El passat dilluns 26 i dimarts 27 de febrer vam poder dur a terme el procés electoral per triar el nom de la futura ràdio de l’escola. Prèviament, vam organitzar-nos per torns i ens vam distribuir les diferents tasques per poder atendre a tots els votants.

Les famílies van poder votar a les entrades i sortides, i els nostres companys i companyes van poder fer-ho dins l’horari lectiu amb els mestres i practicants. Nosaltres vam estar força nerviosos, molt pendents que tot sortís bé, però també satisfets de veure com estàvem sent capaços de mobilitzar a la comunitat educativa per prendre una decisió important.

Tot i que al principi vam pensar amb què els votants fossin estrictament del cens de l’escola, vam anar adonant-nos que altres persones estaven força motivades i il·lusionades en formar part d’aquesta votació. Molts avis i àvies van acostar-se per demanar poder participar, també les dones de la neteja van voler dir la seva, i inclús dos exalumnes que s’enyoraven van agafar una papereta per deixar la seva opinió.

Tot està decidit! Ara ens tocarà fer el recompte de vots per saber quin serà EL NOM DE LA RÀDIO DE L’ESCOLA!

Un cop ho tenim tot a punt, arriba el moment de convidar a la resta de la comunitat educativa. En petit grup preparem què explicarem i ens distribuïm el discurs, després practiquem a la classe i ens ajudem compartint consells per tal de millorar la postura corporal, la projecció de la veu o el control dels nervis d’exposar davant d’altres persones. Quan estem segurs i segures, anem a les aules dels nostres companys i companys d’escola per fer difusió de les votacions!

En paral·lel anem creant uns cartells per penjar a les diferents portes d’entrada a l’escola, amb ells volem informar a les famílies i convidar-les que participin també en la tria del nom de la futura ràdio de l’escola.

Per poder preparar les votacions reflexionem sobre aquest procés pensant molt bé com el realitzen els adults i què necessitarem per dur-lo a terme.

Per una banda, decidim l’espai on el farem i ens és fàcil posar-nos d’acord, el vestíbul de l’escola serà el lloc més adequat sobretot per la seva ubicació cèntrica i de pas. Pensem també en les dates, i per això mirem un calendari del mes de febrer. Estem d’acord amb el fet que un dia serà insuficient si volem que votin tots els infants de l’escola i les seves famílies, i acabem triant els dies 26 i 27 de febrer.

Un cop decidit el quan i l’on, passem a pensar en els materials i eines que necessitarem. Coincidim en el fet que ens cal una urna, primer se’ns acut fer-la nosaltres mateixos, però després ens adonem que les urnes dels adults són transparents i que potser aquesta característica és important per poder dur a terme un procés electoral transparent i just. “I si l’ajuntament ens deixa una de les seves?”, diu algú. I com sempre, quan pensem en ajuntament pensem amb el pare de l’Oliver, en Dani, que treballa allà i que sempre ens dona un cop de mà. Quan parlem amb ell, de seguida s’ofereix a ajudar-nos i, dies més tard, aconseguim tenir l’urna a l’escola!

Els adults, quan estan a la taula de votacions, també tenen uns papers on miren i anoten qui ha votat. Ningú sap com es diuen aquests papers i tampoc què apareix exactament així que la Cristina ens explica que es tracta d’un cens, unes llistes amb les dades personals de les persones que poden votar en aquella mesa electoral. “Necessitem un cens de l’escola!”, anem verbalitzant. En aquest tema és la Dolors, l’administrativa de l’escola, qui ens pot ajudar i baixem alguns de nosaltres a demanar-li aquestes llistes.

Després, ens posem a treballar al voltant de les paperetes. Cadascú de nosaltres dissenya la papereta tal com la imagina, més tard la compartim davant de la resta. De mica en mica, mitjançant el Canva i el projector, tots junts anem distribuint la informació i afegint petits detalls per personalitzar la nostra papereta.

“I quantes paperetes necessitarem?”, preguntem. Comença una gran conversa, tenim clar que hem de tenir present a tots els infants i mestres de l’escola, però, i les famílies com les comptem? Alguns creuen que tothom vindrà a votar i, per tant, haurem de tenir-ne moltes; d’altres no estem d’acord i creiem que tothom no podrà venir a votar. Finalment, després de molt debatre, acabem acordant que comptarem un membre per família i, si ens falten, podrem fer fotocòpies. D’aquesta manera, no malgastarem paper.

Calculem! Sumem tots els infants de l’escola, i busquem després el doble per tal d’afegir un membre per família. També sumem el nombre de mestres, practicants i altres persones que formen part de l’escola. Arribem a obtenir la xifra de 384 paperetes! Parlem llavors de la mida i mirem quantes ens hi caben en un full DIN-A4. Observem que caben 3. “Quantes fotocòpies li demanem al Toni ara?”, ens pregunta la Cristina. En petit grup pensem i busquem la resposta, però no és fàcil. Amb una mica d’ajuda descobrim que cal repartir la xifra de 384 en 3 grups, ja que 3 són les paperetes que podem encabir en un full. Finalment trobem que necessitarem 128 còpies! Li demanem al Toni aquestes còpies i, amb la guillotina, les tallem i preparem pel gran dia!