Finalment, van enganxar fulles tant a terra com als arbres, respectant la realitat que havien observat durant les sortides i donant així més sentit i autenticitat a la seva creació.
Aquest treball ens ha ajudat a mirar el bosc amb ulls curiosos i respectuosos. Ara que ja coneixem millor els seus elements, ens endinsem a conèixer quins animals viuen al bosc.
“Les mans són l’instrument de la intel·ligència.”
Maria Montessori
Al grup groc del projecte Bosc Viu hem creat un mural que volem compartir amb totes les famílies. Després de diverses sortides al bosc, l’alumnat va observar amb molta atenció els diferents elements naturals que l’envolten: arbres, pedres, plantes, terra… A partir d’aquestes vivències, els infants van plasmar tot allò que havien vist dibuixant-ho en un gran paper de mural.
Un cop fets els dibuixos, van pintar el mural utilitzant colors de la terra, inspirant-se en les tonalitats reals del bosc.
“La ciència no és un conjunt de respostes definitives, sinó una manera de fer preguntes.” — Carl Sagan
Comprendre què vol dir evolucionar no és gens fàcil. Com més en parlem, més dubtes ens sorgeixen i noves preguntes apareixen, fet que ens convida a reflexionar i a posar en joc el pensament crític. Alhora, però, cal tenir present que la ciència està en constant moviment; els científics continuen trobant noves restes, les analitzen i investiguen, i això permet aportar noves dades i noves mirades. Aquesta idea ens ajuda a entendre el coneixement científic com un procés viu, en constant construcció, i ens anima a mantenir una actitud curiosa i oberta a nous aprenentatges.
A partir del coneixement que tenim fins ara, hem volgut concretar informació sobre l’Homo habilis i l’Homo erectus. Per fer-ho, hem llegit en petit grup diverses infografies que hem trobat en llibres que hem portat a l’escola, treballant així la comprensió lectora i la recerca d’informació en diferents suports. Posteriorment, en gran grup, hem compartit la informació i hem après a escoltar, contrastar dades i extreure conclusions conjuntes, concretant les principals diferències entre aquests dos homínids pel que fa a l’aspecte físic, els llocs on vivien, l’alimentació, la fabricació d’eines, l’ús del foc i les relacions socials.
Durant aquest procés ens hem adonat que, tot i que l’evolució és un procés molt lent, ja es poden apreciar diferències importants entre uns homínids i altres, fet que ens ajuda a situar-nos en el temps històric i a comprendre millor els canvis i continuïtats de la història humana.
Uns dies més tard, l’Alguer ens va portar a l’aula un nou llibre, Humans!, un còmic molt atractiu per a tots i totes. De seguida ens van cridar l’atenció les il·lustracions i la manera com s’hi presenten algunes de les restes trobades, cosa que va despertar encara més la nostra motivació i ganes d’aprendre. Gràcies a aquest recurs, vam ampliar el nostre coneixement incorporant l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens, així com algun nom nou que no havíem sentit fins aleshores, com l’Homo floresiensis.
Aprofitant aquest recurs, hem elaborat taules comparatives amb paper quadriculat, una eina que ens ha permès organitzar la informació, comparar dades rellevants i utilitzar un vocabulari cada vegada més precís. Aquestes taules ens permeten, d’un sol cop d’ull, identificar i diferenciar els aspectes més significatius de cadascun dels homínids estudiats. Després, en un mapa mundi, hem volgut assenyalar on s’han trobat aquestes restes i, un cop més, hem pogut sorprendre’ns en veure les distàncies entre uns i altres.
“L’art prehistòric és una finestra oberta a la manera de pensar dels primers humans.” – Jean Clottes
Aquesta setmana hem viscut una jornada emmarcada dins del projecte de comunitat que estem desenvolupant. En aquesta ocasió, hem volgut continuar avançant amb una proposta compartida, en què els cinc grups han participat en una mateixa dinàmica.
Al matí vam començar amb el visionat de la pel·lícula The Croods, una història ambientada en la prehistòria que narra la vida d’una família de Neandertals que intenta sobreviure en un entorn ple de canvis, perills i descobertes. La pel·lícula posa èmfasi en la importància de la família, la convivència, la cooperació i la cura entre els seus membres.
Un cop acabada, vam compartir un espai de conversa i reflexió en gran grup. Els infants van demostrar que ja tenen molts coneixements sobre aquesta etapa històrica: van identificar que es tractava d’una família de Neandertals perquè vivien en comunitat, es cuidaven, convivien, caçaven i ja portaven roba.
Alhora, aquest diàleg ens va permetre desenvolupar una mirada crítica. A partir dels coneixements que ja hem anat construint sobre la prehistòria, vam detectar algunes errades o exageracions de la pel·lícula. Per exemple, vam observar que es presenta el descobriment del foc com si fos un fet nou, quan en realitat els Neandertals ja coneixien i utilitzaven el foc. També vam reflexionar sobre la figura de l’Homo sapiens, que apareix força exagerada, com si estigués molt més avançada del que realment indiquen els estudis històrics.
Aquest treball ens ajuda a entendre que no tot el que veiem al cinema és real i que cal contrastar la informació, fer-se preguntes i construir coneixement de manera crítica.
A la tarda vam reprendre algunes escenes de la pel·lícula en què els personatges pintaven a les coves, representant situacions del seu dia a dia. A partir d’aquí, vam proposar una activitat artística vivencial.
Primer, cada infant va pensar quina escena o situació li agradaria representar. Paral·lelament, vam elaborar pintura a partir de fang, experimentant amb materials naturals, tal com feien els humans prehistòrics. Finalment, amb les mans com a principal eina, els infants van crear les seves pintures rupestres.
A través d’aquesta experiència ens hem posat en la pell dels nostres avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió, comunicació i transmissió d’experiències.
“No tots els mapes tracten de llocs; alguns mapegen experiències, records i significats.”
Rebecca Solnit
Finalitzant el primer trimestre, la Júlia ens va preparar una espectacular presentació del què ella havia entès sobre la Guerra Civil. Vam quedar-ne ben emocionats! I vam marxar amb aquest record…
Aquest fet ha provocat que, aquests dies, molts en parlem a casa, amb els pares i també amb els avis i besavis que potser en tenen més records. Arrel d’aquestes converses de casa, altres persones ens han explicat anècdotes de la seva família, en relació a la Guerra Civil viscuda. També han arribat d’altres materials que ens en parlen. La Jana, per exemple, ens ha portat un CD amb la música i lletra d’un grup, anomenat Barricada, que parla íntegrament dels testimonis i injustícies que es van viure. Ella mateixa ens ha volgut llegir la Història sobre la Matilde Landa, una dona republicana que no volia seguir les imposicions del règim de Franco i com s’hi va enfrontar, tot i patir-ne conseqüències. També hem parlat del paper dels mestres durant la República. Molts d’ells també perseguits i condemnats pel règim per voler oferir als infants altres vies d’ensenyança i més llibertat de pensament. Tot plegat ens ha fet reflexionar i molt! Com tot això va poder passar?
De la mateixa manera, l’Adriana ens ha fet arribar un conte molt especial El mapa de los buenos momentos. En aquesta història se’ns explica com una nena elabora el seu mapa d’espais estimats, sabent que ha de deixar la seva ciutat a causa de la guerra. El tema ens fa reflexionar… si a nosaltres ens passés, què dibuixaríem? Quins punts i espais són plens d ela nostra memòria i no voldríem mai oblidar?
Iniciem un treball artístic vinculat a aquesta emoció, la construcció d’un mapa personal d’indrets amb història biogràfica. El treball pot donar molt de sí, així que deixem temps perquè cadascú a casa amb paciència el desenvolupi i el pensi de la millor manera.
Treballar mapes autobiogràfics és transformar records en territori i experiències en paisatge personal. Connecten espai, temps i identitat, convertint la pròpia història en un relat visual.
El passat dimecres, el grup marró vam conèixer una cançó nova: Les fulles de l’arbre. És una cançó molt bonica que ens transmet una sensació de fred i d’hivern, i que ens convida a imaginar paisatges i boscos tranquils i hivernals.
A partir d’aquesta cançó, quan vam arribar a l’aula ens esperava una proposta d’experimentació relacionada amb el fred, l’hivern i les emocions que ens transmetia la música. A través de diferents materials, vam poder explorar textures, tocar, observar i jugar, deixant volar la nostra creativitat i imaginació.
Una de les activitats que més ens va agradar va ser fer neu. Vam poder manipular-la amb les mans, experimentar com era al tacte i fins i tot caminar per sobre d’ella.
Finalment, també vam configurar el títol de la cançó amb lletres de fusta, una activitat que ens va permetre familiaritzar-nos amb el nom, i les lletres, i introduir la cançó al nostre cançoner.
Va ser una experiència molt enriquidora que va combinar música, experimentació i joc, i que ens va permetre viure l’hivern d’una manera sensorial i creativa.
Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…)
Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.
Alessandro Maccarrone, 2024
De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.
Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.
I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!
“Aprendre és descobrir, no repetir; és construir activament el coneixement a partir de l’experiència.”
— Jerome Bruner
Aquesta setmana, el grup taronja hem endreçat les nostres idees, recordant, escrivint i connectant records i vivències. Primer hem visualitzat unes fotografies de tot el que ha anat passant a les diferents sessions i hem anotat les nostres aportacions i records. Després les hem anat escrivint i enganxant al mapa, per així anar connectant els nostres aprenentatges.
Per tal de fer-ho més visual i accessible a tots i totes, hem afegit imatges del procés. Relacionar la imatge amb la lletra és molt important quan comencem a llegir i escriure, perquè ens ajuda a entendre millor què estem veient. Les imatges ens donen pistes visuals que faciliten captar el significat de les paraules i fer-les més fàcils de recordar. D’aquesta manera, l’aprenentatge es torna més entenedor, motivador i amb sentit per a nosaltres.
Aquesta relació entre imatge i lletra aporta molts beneficis:
Fa la lectoescriptura més fàcil i atractiva: Les imatges ens donen context i ajuden a reconèixer i diferenciar les lletres, fent el procés més agradable.
Ajuda a comprendre millor el que veiem: Les imatges ens permeten entendre el significat de les paraules i del text, i ajuden a construir idees d’una manera més clara.
Relaciona paraules amb objectes reals: Podem associar el que veiem amb el nom escrit, fet que ens facilita ampliar el vocabulari.
Reforça la memòria i l’atenció: Veure imatges juntament amb el text fa que estiguem més concentrats i recordem millor el que hem après.
Ajuda a entendre el significat de les paraules: Descobrim que cada paraula té un significat concret, tant si va sola com si va acompanyada d’una imatge.
Aquest mapa anirà creixent amb el nostre projecte, així que no us perdeu tot el procés al web de l’escola.
Durant les darreres sessions hem estat realitzant mandales amb diferents materials del bosc. A partir d’elements naturals com fulles, branques, pedres o pinyes, els infants han pogut experimentar, crear i expressar-se lliurement tot connectant amb l’entorn natural.
La idea de crear un llibret va sorgir arran de la darrera sortida al bosc, quan vam observar que l’activitat plantejada de fer mandales no va tenir gaire tirada. A partir d’aquesta experiència, vam creure necessari buscar una nova manera de presentar l’activitat perquè resulti més motivadora i entenedora per als infants.
Per aquest motiu, hem decidit elaborar un llibret que ens serveixi de guia. L’objectiu és poder-lo utilitzar en futures sortides al bosc i veure si, tenint aquest suport visual, l’activitat desperta més interès i participació.
Per tal que el llibret sigui més complet, a partir de les fotografies dels mandales que vam fer, hem treballat també el llenguatge escrit. Els infants han escrit el nom dels materials que formen part de cada mandala. Alguns nens i nenes han pogut fer-ho de manera autònoma, mentre que d’altres han necessitat l’ajuda d’algun referent, respectant el ritme i les necessitats de cadascú.
Finalment, entre tots i totes hem aconseguit muntar el llibret, un treball col·lectiu que recull el procés viscut i que ens servirà com a eina per seguir aprenent a partir de l’experiència.
Escriure sobre el que veiem i toquem ens ajuda a recordar el món i a crear-ne de nou.
“L’art no reprodueix allò que és visible, sinó que fa visible allò que no sempre ho és.”
— Paul Klee, Teoria de l’art modern.
Després de conèixer una mica més els bolets, la Toni ens ha presentat una artista que pinta bolets! Però els pinta d’una forma molt especial, amb molts colors, puntets i molta imaginació. Aquesta artista és la japonesa YAYOI KUSAMA, una persona molt especial que veia el món de colors.
Quan hem conegut les seves obres, hem volgut fer la nostra pròpia representació artística dels bolets. Hem començat fent una base de color adornada amb puntets o ratlles, imitant la Yayoi. Després hem fet bolets de diferents colors, que hem retallat i enganxat a la nostra creació. Per últim, hem afegit gomets petits de colors als bolets. Tot plegat, han quedat unes obres ben colorides.
Ens agrada molt això de ser artistes, volem continuar indagant en el món de l’art, que ens deixa expressar amb llibertat i imaginació.
