CERCLES AMB ART

Mireia Puig26/03/26  

Aquesta setmana hem estat elaborant les tapes dels nostres llibres de mandales, una proposta que ens ha permès treballar la creativitat, la concentració i la precisió.

Per començar, per fer la tapa del llibre dels models de mandales, hem creat mandales petits en cartolines molt reduïdes. Abans, però, de dibuixar dins del cercle petit, hem fet un disseny previ en un full blanc. Aquest pas és molt important, ja que ens ajuda a planificar com serà el nostre mandala. Hem tingut molt present com són els mandales i hem seguit la consigna que estiguessin formats per elements del bosc.

Amb molta atenció i concentració, tots hem aconseguit crear uns mandales molt ben treballats. Un cop enllestit el disseny en gran, ha arribat el moment de traspassar-lo al cartró petit. Aquesta part del procés requereix molta cura, ja que cal reproduir el mateix dibuix en un espai molt més reduït. Per fer-ho, hem utilitzat retoladors permanents, que ens han permès definir bé tots els detalls.

Seguidament hem enganxat els mandales en unes peces de fusta en forma de cercle que prèviament havíem pintat de color negre. Un cop fixats amb silicona, hem escrit al centre la paraula “MANDALES” amb retolador platejat, donant així el toc final a la tapa.

Pel que fa a les tapes dels mandales per pintar, hem utilitzat suro com a base. A sobre, hi hem enganxat cercles de cartolina on hem escrit “PINTEM MANDALES”. D’aquesta manera, hem aconseguit unes tapes originals i molt visuals que esperem que cridin molt l’atenció a la resta d’infants de l’escolA

Amb aquesta activitat hem treballat el llenguatge plàstic, experimentant amb diferents materials i tècniques (retoladors permanents, pintura, suro, fusta…), desenvolupant la motricitat fina i expressant idees i emocions a través de les nostres creacions artístiques.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència.” Maria Montessori

OJIGI, KINTSUGI… DE LES MANS DE LA XÈNIA

Ivet Dominguez26/03/26  

En aquesta darrera setmana del segon trimestre, hem tingut una convidada especial a classe: la Xènia, mare de la Bet. Ella, com a experta en pràctiques reparadores emocionals, ens ha preparat una sessió molt acord amb el nostre projecte d’aula, on els rituals sobre la comunicació i el respecte han estat els protagonistes.

Primerament ens hem descalçat i situat en cercle, provant de concentrar la nostra ment, fent una petita visualització de nosaltres mateixos, metafòricament sent una tassa. Com és avui la teva tassa? Així hem donat importància a la rebuda, trobada nostra, amb tot el què aportem nosaltres mateixos i els altres, aspectes emocionals que segurament no coneixem però hi són cada dia i evidentment condicionen molts dels comportaments que veiem a l’aula. Seguidament, hem materialitzat aquest pensament dibuixant aquestes tasses, tan concretes, tan carregades de significat i detalls: arribem cada dia amb tot això a sobre! Cal tenir-ho tots i totes present!.

En la segona part de la sessió, ens hem organitzat en petits grups de treball que després hem compartit. Cada col.lectiu s’havia d’ocupar d’una part important a crear que explicaríem i instauraríem com a grup. Els temes a construir eren molt interessants: crear un petit ritual per demanar la paraula en determinats moments, pensar uns moviments per reparar situacions compromeses, elaborar el lema de comunicació i relació del nostre grup classe, construir un objecte per facilitar i frenar la impulsivitat verbal i acordar una salutació/comiat per quan arribem i marxem de l’escola.

Evidentment, en aquest moment de treball les idees eren diverses i no ha estat fàcil posar-nos d’acord a la primera, escollir, dialogar, debatre, decidir, cedir… Els conflictes i el desacord és part de viure en comunitat i n’hem parlat per acceptar-ho. Però la importància és com restaurem i avancem per arribar a construir discursos comuns, plens de sentit i significat per tots i totes.

La primera part del matí ens ha passat volant, immersos en un ambient delicat i respectuós, ple de sensibilitat. Moments com aquest ens recorden que educar no és només transmetre coneixements, sinó també crear espais on aprendre a escoltar-nos, a comprendre’ns i a créixer com a persones amb criteri propi, però també obertes al diàleg i a la mirada dels altres.

Aquestes petites llavors són les que, dia a dia, van construint un grup, una família, una escola. Us recomanem practicar activitats semblants també a casa, en el si de la família, per donar lloc a l’expressió de sentiments i paraules, reparant malentesos i generant vincle i complicitat amb els vostres fills i filles.

“Cada trobada és única; per això els rituals ens ajuden a viure-la amb respecte i atenció.” — inspirat en el concepte japonès ichigo ichie.

I SI ELS ULLS CREMESSIN…

Marta Hervas26/03/26  

La función principal del escritor de libros para niños es escribir un libro que sea tan absorbente, emocionante, divertido, rápido y hermoso que el niño se enamore de él. Y esa primera historia de amor entre el niño pequeño y el libro joven conducirá con suerte a otros amores por otros libros y cuando eso suceda, la batalla probablemente se gane. El niño habrá encontrado una vasija de oro. También habrá ganado algo que lo ayudará a llevarlo de manera más maravillosa a través de los enredos de sus últimos años.

Roald Dahl

Potser tots i totes voldriem tenir superpoders, com els de les pel·lícules de la Marvel o la Warner Bros o prefeririem ser més pràctics i tenir-ne pel dia a dia. Podríem escollir escriure textos en un plis plas, o memoritzar guions teatrals com qui llegeix una carta al restaurant, o trobar una o més solucions a un problema matemàtic quotidià. Seria molt poderós tenir una mirada que només fent una ullada posessim punt i final a una tasca escolar. Però, de moment, això no és possible. Potser algú inventarà una píndola miraculosa, però ara com ara ens toca clavar els colzes, posar els dits sobre el teclat de l’ordinador i engegar el clic de la imaginació.

De la feina de cerca i tractament de la informació on vam descobrir la vida i l’obra de 27 artistes plàstics hem passat a confegir unes històries de ficció dignes de tot escriptor novell. Aquesta proposta forma part del nostre treball al voltant del fet d’escriure, a les acaballes del projecte Viatjant pels mons de Roald Dahl.

La producció de textos literaris a l’educació primària constitueix una oportunitat educativa fonamental per al desenvolupament integral de l’alumnat. Més enllà de l’aprenentatge formal de la llengua, escriure contes, poemes o petites dramatitzacions permet als infants explorar la seva creativitat, expressar emocions i construir significats propis.

En el marc del currículum establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, aquesta pràctica s’entén com una via per desenvolupar la competència literària dins d’un enfocament competencial i significatiu. La creació literària no només reforça habilitats lingüístiques com el vocabulari, la cohesió textual o l’ús de recursos expressius, sinó que també fomenta el pensament crític i la capacitat d’imaginar mons possibles.

A més, oferir espais per a l’escriptura literària contribueix a generar una relació positiva amb la llengua i la lectura, ja que l’alumnat passa de ser receptor a esdevenir creador. Aquest canvi de rol afavoreix la motivació, l’autoestima i la participació activa en el propi procés d’aprenentatge.

Finalment, la producció de textos literaris permet connectar amb la dimensió cultural i social de la literatura, facilitant que els infants incorporin referents propis i col·lectius, i entenguin la literatura com una forma viva de comunicació i expressió.

I si els ulls cremessin… doncs no passaria res! O potser sí!

MARTAMÀTIQUES D’ENGINY

Ivet Dominguez26/03/26  

Aquest dijous tarda hi havia sessió de Martamàtiques en família, una oportunitat perquè descobrim plegats noves maneres d’entendre les matemàtiques dins d’una mirada divertida, vivencial, pràctica i constructiva. Les matemàtiques poden ser i són divertides, quan les comprenem i en veiem la utilitat.

En aquesta ocasió les hem volgut centrar en els problemes d’enginy, on la comprensió de l’enunciat és clau perquè es puguin cercar les estratègies de resolució. Acompanyants d’una vintena de famílies, la tarda ha passat volant, principalment posant en joc l’assaig-error, la comprovació d’hipòtesis, les aproximacions, la interpretació personal i compartida… Els adults ens n’hem adonat que tot sovint els infants ens sorprenen i hem provat d’estar atents als camins de resolució que proposaven. Potser trobaven la solució abans que nosaltres! De vegades també hem hagut d’ajustar les nostres intervencions, pensant bones pistes i preguntes perquè els mateixos nens i nenes s’apropessin a estratègies properes a la resolució.

També hi ha hagut espai per a la picaresca, que ens recorda que, de vegades, cal estar ben atents i actuar amb agilitat i sentit pràctic. Ulls ben oberts!

Tot aquest acompanyament dels adults ens fa conscients, una vegada més, que les matemàtiques han de ser parlades, dibuixades, compartides, explicades… per poder ser interioritzades i enteses, utilitzant-les en múltiples situacions de la vida quotidiana.

Com explica David Altimir, “aprendre matemàtiques és construir significat a partir de l’experiència i el diàleg”, una idea que resumeix perfectament l’esperit viscut durant tota la tarda.

LA MÀGIA DE LA LLUM: DESCOBRIM LA “CUCA DE LLUM”

Meritxell Tardà24/03/26  

A Projectes de Comunitat, continuem ampliant el nostre cançoner amb noves propostes que ens permeten aprendre i gaudir alhora. L’última cançó que hem incorporat al nostre cançoner de bosc és “La cuca de llum”, una peça plena d’encant que ens ha obert la porta a un munt d’experiències i descobertes.

A partir d’aquesta cançó, hem experimentat amb la llum i la foscor. Hem jugat amb diferents fonts de llum, hem observat com es comporta en espais foscos i hem descobert com petits punts de llum poden transformar completament l’ambient. Aquestes activitats ens han ajudat a entendre millor el món que ens envolta d’una manera vivencial i significativa.

A més, hem escoltat i treballat el conte de les cuques de llum, que ens ha permès aprofundir en la imaginació i la comprensió oral. A través de la història, hem reflexionat sobre la importància de la llum i la cooperació.

Com a part del nostre procés creatiu, també hem elaborat les nostres pròpies cuques de llum utilitzant material reciclat.

Finalment, hem confeccionat el títol de la cançó amb lletres de fusta, treballant així la motricitat fina i la identificació de les lletres d’una manera manipulativa i divertida.

Ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha permès aprendre, crear i gaudir plegats.

PEDRES CURIOSES

Toni Ruiz24/03/26  

Diuen que si escoltes de prop, cada pedra té una història per explicar. Aquesta col·lecció de Pedres Curioses l’hem creat des de la curiositat i l’experimentació.

En primer lloc, durant la sortida de Projecte de Comunitat al bosc de Can Macià, vam estar buscant i recollint pedres amb unes determinades característiques. La sessió anterior del grup taronja vam decidir que les pedres que ens interessaven per crear, havien de ser planes, llises i d’una mida raonable, ni molt gran ni molt petita. Cadascú de nosaltres va omplir la seva bossa amb pedres de tota mena.

Un cop a l’aula, vam revisar i seleccionar les pedres, les que trobàvem adequades i les que no, descartant les que no eren llises o les que eren massa petites per dibuixar-hi.

Després vam escollir la pedra que més ens agradava i la vam pintar d’un color base. Un cop es va assecar, vam decidir el disseny i vam dur a terme. Alguns vam fer cares, altres animals, arcs de Sant Martí, mandales, etc. Fins i tot vam repetir i vam fer una segona pedra!

Ja tenim una proposta més per incloure en el nostre ventall d’activitats artístiques.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

SEGONA GOTA: SUMANT VEUS CONSCIENTS

Cristina Vargas23/03/26  

“L’educació no és només transmissió de coneixement, sinó també despertar consciències.” — Paulo Freire

Comencem a treballar en el nostre repte de conscienciació sobre el riu Anoia i el residu que més mal provoca: la burilla. Per tal de poder escoltar totes les veus de la classe, iniciem aquest treball de manera individual. Cadascú pensa com representar aquest missatge perquè tothom el pugui entendre.

Després, compartim les nostres idees en petit grup i creem una proposta conjunta, tenint present l’espai de l’escola on voldrem exposar la nostra creació. Posem en marxa un procés que no sempre és fàcil: saber explicar-nos i saber escoltar els altres, reformular idees per encabir-ne de noves, estar disposats a cedir però també a valorar les aportacions dels companys, i fer valdre la nostra opinió amb respecte i amb un bon discurs.

Quan consensuem la idea de grup, la representem en una cartolina que haurem d’exposar davant dels altres grups. També situem, en un plànol de l’escola, el lloc triat i proposem un lema que acompanyi la nostra creació i convidi els visitants a pensar i reflexionar.

Dies més tard, quan tots els grups tenen a punt el material, obrim una exposició d’idees per trobar la proposta que representarà el gran grup. Cada equip presenta la seva cartolina i explica en què ha pensat, mentre la resta escoltem amb atenció per poder valorar i decidir més endavant.

De mica en mica, anem escoltant-nos per sumar propostes, identificar què ens agrada més i què no tant. Quan tothom ha pogut exposar, ens trobem en rotllana i resumim les idees de cada grup. Iniciem una conversa compartint impressions: què ens ha semblat més adequat, més original, més clar…

Finalment, arribem a la idea que donarà forma al nostre repte: construirem un riu amb ampolles petites. Dies enrere vam descobrir que amb 100 ampolles de 50 cl podem representar 50 litres d’aigua, la quantitat que pot contaminar una sola burilla. Així doncs, decidim que el nostre riu estigui format per aquesta quantitat d’ampolles i enviem un correu a totes les famílies perquè ens ajudin portant-ne a l’escola.

Inciem el mural – tríptic

docent123/03/26  

Després de diverses setmanes indagant si els animals deixen brossa al bosc, i arran de les diferents sortides que hem realitzat al llarg d’aquests dos trimestres, el grup dels grocs hem arribat a una conclusió molt interessant.

Observant amb atenció el terra del bosc, hem descobert que hi ha molts elements que es poden considerar “brossa”. Però no tota és igual: alguns d’aquests elements sorgeixen de manera natural al bosc (com fulles, branques o fruits), d’altres són restes que deixen els animals, i també n’hi ha que provenen de l’activitat humana.

A partir d’aquestes descobertes, hem decidit convertir-nos en petits experts del bosc. Per això, estem elaborant un mural que, en un futur proper, es transformarà en un tríptic informatiu. L’objectiu és poder explicar a la resta d’alumnes de l’escola quins elements es poden deixar al bosc i quins cal recollir per al seu correcte reciclatge.

En les imatges es pot veure com, a poc a poc, els alumnes han començat a escriure i classificar els elements que sí que es poden deixar al bosc, iniciant així una tasca de conscienciació ambiental molt important.

Com deia l’escriptora i naturalista Rachel Carson: “A la natura no hi ha recompenses ni càstigs, només conseqüències.” I nosaltres estem aprenent que tenir cura del bosc és responsabilitat de tots.