UN TEMPS PER BRILLAR

El temps que es gaudeix és el veritable temps viscut”

JORGE BUCAY

Hem començat l’any amb nervis, és natural! Un assaig i comença l’espectacle! És el que té això de celebrar la Festa Major d’escola en aquestes dates. Com ja hem explicat en articles anteriors, dins del projecte d’aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, és on hi relacionem aquests moments tan especials, per a les Matildes, com són els de la Festa Major o el Comiat.

Aquesta setmana hem brillat amb el nostre Pregó i la Batucada a la cercavila.

Al llarg de la preparació vam treballar intensament per desenvolupar les dues propostes i el resultat ha estat fantàstic. Un dia molt especial on, tots i cadascuna de les Matildes, han brillat mostrant el seu compromís i esforç. En tot el procés han treballat amb responsabilitat i generositat, i n’estem plens d’orgull. 

Tal com ens diu el currículum de primària, hem treballat amb les emocions, l’autoconeixement i l’autocontrol; en cooperació i amb una necessària escolta activa, sense jutjar-nos, oferint models i bastides; descobrint les nostres capacitats expressives i dramàtiques; creant textos i treballant per una millor dicció; provant, tocant i ballant amb els instruments de percussió; i descobrint l’òpera com a gènere desconegut.

I ara què? Després de brillar i recollir els aplaudiments de les famílies, els mestres i els altres infants per la feina feta, no podem adormir-nos sobre els llorers. Així que, aquesta setmana ja hem posat en marxa el següent repte. I n’estem ben segurs: tornarem a brillar!

CAMINS PER RESTAR

“L’objectiu principal de l’educació no és saber coses, sinó saber pensar.”
— Maria Montessori

Aquests dies a l’aula hem estat compartint i posant en pràctica diferents estratègies de càlcul per resoldre restes. Hem començat recordant la resta per descomposició, una estratègia que ja havíem treballat prèviament amb el repte “Missió panellets”. A partir d’aquí, alguns altres infants també han compartit amb el grup la resta tradicional en vertical, una altra estratègia vàlida. Hem visionat dos vídeos per comprendre millor els diferents passos:

Després d’explicar pas a pas tots dos procediments, hem dedicat temps a la pràctica individual. Ens hem adonat que practicar ens ajuda a interioritzar millor els passos de cada estratègia i, alhora, a descobrir quina d’elles ens resulta més comprensible i còmoda. Durant el procés, també hem compartit quins aspectes cal tenir en compte en cada tipus de resta i quins errors o perills poden aparèixer si no estem prou concentrats.

Observant com alguns infants s’enfronten a la resolució d’aquests algoritmes, ens adonem que sovint fan servir el càlcul mental per trobar la resposta numèrica. A l’aula insistim amb què és igualment important saber representar sobre el paper el camí que seguim per arribar al resultat. Per aquest motiu, caldrà treballar de manera especial com explicar, justificar i deixar constància escrita del procés de la resta, fent visible el pensament matemàtic.

REPENSEM ELS MANDALES

Després de la sortida al bosc de les cabanes ens adonem que, de les activitats que vam proposar, la dels mandales no va acabar de funcionar com esperàvem. Observant el desenvolupament de l’activitat, creiem que un dels motius principals va ser que els mandales de mostra no es veien prou bé i això dificultava que els infants entenguessin la proposta i s’hi sentissin motivats.

A partir d’aquesta reflexió, decidim repensar l’activitat. Optem per elaborar diferents exemples de mandales utilitzant materials del bosc (fulles, pedres, pinyes, branquetes…) col·locats sobre un fons negre, de manera que els elements destaquin molt més i siguin ben clars visualment.

Un cop realitzats els mandales, fem un recull de fotografies de totes les creacions. Amb aquestes imatges elaborarem un petit llibre de mostra que ens servirà com a suport visual. L’objectiu és oferir referents més entenedors i atractius, i comprovar si d’aquesta manera l’activitat funciona millor quan tornem a anar al bosc.

Així, transformem una dificultat en una oportunitat d’aprenentatge i millora, ajustant la proposta a les necessitats reals del grup.

“La creativitat neix quan ens atrevim a provar.” Henri Matisse

LA NOSTRA FESTA MAJOR

La nostra tradicional Festa Major de l’escola es va celebrar el dijous 8 i el divendres 9 de gener, dos dies plens d’activitats i bons moments compartits.

El dijous a la tarda vam donar el tret de sortida a la celebració amb els tallers familiars, un espai de trobada on infants i famílies van crear, amb materials reciclats, diferents propostes artístiques que posteriorment van servir tant per decorar la pista de l’escola com per acompanyar els capgrossos i gegants.

L’endemà, divendres al matí, les Matildes van inaugurar oficialment la festa amb el pregó: un text creat per elles mateixes amb la tècnica dels “Cadàvers Exquisits” que ens va deixar a tots bocabadats i… amb ganes de gresca! Al ritme de la batucada, vam sortir amb les famílies en cercavila a compartir la nostra energia amb els veïns. De tornada a l’escola, per recuperar forces i entrar en calor, era l’hora de la xocolatada oferta per l’AFA. Tot i que les baixes temperatures ens van portar a gaudir de la xocolata a les aules, finalment vam poder sortir a la pista a jugar junts amb les propostes tradicionals de la Companyia Tot Circ.

El punt i final de la celebració, el va posar la companyia El Príncep Totilau, que amb el seu espectacle “Sarau” va omplir el Teatre de Can Papasseit amb els riures de tots els nens i nenes de l’escola.


OUR INVERTEBRATES

Now that we know a lot about invertebrates, it was time to be creative… We invented invertebrates!

Each Alicia decided if we wanted to create an insect, myriapod, arachnid or crustacean and we made it with plasticine. It was very fun! Do you like our art pieces?

But the activity did not finish here because we also needed to write a text about the invertebrates… in English! At first we thought it would be impossible but we found that, with the appropiate guide to help you with the letters (you can not write in English just like it sounds) it is not so difficult.

We were so happy with the exhibition that we decided to transform it into a game. We recorded our texts and then we listened to them to later choose the correct image. Click here if you want to play!

All in all, the perfect way to practise READING; WRITING; SPEAKING and LISTENING in English!

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

CREP A CREP, ENS APROPEM AL NOSTRE OBJECTIU

Abans de vacances li vam demanar al Bernat si ens volia ajudar amb el nostre projecte d’aula i si voldria portar la seva creperia a la Fira del Camí Ral, destinant 1 € de cada crep venut al nostre projecte. Sense pensar-s’ho dues vegades es va engrescar en aquesta nova aventura i un cop l’Ajuntament ens va donar el permís ens vam posar a planificar la nova aventura.

Després de les vacances de Nadal, i només amb un matí per treballar, ens vam arremangar per publicitar al màxim la creperia. Vam fer un cartell molt gran amb pictogrames per informar a tota l’escola, i el vam ensenyar a totes les classes perquè tots els infants estiguessin al cas. Paral·lelament, vam enviar un correu a totes les famílies i vam preparar cartells més petits per penjar a les botigues, bars i altres espais de Vilanova. Entre infants i famílies, vam repartir-los per tot arreu!

Quan ho teníem tot preparat, ens vam trobar amb un petit contratemps: ens van canviar el lloc on s’ubicaria la creperia. Després del xoc inicial, ens vam tornar a posar les piles: vam enviar correus, canviar cartells i tornar a informar tothom de la nova ubicació.

I finalment, el diumenge va arribar i va ser un gran dia pels Tabalugues! La creperia va estar plena tot el dia i gairebé tots els Tabalugues vam participar: vam repartir fulls informatius, passejar la guardiola i explicar el nostre projecte.

Aquest matí, hem obert la guardiola i hem estat comptant els diners recollits. Hem anat agrupant els euros en desenes i, després de comptar-los amb cura, hem aconseguit 140 €! Amb aquesta quantitat ja podem restar-los dels diners que ens faltaven aconseguir per al nostre projecte d’aula. Quina alegria veure com tots els esforços de la creperia solidària donen fruits!

Entre infants, famílies i mestres vam poder gaudir d’un dia molt emocionant, ple d’alegria i solidaritat. Gràcies a tothom que hi va participar, vam demostrar que quan ens unim, som capaços de fer grans coses!

“Junts podem fer coses increïbles.” Helen Keller

L’EVOLUCIÓ HUMANA NO ÉS UNA ESCALA, SINÓ UN BOSC

Charles Darwin, L’origen de les espècies

De la mateixa manera que els brots d’un arbre provenen d’un tronc comú, totes les espècies vives han descendit d’alguna forma primitiva.

Després de conèixer el conte “Del Pau a nosaltres”, a la classe ens va quedar una idea molt temptadora al cap: que l’evolució humana és com una filera ordenada on una espècie “es converteix” en una altra fins arribar a nosaltres. És una manera d’explicar-ho molt habitual (i molt visual), però… no és del tot correcta.

Aquestes darreres setmanes, el grup dels paleontòlegs i paleontòlogues hem fet un pas important: hem descobert que l’evolució s’entén millor com un arbre de família.

Quan ho dibuixem com una línia recta, sembla que només hi hagi una sola ruta, que cada espècie sigui “millor” que l’anterior i que totes les espècies antigues desapareguin quan apareix la següent.

Però la realitat és una altra: les espècies es ramifiquen, com passa en una família (avi, besavi, cosins…), i en molts moments van conviure diferents homínids al mateix temps.

Per posar ordre a aquesta idea, vam mirar el vídeo “Evolució humana: arbre de família”, que explica que un arbre representa de manera més fidel l’evolució que no pas un esquema lineal. Ens va ajudar a entendre dues idees clau:

Compartim ancestres comuns (el “tronc” de l’arbre).

Les “branques” ens mostren la diversitat i fins i tot la convivència d’espècies diferents en una mateixa època.

I també vam observar una idea final molt potent: de totes les branques, l’única que arriba fins avui és la de l’Homo sapiens.

Amb aquesta nova mirada, vam tornar a les imatges del conte i vam fer una feina de paleontologia “de veritat” (a la nostra manera): vam estendre totes les imatges al bell mig de la Rotllana, com si davant nostre tinguéssim un gran trencaclosques per resoldre. A partir d’aquí, va començar una conversa rica i viva en gran grup: ens preguntàvem quines figures podrien anar abans, quines s’assemblaven més entre elles i si algunes no eren tant “pares i fills” com “cosins” dins d’una mateixa família. Amb aquestes reflexions, vam anar dissenyant plegats un arbre de família, situant primer els primats més antics, després les diferents branques dels homínids i, finalment, la branca que arriba fins a nosaltres, l’Homo sapiens. D’aquesta manera vam entendre que fer ciència vol dir justament això: observar, provar, equivocar-se i tornar-ho a pensar.

Aquesta descoberta ha estat molt significativa. Ens emportem tres grans aprenentatges que expliquen molt bé la feina del nostre grup:

  • L’evolució no és una escala per pujar, és un arbre per entendre.
  • No venim “dels micos” actuals: els humans i altres primats compartim ancestres comuns, com passa amb els cosins d’una família.
  • La Terra amaga històries molt llargues i, quan les anem reconstruint, entenem millor qui som i d’on venim.

I potser el més important: ara sabem que, quan parlem dels nostres avantpassats, no estem seguint una línia recta… estem escoltant un bosc ple de branques.

IS IT RIVER ANOIA?

As you know, we are studying how can we help our river, the river Anoia. We go to Parc Fluvial a lot and we are quite familiar with the image of the river in Vilanova but we know that the river is different in all its parts. We know the river starts near Calaf and that it ends in river Llobregat but… can we recognise the river?

We had different images and, in pairs, we had to decide if the images were river Anoia or not. We used a lot of strategies to get the correct answer: look at the animals, look at the plants around, look at the cities and towns around but it is not that easy! The best part is that it offered a great opportunity to talk in English and use structures like “I think it’s river Anoia” or “I think it is not river Anoia” to express our opinions. Do you want to try? Click here, look at the presentation and try to guess.

How many answers did you get correct? Did you recognise any other river?