CONSTRUÏM EL MAPA D’IDEES

Mireia Puig11/03/24  

Després de fer una intensa pluja d’idees per la nostra festa del tancament del projecte, arriba l’hora d’endreçar-les totes i de construir el nostre mapa, per tal de no oblidar-nos cap i poder-les realitzar totes.

Per tal de poder organitzar les idees, enganxem un paper d’embalar a la paret i col.loquem el títol dels apartats més importants que vam decidir que hauria de tenir el nostre tancament del projecte amb les famílies; decoració, regals, cartells, berenar, música i jocs.

D’un en un els anem ajudant a escriure les paraules d’allò més important que hem de fer de cadascun dels apartats. Els nens i les nenes escriuen primer amb llapis i després ho repassen amb els retoladors. Un cop tenen la paraula escrita la retallen i la pengen en el mapa.

Mica en mica, i amb l’esforç de tots i totes comencem a tenir un mapa ple d’idees i de tasques per realitzar. Aquest mapa el podrem anar ampliant si se’ns ocorreixen més idees interessants per realitzar.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 11 del nostre grup de projecte.

CÀLCUL MENTAL

Anna Solé11/03/24  

Els jocs que hem anat realitzant durant aquests dies ens han permès:

– Identificar els nombres.
– Comprendre la manera de representar els nombres.
– Entendre el significat de les operacions.
– Calcular i fer estimacions raonables.

Els jocs són els següents:

– Bingo amb parelles: Cada parella d’infants té un cartó amb números diferents. Un company, barreja uns números dins d’una safata i extreu un número el qual ha d’identificar per nomenar-lo. Els infants que tenen el cartó han d’observar si el tenen i dibuixar una creu a damunt.

– Bingo de números: Es fa el mateix joc del bingo per parelles, però en aquest cas els cartons no tenen cap número. Els infants han d’apuntar tots els números que va dient un company. Alguns han de rectificar-lo i altres no.

– Racons de:

1. Preguntes de càlcul mental: consisteix a resoldre diferents preguntes que comporten un raonament matemàtic.
2. Domino: Cada jugador amb les seves fitxes de dòmino, ha de tirar per torns i contant mentalment per mirar quina de les fitxes que té, correspon a la que hi ha a la taula.
3. Joc de daus: Cada infant tira un dau, contant quants puntets surten al dau i amb silenci escriure el resultat del seu comptatge. En el següent torn, s’incrementa la dificultat afegint un segon dau i cal sumar els dos resultats.
4. La casa del 6: Fem una versió nova de la casa del 6. Cada infant té una medalla, en la que ha d’escriure un número. Amb aquell número o ajuntant-se amb un altre company n’ha de poder sumar 6.

 

AJUDEM ALS MITJANS

Pedro Martínez10/03/24  

Aquesta setmana, la classe de les i els Tintins hem recuperat una mica el projecte del curs passat i hem decidit compartir temps amb les persones de la comunitat de mitjans que no han marxat de colònies.
El primer dia, aprofitant que feia un dia meravellós,… Llegeix més»

QUÈ PASSA QUAN S’ESTINGEIX UNA ESPÈCIE ANIMAL?

Pedro Martínez10/03/24  

Aquesta setmana, a projecte d’aula, ens hem intentat donar-li resposta a la pregunta següent: què passa quan una espècie animal desapareix?

Normalment parlem de l’extinció com un fet que no va més enllà de la desaparició d’una espècie. Ben bé és com si no fos important que tot un conjunt del mateix animal desaparegués.

Ara bé, després de fer recerca i buscar informació, hem observat que és molt més important del que sembla.

En primer lloc hem vist que l’ecosistema es desequilibra, el que pot ocasionar que una altra espècie creixi de manera descontrolada o que mori de gana per no tenir que menjar. Això significa que la cadena tròfica es veu alterada.

En segon lloc hem vist que poden aparèixer noves enfermetats i, fins i tot, l’èsser humà es pot veure afectat.

En tercer lloc ens hem fixat que, el fet que molt animals morin, pot contaminar tant l’ambient que pot arribar a ser tòxic.

Igual d’ara endavant comencem a mirar l’extinció amb altres ulls!

 

CONSTRUÏM CAMINS

Rosa09/03/24  

Aquesta setmana comencem a dibuixar els camins per on volem que passi la bala en el laberint. D’entrada, volem fer una mostra que sembli el màxim real possible. Ens organitzem per torns amb grups de tres infants; un Patufet, un Pinotxo i un Tabaluga.

Abans de dibuixar i fer el disseny, és important pensar molt bé i amb consciència quin recorregut volem que faci la bala. Aquest exercici d’imaginar i crear en la nostra ment, ens ajuda a desenvolupar el raonament espacial i afavorir la nostra concentració.

Una vegada ens hem posat d’acord entre els que som al grup, dibuixem una part del camí amb llapis i utilitzem els regles perquè les línies ens quedin rectes. Després li donem forma i volum fent xurros de plastilina.

Ens adonem que quan fem passar la bala pel camí, s’escapa, així que pensem com ho podem fer per aconseguir que la bala segueixi el circuit. Alguns nens i nenes tenen clar que hem de posar parets de cartró, d’altres diuen que millor de fusta com el laberint que vam jugar al pati a la tarda de jocs tradicionals amb l’acompanyament de l’empresa “Circ de Jocs”. Provem si amb pals de gelat aconseguim el nostre objectiu.

Abans d’enganxar la paret de fusta a sobre de la plastilina, la Rosa ens pregunta;

  • Quina mida ha de tenir cada paret de fusta?

Els i les Tabalugues ens ajuden i ens expliquen que s’han de mesurar els camins per saber la mida de cada paret de fusta (pal de fusta de gelat). Doncs… així ho fem!

A poc a poc, cada grup va construint diferents recorreguts que quan els ajuntem tots sobre la base de fusta, serà el model real per crear definitivament les estructures del nostre laberint de bales.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

CONEIXEM ELS AVIS DE L’AINARA!

Vero PM09/03/24  

Aquesta setmana a projecte de Comunitat hem rebut la visita dels avis de l’Ainara de Tabalugues, l’àvia Jose i l’avi Paco!

Jugaven a moltes coses quan eren petits, sobretot al carrer, tot inventant-se diferents personatges, jugant a “fet i amagar”, al “1, 2, 3… pica paret”, amb nines de cartró que les vestien…  I al “juego del anillo”, a partir del qual tothom ajunta les mans i una persona a d’amargar l’anell i preguntar-li a algú qui el té. Ens ho hem passat molt bé tot jugant-hi.

A més a més, també hem jugat a la “rayuela” o com diem nosaltres, la “xerranca”. Aprofitant que en tenim un al pati, ens han ensenyat com hi jugaven, tot tirant una pedra a un dels números i saltant a peu coix! Molt divertit!!!

MOLTES GRÀCIES AVIS PER EXPLICAR-NOS TANTS JOCS!!! 

Recordeu que teniu més fotografies a l’apartat “Les nostres fotos” de la web de l’escola!  

QUÈ ÉS UN CUB?

Toni Ruiz08/03/24  

Hem començat a preguntar-nos com han de ser les peces del nostre tres en ratlla, quina forma han de tenir, quants costats, quins dibuixos o imatges per poder jugar, etc. Hem decidit, després de la conversa i comparant els diferents jocs que tenim a l’aula i amb els que hem jugat, que volem peces quadrades. Però, quan una peça té volum, es diu quadrat?

Hem agafat fulles quadrades i les hem començat a unir per crear una figura amb volum. Hem comptat que hem necessitat sis quadrats per fer la figura. Llavors hem buscat similituds amb objectes que ja coneixem, com el dau o el cub de Rúbric. El Nil Cristóbal i el Nil Arnau ens han dit que a casa tenen cubs de Rúbric i que els podien portar. Amb els seus cub, hem esbrinat per què es diu cub, quan és pla és un quadrat i quan té volum és un cub, i hem decidit que les nostres peces del joc seran cubs.

Podeu veure més fotografies a la web de l’escola!

MÉS EXPERTS I MÉS ESPAIS

Ivet Dominguez08/03/24  

En la nova sortida al parc fluvial, relacionada amb els nostres Aires de bosc, hem tingut un expert convidat: En Toni Monclús. Ell ens ha proposat una activitat que representa la continuació de l’anterior sortida, en què provàvem de representar la distància de mig quilòmetre. Des del pont de Can Titó, amb la vista endavant d’un tram del parc fluvial, el Toni ens ha proposat el repte de descobrir on s’acabava la distància d’1km. -Penseu que hi haurà aquesta distància fins l’altre pont o no?-. Després de dir i argumentar les nostres hipòtesis ens hem disposat a comprovar-les, tot agrupant-nos per treballar activament, fent servir els materials que portàvem (cordills i cintes mètriques), però també tenint en compte aspectes que el Toni ens ha explicat. I és que fa molt de temps que les persones han tingut i tenen la necessitat de mesurar longituds i distàncies. D’aquí l’inici de les mesures partint del propi cos: passes, braçades, polzades… Sabíeu que estirant un braç i posant l’altre com si subjectéssim una fletxa, la mesura aproximada és d’uns 90 cm? Però és clar, les passes, polzades, peus… no responien a mesures arbitràries per tothom. D’aquí la necessitat de crear les mesures universals que avui en dia tenim, les més importants de longitud i distància, el metre i el quilòmetre. Entre aquestes converses històriques hem descobert i experimentat amb l’odòmetre, instrument ben utilitzat en molts sectors, per mesurar distàncies llargues. Ho hem posat tot en plegat en joc per descobrir que de pont a pont no hi havia pas el quilòmetre que buscàvem, força menys ni que ens semblés una distància força llarga i possible. Hem anotat les nostres experiències al diari de natura i hem recuperat energies esmorzant. Després d’una estona de joc ben merescut, hem continuat parlant de mesures, retornant al metre quadrat. Amb troços de branques l’Aitana ens ha confegit un metre quadrat i hem reflexionat si, el material que vam portar a classe per construir-lo, ara el veiem possible veient la dimensió del metre quadrat.

Per últim, i després de dinar, hem volgut aprofitar l’entorn tranquil inspirdor per fer una tasca més d’introspecció: pensar individualment sobre l’autoavaluació del trimestre, en què “estic avançant” i en què “necessito millorar”. Amb forma de rotllana, hem encetat una conversa plena de recomanacions que uns i altres ens féiem, per poder afegir a les nostres idees.

MODEL DE PLASTILINA AMB VOLUM

Toni Ruiz08/03/24  

Un cop fet el nostre disseny del tres en ratlla a sota del tobogan, ara li volem donar forma amb un model amb volum. Hem escollit la plastilina per elaborar el nostre model, ja que el tobogan és de colors i el volem representar el més realista possible. També volem comprovar si el tres en ratlla cap a sota del tobogan i si es podrà jugar. La setmana passada, alguns de nosaltres ja vam començar amb aquest model de plastilina, mentre la resta del grup jugava de forma autònoma (amb jocs tradicionals, jocs de taula o escrivint i dibuixant a la pissarra). D’aquesta forma, la Toni pot estar més atenta a un petit grup i ajudar-nos amb els dubtes que ens van sorgint, així com per compartir idees entre nosaltres.

Aquesta setmana, però, hem tingut un gran ensurt quan hem anat a buscar els nostres models per tal de finalitzar-los. Les construccions en plastilina s’havien ensorrat o destruït elles soles. Així doncs, hem de buscar solucions al nostre problema i continuar construint el nostre tobogan. Seguirem treballant i investigant!

Podeu veure totes les fotografies a la web de l’escola!