ELS BIÒLEGS CONTINUEM VIATJANT A LA PREHISTÒRIA

Angelica Garzas22/05/26  

Aquests dies, al grup dels Biòlegs, la nostra aula s’ha omplert de cordes, petxines, fang i moltes ganes d’experimentar. A poc a poc, continuem descobrint com vivien els primers humans, no només escoltant o mirant imatges, sinó també creant amb les nostres pròpies mans.

Una de les propostes que més ens ha emocionat ha estat la creació de collars inspirats en les joies de la Prehistòria. Amb fang blanc hem modelat petites dents d’animals i, mentre les observàvem i les transformàvem, anaven apareixent preguntes i converses molt interessants. Alguns infants imaginaven caçadors portant aquells collars, d’altres pensaven que potser servien per identificar els membres d’un grup o per decorar-se en moments especials.

La classe s’ha convertit en un petit taller prehistòric, on cada peça era diferent i especial.

També hem començat a experimentar amb els sons i la música. Utilitzant materials naturals com petxines, pals i cordes, els infants han descobert que, amb elements molt senzills, es poden crear objectes que fan soroll i produeixen ritmes diferents. Hem practicat com unir peces, com passar les cordes i fins i tot com fer nusos, una tasca que ens ha requerit molta concentració i ajuda entre companys.

Durant tot el procés hem anat fent fotografies dels diferents moments de treball. Ens ha agradat molt poder observar després les imatges i veure com, pas a pas, les nostres idees anaven prenent forma.

Més enllà del resultat final, el més important ha estat compartir, provar, equivocar-nos i tornar-ho a intentar. A través d’aquestes experiències, els infants continuen apropant-se a la manera de viure dels primers humans d’una forma vivencial, creativa i significativa.

Els Biòlegs seguim investigant… i cada vegada la Prehistòria ens sembla una mica més propera

CUIDANT DETALLS ENTRE ELS ASSAJOS

Ivet Dominguez22/05/26  

“Tot infant és un artista. El repte és continuar sent-ho quan creixem.”

Pablo Picasso

Enfilant les darreres setmanes abans de l’espectacle, és el moment de pensar en els detalls que cuidaran i arrodoniran tot el que hem treballat al llarg d’aquest temps. Entre els assajos sorgeixen idees que cal recollir per millorar i aprofundir amb tot el què volem mostrar. Cal dir que hi ha molts ulls d’adult que s’apropen aquests dies i ens donen la seva visió i consells, que no dubtem en incorporar. Assajar és fer i provar per encara més millorar. Gràcies a les Martes!

Seguim insistint molt en el treball de la projecció de la veu, ja que ens és força complicat omplir la immensitat del gimnàs, sent conscients que haurem d’arribar a totes les orelles. Tenim més clars els espais i els moviments que s’aniran desenvolupant, també anem incorporant una mica més de gest, la mirada i l’expressió, buscant la naturalitat i l’acompanyament de tot el text que hem memoritzat. En aquests moments podem dir que ja tots hem fet la feina d’e memoritzar d’estudiar i la majoria tenim clar quan, i després de qui, ens toca parlar. Anem polint la vocalització i l’entonació, mentre ens venen riures de les pròpies errades… Quin munt d’anècdotes per recordar!.

Els elements que aniran participant en l’obra han de seguir una mateixa línia i estètica. Cal cuidar com farem vestir el monjo, com presentarem els quimonos, com escombrarem i recollirem els pètals de cirerer, com es mouran i miolaran els gats, com es mostraran les geishes, com farem un sol naixent i un llarg etc.

Musicalment treballem en la interpretació d’una cançó que ja esdevé tot un himne a la nostra classe i ballem una dansa enèrgica, que ens deixa rebentats! Gràcies Angèlica i Carla!

Aquests dies prenem el gimnàs a molts grups de la nostra escola. Mai diríem prou als assajos, en gaudim i els necessitem per coordinar infinitat de coses que no es veuen, però que passen en un espectacle, mentre se succeeixen les escenes. Tenim els nervis a flor de pell!.

Recordeu: us esperem el proper dijous 28 de maig. Infants i mestres pel matí, famílies per la tarda.

Tot és a punt per començar!

DESCOBRIM I JUGUEM AMB EL PARACAIGUDES!

Cesc Vila22/05/26  

Com afirma Francesco Tonucci (2015), “els infants aprenen millor quan juguen, experimenten i comparteixen vivències amb els altres”

Aquest inici de maig, els nens i nenes de Patufets, Pinotxos i Tabalugues, hem descobert un material molt especial: el paracaigudes. Quan el vam veure per primera vegada, el vam observar amb molta curiositat i vam parlar sobre què podia ser. Entre tots i totes vam compartir les nostres idees i vam imaginar coses diferents!

Després vam començar a jugar-hi i vam descobrir tot el que podíem fer amb ell. Vam fer diferents jocs movent-lo amunt i avall, fent-lo volar ben alt i treballant tots junts perquè les activitats sortissin bé. Ens va agradar molt perquè per a molts de nosaltres era una experiència nova i no hi havíem jugat gaire vegades.

A través del paracaigudes hem après moltes coses sense adonar-nos-en. Hem treballat la coordinació dels nostres moviments, l’atenció i la capacitat d’escoltar. També hem après a col·laborar amb els companys i companyes, ja que tots havíem de participar per aconseguir que els jocs funcionessin. Compartir, esperar i ajudar-nos són aspectes molt importants que anem aprenent en aquestes edats.

Aquestes activitats formen part dels aprenentatges que fem a Educació Infantil, on descobrim el nostre cos, aprenem a relacionar-nos amb els altres i gaudim del joc com una eina per créixer i aprendre.

Ens ho hem passat molt bé jugant amb el paracaigudes i hem gaudit molt compartint aquesta experiència amb els nostres companys i companyes. Ha estat una activitat plena de rialles, descobertes i moments molt divertits!

EL GRUP GROC ACABA EL SEU MURAL SOBRE LES RESTES DEL BOSC♻️

docent122/05/26  

Aquests darrers dies, els nens i les nenes del Grup Groc hem estat treballant amb molta il·lusió en un mural molt especial. Després d’investigar i observar els elements que podem trobar al bosc, hem après a classificar-los segons el tractament que necessiten.

Al nostre mural expliquem quines són les restes naturals que cal deixar al bosc perquè la natura mateixa les pugui descompondre, com ara fulles, branques o pinyes, i quines són les restes que hem de recollir perquè puguin ser reciclades correctament, com els envasos, les llaunes o els papers.

Un cop acabat el mural, hem fet un pas més i l’hem convertit en un tríptic informatiu. Així podrem compartir tot el que hem après amb els nostres companys i companyes de l’escola durant la sortida que farem el pròxim 3 de juny.

Estem molt contents de la feina feta i tenim moltes ganes d’explicar-la a tothom!

OBRIM EL PAQUET MÉS ESPECIAL DEL PROJECTE

Mireia Puig21/05/26  

Aquesta setmana vivim un moment molt especial perquè, per fi, arriba el cartell inclusiu definitiu del nostre projecte. El Toni ens porta un paquet molt especial i, només veure’l, els Tabalugues ràpidament diuen que segurament és el cartell que estàvem esperant amb tanta il·lusió.

El desemboliquem amb molt de compte perquè a la caixa hi posa “fràgil”. Quan el veiem, ens quedem ben meravellats de com ha quedat de bonic. Ens fa molta il·lusió veure el resultat final d’una feina que hem preparat entre tots i totes.

Ràpidament anem fins al Parc del Patufet per veure com queda col·locat al seu lloc. Ens agrada molt veure que el nostre cartell pot ajudar a fer el parc més inclusiu i accessible per a tothom.

També convidem la Cristina perquè li volem ensenyar el resultat final, ja que ella també forma part d’aquest projecte tan important per a nosaltres. Amb aquesta activitat treballem la participació, la cooperació i el compromís amb la comunitat, aprenent que entre tots podem fer espais més respectuosos i inclusius.

El divendres 29 de maig, durant la festa del 20è aniversari de l’escola, farem la inauguració oficial del cartell.

UNA SORTIDA BEN ORGANITZADA

Mireia Puig20/05/26  

Avui ens encarreguem de preparar el programa de la sortida del dia 3 de juny. Primer pensem i escrivim en un full totes les activitats que tenim previstes fer aquell dia, posant també l’horari concret de cadascuna. Ho escrivim primer amb llapis i, quan ja ho tenim revisat, ho resseguim amb retolador negre perquè quedi més polit i entenedor.

També estem molt atents a escriure sense faltes d’ortografia, perquè volem penjar el programa a la web i volem que quedi molt ben escrit i presentat. La Mireia ens ajuda a fixar-nos en les paraules i a adonar-nos que, de vegades, una lletra sona d’una manera però s’escriu d’una altra. D’aquesta manera treballem la competència lingüística, ja que practiquem l’escriptura, l’ordenació de la informació, la revisió dels textos i l’ús correcte de l’ortografia en una situació real i funcional.

Després, la Mireia s’encarrega de posar-ho tot ben bonic al Canva, preparant un disseny clar i atractiu perquè tothom pugui veure fàcilment el programa de la sortida.

“Aprendre a escriure és aprendre a pensar.” David Bueno

ELS PINTORS: DONANT VIDA ALS DIBUIXOS

docent220/05/26  

“El color és un poder que influeix directament en l’ànima.” — Wassily Kandinsky

Quan els dibuixos ja estaven acabats, va arribar el torn del departament de pintors. La seva feina consistia a donar color i vida a totes les vinyetes de la nostra auca.

Abans de començar, vam entendre que pintar no era només omplir espais de color. Perquè l’auca tingués coherència, calia que els mateixos personatges i espais mantinguessin sempre una aparença similar. Si una mestra portava una peça de roba d’un color determinat o si un espai tenia unes característiques concretes, aquestes havien de repetir-se al llarg de totes les vinyetes on apareixien.

Els pintors també es van encarregar de resseguir els dibuixos per reforçar-ne els contorns i fer-los més clars i visibles. Aquesta feina requeria molta precisió, concentració i paciència, ja que qualsevol detall podia ajudar a millorar la qualitat final del projecte.

A mesura que les vinyetes s’anaven omplint de color, vam veure com la nostra auca començava a transformar-se. Allò que fins feia poc eren esbossos i idees es convertia en escenes plenes de vida que explicaven la història de la nostra escola.

Aquesta experiència ens ha ajudat a desenvolupar la sensibilitat artística, l’atenció als detalls i la capacitat d’observar. També hem après que els colors no només decoren, sinó que ajuden a identificar personatges, espais i situacions.

A nivell curricular, aquesta tasca està molt vinculada a l’educació artística, la representació visual i la comunicació a través de diferents llenguatges. A més, també hem treballat la responsabilitat i la constància, ja que cada color aplicat formava part d’un projecte compartit.

Gràcies a la feina dels pintors, la nostra auca va començar a semblar-se cada vegada més a la que havíem imaginat des del principi.

Els Tintins fan els deures?

docent219/05/26  

“Aprendre és descobrir que una mateixa idea es pot mirar de moltes maneres diferents.”

Aquest matí, a la classe dels Tintins, hem començat el dia revisant qui havia portat els deures fets. Del total de 24 alumnes que avui érem a l’aula, només 8 havien portat la feina al moment abans de les 9 del matí.

A partir d’aquesta situació real, hem obert una conversa molt sincera sobre què havia passat. Alguns alumnes tenien la feina feta però se l’havien deixat a casa. D’altres no l’havien pogut imprimir a temps o no havien demanat ajuda abans de començar l’escola. I també hi havia qui reconeixia que no havia tingut prou organització o no havia acabat la tasca.

Més enllà dels deures, aquesta estona ens ha servit per reflexionar sobre la responsabilitat, la planificació i la manera com afrontem els petits problemes que apareixen en el dia a dia. Sovint, aprendre també implica adonar-nos de què podem millorar i pensar estratègies perquè la propera vegada surti millor.

Després de conversar-ho, hem volgut representar a la llibreta el número 24, que era el total d’alumnes presents avui a classe. La consigna semblava senzilla: representar-lo fent un rectangle de quadradets sense que sobrés cap espai. Però ben aviat hem descobert que darrere d’aquesta proposta hi havia molta més matemàtica del que imaginàvem.

Han començat a aparèixer diferents idees i estratègies. Un Tintín ha proposat fer una única tira de 24 quadradets. Una altra ha pensat que podia dividir-ho en dues tires de 12. Altres han descobert que també es podia representar fent quatre tires de sis quadradets o sis tires de quatre. Finalment, han aparegut noves opcions com tres tires de vuit o vuit tires de tres.

A través de la prova i error, de comparar resultats i d’observar els rectangles dels companys, hem arribat a una conclusió molt important: tot i que la forma canviï, el nombre representat continua sent el mateix. També ens hem adonat que fer 4 files de 6 quadradets és exactament el mateix que fer 6 files de 4 quadradets. El rectangle canvia d’orientació, però la quantitat continua sent 24. Sense adonar-nos-en, estàvem descobrint que, quan multipliquem, l’ordre dels nombres no canvia el resultat.

Aquest tipus d’activitats connecten plenament amb el currículum d’Educació Primària, ja que parteixen d’una situació quotidiana i significativa per desenvolupar el raonament matemàtic, la resolució de problemes, la representació espacial i la cerca d’estratègies diverses. A més, també treballen aspectes personals i socials com l’autonomia, l’organització, la reflexió sobre el propi aprenentatge i la capacitat d’analitzar errors o dificultats.

Els Tintins continuarem observant com evolucionen els deures i la nostra organització durant les properes setmanes. Perquè, moltes vegades, els aprenentatges més importants neixen precisament d’allò que vivim cada dia a l’aula.

ASSAJOS, NERVIS I MOLTA IL·LUSIÓ: COMPTE ENRERE PEL GRAN DIA

Toni Ruiz19/05/26  

“Mira profundament en la natura i aleshores ho entendràs tot millor.” — Albert Einstein

Cada dia està més a prop la SORTIDA D’ESCOLA, en què haurem de presentar les nostres propostes artístiques davant de tots els companys i companyes del Marta Mata.

Per aquest motiu, hem començat a assajar com ho farem. Ens hem organitzat per parelles i serem els i les responsables d’un racó artístic al bosc:

  • GINA i MARWA: explicarem com muntar un Mòbil natural. Es necessita un pal, cordes de roba, pinyes, fulles i algun altre element decoratiu del bosc.
  • RIAD i LEYLA: serem els responsables de dirigir els Boscos naturals. Es realitzen amb un full de paper, sorra, fulles, pals i cola per enganxar tots els elements necessaris per crear els nostres boscos.
  • JACOB i JULEN: nosaltres portarem l’espai de Fulles naturals. Caldrà buscar pel bosc fulles que ens agradin per posar sota d’un full de paper i calcar amb les ceres que els facilitarem.
  • FERDOUS i AINA: explicarem com crear Insectes naturals. Per aquesta creació, es necessitaran fulles de paper, fulles del bosc amb formes originals i retoladors. Els ajudarem a imaginar insectes diversos i a acompanyar la fulla de cap, potes, antenes i, fins i tot, ales.
  • RAYZA i ADAY: ajudarem a elaborar Arbres naturals. Per aquesta elaboració es necessiten fulls de paper, fulles de diferents colors, retoladors i cola per enganxar. Així elaborarem arbres originals i imaginatius.
  • SIDRA i TONI: guiarem als artistes que vulguin crear Persones del bosc. Els duran a terme amb fulls de paper, pals, fulles, aglans, pedres, tot aquest material recollit del bosc. Els donarem cola per enganxar tots els elements.

Per ajudar-nos durant l’explicació, la Toni ens ha donat uns llibrets on es troben totes les obres d’art que hem creat el grup Taronja durant els diferents dimecres de Projecte de Comunitat. Cadascú té el seu llibret, amb les seves creacions, acompanyades de les fotografies i materials necessaris.

Aquestes dues últimes sessions, hem aprofitat per treure’ns una mica la vergonya i explicar-nos entre nosaltres com fer les propostes artístiques. El dia 3 de juny ho farem davant de més alumnes de l’escola, petits, mitjans i grans.

També hem confegit els cartells per penjar el dia de la sortida i així situar-nos al bosc per propostes.

Ja queda molt poc pel gran dia, esperem que tothom gaudeixi del nostre art i de les nostres idees.

L’ART DE MESURAR EL CREIXEMENT

Toni Ruiz19/05/26  

“L’error no és una taca, sinó un senyal de camí.” — Gianni Rodari

Durant el mes de novembre ens vam pesar, per tal d’esbrinar quants Pinotxos pesa una moto. Però, la setmana passada, una Pinotxo va comentar “Ara ja peso 20!”. Arran d’aquest comentari, ens vam plantejar si encara pesem el mateix que al novembre, o si el nostre pes havia canviat.

Així doncs, ens hem tornat a pujar a la bàscula, per veure quants quilos pesem ara mateix. Hem escrit la dada del novembre, la dada del maig i la diferència. Què és la diferència? Vol dir si el nombre de quilos actual és més gran, més petit o igual.

El vocabulari ens ha jugat una mala passada, ja que l’expressió guanyar quilos ens ha portat a competir, a la idea de guanyar o perdre. Però en realitat, només és una manera de parlar, perquè pesem més o menys, sense guanyar ni perdre res. També ens ha costat una mica calcular la diferència i entendre quants números hem pujat. Sobretot, hem tingut molts dubtes quan alguns i algunes de nosaltres hem comprovat que el nombre de quilos del novembre és el mateix que el de maig. Llavors, si el número és el mateix, quina és la diferència?

Hem manipulat números i reglets per entendre aquesta operació, ja que els càlculs els fem normalment amb números més petits. També hem compartit els nostres dubtes i descobriments amb el grup, parlant a la rotllana de com comptar números endavant i endarrere.

Continuarem parlant de números i de vegades els entendrem i de vegades no. Però l’aprenentatge és això, una pràctica del dia a dia i continuar avançant en els coneixements.