1200 RAONS PER APRENDRE: EL NOSTRE VERKAMI EN ACCIÓ

Mireia Puig09/03/26  

Des del moment que engeguem el Verkami, cada matí mirem amb molta il·lusió quants mecenes ens han aportat diners i quina quantitat hem aconseguit fins aquell moment. Pensàvem que aquesta activitat duraria molts dies, però amb sorpresa nostra, en només quatre dies tenim el Verkami enllestit!

Amb els números que hem recollit, els escrivim en un full i analitzem de què estan formats: milers, centenes, desenes i unitats. Per poder portar un control clar dels diners que anàvem guanyant cada dia, hem construït el número 1.200 amb centenes. Així, cada dia marquem la quantitat de diners aconseguida i podem veure fàcilment com evoluciona la recaptació i quants diners guanyem cada dia.

Aquesta activitat ens permet treballar de manera pràctica diversos continguts del currículum d’educació infantil. Desenvolupem la competència matemàtica reconeixent i descomponent nombres i comparant quantitats. També fomentem l’autonomia i la iniciativa organitzant el registre diari i prenent decisions sobre com marcar els diners. A més, treballem la comunicació lingüística, explicant i escrivint els números i compartint amb els companys les nostres observacions

PETITS EXPLORADORS AL BOSC

Mireia Puig09/03/26  

La setmana passada vam fer una sortida molt especial al bosc de Can Macià. Al matí ens vam preparar amb moltes ganes i les motxilles a l’esquena. Els Tabalugues van agafar de la mà als Patufets per ajudar-los durant el camí i, així, tots junts i ben acompanyats, vam començar la nostra aventura.

Vam anar caminant xino-xano fins arribar a N-IIa. Allà ens estaven esperant uns policies molt amables que ens van ajudar a creuar amb seguretat. Aquesta experiència ens va permetre prendre consciència de les normes bàsiques de seguretat viària i de la importància de respectar-les quan ens desplacem per l’entorn.

Un cop vam arribar al camí de terra, ja ens vam poder deixar anar de la mà de la parella i vam continuar caminant tranquil·lament. Durant el trajecte vam observar el paisatge, vam respirar l’aire fresc i vam olorar les flors dels ametllers que ja estaven florits. Aquestes estones de descoberta ens ajuden a desenvolupar la curiositat, l’observació i el vincle amb la natura, aspectes molt importants dins l’àrea de descoberta de l’entorn.

Quan vam arribar a l’aeròdrom, ens vam aturar una estona a mirar les avionetes i un helicòpter que estaven fent pràctiques de vol. Vam poder comentar què vèiem, escoltar els sons i compartir les nostres idees, fomentant així el llenguatge, la conversa i la construcció de coneixement compartit.

Després vam continuar el camí cap al bosc de Can Macià i, després d’una altra caminadeta, vam arribar al lloc perfecte per esmorzar. Aquest moment també ens ajuda a treballar hàbits d’autonomia personal, com tenir cura de les nostres coses, gestionar la motxilla i compartir l’estona amb els companys i companyes.

Amb la panxa ben plena vam començar a explorar el bosc. Vam descobrir uns tobogans naturals que ens van encantar i pels quals ens vam poder tirar una vegada i una altra, desenvolupant les habilitats motrius, l’equilibri i la confiança en el propi cos.

També vam construir cabanes amb materials que vam trobar al bosc i de l’escola i vam jugar amb pals, pinyes, pedretes i tots els petits tresors que la natura ens regalava. Aquest joc lliure amb elements naturals potencia la imaginació, la creativitat i la cooperació entre iguals, alhora que ens permet experimentar i conèixer millor l’entorn natural.

Després de jugar i gaudir d’aquest espai tan bonic, vam tornar a agafar les motxilles per iniciar el camí de tornada cap a l’escola. Pel camí, quan vam trobar un espai ample i tranquil, vam fer una parada per dinar i tornar a carregar energies.

I encara ens va quedar una mica de temps abans d’arribar! Vam aprofitar per parar al parc del Puig d’Andela, on no vam parar de jugar ni un moment.

Va ser un dia ple de natura, moviment, descobertes i convivència. Experiències com aquesta ens ajuden a créixer en autonomia, a reforçar els vincles amb els companys i companyes i a aprendre a través de l’exploració i el contacte directe amb l’entorn, tal com promou el currículum d’educació infantil.

“L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” – William Butler Yeats

PRIMERA GOTA: QUAN COMENÇA LA CONSCIÈNCIA

Cristina Vargas08/03/26  

“Sigues el canvi que vols veure al món.”
— Mahatma Gandhi

Les Tanits hem acordat que el nostre repte principal amb el projecte d’aula “De gota a onada” serà fer un treball de conscienciació per poder canviar hàbits que repercuteixen directament en l’estat del nostre riu.

Però, què vol dir exactament conscienciar? Diverses Tanits expliquen el seu punt de vista. No és fàcil definir una paraula d’aquest tipus, però a poc a poc consensuem que “fer pensar als altres sobre la importància d’un fet” és una bona manera de fer-nos entendre.

I com podem conscienciar els altres? En aquest punt de la conversa sorgeixen idees ben diferents: fer vídeos explicatius, crear cartells i pancartes, escriure una cançó o passar per les aules dels nostres companys i explicar-los la problemàtica. Totes aquestes idees les deixem anotades a la pissarra, a prop de la nostra xarxa de coneixements.

Dies més tard, les mestres ens ensenyen unes imatges impactants. Hi podem veure creacions de grans dimensions fetes amb material reciclat, col·locades en diferents indrets de pobles i ciutats. Són instal·lacions artístiques que volen transmetre un missatge important i que fan que les persones que hi passen a prop no puguin evitar aturar-se per mirar-les.

En una de les fotografies observem un cartell amb un text i un lema. De seguida pensem en els lemes que ens van compartir les noies d’Anoia pel Clima.

— I si nosaltres fem una creació així? —diuen algunes Tanits.

D’altres infants ho veuen complicat, però també coincideixen que cal intentar-ho per saber si és possible.

— Què podríem dir amb la nostra creació? Quin missatge volem donar per començar a conscienciar?

No triguem gaire a posar-nos d’acord, perquè recordem perfectament quina de les informacions sobre el riu ens va impactar més: una burilla contamina 50 litres d’aigua dolça.

Ja ho tenim. Comencem!

UNA SORPRESA DOLÇA I UN MISTERI D’EDATS A L’ESCOLA!

Mireia Puig08/03/26  

La Meritxell ha celebrat el seu aniversari a l’escola, i li hem preparat una sorpresa molt especial. Ens hem amagat tots darrere d’un moble, hem tancat els llums de la classe i hem encès les espelmes del pastís. Quan ha entrat a l’aula, tots junts hem cridat “Sorpresa!” i l’hem abraçat molt fort per felicitar-la. Després ha bufat les espelmes i li hem tibat les orelles, tal com fem sempre als aniversaris.

Abans de preparar el pastís, però, hem anat al despatx de direcció a preguntar quants anys feia la Meritxell… i hem descobert que en feia 38! Com que els Tabalugues som molt curiosos, també hem preguntat al Sergi i a la Mireia, que eren a l’aula, quants anys tenien ells. Això ens ha fet venir un dubte molt interessant: qui deu ser el o la mestra més gran de l’escola? I el o la més jove?

Quan hem preguntat com ho podíem descobrir, ens han dit que hauríem d’agafar un full i un llapis, anar passant per les classes, preguntar les edats i anar-les anotant. Així que ens hem posat a investigar. Després, amb totes les edats apuntades, hem fet una altra volta per les aules per fer fotografies de les cares, perquè hi ha practicants i mestres a l’escola que encara no coneixem gaire.

Quan ja teníem les fotografies, els noms i les edats escrites, ha arribat el moment d’endreçar tota la informació. Però… sorpresa! La Ivet i la Marta Hervàs ens han complicat una mica la feina, perquè no ens han dit l’edat, sinó l’any en què havien nascut. Així que ara ens toca pensar, calcular i investigar una mica més!

La Mireia ens ha preparat targetes amb els números des del 1968 fins al 2026. Primer les hem col·locat totes en línia al terra, formant una fila ben llarga amb tots els anys ordenats.

Després hem buscat l’any en què van néixer la Marta i la Ivet. A partir d’aquí hem anat comptant any per any fins arribar al 2026. Així, pas a pas, hem pogut descobrir quants anys tenen actualment.

Seguidament hem endreçat totes les fotos dels mestres segons la seva edat, posant-les en fila de la persona més jove a la més gran.

Un cop les hem tingut totes endreçades, hem descobert que l’Adam de pràctiques és el més jove amb 15 anys, i el Toni Tostado és el més gran amb 57 anys.

Aquesta activitat ajuda els infants a comprendre conceptes matemàtics bàsics com la numeració i l’ordre, alhora que treballen la observació, el raonament i la classificació. També fomenta el respecte i la valoració de la diversitat, tot relacionant l’aprenentatge amb persones properes del seu entorn.

67 GRÀCIES QUE OMPLEN EL NOSTRE PASSADÍS

Mireia Puig08/03/26  

Aquesta setmana hem volgut preparar un espai molt especial al passadís de l’escola. Hem creat el racó dels nostres mecenes per agrair a totes les persones que han col·laborat amb el nostre projecte a Verkami.

Primer de tot, hem entrat a la pàgina de Verkami i hem imprès un full amb els noms dels 67 mecenes que han fet una aportació per ajudar-nos. Ens ha fet molta il·lusió veure quanta gent ha cregut en el nostre projecte.

Després, en fulls de diferents colors hem anat escrivint els seus noms: primer amb llapis i després els hem repassat amb retolador perquè quedessin ben bonics i es poguessin llegir bé.

Quan tots els noms han estat escrits, els hem retallat i finalment els hem enganxat al mural del passadís, en un racó que hem preparat especialment per a ells.

Ha estat una manera de recordar que el nostre projecte és possible gràcies a moltes persones. Moltes gràcies a totes les persones que han cregut en el nostre projecte i que han volgut formar part d’aquesta aventura amb nosaltres.

Aquesta activitat s’emmarca dins del currículum d’Educació Infantil, ja que promou aprenentatges globalitzats i significatius. A partir de la creació del mural amb els noms dels mecenes, els Tabalugues s’inicien en l’ús funcional del llenguatge escrit en llegir i escriure noms, desenvolupen la motricitat fina en retallar i enganxar i participen en una activitat col·lectiva vinculada a un projecte real. Alhora, es treballen valors com la cooperació, el sentiment de comunitat i l’agraïment cap a les persones que han col·laborat en el projecte.


“Els infants no són el futur, són el present.” Francesco Tonucci

Els Tintins estrenem pòdcast!

docent208/03/26  

Després de setmanes preparant-nos, els Tintins ja hem gravat i publicat el nostre primer pòdcast de la ràdio de l’escola.

Durant aquest procés hem descobert que fer ràdio és una feina d’equip. Per preparar el guió, ens hem ajudat molt entre nosaltres: hem compartit idees, ens hem donat consells i ens hem animat perquè tots ens sentíssim segurs a l’hora de parlar davant del micròfon. Aquesta confiança entre companys ens ha ajudat a millorar el text i a preparar millor les intervencions.

També hem dedicat temps a pensar quins sons i quines músiques volíem utilitzar. Hem escollit els efectes sonors que ajudaven a connectar millor les diferents parts del guió i hem buscat músiques de fons que fessin l’escolta més agradable. Això ens ha fet adonar que, a la ràdio, el so també explica històries i ajuda a crear ambient.

El dia de la gravació va ser molt especial. Tots estàvem concentrats, respectant els torns de paraula i intentant parlar clar perquè el missatge arribés bé a qui ens escolta.

Però un dels moments més emocionants va arribar després, quan tots junts vam escoltar el pòdcast definitiu. Ens va fer molta il·lusió sentir el resultat final, valorar la feina que havien fet els companys i gaudir d’aquest moment compartit. Va ser una manera molt bonica d’adonar-nos que, amb esforç i treball en equip, podem aconseguir coses que ens fan sentir orgullosos.

Ara que el pòdcast ja està publicat, els Tintins ens sentim molt satisfets de la feina feta i amb moltes ganes de continuar fent créixer la ràdio de l’escola.

LES COSES SENZILLES

Angelica Garzas07/03/26  

“Quan un grup crea junts, la dansa es converteix en una història compartida.”

Durant les darreres setmanes, el grup de Les Tanits de 3r ha estat immers en un projecte molt especial a les sessions de música: la creació d’una coreografia col·lectiva que compartirem amb l’alumnat de l’Escola Àuria.

A partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà, els infants han explorat com la música pot transformar-se en moviment, expressió i treball en equip. Escoltar, imaginar, provar moviments, equivocar-se i tornar-ho a intentar han estat parts essencials d’aquest procés creatiu.

En aquest article us compartim un petit tast del camí que hem fet, sense revelar tota la coreografia, perquè la sorpresa completa la podreu veure en directe més endavant.

Escoltar la música amb el cos

El projecte va començar escoltant la cançó i descobrint les seves diferents parts: la introducció, les estrofes i la tornada. A partir d’aquí vam començar a imaginar com el cos podia seguir el que passa a la música.

A poc a poc, els infants van anar proposant moviments: alguns més suaus, altres més enèrgics. També vam jugar amb les files, amb els nivells del cos i amb l’espai.

Entre tots i totes vam anar construint una coreografia que reflecteix el que ens suggereix la música.

Les mans també poden comunicar

Durant el projecte també vam descobrir que les mans poden expressar moltes coses. Per això vam conèixer l’alfabet dactilològic, que permet representar les lletres amb diferents posicions de la mà.

A classe vam provar d’escriure els nostres noms amb aquest alfabet

Voleu provar d’escriure el vostre nom amb les mans a casa?

Un projecte creat entre tots

La coreografia ha anat creixent a partir de les idees dels infants. Entre tots hem construït una dansa que és fruit del treball compartit.

Més enllà dels passos, aquest projecte ens ha ajudat a escoltar-nos, crear junts i compartir la música amb els altres.

Ara continuarem assajant perquè les famílies puguin veure la coreografia completa en directe.

MATEMÀTIQUES I EMOCIONS DINS D’UNA BOSSA

Mireia Puig07/03/26  

El nostre projecte a Verkami ha estat tot un èxit i, en només quatre dies, ja hem aconseguit arribar als 1.200 euros. Estem molt contents i molt agraïts a totes les persones que han confiat en nosaltres i s’han fet mecenes.

Ara arriba un moment molt important: fem el sorteig dels 5 retrats que vam prometre als 30 primers mecenes.

Per fer-lo, posem dins una bossa els números de fusta de l’1 al 30. Remenem ben fort i agafem 5 números. Un cop els tenim, els endrecem de petit a gran per poder trobar millor el nom dels guanyadors.

Després, amb la llista de tots els mecenes al davant, anem comptant fins als números que han sortit i així descobrim qui són els 5 guanyadors dels retrats.

Per no oblidar-nos dels seus noms, els escrivim en un full. Tot seguit, els preparem un escrit per donar-los l’enhorabona per haver guanyat el sorteig i per demanar-los que ens enviïn una foto per poder fer el seu retrat amb molta cura i dedicació.

Aquesta nota l’enviarem als correus electrònics que ens han facilitat des de Verkami.

Amb aquesta activitat treballem continguts matemàtics com el reconeixement dels nombres fins al 30, el comptatge amb correspondència un a un, l’ordenació de nombres de petit a gran i la resolució de situacions problemàtiques senzilles vinculades a la vida quotidiana.

També potenciem l’escriptura amb una finalitat comunicativa real: escriure noms propis, produir un text col·lectiu, revisar-lo i donar-li una funcionalitat concreta (felicitar i demanar informació).

“Ajuda’m a fer-ho per mi mateix.” Maria Montessori

FRONTERES INJUSTES

Ivet Dominguez06/03/26  

“It is only by liberating the mind that we can break the chains of colonialism.”Kwame Nkrumah

Arrel de la visita de la família del Jeffrey, vam descobrir que a l’Àfrica es parlen una quantitat enorme de llengües, un fet que ens va despertar molta curiositat. Vam… Llegeix més»

LES TANITS JUGUEM SENSE LÍMITS! DESCOBRIM ELS JOCS ADAPTATS.

Cesc Vila06/03/26  

Com diu David Bueno (2017), “l’aprenentatge que connecta amb les emocions i amb la comprensió dels altres és el que deixa una empremta més profunda en els infants”.

Aquestes últimes setmanes les Tanits hem estat treballant els jocs i activitats adaptades a les sessions d’Educació Física. Amb aquestes activitats hem pogut conèixer diferents maneres de jugar i també hem intentat imaginar com és jugar quan algú necessita algunes adaptacions.

Primer vam començar coneixent diferents jocs adaptats. En alguns jocs havíem de jugar amb alguna limitació afegida, com ara tenir la visió limitada o haver de comunicar-nos d’una manera diferent amb els companys. Això ens va ajudar a entendre que, de vegades, amb petites adaptacions en les normes o en el material, tothom pot participar i gaudir del joc.

Aquestes activitats també ens han ajudat a pensar i reflexionar sobre la importància de respectar i entendre les diferents realitats de les persones. A més, hem pogut relacionar tot aquest treball amb el Projecte Àuria que també estem treballant a l’escola, on aprenem sobre la diversitat funcional i la importància de construir una societat més inclusiva.

Després de conèixer diferents jocs, vam descobrir un esport adaptat molt especial: el Goalball. Aquest esport està pensat per a persones amb discapacitat visual. Per jugar-hi, tots els jugadors porten els ulls tapats i han d’estar molt atents al so de la pilota, que té cascavells a dins.

Jugant a Goalball ens vam adonar que escoltar bé, comunicar-nos amb els companys i confiar en el grup és molt important. També vam descobrir que quan no podem utilitzar un sentit, com la vista, els altres sentits ens ajuden molt més.

Amb totes aquestes activitats no només hem jugat i ens hem mogut, sinó que també hem après valors molt importants. Hem treballat el respecte, l’empatia i la cooperació amb els companys.

Treballar els jocs adaptats a la nostra edat ens ajuda a entendre millor el món que ens envolta i a valorar que tothom ha de tenir l’oportunitat de participar i gaudir de l’activitat física. A més, aquestes activitats també formen part del que treballem a l’àrea d’Educació Física, on aprenem a conviure, a respectar els altres i a créixer com a grup.