Bona nit famílies!
Arran de la batucada improvitzada que vàrem fer la setmana passada, amb l’oferiment de l’Aleix per ensenyar-nos el que fan a “molta xamba”, va sorgir el dubte sobre si era possible representar-ho gràficament per repetir-ho de manera més estructurada. Com n’hi podríem dir? De cop i volta va aparèixer d’entre moltes opcions la paraula ritmes. I sí, és la paraula que buscàvem!
Amb l’interès i les múltiples opcions que se’ns presentàven, vam anar a buscar guixos i un per un, tots aquells alumnes que van voler, van representar al terra la manera com creien que es podia fer.
– Pa-pa-pa-pa, va començar la Carla.
– Amb números.
– Dibuixant mans.
– Dibuixant una ma i el número de vegades que es representa el so.
– Dibuixant baquetes, quadrats, tambors…
– Dibuixant pals amb sabates!
Més de mitja hora d’hipòtesis i representacions que ens van portar a la reflexió que totes eren vàlides però que calia trobar la forma universal. I així vam descobrir la forma del ta i el titi. O del pa i la coca. O amb noms de la classe… de la Mar i el Sergi! De cop i volta estàvem descobrint que els nostres noms també poden tenir ritme i els podíem separar per cops de veu i associar a unes formes musicals que a partir d’ara formaran ja per sempre part del nostre coneixement.
Hem obert un meló interessant.
Que tingueu una bona setmana!
Comentaris recents