“Comprendre els nostres orígens és essencial per entendre la nostra humanitat.” – Richard Leakey

Aquest matí hem continuat el nostre projecte sobre la prehistòria parlant sobre l’Homo habilis. Ho hem fet mitjançant una conversa a l’aula, que per a nosaltres és molt important perquè ens ajuda a treballar l’expressió oral, l’escolta activa, el respecte del torn de paraula i la capacitat d’arribar a acords.

Entre tots i totes hem recordat que l’Homo habilis va ser anterior a l’Homo erectus, és a dir, que va viure abans dins del Paleolític, tot i que sabem que van coincidir en alguns moments del temps. Gràcies a això hem deduït que hi havia coses que l’Homo habilis encara no sabia fer, com per exemple cuidar el foc.

Després, hem projectat una revista que parlava d’aquest homínid. A partir de la comprensió oral i d’observar bé les imatges, hem descobert informacions molt importants:

• que era nòmada, i es movia constantment d’un lloc a un altre;
• que era carronyaire, i aprofitava animals morts per alimentar-se;
• que sabia fer eines molt bàsiques, com un ganivet de pedra;
• que no sabia caçar, però sí que es podia defensar dels animals llançant pedres;
• i, sobretot, que ja era una mica intel·ligent, i per això se’l considera un dels primers humans capaços de crear eines.

Per acabar la part més lúdica, hem fet una sopa de lletres amb les paraules clau relacionades amb les característiques de l’Homo habilis. Aquesta activitat ens ha ajudat a reforçar la comprensió lectora, l’atenció i la capacitat d’identificar conceptes essencials del projecte.

I com que ens apropem al final del trimestre, hem fet un pas molt important: hem completat una diana d’autoavaluació del projecte “Què ens amaga la terra?”.
Aquest procés ens ha convidat a reflexionar sobre la nostra actitud, l’esforç i tot allò que hem après. No és gens fàcil, perquè hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i mirar què hem fet bé i què encara podem millorar. Tot i així, hem entès que autoavaluar-nos és una part clau del nostre aprenentatge i ens ajuda a créixer com a persones.

“La prehistòria no és només l’estudi de pedres i ossos, sinó l’estudi dels primers humans i de com van aprendre a viure.” – André Leroi-Gourhan

Aquest dimecres vam començar la sessió recordant una pregunta que ens havia quedat pendent: els Homo habilis i els Homo erectus eren els únics que havien viscut al Paleolític? A partir d’aquí vam reprendre el nostre projecte sobre la prehistòria.

Primer vam recordar què significa prehistòria i que el Paleolític és una de les seves etapes, la que vol dir “pedra antiga”. També vam repassar que ja sabíem que al Paleolític hi havien viscut els Homo habilis i els Homo erectus. Però durant la conversa ens van aparèixer molts dubtes: alguns de nosaltres pensàvem que eren els únics, altres dèiem que també hi vivien els Homo sapiens i uns quants asseguràvem que també hi havia els Homo neandertals.

Per ajudar-nos a aclarir totes aquestes idees, la Lídia ens va projectar una imatge. De seguida vam veure clar que era un mapa del món. A mesura que l’anàvem observant, vam descobrir que hi sortien els quatre homínids: Homo habilis, Homo erectus, Homo neandertal i Homo sapiens.

El Juan es va fixar en les fletxes del mapa i va dir una frase que ens va fer pensar molt: “Quan es menjaven tots els animals, havien de marxar a un altre lloc.” Això ens va ajudar a entendre que les fletxes representaven els moviments que feien per buscar aliments.

Després vam descobrir que els colors del mapa ens mostraven on havia viscut cada homínid. Gràcies a això ens vam adonar que alguns d’ells havien coincidit en el mateix territori, com els Homo neandertals i els Homo sapiens. Aquesta descoberta ens va despertar encara més preguntes. A continuació, cadascú de nosaltres va pensar i escriure la seva hipòtesi responent: “Quin va ser el primer homínid que va viure al Paleolític?” Després ho vam compartir en rotllana, escoltant-nos i respectant els torns de paraula.

La majoria vam ordenar els homínids així:
Homo habilis → Homo erectus → Homo neandertal → Homo sapiens

Amb la conversa final vam arribar a una conclusió conjunta: no tots van viure al mateix temps, però sí que alguns van coincidir. Els Homo habilis van conviure amb els Homo erectus, i els Homo neandertals amb els Homo sapiens. I, sobretot, vam aprendre que no eren els únics homínids del món, però sí els més coneguts.

Continuarem investigant per conèixer amb més profunditat els altres dos homínids que hem descobert, els Homo neandertals i els Homo sapiens, i així entendre millor com eren i com vivien.

El passat dimecres vam tenir l’oportunitat de viure una experiència d’aprenentatge única: una sortida al bosc per endinsar-se en el dia a dia d’un Homo erectus. Aquesta activitat vivencial va permetre als infants aproximar-se, d’una manera significativa i motivadora.

Avui hem recuperat tot allò que vam viure i hem fet memòria compartida de la sortida. Mitjançant una conversa guiada, hem elaborat entre tots i totes, un llistat de les característiques principals de l’Homo erectus. Hem recordat que vivien en cabanes, sabien cuidar i mantenir el foc, eren recol·lectors i caçadors, construïen eines de pedra, es comunicaven amb sons o gestos i convivien en petites tribus.
A partir d’aquest recull d’idees, cada parella ha escollit una característica, l’ha escrita i n’ha fet un dibuix representatiu. Aquesta proposta ha facilitat la comprensió i ha reforçat l’expressió escrita i visual.

Per reforçar encara més la part més manipulativa del treball, hem elaborat entre tots una maqueta amb plastilina que representa l’hàbitat de l’Homo erectus. Ha estat un moment de gran creativitat i cooperació, competències essencials en aquesta etapa educativa.

A la tarda hem recuperat una pregunta que havíem deixat oberta per investigar a casa: En quina època vivien els Homo habilis?
Gràcies a la feina d’alguns arqueòlegs, hem descobert dues paraules clau: prehistòria i paleolític. A partir d’aquí, ens hem plantejat noves preguntes: Quina relació hi ha entre aquests termes? En quina etapa exacta se situen aquests homínids?

Per aclarir dubtes, hem visualitzat un vídeo breu que ens ha ajudat a entendre que el paleolític és una de les etapes de la prehistòria. Aquesta activitat ha afavorit el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre i la capacitat d’interpretar informació procedent de diferents suports.

Seguidament, hem treballat la comprensió lectora i la cooperació en grup. Ens hem organitzat en tres equips, i cada grup havia de llegir diverses frases i decidir conjuntament si corresponien o no al paleolític. Ha estat una activitat excel·lent per fomentar l’expressió oral, el respecte pels torns de paraula i la capacitat d’arribar a acords, aspectes fonamentals de les competències socials i cíviques. Tots els grups han treballat amb molta cura i rapidesa, i han sabut identificar les frases “trampa” sense dificultats.

Així doncs, podem dir que avui hem aprofundit amb claredat en com es vivia al paleolític. Ara bé, queda una última pregunta oberta que ens ajudarà a continuar avançant en el nostre projecte: només hi vivien l’Homo habilis i l’Homo erectus?

Els arqueòlegs vam començar el nostre treball a partir del Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com en Pau, una figura que des del primer moment ens va despertar molta curiositat. Entre totes les experiències viscudes durant la sortida al CRIP, aquesta va ser, sens dubte, una de les que més ens va impactar i motivar.

Al principi, ens hi referíem com a mico. Però aviat ens vam preguntar: realment era correcte dir-ne un mico? Aquesta qüestió va encendre les ganes d’investigar més i ens va portar a consultar la pàgina web del CRIP. En grup, ens vam endinsar en la recerca i vam descobrir un apartat dedicat exclusivament a en Pau. Llegint i comentant plegats, vam aprendre que en Pau no era un mico, sinó un primat.

Ja sabíem algunes coses sobre ell: per exemple, que era el primer primat capaç de rotar les articulacions i que podia posar-se dret, tot i que encara no sabia caminar com nosaltres.

Amb tota aquesta informació, vam decidir fer una proposta artística molt engrescadora: cadascun de nosaltres havia de dibuixar en Pau tenint en compte tot el que havíem après sobre ell. Després, vam compartir els dibuixos amb els companys i companyes, explicant per què l’havíem representat d’aquella manera.

Un cop ja havíem situat en Pau com un primat, i després d’una conversa col·lectiva molt interessant, va sorgir una nova pregunta que ens va fer pensar de debò:
Què ha passat des del Pierolapithecus catalaunicus fins a nosaltres?

Per donar-hi resposta, cadascú va tenir l’oportunitat de reflexionar i expressar el seu pensament. Amb un full davant, vam poder representar les nostres idees a través del dibuix, de paraules clau o bé amb frases que expliquessin què creiem que havia passat durant aquest llarg procés. Després, vam posar totes les idees en comú i, gràcies a una conversa molt enriquidora, vam adonar-nos que hi havia paraules que es repetien sovint i que resultaven clau per entendre el nostre raonament: evolució, aprendre, pensar…

A poc a poc, vam anar veient clar que entre en Pau i nosaltres hi havia hagut molts altres primats, i que cada espècie havia après coses noves que li havien permès adaptar-se i avançar. Alguns van aprendre a construir eines, d’altres a viure en grups o en cabanes.

Amb la presentació i lectura del conte “Del Pau fins a nosaltres. Un llarg viatge en el temps”, vam poder posar nom als diferents primats que formen part d’aquesta gran història de l’evolució. Ens vam trobar amb noms llargs, curiosos i una mica difícils de recordar, com ara Ardipithecus, Homo habilis o Homo erectus. A partir d’aquí, va sorgir una nova pregunta que ens va fer pensar molt: Tots aquests primats van conviure al mateix temps o mai van coincidir?

Les opinions eren diverses: alguns pensàvem que tots no havien coincidit, només alguns; d’altres creien que cap d’ells havia viscut alhora. Per resoldre aquest dubte, vam veure un vídeo explicatiu que ens va ajudar a comprendre millor com havia estat realment el procés evolutiu.

Gràcies a aquesta observació, vam reafirmar la idea que algunes espècies sí que van coincidir en el temps, però que no s’havien de representar en una línia recta, com sovint es mostra. Si no com un arbre familiar, amb diferents branques que representen les connexions i evolucions entre els diversos primats fins a arribar als humans actuals, l’Homo sapiens.