costat de la porta de la classe dels Tintins; una auca digital, que permet conservar i compartir tota la feina realitzada; i una presentació interactiva on cada vinyeta va acompanyada de la veu d’un dels Tintins explicant-ne el contingut. D’aquesta manera, les imatges, les rimes i les nostres veus es combinen per donar vida a la història dels vint anys de la nostra escola. A continuació trobareu l’enllaç per accedir a tots aquests materials i continuar descobrint aquesta aventura que hem construït entre tots i totes.
Accedeix aquí a l’auca i a la presentació digital
Els Tintins tanquem aquest projecte amb orgull, però també amb una nova certesa: les grans històries no només s’expliquen, també es construeixen junts.
LA NOSTRA AUCA JA ESTÀ ACABADA!
15/06/26Després de moltes setmanes d’investigació, converses, dibuixos, rimes, revisions i treball en equip, ha arribat un dels moments més esperats del projecte: veure la nostra auca completament acabada.
Quan la vam desplegar i vam poder observar totes les vinyetes juntes, vam sentir una barreja d’emocions difícil d’explicar. Hi havia sorpresa, orgull, alegria i també una mica d’incredulitat en veure com totes les petites tasques que havíem anat fent durant tants dies s’havien convertit en una única obra col·lectiva.
Les reaccions dels Tintins ho diuen tot: somriures, comentaris, records de moments viscuts durant el procés i moltes ganes de compartir el resultat amb les famílies i amb tota la comunitat educativa.
Us convidem a veure aquest moment tan especial i a descobrir les primeres impressions dels seus protagonistes.
Mira el video de les reaccions aquí.
SHINKANSEN: CAN WE MAKE A TRAIN LEVITATE?
15/06/26“Needle in a haystack’s easy—- just bring a magnet”
Keith deCandido
After reading a text about Shinkansen we were astonished to discover that the train is very fast because it levitates using magnetism. How can this be possible? Can a train levitate?
After this discovery we started to share all our previous knowledge about magnetism and, although we were familiar with magnets we really did not know much about them and how much we use them in our daily life.
Test yourself and try to answer (in Spanish, Catalan or your own language) the same questions we answered:
- What is a magnet?
- Why do some objects stick to the magnet and others not?
- What do we use magnets for?
After you answer the questions, just watch the video and check your answers. Surprised?
After discussing the video and comparing it with our previous answers it was time to put all this knowledge into practice and try to solve different questions to finally understand how it is possible to make a train levitate.
-How can we know the poles on a magnet without colours?
-How can we take a pencil out of a tall cup without touching it?
-Can we make a pencil levitate?
After sharing our opinions speaking in English we had to find the solution. We had everything we needed to answer the questions: magnets, school objects, compasses and our creativity! Look at the photo and see the process!
EL BOSC DE LES CABANES MÉS VIU QUE MAI!
15/06/26El passat 3 de juny, tots els nens i nenes de l’Escola Marta Mata de Vilanova del Camí vam gaudir de la tradicional última sortida de curs. Enguany, aquesta activitat va estar organitzada per la Comunitat de Petits com a cloenda del seu projecte comunitari “Bosc Viu”.
La jornada va començar amb una caminada fins al Bosc de les Cabanes. Un cop arribats, vam esmorzar tots plegats en un entorn natural immillorable i, tot seguit, van començar les activitats preparades pels infants de la Comunitat de Petits.
Durant el matí, els nens i nenes van poder participar en diversos tallers i propostes relacionades amb la natura i el bosc. Entre les activitats hi havia la creació de mandales amb elements naturals, la recerca de rastres d’animals, diferents espais artístics inspirats en les persones del bosc, les fulles, els arbres i els paisatges naturals, la construcció de mòbils amb materials del medi, un joc de dòmino temàtic i cançons relacionades amb la natura.
Després de les activitats, vam disposar d’una estona per jugar lliurement i gaudir de l’entorn natural. Més tard, va arribar el moment de dinar tots junts, compartint una jornada de convivència molt especial.
A la tarda, vam emprendre el camí de tornada cap a l’escola. Per acabar aquest gran dia, tots els infants van poder gaudir d’un deliciós gelat.
Va ser una sortida plena d’aprenentatges, natura, convivència i diversió que tots i totes vam gaudir molt. Sens dubte, un magnífic tancament per a aquest curs escolar!
“Els millors records neixen de les experiències compartides.” — frase anònima.
FEM PASTETES
15/06/26“El fang és el príncep de les joguines, perquè canvia segons la voluntat del l’infant, no té una forma fixa i permet la màxima llibertat creativa.”
— Francesco Tonucci
Divendres vam tornar a gaudir de l’activitat més refrescant del curs: FEM PASTETES!
Durant tot el matí, es va anar omplint el sorral d’aigua. Quan ens vam treure la roba i vam sortir en banyador i xancletes al pati, vam trobar una bona empastifada.
Vam gaudir molt del fang i vam jugar tots plegats, Patufets, Pinotxos i Tabalugues. Vam fer boles de fang, batalles, xip-xap, corredisses i empastifades. Mentre les mestres netejaven els estris del pati amb la mànega, aprofitàvem per passar pel costat i rebre així una bona remullada.
És una activitat engrescadora que ens permet experimentar sensorialment amb les diferents textures de l’aigua, la sorra i el fang. Ens encanta embrutar-nos, mullar-nos i gaudir de la bona temperatura que ens va acompanyar durant tot el matí.
Un cop finalitzada l’activitat, les mestres ens van passar a tots i totes per sota la mànega. L’aigua freda ens va acabar de refrescar i vam aprofitar per estendre les tovalloles a la pista. Vam imaginar-nos que estàvem tots junts a la platja!
L’última part de la proposta, va ser assecar-nos i vestir-nos autònomament, per després endreçar la nostra roba a la motxilla.
CINQUENA GOTA: DE GOTA A ONADA
14/06/26“Mai dubtis que un petit grup de persones compromeses pot canviar el món; de fet, és l’únic que ho ha aconseguit.” — Margaret Mead
Durant mesos hem seguit el curs d’un riu. Un riu que va començar amb una pregunta senzilla, una conversa compartida a l’aula i moltes ganes d’entendre el món que ens envolta. Gota a gota, hem observat, investigat, escoltat, mesurat, construït, imaginat i, sobretot, hem pres consciència.
Hem descobert que els grans canvis sovint neixen de gestos petits. Que una burilla llençada a terra no desapareix, que els residus tenen conseqüències i que les nostres accions, per petites que semblin, deixen empremta en allò que ens envolta.
Aquest projecte ens ha portat a mirar el riu Anoia amb uns altres ulls. Hem conegut la seva realitat, les dificultats que afronta i també la responsabilitat que tenim de cuidar-lo. Però, sobretot, ens ha ajudat a entendre que cuidar el riu és també cuidar la vida.
La instal·lació que hem construït plegats n’és el reflex. Cada grup ha aportat el seu tram, la seva mirada i el seu esforç. Com les gotes d’aigua que s’uneixen per formar un riu, cadascun de nosaltres ha aportat una petita part per crear una obra col·lectiva que vol provocar preguntes, despertar consciències i convidar a l’acció.
El tancament del projecte va coincidir amb una celebració molt especial: la Festa dels 20 anys de l’escola. Vam aprofitar aquest moment de trobada per compartir la nostra instal·lació amb tota la comunitat educativa. Ho vam fer mantenint-la en secret fins al darrer moment, perquè la sorpresa també formava part del missatge. Volíem que el riu aparegués de sobte davant dels ulls de tothom, que cridés l’atenció, que convidés a apropar-s’hi i que despertés la curiositat de descobrir què amagava.
Perquè aquesta era, precisament, la nostra intenció: generar una petita aturada enmig de la festa, un instant per mirar, preguntar-se i prendre consciència d’una problemàtica que ens afecta a tots. Un problema que no és només del riu Anoia, sinó de tants rius, mars i espais naturals que formen part del nostre planeta.
Ara el projecte arriba al seu final, però el riu continua avançant. I nosaltres també. Ens enduem nous aprenentatges, noves preguntes i la certesa que, quan moltes petites accions caminen en la mateixa direcció, poden convertir-se en una onada capaç de transformar realitats.
Perquè nosaltres vam començar sent gotes. I junts, hem descobert que podem ser una onada.
