Paral·lelament a tot el treball sobre com són les abelles i per què són tan importants; seguim tenint present que volem ajudar-les i que aquest és el nostre objectiu a aconseguir. En una de les converses van sorgir idees molt boniques per dur a terme i a tots i a totes van agradar-nos.
El Jael va comentar que una manera d’ajudar a les abelles era informant a la gent del que estava passant, “¡Podríamos hacer un periódico y enviarlo a todo el mundo!”. Amb aquest punt vam estar debatent una mica, i finalment vam acordar que era molt interessant, que potser un format més petit que un diari si que podríem assumir-ho com a nens i nenes que som.
La Gina ens va explicar que buscant informació amb la seva mare havia trobat… “com unes casetes de fusta però que es diuen hotels per a insectes” i que potser nosaltres també podríem fer-ne un.
També el Pol va ensenyar-nos un treball fet a casa molt interessant. Aquest treball començava amb una frase que Einstein va dir fa uns anys: “Si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys de vida”, el Pol va explicar-nos que això Einstein ho deia per la pol·linització. Aquesta paraula tan difícil mica en mica l’anem entenent; les flors necessiten a les abelles per traslladar el pol·len d’una flor a una altra, sense aquest viatge no poden sortir els fruits que nosaltres mengem ni créixer més flors. El Pol ho tenia molt clar, “hem de plantar moltes i moltes flors perquè les abelles trobin nèctar i pol·len”.
Llavors el Felip va tenir una gran idea! “I si plantem flors allà on vam enterrar l’abellot del Yago?”. Tots els Rovellons ho tenien claríssim, un SÍ rotund i absolut. I en aquell moment vam anar a buscar paper d’embalar per dibuixar el tros d’hort i imaginar-nos com seria aquest jardí preciós ple de flors per a les abelles. Mica en mica vam anar dibuixant una espècie de plànol; al mig un camí per passar i flors a banda i banda, al costat de la reixa de la terrasseta de Patufets flors que no agradin a les abelles perquè no piquin als infants que puguin estar jugant…
Ja només ens quedava una cosa; estar segurs i segures que l’antic hort estava disponible per fer-lo servir. Per això vam demanar al Toni que pugés a la nostra classe per fer-li la pregunta. Després d’explicar-li tot el que teníem pensat, el Toni ens ha dit que li ha agradat molt la nostra proposta, ens ha donat algun consell com es assessorar-nos molt bé amb el tipus de flors que farem servir i finalment va donar-nos permís, però ens ha demanat una cosa: que quan ho tinguem a punt li ensenyem!
Comença el nostre primer repte; crear un jardí per a les abelles!
Comentaris recents