Comunitats de l’escola

Un mini món de volcans…

Avui representem un volcà amb peces soltes, representem un volcà des de la nostra mirada artística, des de la creativitat. Això ens ajuda a interioritzar, acabar de comprendre, recordar, connectar… Representem volcans amb peces soltes però després d’haver-ne parlat molt i molt, en coneixem les parts, els seus materials, sabem que poden ser aquàtics o terrestres, fins i tot n’hem fet erupcionar una maqueta… Coneixem força coses dels volcans, hem investigat, discutit, conversat… Hem treballat des de diferents mirades, ara ens toca crear a nosaltres!

…I si us hi fixeu bé…hi podreu veure moltes coses interessants… Cambres magmàtiques, magma, lava, xemeneies, algun con secundari, explosions, alguns volcans maríns… Mireu atents i gaudiu de les fantàstiques creacions artístiques dels Inge Lehmann!!

NOTÍCIES DE VOLCANS

Avui arribem a la classe i trobem tot de papers a terra. Ens serveixen per encetar una conversa… Què són aquests papers? No són trossos de contes, perquè els contes tenen dibuixos, semblen més aviat, pàgines d’algun llibre que expliquen alguna cosa… Però mireu, mireu aquí a dalt… aquí hi posa la data… Sí! en aquest també…

I a tots parla de coses que passen, com volcans, un senyor que ha tingut un accident, el temps que fa… Això surt als diaris, no als llibres. Són NOTÍCIES!

Ens posem per grups… tenim una tasca: discriminar quines notícies parlen de volcans i quines no, les classificarem doncs, en dos grups. Fem servir diferents estratègies: mirem les fotos, llegim els titulars, busquem paraules entre el text… totes són vàlides o ens ajuden per a identificar quines parlen de volcans i quines no.

Mentre fem aquesta feina, ens adonem que surten molts noms de volcans que ens són coneguts i decidim baixar a l’exposició que hem fet tots els mitjans (durant les vacances) sobre volcans. Allà podem identificar alguns dels volcans dels quals parlen les notícies que estem classificant.

 

 

Podem fer art de la brossa?

PROJECTE DE COMUNITAT

El grup Dodo, feia més de un mes que acumulavem brossa i tota mena d’envasos i materials, que eren per llençar o reciclar.

Inspirats per grans artistes del reciclatge com Bordalo II, vam voler intentar-ho!

Resultat d'imatges per a "bordalo ii"

Primer: disseny previ i la tria del material!

Segon pas: passem a l’acció! enganxem, retallem…tornem a enganxar….

Tercer pas: abans de pintar les escultures amb spray, ens hem fabricat unes mascaretes casolanes, adequades per no respirar tant la pintura.

I per útlim: ens ha encantat pintar les nostres escultures amb spray!!

QUÈ HEM VIST DE LA FUNDACIÓ TÀPIES?

Patufets, Pinotxos i Tabalugues hem dibuixat i explicat què és allò que hem vist de la visita al Museu Tàpies que més ens ha cridat l’atenció.

Alguns ens hem centrat en una pintura o escultura en concret, d’altres en alguns dels elements…

Quan tots haguem acabat, ho posarem en comú per veure què és el que més ens ha sorprès!

(Podeu veure la resta de fotos a la carpeta compartida del Drive)

Quanta aigua gastem a la classe?

El grup Herc hem mesurat quanta aigua gastem quan obrim l’aixeta de la classe. Tot recordant què vol dir mesurar, litres, mil·lilitres… comencem a resoldre la pregunta que ens fem. Amb recipients de mesura calculem quanta aigua surt de l’aixeta, quanta aigua hi cap en un got i a la gerra de la classe, quanta aigua gastem quan obrim l’aixeta… Anem fent les nostres pròpies conclusions i acabem proposant uns cartells informatius per no gastar tanta aigua.

TREBALL ARTÍSTIC AMB OUERES

Avui hem començat a dissenyar les propostes plàstiques reutilitzant oueres de cartró. Ja fa dies van fer una recerca de possibles coses a fer i avui ho han representat a la llibreta primer per assegurar-se poder disposar del que necessiten. Hi ha qui ha decidit treballar de manera individual i altres en parelles o trios. Aquí teniu l’inici de la proposta.

Climate change and how to reduce CO2

We are carrying on working on climate. It’s not just knowing what is climate change and what causes it. What is really important to us is what we can do to make less CO2 into the air. Here are some examples: walking, cycling, swithching off lights or the TV when not using, buying local food…

You can find below a video and part of some of the activities we have done in class.

 

 

INICIEM EL PROJECTE DE COMUNITAT

A partir de la visita a la Fundació Antoni Tàpies iniciem un nou projecte. Comencem visualitzant imatges de l’excursió per tal de recordar tot el què hi vam veure.  Algunes de les idees i visions dels infants són les següents:

  • Hi havia un mitjó amb cables a dins.
  • Hi ha un núvol que a sobre hi té una cadira.
  • Vam veure un quadre del revés amb unes fletxes / semblava una finestra o una porta.
  • En un quadre hi havia un bastó enganxat.
  • Hi havia una sabata molt gran i dura perquè estava feta amb fang dins d’un forn molt gran.
  • Ens van ensenyar les coses que feia servir el Tàpies.
  • Els quadres són tristos perquè no tenen colors.
  • Vaig veure un cor del revés.

En la següent sessió representem a partir de les peces de construcció, alguns dels objectes o símbols que vam veure-hi a la Fundació.

Les creacions són les següents:

  • Un cor
  • Un quadre on hi podem cabre tots.
  • La lletra T
  • Una X
  • Un bastó

Amb tot el què ja sabem sobre l’Antoni Tàpies elaborem un primer mapa conceptual.

A partir d’aquí veurem què més volem saber o aconseguir i quina informació i materials necessitem per aconseguir-ho.

Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive

COMENCEM UN NOU PROJECTE

Arran de l’excursió a la Fundació Antoni Tàpies, hem engegat un nou projecte anomenat “Veig veig, què hi veus?”
Aquí cada nen/a farà una mirada al món de l’art, partint de la inspiració que ens ha produït Antoni Tàpies.
Per als nens/es que per diversos motius, no hi van poder anar, hem explicat entre tots/es de viva veu i amb l’ajut de fotografies, tot el que allí vàrem veure. D’aquesta manera tots ens iniciarem amb les mateixes informacions.
Us convidem a fer una mirada amb ulls d’infant, entenent que tot el que sorgeixi serà producte de cada un dels nens/es que componen aquest grup.
Pretenem que cada un d’ells faci despertar aquell “cuquet artista” que tots/es portem dins.
Vàrem començar amb tot el que recordàvem de la visita a la Fundació Antoni Tàpies i més tard, ho vam acompanyar amb fotos del mateix lloc per recordar més coses. Amb tot aquest material base, vam crear el nostre mapa conceptual.
A partir d’aquí ja podrem començar a planificar, com serà la nostra obra d’art!!!!

 

Els volcans de dins nostre

A banda dels volcans reals, els Verne no perdem de vista els volcans “de mentida”. Aquests darrers volcans són aquells que tots i totes tenim dins nostre, que poden estar adormits i que també poden erupcionar. I n’hem parlat molt sobre ells…

Què pot provocar que el vostre volcà de dins es desperti i erupcioni?

“Que ens piquin o empenyin, que ens insultin, que no ens deixin parlar, que ens diguin mentides, que ens facin ganyotes o ens mirin malament, que no ens deixin jugar, que no ens estimin, que s’expliquin secrets per darrera, que ens empipin o molestin, que no compleixin promeses, que ens facin malbé coses nostres, quan ens treuen la pilota o un material que nosaltres tenim, que diguin coses sobre nosaltres i que no siguin veritat, quan es colen a la fila…”.

I què sentiu dins vostre quan tot això passa? Què noteu que li passa al vostre cos?

“Jo sento que el cor va molt ràpid!”, “A mi em fa mal la panxa…”, “A mi el cap…”, “A mi la panxa, el cap, el cor… tot!”, “Jo respiro molt, moltes vegades, ràpid!”, “Jo noto una força als punys i als braços!”, “Jo tinc ganes de plorar…”, “Jo sento ganes de marxar corrents!”, “Jo tinc ganes de cridar!”…

I quan noteu que tot això passa dins vostre... què feu?

(Les cares canvien…)... “Jo pico, se m’escapen els punys o patades…”, “A mi també…”, “Jo dic paraules… insults”, “Jo ploro i em costa respirar”, “Jo vaig a buscar a la mare o a un profe”, “Jo pico i crido”…

Després d’una conversa llarga, intensa i molt honesta, expliquem un conte. “Tinc un volcà” és un conte molt adient per aquest moment, està escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat per en Joan Turú, i la protagonista s’assembla bastant a nosaltres.

Gràcies a aquest conte podem posar nom a aquest sentiment que neix dins nostre després que algú ens fereixi d’alguna manera, la ràbia. Ens sentim identificats i, tot i riure al principi, reconeixem que tots i totes podem arribar a comportar-nos com ella. Mitjançant la història de l’Alba (la protagonista) i de la fada que imagina, reflexionem sobre com reconduir la ràbia utilitzant la respiració i la importància de pensar abans d’actuar per tal d’evitar malentesos i conflictes. Ho resumim dient que “la ràbia no pot guanyar!”, però sabem que no és fàcil, cal aprendre a respirar i a prendre’ns un temps abans de fer.

Amb la intenció de començar a posar fil a l’agulla, realitzem un treball plàstic sobre aquest tema. Comencem teatralitzant, ens imaginem que ens fan enfadar molt i posem el nostre cos tens, rígid, canviem la cara… i ens fotografiem. Després dibuixem sobre paper vegetal el nostre volcà intern ben actiu i l’enganxem sobre la nostra fotografia. Acompanyem aquesta fotografia amb la paraula ràbia i d’altres paraules que la provoquen confegint les lletres amb retalls de revista. Per l’altra banda de la fotografia deixem els pasos per aconseguir arribar a la calma tal i com ens proposa la fada del conte.

Aquest treball no acaba aquí! 

Seguirem escoltant el nostre cos i interioritzant estratègies per tal de mantenir-lo en calma, 
alhora que anirem aprenent a relativitzar conflictes i malentesos per seguir creixent i madurant.

I com diu la fada del conte... “El que sents a dins la panxa quan t’enfades tant es diu ràbia. 
És normal que t’enrabiïs. Hi tens tot el dret. 
Però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres i no podem fer-nos mal entre nosaltres.”