2026 | Escola Marta Mata

20 ANYS D’ESCOLA

admin10/06/26

El divendres 29 de maig vam celebrar els 20 anys de la nostra escola. Va ser una tarda calurosa, de molts retrobaments i organitzada d’activitats en diferents espais. La porta gran de la pista s’obria per oferir el Present dels projectes que estan convisquent al centre: El món menut, les exposicions de Petits, la instal.lació del riu al centre, el nou cartell que anunciarà els àpats del menjador i el tancament del projecte de comunitat de Grans (Mercat de 2a mà, enquestes, experiments i exposicions). Un petit escenari a peu pla anava convidant algun exalumne a fer petits concerts que, amb gran talent, enamoraven els assistents.

El gimnàs s’omplia de la vida de la Marta Mata: imatges, escrits, curiositats i anècdotes d’aquesta figura que ens dona nom.

Els passadissos recordaven el nostre Passat viscut amb un recull de fotografies que omplia les vidrieres i deixava tafanejar, als melancòlics que ens venien a visitar. Van ser molts els alumnes, mestres i famílies que ens vàreu voler acompanyar. Des d’aquí el nostre sincer agraïment a tots i totes.

El Futur, en forma de caixa gegantina, penjava del sostre del vestíbul. Tothom s’hi podia apropar a escriure’n els seus desitjos per l’educació dels infants.

Els músics del parc van acabar d’arrodonir la tarda i ens van ajudar a fer visible els cartells inclusius pels parcs vilanovins. Els infants de Tabalugues ens ho van mostrar molt entusiasmats!

Hi va haver ballaruga, riures, berenars dolços i salats i l’inici d’un preciós mural (creat per dues grans artistes exalumnes de l’escola) que lluïrà a la nostra escola, onejant el fulard taronja que ens caracteritza i destacant “L’únic regal possible és una part de tu“.

D’UNA PILOTA PETITA A GRANS REPTES: ELS ROVELLONS EN ACCIÓ!

Cesc Vila10/06/26

Com defensa Jean Piaget, “els infants aprenen millor quan exploren, manipulen i experimenten amb el seu entorn.

Durant aquest final de trimestre, els Rovellons hem viscut una experiència molt divertida i enriquidora a les sessions d’educació física. Hem treballat amb un material que per a molts de nosaltres era nou: la pilota de tenis.

Al principi, hem dedicat les sessions a conèixer i familiaritzar-nos amb la pilota. Hem après com es comporta, com botar-la, com controlar-la i com moure’ns amb ella sense perdre-la de vista. Ha estat un primer contacte molt important per començar a guanyar seguretat i confiança.

A poc a poc, hem anat incorporant diferents jocs i activitats motrius, sempre amb la pilota de tennis com a protagonista. Hem fet exercicis de bot, passades, girs i desplaçaments, que ens han ajudat a millorar la nostra coordinació, l’equilibri i el control corporal. També hem practicat en diferents espais i situacions de joc, cosa que ens ha fet adaptar-nos i pensar com moure’ns millor.

Més endavant, hem començat a treballar en petits grups, on hem après a cooperar, respectar els torns i ajudar-nos entre nosaltres. Aquest treball en equip ha estat molt important, ja que no només hem après habilitats motrius, sinó també valors com el respecte i la col·laboració.

En les últimes sessions, hem introduït un nou repte: els antifaços. Amb aquest material hem continuat treballant amb la pilota de tenis, però posant més atenció al cos, a l’orientació i a la confiança amb els companys i companyes. Ha estat una activitat molt divertida, però també un repte que ens ha fet concentrar-nos més i escoltar millor el nostre cos.

Des del punt de vista del currículum de primària, totes aquestes activitats ens han permès desenvolupar la competència motriu, el control i consciència corporal, l’orientació en l’espai i el temps, i la capacitat de cooperar i participar activament en jocs col·lectius. També hem treballat valors essencials com la inclusió, el respecte i el gaudi de l’activitat física.

A més, hem descobert que l’educació física no és només moure’ns, sinó també aprendre a través del joc, experimentar, compartir i créixer junts.

Els Rovellons ens quedem amb una idea molt clara: quan juguem amb altres, aprenem més del que pensem i ens ho passem molt millor.

JUNTS SOM MILLORS! EL NOSTRE TRIMESTRE DE REPTES COOPERATIUS

Cesc Vila10/06/26

Com explica Pere Pujolàs (2014), “els reptes cooperatius ajuden els infants a comprendre que només si treballen plegats poden superar desafiaments que, individualment, serien impossibles”.

Aquest trimestre hem estat immersos en el món dels reptes cooperatius, una manera molt especial i divertida de treballar en equip mentre ens movem, pensem i ens organitzem. A través d’aquests reptes motors, hem descobert que quan ens ajudem i sumem les nostres idees i habilitats, podem aconseguir coses que semblaven molt difícils.

Treballar reptes cooperatius a la nostra edat és important perquè ens ensenya a comunicar-nos millor, a respectar els torns, a prendre decisions amb el grup, a resoldre conflictes de manera positiva i a valorar que cada company o companya aporta alguna cosa única. També hem après a confiar més en nosaltres mateixos i en els altres, i a celebrar els èxits com a equip.

Durant les primeres sessions del trimestre, ens vam familiaritzar amb què eren els reptes cooperatius i vam descobrir què volia dir això de treballar de manera cooperativa. Vam parlar de la importància d’escoltar-nos i de buscar solucions junts. També vam fer petites activitats per provar com funcionava treballar en grup i per entendre que un repte només es supera si tots hi posem de la nostra part.

Quan ja sabíem com funcionava això de cooperar, ens vam organitzar en grups cooperatius. A cada equip ens vam repartir diferents rols perquè tothom tingués una responsabilitat concreta: hi havia qui s’encarregava del material, qui feia de portaveu i explicava les decisions del grup, qui vetllava perquè hi hagués ordre i tothom pogués treballar bé, i qui anotava les idees i les solucions que anàvem trobant entre tots. Aquesta manera de treballar ens va ajudar a entendre que cada tasca és important i que, si cadascú fa la seva part, el grup pot avançar molt millor.

Amb aquestes responsabilitats repartides, vam treballar per superar sis reptes motors dissenyats especialment perquè haguéssim de cooperar: reptes d’equilibri, de coordinació, de desplaçament conjunt i de presa de decisions ràpida. En alguns moments ens va costar, però a poc a poc vam aprendre a comunicar-nos millor i a escoltar totes les opinions abans de decidir.

Un cop vam acabar aquests reptes, vam dedicar la tercera part del trimestre a posar en pràctica tot el que havíem après. Ens vam adonar que ara ens enteníem millor, que confiàvem més els uns en els altres i que els reptes que al principi semblaven impossibles ara els superàvem amb una actitud molt més positiva i col·laborativa. Aquesta última fase ens ha ajudat a consolidar tot el que hem après, i hem descobert que, quan treballem units, som capaços d’aconseguir coses increïbles.

Ha estat un trimestre ple de moviment, esforç, rialles i, sobretot, molta cooperació.

LES TANITS I EL DODGEBALL: APRENEM UN ESPORT ALTERNATIU DIFERENT I MOLT DIVERTIT!

Cesc Vila10/06/26

Com afirma José Devís, “els esports alternatius són una oportunitat per ampliar les experiències motrius i fomentar la inclusió a l’aula.

Les Tanits hem acabat aquest final de trimestre continuant amb els esports alternatius, i aquesta vegada hem descobert un esport nou per a nosaltres: el dodgeball

Al principi del projecte, hem començat fent una recerca a casa sobre aquest esport. Hem buscat informació, regles, com es juga i quins materials es necessiten. Després, a l’escola, hem posat en comú tot el que havíem trobat i hem compartit els nostres coneixements amb la resta del grup. Ha estat molt interessant veure com, entre tots i totes, hem anat construint una idea més clara del joc.

Més endavant, hem acabat de completar l’aprenentatge mirant vídeos del dodgeball. Això ens ha ajudat a entendre millor les normes, els moviments i les estratègies del joc, i ens ha motivat encara més per començar a practicar-lo.

A les sessions pràctiques, hem après el més important: com moure’ns, com llançar, com esquivar i com treballar en equip. Ho hem fet a través de jocs i activitats en petits grups, que ens han ajudat a millorar la coordinació, la presa de decisions i la cooperació entre nosaltres.

Finalment, després de diverses sessions d’aprenentatge i pràctica, hem pogut jugar partits de dodgeball. Hem fet equips heterogenis, on tots i totes hem tingut un paper important, i hem pogut gaudir molt d’aquest esport que era completament nou per a nosaltres.

Ens ha agradat especialment perquè ens recorda al joc del cementiri, que ja coneixíem, i això ens ha ajudat a entendre’l més ràpidament i a sentir-nos més segurs jugant.

Des del punt de vista del currículum de primària, aquesta situació d’aprenentatge ens ha permès treballar la competència motriu, la cooperació i el respecte en el joc, la presa de decisions en situacions de joc real i els valors de l’esport com la inclusió, el treball en equip i el joc net.

Les Tanits ens quedem amb una idea molt important: aprendre esports nous és més divertit quan ho fem junts, ens ajudem i ens adaptem els uns als altres.

POSANT RITME A LES IDEES

Angelica Garzas09/06/26

Al llarg d’aquest curs, les Tanits han impulsat i fet créixer el projecte Gota a Onada, una proposta que els ha permès observar, reflexionar i prendre consciència de la importància de cuidar el nostre entorn.

Des de l’àrea de música hem volgut sumar-nos a aquest procés aportant una nova manera d’expressar tot allò que els infants havien descobert, sentit i reflexionat durant el projecte. Així va néixer la idea de crear un rap reivindicatiu.

La proposta va començar amb una pregunta senzilla: Si el riu pogués parlar, què ens diria?

A partir d’aquí, les converses van omplir l’aula de paraules, idees i emocions. Els infants van recordar com imaginen el riu d’abans, van parlar de la contaminació que hi observen avui i van reflexionar sobre les conseqüències que aquesta situació té per a la natura i els éssers vius que en formen part.

Transformar aquestes reflexions en una cançó no ha estat una tasca fàcil. Ha calgut escoltar les aportacions dels companys, arribar a acords, escollir les paraules adequades i trobar la manera de transmetre un missatge compartit. Vers rere vers, el rap va anar prenent forma fins a convertir-se en una creació col·lectiva que representa la veu de tot el grup.

Durant el procés, els infants han descobert que la música és molt més que cantar o seguir un ritme. També és una manera de comunicar, de reivindicar i de fer arribar missatges que considerem importants.

El rap que presentaran durant l’acte de promoció és el resultat visible d’aquest treball, però el més valuós ha estat tot el camí recorregut: les preguntes que s’han fet, les idees que han compartit i la consciència que han anat construint plegats.

Perquè quan els infants tenen alguna cosa important a dir, la música es converteix en una de les millors maneres de fer-la arribar als altres.

ORGANITZEM EL TALLER D’ART RUPESTRE

Lídia Rodríguez08/06/26

“L’escola ha de ser un lloc de participació compartida entre infants, mestres i famílies.” Loris Malaguzzi

Aquest últim trimestre, els Arqueòlegs hem dedicat tots els nostres esforços a preparar el tancament del projecte amb les famílies. Hem assumit una responsabilitat molt especial: organitzar el taller d’art rupestre que compartiríem amb tots vosaltres.

Per fer-ho, hem hagut de pensar, dialogar, prendre decisions i treballar en equip. Com sempre, les preguntes han estat el motor del nostre aprenentatge. A partir de converses en rotllana, hem anat construint, pas a pas, totes les peces necessàries perquè el taller fos un èxit.

La primera pregunta que ens vam plantejar va ser: de quins espais disposem per fer el taller?. En petits grups, vam localitzar diferents zones de l’escola a partir del plànol fins que vam decidir que el jardinet era el lloc més adequat. Però abans de prendre una decisió definitiva, vam baixar-hi per observar-lo de prop i imaginar-nos com podríem organitzar-lo. Per parelles, vam elaborar dibuixos de l’espai i vam proposar diferents zones: un espai per pintar, un lloc per exposar les creacions i altres racons que podien ser útils durant l’activitat. Després, vam compartir les nostres idees amb la resta del grup i, entre tots, vam arribar a un acord.

Un altre aspecte important era decidir quins colors faríem servir. Ben aviat vam descartar tonalitats com el lila, el rosa o el verd, ja que no corresponien a la prehistòria. Amb l’ajuda de les fotografies del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, vam descobrir quins eren els colors més habituals a la prehistòria i vam acordar utilitzar-ne quatre: negre, vermell, marró i ocre. Aquest últim, fins i tot, el vam elaborar nosaltres mateixos.

La següent pregunta va ser: amb quines eines pintarem?. Vam decidir que, tal com feien els nostres avantpassats, utilitzaríem els dits, les plomes i també pinzells fabricats per nosaltres. Els infants més petits de l’escola ens van ajudar recollint pals, però encara ens faltava trobar el material adequat per fer-ne les puntes. Per això vam sortir al pati a observar l’entorn i buscar elements que ens poguessin ser útils. Fulles, herbes i plomes es van convertir en materials perfectes per construir els nostres propis pinzells.

També vam haver de decidir sobre quin suport pintaríem. Vam descobrir que disposàvem de diferents mides de paper: A5, A4 i A3. Després d’analitzar les opcions, vam arribar a la conclusió que les dues mides més grans no eren les més adequades. Tenint en compte que a la comunitat som 70 infants i que l’espai disponible era limitat, vam optar pel format A5. Un cop presa la decisió, ens vam organitzar per preparar i tallar tot el material necessari.

A més, vam elaborar un llistat amb tots els recursos que ens farien falta per al taller: galledes, bols per a la pintura i altres materials imprescindibles per garantir-ne el bon funcionament.

Finalment, ens preocupava que les creacions representessin realment elements de la prehistòria. Per això vam reflexionar sobre què caracteritza l’art rupestre i vam acordar quatre passos que ens ajudarien a elaborar pintures fidels a aquella època.

Aquest procés ens ha permès descobrir que darrere de qualsevol activitat hi ha molta organització, observació i presa de decisions. Sobretot, hem après que quan escoltem les idees dels altres i treballem conjuntament, som capaços d’aconseguir grans reptes.

AMAZING SILKWORMS

Laura Lorenzo08/06/26

All the stages had a special meaning for me

Linda Sue Park, Project Mulberry

We learned a lot about moths and butterflies and we learned about their life cycle. We knew the name of the different stages and their characteristics and, although we did have some caterpillars… Llegeix més»

JAPÓ ENS ESPERA! LA NOSTRA OBRA DE TEATRE DOCUMENTAL

admin08/06/26

La creació comença en l’amor, en la necessitat d’estimar, de compartir, de comunicar, i és per l’amor que hem creat el teatre

Marcel Marceau

Unes setmanes desprès de la nostra gran estrena, ja tenim llest el vídeo de la nostra obra. El so no és el millor, però ens ofereix una gran oportunitat per observar des de fora la nostra actuació i analitzar-la.

També ens permet compartir amb la resta de la comunitat educativa el resultat final del nostre projecte.

Esperem que gaudiu de la obra i aprengueu molt del país nipó.

JUGAR ÉS APRENDRE! DESCOBRIM EL JOC LLIURE

Cesc Vila08/06/26

Com afirma Maria Montessori, “l’infant aprèn millor quan pot actuar lliurement en un entorn preparat per explorar i descobrir.

Aquest final de trimestre, els Patufets, Pinotxos i Tabalugues hem gaudit d’unes sessions molt especials de psicomotricitat basades en el joc lliure. Ha estat una oportunitat per explorar i experimentar amb diferents materials i espais creats especialment per a nosaltres.

Hem utilitzat materials molt variats com pilotes gegants, pilotes petites i mitjanes, cordes, xanques, cercles i màrfegues. Amb tot això, hem pogut descobrir noves formes de jugar i moure’ns, tot desenvolupant la nostra curiositat i creativitat.

A les sessions hem creat diferents espais de joc, on els infants han pogut triar lliurement què fer, com fer-ho i amb qui jugar. Això ens ha ajudat a familiaritzar-nos amb els materials i a experimentar diferents moviments.

El joc lliure és molt important en aquestes edats, ja que permet als infants aprendre de manera natural, autònoma i significativa. A través del joc, desenvolupem la motricitat global, la coordinació, l’equilibri, la creativitat i també habilitats socials com compartir, respectar torns i cooperar amb els altres.

Des del punt de vista del currículum d’educació infantil, aquestes activitats afavoreixen el desenvolupament de la descoberta del propi cos, la relació amb l’espai i els objectes, la convivència amb els altres infants i l’expressió lliure a través del moviment, respectant sempre el ritme de cada nen i nena.

Ha estat molt enriquidor veure com cada infant ha anat explorant a la seva manera, descobrint nous jocs i gaudint del moviment.

Ens quedem amb una idea molt clara: jugar lliurement ens ajuda a aprendre, créixer i passar-nos-ho molt bé junts

Més enllà de les cançons: el camí de la Cantata

Angelica Garzas08/06/26

“Un somni que somies sol és només un somni. Un somni que somieu junts es converteix en realitat.”
— John Lennon

Quan pensem en una cantata, sovint imaginem el concert final: l’escenari, les cançons, les famílies entre el públic i l’emoció del moment.

Però la veritat és que una cantata comença molt abans.

Comença un dia qualsevol, en una aula de música, quan una melodia encara és desconeguda i una lletra sembla massa llarga per recordar-la. Comença amb una primera escolta, amb alguna mirada de dubte i amb la pregunta que apareix cada any:

— «De veritat aprendrem totes aquestes cançons?»

I, a poc a poc, assaig rere assaig, la resposta arriba sola.

Durant aquests mesos, els alumnes de 4t han anat descobrint les històries que amaguen les cançons d’Aventures sense sortir de casa. Han conegut àvies que deixen jugar sota la taula, avis experts en pèls del nas, bugades plenes de missatges secrets, ascensors antics, quadres misteriosos i ràdios capaces de fer volar la imaginació.

Però, sobretot, han après a escoltar-se.

Han après que cantar en grup significa respirar junts, esperar el moment adequat, respectar el silenci i confiar en la veu dels companys.

No totes les cançons han estat igual de fàcils. Algunes han necessitat més temps. Altres han arribat gairebé sense adonar-nos-en. Hi ha hagut moments de cansament, d’esforç i també moltes estones de riure. Perquè la música, quan es comparteix, té aquesta capacitat de convertir el treball en una experiència col·lectiva.

Els assajos amb la Sheila Grados, directora musical de la cantata, han estat una oportunitat per entendre que darrere de cada obra hi ha un procés de construcció compartida. Els alumnes han pogut experimentar què significa formar part d’un projecte musical més gran, on cada veu és important i on el resultat final depèn de l’aportació de tothom.

Mirant enrere, ens adonem que el més valuós no és només haver après unes cançons.

El més important és tot el que ha passat mentre les apreníem.

Les ganes de superar dificultats.
La confiança que creix amb cada assaig.
La satisfacció de veure com una cançó que semblava impossible acaba formant part de nosaltres.

Ara ens acostem al concert final.

Encara queden assajos, detalls per polir i melodies per consolidar. Però una part molt important del viatge ja està feta.

Perquè la música no viu només en l’escenari.

La música viu en tot allò que hem compartit per arribar-hi.

I aquest és, probablement, el millor aprenentatge que ens deixa aquesta aventura.