Un final de festa

Ivet Dominguez07/06/26  

“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.”

Paulo Freire

El projecte Abraçant el món, no podia tenir un final millor que dins els actes de celebració dels 20 Anys d’Escola. La tarda del divendres 29 de maig tots i totes estàvem ben enfeinats i enfeinades, amb els carros amunt i avall muntant les paradetes. Del treball de tot el curs n’han sortit exposicions, enquestes, experiments i com no!, un mercat solidari que pretenia donar una segona vida a la roba i els objectes oblidats de casa. Els guanys teníem clar que anirien per les 3 associacions Vilanovines que hem conegut aquests dies i és clar!, elles també hi eren presents i importants. Quan tot estava ben organitzat, una petita representació dels 5 grups de projectes s’ha ocupat d’oferir berenar solidari als assistents, en forma de pa amb xocolata per 1€. Els primers llaminers de la tarda s’hi han apropat i han col.laborat per la causa.

Seguidament tot ha començat en funcionament, i els nens i nenes ens hem organitzat per fer torns a les diverses paradetes. Hem fet tal i com toca la nostra feina, fent d’assessors i donant les explicacions que calia perquè tothom entengués la bona intenció.

Amb la tarda ben avançada dins la festa, hem decidit fer un darrer reclam publicitari: tota la roba i objectes del mercat es podien adquirir per tan sols 1€… força gent ho ha aprofitat!. Hem de dir que tot i així han sobrat moltíssimes coses que portarem allà on més es facin servir.

Amb la jornada acabada, els tres grups responsables del mercat hem volgut fer recompte de les caixetes. Quants guanys haurem obtingut per les associacions? Alerta, que calia tenir en compte les despeses; bàsicament el cost del berenar i el canvi que l’escola ens va deixar. Vam tenir una sessió engrescada comptant les monedes i els bitllets de les 3 caixetes. Després de la suma total vam descomptar les despeses. Amb el nombre final al cap ja pensàvem en com repartir-lo entre les 3 associacions però sorpresa!, resulta que l’escola paga el cost del berenar i no caldrà tornar-lo. Així que aquesta propera setmana referem els càlculs i ho farem saber a l’Associació contra el Càncer, DivergenTea i Anoia Down.

Més enllà dels diners recaptats, ens emportem un aprenentatge molt valuós: quan treballem junts, amb il·lusió, compromís i ganes d’ajudar els altres, podem aconseguir grans coses. El projecte Abraçant el món ens ha permès conèixer realitats diverses, despertar la nostra mirada solidària i entendre que, amb petits gestos, també podem contribuir a fer un món millor.

Gràcies a totes les famílies, entitats i persones que han col·laborat i han fet possible aquesta iniciativa. Ha estat un final de projecte ple de sentit, compartit en una celebració molt especial per a la nostra escola.

EL DEPARTAMENT DE MÀRQUETING: COMPARTIM LA NOSTRA HISTÒRIA

docent204/06/26  

“Les idees només tenen valor quan es comparteixen.” — Seth Godin

Una vegada l’auca començava a prendre forma, vam descobrir que encara quedava una feina molt important: explicar-la i compartir-la amb els altres. Aquesta era la missió del departament de màrqueting.

Els seus membres es van encarregar de preparar tota aquella informació que ajudaria a donar a conèixer el nostre projecte. Una de les primeres tasques va ser redactar el text introductori de l’auca, pensant com podíem explicar als lectors què trobarien i quin era l’objectiu de tot el treball que havíem realitzat.

També van elaborar els cartells informatius i els codis QR que permetran accedir a diferents continguts relacionats amb el projecte. A més, van participar en la construcció de la versió digital de l’auca i van compartir els avenços amb la resta de companys perquè tothom estigués informat del procés.

Una altra de les seves responsabilitats va ser redactar correus i comunicacions destinades a les famílies i a la comunitat educativa. Aquesta tasca els va fer prendre consciència que escriure no és el mateix quan ho fem per a nosaltres que quan ho fem per informar altres persones.

El departament de màrqueting ens ha ajudat a entendre que els projectes no acaben quan els acabem de crear. També cal saber explicar-los, presentar-los i fer-los arribar a les persones que els podran gaudir.

Aquesta experiència està molt relacionada amb la competència comunicativa i digital, ja que implica seleccionar informació, adaptar-la als destinataris, utilitzar diferents formats i pensar com comunicar un missatge de manera clara i atractiva.

Gràcies a la seva feina, la nostra auca no només explicarà la història de l’escola, sinó que també podrà arribar a moltes més persones i continuar formant part de la memòria de la comunitat educativa.

Perquè les històries són importants, però encara ho són més quan es comparteixen.

ELS CORRECTORS: ELS GUARDIANS DELS DETALLS

docent203/06/26  

“La perfecció no és quan no hi ha res més per afegir, sinó quan no hi ha res més per treure.” — Antoine de Saint-Exupéry

Quan els dibuixos, les rimes i les vinyetes començaven a estar acabats, entrava en acció un dels departaments més importants del projecte: el de correctors.

La seva missió era assegurar-se que totes les peces de l’auca encaixessin entre elles. Per fer-ho, primer havien de conèixer molt bé tota la història de l’escola i entendre el sentit de cadascuna de les vinyetes. Només així podien comprovar que tot allò que apareixia a l’auca tenia coherència.

Els correctors revisaven que cada vinyeta tingués el text corresponent, que les rimes expliquessin correctament la informació, que els personatges fossin identificables i que no hi hagués errors ortogràfics. També comprovaven que les imatges coincidissin amb allò que explicava el text i que tots els elements mantinguessin una lògica comuna al llarg de l’auca.

Aquesta tasca ens ha fet descobrir que revisar no és buscar errors per criticar-los, sinó ajudar a millorar una feina perquè sigui més clara i entenedora. Sovint, quan estem molt concentrats en una tasca, hi ha detalls que ens passen desapercebuts. Per això és tan important tenir persones que puguin observar el projecte amb una mirada global.

Durant aquest procés també vam tenir una conversa molt interessant. Vam adonar-nos que les millors creacions no són necessàriament les perfectes. De vegades, els petits errors formen part del procés d’aprenentatge i ens recorden tot el camí que hem recorregut per arribar fins al resultat final.

Aquesta experiència connecta amb la competència comunicativa, la reflexió sobre la llengua i la capacitat d’autoavaluar i millorar les pròpies produccions. També ens ajuda a desenvolupar l’esperit crític, l’atenció als detalls i la responsabilitat davant d’una feina compartida.

Gràcies als correctors, la nostra auca va anar guanyant qualitat i coherència, convertint-se cada vegada més en una obra construïda entre tots.

UNA PASSEJADA PER L’EDAT DE PEDRA

Eva Valls03/06/26  

“La terra conserva la memòria de les persones que l’han habitat.”
— Eudald Carbonell

Aquest dilluns hem viscut el tancament del projecte de comunitat d’aquest curs: Què ens amaga la terra?. Després de mesos investigant, fent-nos preguntes, observant evidències del passat i intentant comprendre com vivien els homes i les dones de la Prehistòria, hem tingut l’oportunitat de compartir aquest camí amb les famílies a través d’un matí ple d’experiències, descobertes i aprenentatges compartits.

Distribuïts en tres grups, hem pogut passejar pel Paleolític i el Neolític, descobrint algunes de les transformacions més importants que van marcar la història de la humanitat. Més enllà d’observar, les famílies han participat activament en les propostes, compartint aprenentatges, preguntes i experiències amb els infants.

EL CAMPAMENT PALEOLÍTIC

Entre cabanes, eines, restes de foc i petjades del passat, ens hem endinsat en un campament paleolític format per sis espais diferents: la cabana, el foc i la cuina, la caça, la pesca, l’escorxador i el jaciment arqueològic. Aquest recorregut ens ha permès imaginar com vivien els primers grups humans i comprendre els reptes quotidians als quals havien de fer front per sobreviure.

Però la proposta anava molt més enllà de l’observació. Al llarg del recorregut hem hagut de localitzar diversos intrusos amagats entre els diferents espais: objectes propis de la nostra època que no haurien pogut existir durant la Prehistòria. Aquesta recerca ens ha convidat a observar amb atenció, comparar realitats i reflexionar sobre els canvis que la humanitat ha experimentat al llarg del temps.

La passejada culminava al jaciment arqueològic, un espai que ens ha ajudat a comprendre com coneixem avui la vida dels nostres avantpassats. Hem descobert que la terra conserva pistes del passat i que, a partir d’ossos, eines, restes de foc o fragments d’objectes, els arqueòlegs i arqueòlogues són capaços de reconstruir històries que ningú no va deixar escrites. Així, hem entès que cada resta trobada amaga informació valuosa i que interpretar un jaciment és, en certa manera, aprendre a llegir les històries que la terra ha conservat durant milers d’anys.

MODELEM LA TERRA

En aquest espai ens hem endinsat en una de les grans transformacions del Neolític: l’aparició de la ceràmica. A través de l’experimentació amb el fang, hem descobert com els primers pobles sedentaris van començar a fabricar recipients que els permetien conservar, transportar i cuinar els aliments, millorant així les seves condicions de vida.

Mitjançant la tècnica del pessic, infants i famílies hem modelat les nostres pròpies peces mentre reflexionàvem sobre els coneixements, la paciència i l’habilitat que requerien aquestes primeres produccions. D’aquesta manera, hem pogut comprendre que darrere de cada objecte de ceràmica hi ha una necessitat, un aprenentatge i una nova manera d’organitzar la vida en comunitat.

SONS DE LA PREHISTÒRIA

La música i els sons també formen part de la història humana. En aquest taller hem descobert que molt abans de l’existència dels instruments actuals, els primers humans ja experimentaven amb els materials que tenien al seu abast per produir ritmes i sons.

Utilitzant petxines, llavors i altres elements naturals, hem construït petits sonalls inspirats en alguns dels instruments més antics coneguts. Aquesta experiència ens ha ajudat a entendre que la música no era només una forma d’entreteniment, sinó també una manera de comunicar-se, compartir emocions i reforçar els vincles dins del grup.

MISSATGES EN PEDRA

L’art és una de les manifestacions més antigues de la capacitat humana per observar, representar i interpretar el món. En aquest espai hem conegut algunes de les característiques de les pintures rupestres que encara avui es conserven i que ens permeten apropar-nos a la manera de pensar dels nostres avantpassats.

Inspirant-nos en els pigments i materials naturals que utilitzaven els homes i les dones de la Prehistòria, hem creat les nostres pròpies representacions. Mentre pintàvem, hem reflexionat sobre la necessitat humana de comunicar idees, experiències i emocions, descobrint que aquestes primeres expressions artístiques constitueixen un dels testimonis més valuosos de la nostra història.

FILS I TELES

Aquest taller ens ha apropat a una altra de les innovacions que van transformar la vida durant el Neolític: el teixit. Hem descobert com les persones van aprendre a convertir fibres naturals en fils i, posteriorment, en teles que els permetien confeccionar roba, sacs, xarxes i altres objectes necessaris per al dia a dia.

A través d’un petit teler, hem experimentat un procés que requereix observació, coordinació, paciència i precisió. Alhora, hem comprès que teixir és molt més que elaborar una peça de roba: és una mostra de creativitat, de transmissió de coneixements i d’adaptació a les necessitats de cada comunitat.

L’experiència viscuda ha estat una oportunitat per compartir amb les famílies una part important del camí recorregut durant aquests mesos i per fer visibles els aprenentatges, les preguntes i les reflexions que han anat donant forma al projecte.

Entre eines, pigments, fils, sons i peces de fang, hem pogut descobrir que darrere de cada objecte del passat hi ha persones que, igual que nosaltres, observaven el món amb curiositat, intentaven comprendre’l i buscaven maneres de viure millor. Potser aquesta és una de les idees més valuoses que ens deixa aquest projecte: entendre que conèixer el passat ens ajuda a comprendre qui som avui i a imaginar el futur que volem construir plegats.

I vam voler tancar aquest viatge de la mateixa manera que l’hem recorregut: en comunitat. Compartint una dansa tribal amb les famílies, grans i petits vam unir-nos en un mateix ritme per celebrar tot allò que hem après, viscut i construït junts. Cliqueu AQUí

LA INCLUSIÓ ES FA VISIBLE

Mireia Puig01/06/26  

Aprofitant la gran celebració dels 20 anys de l’escola, els Tabalugues vivim un moment molt especial: inaugurem el nostre cartell inclusiu, que ens arriba la setmana passada.

Per a aquesta ocasió tan significativa, els nens i les nenes, acompanyats d’un pictograma, donen les gràcies a totes les persones que han ajudat a fer possible aquest projecte. Amb les seves paraules, agraeixen la col·laboració i la generositat de totes aquelles persones que, amb les seves aportacions econòmiques, contribueixen a reunir els 1200€ (i més) necessaris per fer realitat el nostre cartell inclusiu.

Després d’aquest agraïment, donem el tret de sortida al concert de Músics de Parc, una proposta que ajudem a finançar conjuntament amb l’escola. Els Tabalugues ho fan molt i molt bé i ens emociona veure com participen en un acte tan especial.

Tot seguit, arriba el moment més esperat. Els músics aixequen la tela que cobreix el cartell i, finalment, tothom pot descobrir el resultat: un magnífic cartell inclusiu amb pictogrames i braille que facilita l’accés a la informació a totes les persones.

A més, tenim la sort de comptar amb la presència de Canal Taronja, que ens acompanya durant l’acte i grava aquest instant tan especial perquè en quedi un bon record.

Vivim una jornada plena d’emocions, celebració i inclusió que ens omple d’orgull. Estem molt contents de compartir aquest projecte amb tota la comunitat educativa.

Moltes gràcies a totes les famílies que vau compartir aquest gran moment amb nosaltres.

CRÒNICA D’UNA AVENTURA D’APRENENTATGE

Ivet Dominguez30/05/26  

“Explica-m’ho i ho oblidaré; ensenya-m’ho i ho recordaré; involucra’m i ho aprendré.”
Benjamin Franklin

I això és tot! Creiem que no és poc! El resultat d’un llarg camí per aconseguir tot el que avui heu vist.

Primerament, la part per nosaltres més important: la documentació. Fer un espectacle del Japó és, abans que res, informar-se, llegir, buscar, contrastar, triar, prioritzar, decidir… Veure què voldrem explicar i què ens reservarem per què ja no hi cap. Deixar-nos aconsellar per experts, fanàtics del Japó, viatgers, aficionats dels bonsais, mestres de rituals i cerimònies, artistes de l’aquarel.la, crítics en teatre i un llarg etc. Allò que ens agrada ens ho quedem per provar, jugar, inventar i fer-ho realitat amb la nostra veu, expressió i moviment. Llegim notícies,  llibres, contes, històries, llegendes, mapes, revistes, infinitat de materials sobre la geografia, la cultura, la moneda i el viure Japonès.  Descobrim els Haikús i repassem què eren les síl.labes, juguem a contar-ne! Construïm diàlegs, textos, aprenem a vocalitzar i articular per fer-nos sentir més i millor. Treballem i despertem tot el nostre cos per projectar bé els sons i les paraules. Les matemàtiques apareixen per investigar el creixement dels marimos, i en construïm models semblants conversant sobre el diàmetre i radi de les circumferències. Parlem de mitjanes, esperances de vida i construïm fanalets barallant-nos amb les diagonals. Fem aixecar 4 quadrats per convertir-los en un prisme passant del pla al volum. Investiguem l’equivalència entre Iens i euros i entenem el concepte de fluctuar, relacionat amb el moment que viuen els Països. Veiem pelis i documentals, in english, coneixent i descobrint noves paraules importantíssimes com:  The Average o les Time zones. Ens impregnem d’imatges, d’art, de sons orientals, de danses, cançons i provem d’interpretar-les amb instruments de l’escola. Ens imaginem ser pescadors japonesos carregats de peixos i cordes i ballem una dansa. Som com una tribu que gairebé s’esgota.  

De casa arriben objectes i elements i ens comencem a ambientar: quimonos, objectes de la cerimònia del te, dibuixos, instruments molt suggerents… Hi ha qui s’emociona i construeix sabates a l’estil japonès, broda quadres de cirerers o fa presentacions amb totes les curiositats que va llegint i estimant del país. Finalment, preparem una mica de publicitat… perquè què seria un teatre sense públic?

Som molts els que ens mereixem viatjar al Japó. Qui sap? Potser al proper curs us presentarem el pressupost. Si encaixa a l’equip directiu tenim assegurada una segona aventura! Això és treballar per projectes, viure l’aprenentatge i recordar-lo per sempre. Esperem haver-vos transmès aquest temps únic que plegats hem compartit.

Agraïments infinits a tots els mestres que hi han participat i ho han fet possible. També i especialment al grup de 6è de Matildes, que ens han acompanyat al llarg de l’obra amb la percussió. Un autèntic treball d’equip!

ARIGATO!

PEOPLE PROTECTING RIVERS

Laura Lorenzo29/05/26  

“The activist is not the man who says the river is dirty. The activist is the man who cleans up the river.”

Ross Perot

In our quest to raise awareness of the importance of rivers, we found out that we are not the only ones protecting them. There are many activists fighting against river pollution!

We read information about eight of them and discovered that they came from different parts of the world. The river Anoia is not the only river with problems; most rivers on the planet are in danger.

Although the texts were quite different, it was easy to see that they all had a similar structure and included similar information. This made the English texts quite easy to understand because they followed the same pattern. With this in mind, it was time to test our reading skills and complete the charts with the personal information of each activist.

Locating the information in the text and identifying the words was quite difficult at times, but by working in teams, we helped each other, making the task achievable for everyone.

Once the activity was done, we noticed that something was missing: if we were activists, we also needed to do the activity ourselves. Using the models we had previously read, we wrote our own texts introducing ourselves.

Just check them out!