Comunitats de l’escola

NOTA ALS AVIS I ÀVIES

Toni Ruiz06/11/23  

Ens hem adonat que necessitem parlar amb els nostres avis i àvies per a que ens expliquin com jugaven quan eren petits i petites com nosaltres, quines joguines feien servir, com se les construïen, quin material utilitzaven. etc. Volem entendre en primera persona com passaven el seu temps lliure, si no tenien les mateixes joguines que tenim nosaltres, i com podem construir alguna d’aquelles joguines per a gaudir-la a l’escola.

Per aquest motiu, hem decidit escriure una nota pels avis i àvies, convidant-los a venir a l’escola i compartir amb nosaltres els seus records. Volem gaudir de la seva companyia i saviesa, ja que son persones molt especials de la nostra vida:

Avis, àvies, iaios, iaies, abuelos, abuelas, esperem que us animeu a venir a la nostra escola!

VOLEM CONSTRUIR UN LABERINT DE BALES

Rosa05/11/23  

La passada sessió, alguns i algunes de nosaltres vam preguntar als nostres avis i àvies a què jugaven de petits i petites. Jugar a bales, a bitlles i a futbolí eren els jocs tradicionals més comuns entre les nostres famílies. Aquesta setmana tornem a recuperar aquesta conversa.

La Fàtima ens explica novament que els seus avis no tenien joguines al Marroc i es construïen les seves pròpies joguines. També s’inventaven jocs amb les pedres que trobaven.

Ens quedem amb aquesta idea i ens preguntem;

Nosaltres ens podem construir el nostre joc com feien els avis i les àvies?

Un Pinotxo proposa que podríem fer un laberint de bales!

A tots i totes ens engresca molt aquesta idea! Tot i això, establim una conversa perquè cadascú de nosaltres pugui donar la seva opinió i aportar noves propostes.

Després d’una bona estona de conversa, acordem que volem construir un laberint de bales.

També, de manera conjunta, acabem d’escriure la nota que els vostres fills i filles han portat a casa.

Avis i àvies us animem a jugar una estona amb nosaltres. Tenim moltes ganes d’escoltar-vos i que ens expliqueu a què jugàveu de petits i petites.

 

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

 

SÍNIA O SINAÍ?

Cristina Vargas02/11/23  

“Sóc de fusta i rodona,

gira que girarà que l’aigua em mourà.”

Amb aquesta endevinalla el nostre grup comença a barrinar! Darrere d’aquest joc de paraules s’amaga el nom del nostre grup, així que tots i totes ens concentrem i comencem a compartir primeres idees i hipòtesis. A molts de nosaltres ens venen representacions visuals a la nostra ment i per fer-nos entendre acompanyem amb gestos el nostre discurs, però costa trobar les paraules… la paraula! Arriba una segona pista per sumar a tota la informació que l’endevinalla ens estava donant. Unes lletres apareixen, en concret, cinc: A, S, N i dues I, una d’elles amb accent. A l’hora d’intentar endreçar-les un infant s’adona que el retallat és important i que si fan encaixar els papers… apareix la paraula… SÍNIA! En aquest moment alguns de nosaltres verbalitzem que aquesta paraula l’hem escoltat en altres moments, “és com una cosa molt antiga”, diu un d’ells. “Si, i l’endevinalla està escrita en un pergamí que també és antic!”… els caps segueixen barrinant!

Un cop a la classe decidim fer un dibuix de com cadascú imagina la solució de l’endevinalla fixant-nos sobretot amb la descripció que en fa; rodona, gira, fusta… Després d’una estona un altre membre del grup verbalitza que endreçant les lletres d’una altra manera troba una altra paraula, algú més en diu una altra i, de mica en mica, comença un altre joc de paraules a la nostra aula. Decidim anar anotant totes les possibles combinacions que trobem amb aquestes lletres i després buscar en Chromebooks si existeixen o no. Quan ja hem fet recerca de totes les possibilitats, ens adonem que tenim dues paraules amb significat: SÍNIA I SINAÍ. La primera és una eina i la segona un lloc. Quina serà la que dona nom al nostre grup?

SOM ELS VITRALLS!

Lídia Rodríguez02/11/23  

Amb la dinàmica conjunta vam descobrir amb qui compartiríem, aquest curs, Projectes de Comunitat. Però no coneixíem el nom que ens identificaria com a grup. Únicament teníem un sobre amb una endevinalla:

Conjuntament vam analitzar paraula a paraula l’endevinalla. Ràpidament, les Tanits van connectar amb un projecte anterior: “Això em recorda a Gaudí!, però no sé el seu nom”. Gràcies al dibuix que l’Aitor i el Joan van fer, la resta vam poder identificar i reconèixer llocs on ho havíem vist, per exemple, a restaurants, a finestres… Mitjançant el joc del penjat, vam esbrinar la resposta a l’endevinalla i, per tant, ja sabíem el nom del nostre grup: VITRALL!

Sabem del cert que és un vitrall?, i quina relació té amb el nostre projecte?

SOM LES BÚIXOLES

Mireia Roca01/11/23  

 

Sóc rodona i t’ensenyo el camí 

per arribar al teu destí.

 

Endinsats en el curs, la Comunitat de Mitjans ha iniciat el seu Projecte de Comunitat. Per començar, ens hem trobat a les portes d’entrada a l’escola i hem fet un joc per formar els grups amb els qui treballarem amb nenes i nens de la classe dels Rovellons, les Alícies i les Tanits. 

Un cop formats els grups, hem hagut de resoldre l’endevinalla que encapçala aquesta entrada al Blog i hem descobert que som el grup de les Brúixoles.

L’aula de les Alícies serà on investigarem el grup de les Brúixoles. Ens hem trobat a la rotllana i hem començat a enraonar sobre què és una brúixola i per a què serveix: 

  • és una cosa petita que la pots portar que indica el nord, el sud, l’oest i l’est. 
  • t’indica on vols anar.
  • és una cosa que et porta on vulguis.
  • hi ha una aplicació que està al mòbils i tu poses on vols anar i et porta. 
  • el GPS et porta als llocs. 
  • crec quan estàs a prop del sud o de l’oest la brúixola es posa a donar voltes. 
  • la brúixola indica cap a on estàs anant.
  • què és el nord i el sud? 
  • és la terra.
  • al sud és on fa més fred, o al revés?
  • al nord fa més fred i al sud més calor.

Després de posar en comú què creiem què és aquest objecte, el representem amb una il·lustració. Cadascú dibuixa com creu que és una brúixola. 

SITUEM ELS AVIS I LES ÀVIES A L’ARBRE FAMILIAR

Anna Solé31/10/23  

Continuant amb el projecte de comunitat: Avis, àvies juguem una estona?, alguns infants han preguntat als avis a què jugaven quan eren petits.

– El meu avi jugava al futbolí.
– El meu a bales.

Escoltant les respostes, arribem a la conclusió que els avis i les àvies són el mateix que els padrins i les padrines, els iaios i les iaies.

Ens adonem que veiem els avis quasi cada dia o el cap de setmana, i la majoria ho hem preguntat als pares i les mares:

– La mare m’ha dit que jugava al joc de les bales.
– El meu papa també al futbolí.
– A bàsquet.
– Els meus avis viuen a Marroc i no els hi he pogut preguntar. L’hi he preguntat al papa. El meu avi no tenia joguines. Per tenir joguines hem de tenir diners.

Així doncs, situem als avis i les àvies a l’arbre familiar. Mirem qui són els avis, quants en tenim, com es diuen i quan els veiem per poder parlar amb ells.

 

Projecte comunitat mitjans “Grup impremta “

Jordi Juárez30/10/23  

Bona tarda famílies:

Els Mitjans hem començat els projectes de comunitat amb moltes ganes. Després de trobar-nos tots en el pati el passat dimecres i fer la dinàmica de grup, van sortir els grups on cadascú aniria. Després d’un seguit de pistes vam esbrinar que el nostre grup seria el de la impremta.

Una vegada a la classe volíem saber més coses sobre el que era una impremta i per a què servia, però de moment, després de fer conversa, vam començar a dibuixar el que nosaltres ens imaginàvem que era. Tenim moltes ganes de saber sobre quina temàtica anirà el nou projecte de comunitat i ens agradarà esbrinar-ho. SOM-HI !!!

NOU PROJECTE DE COMUNITAT

Cristina Vargas30/10/23  

El passat dimecres 25 d’octubre els Mitjans vam començar el projecte de comunitat d’enguany trobant-nos tots i totes al pati de l’escola. En els projectes de comunitat, Rovellons, Alícies i Tanits ens barregem per formar cinc nous grups que treballarem i investigarem per camins diferents al voltant d’un mateix repte.

I, com farem els grups? Una rovellona ens explica que a Petits van a una sala i que allà ho descobreixen, però les Alícies i les Tanits responen que a Mitjans acostumem a fer un joc per esbrinar-ho. I clar, això de jugar ens entusiasma! Abans de buscar res pel pati, un mitjà ens avisa que als vidres hi ha una cosa penjada que abans no hi era. “És com un dibuix!”, “Sembla un logo…”, “Jo diria que és un escut!”… Els i les mestres no en saben res, o això ens diuen, així que caldrà tenir els ulls ben oberts i descobrir si realment aquells dibuixos penjats tenen alguna cosa a veure o no.

Sortim junts a fer una bona recerca per tot el pati de l’escola; busquem a la pista i al pati de petits, al bosquet i al sorral, per sobre i per sota dels bancs, de porteries, inclús entre els llibres de la biblioteca de pati!… De mica en mica anem trobant els nostres noms i, no us ho creureu, però… a l’altra banda del nostre nom apareixien els dibuixos-logos-escuts que havíem vist als vidres. Decidim col·locar els nostres noms al costat del dibuix corresponent i així es van confegint els cinc grups per aquest curs.

Després ens hem posat per grups i hem rebut una carta que no hem dubtat a obrir ben de pressa. A l’interior hi havia una endevinalla escrita sobre un pergamí. Cada grup ha intentat trobar la resposta, però no tots i totes hem estat capaços. Un segon sobre amb unes lletres ens han donat pistes, eren les lletres que ben col·locades ens dirien el nom del nostre grup!

Comença així una nova aventura pels i les mitjanes! Ara cada grup haurà de continuar pensant i buscant respostes… Audere est facere!

TEIXINT CAMINS

Marta Hervas27/10/23  

PROJECTE DE COMUNITAT

Sota el nom “Teixint camins” ens aixoplugarem al llarg del curs d’una gran munió d’experiències i sabers viscuts, conversats i imaginats. Aquestes dues paraules ens faran de paraigües sota el que hi encabirem un enorme conjunt de possibilitats per aprendre i compartir amb d’altres companys que no són sempre els habituals. En el nostre cas, el grup de 20, està format per la conjunció de Tintins, Petits Prínceps i Massagrans.

La història sorgeix del treball iniciat el curs passat on ens preguntàvem Who Am I?, però en aquest curs voliem encaminar-nos cap a una dimensió més social, històrica, geogràfica i cultural. I tot això partint de la riquesa del coneixement d’un/a mateix/a.

Hi ha moltes maneres de combinar i de combinar-se i el teixir n’és exemple. Mentre treballem plegats, vivim teixint històries en el present. Teixir és una activitat que s’ha fet al llarg de totes les èpoques i arreu del món. De fet és un art internacional i que a més té una particularitat: el fan majoritàriament dones. I al llarg de la història hi ha hagut qui ha treballat a partir de dibuixos o esbossos, i qui ha decidit improvisar, provar i experimentar.

Nosaltres no som res més ( i som molt) que un conjunt de persones amb distintes habilitats, interessos i fortaleses però que junts som més forts i aquesta és proncipalment la nostra virtud.

Vam començar el Projecte amb la Jornada de Convivència a Òdena Village on vam iniciar el camí per posar fil a l’agulla. Ara, amb els cinc grups ja constituits estem a la recerca del significat dels noms. Nosaltres som LOS CAMINOS DE SANTIAGO. Estem investigant que hi ha al darrera de GR-11 SENDER DELS PIRINEUS; LA RUTA DE LA SEDA, GR-83 CAMÍ DEL NORD; i THE ROUTE 66. On estan, per on passen, quines característiques tenen, per què són importants… Dedicarem una mica més de temps al nostre nom. Però aquests noms són oportunitats, no l’objectiu del projecte.

Com a Comunitat hem vist la pel·lícula de la Vuelta al mundo en ochenta días, de Frank Coraci, una adaptació del fantàstic llibre de Jules Verne, i la pel·lícula-documental Camino a la escuela, de Pascal Plisson. Les dues ens serveixen de marc per reflexionar sobre la dimensió planetària i sobre les interrelacions, l’organització social, les similituds i diferències i les desigualtats, entre d’altres qüestions socialment rellevants.

Paral·lelament tenim una tasca pendent: fixar-nos en el camí de casa a l’escola tot destacant-ne i describint uns punts de referència. Però d’on sorgeix aquesta necessitat? Doncs de posar atenció plena a un trajacte que fem de manera automatitzada, de connectar-nos amb el nostre camí, que pot ser el camí compartit amb molts d’altres companys i companyes, però que té una part que és íntima i intansferible.

El proper dimarts sortirem a jugar pel bosc. A celebrar la tardor, a respirar-ne l’aire fresc i l’olor de la terra seca i la vida enlentint-se pas a pas. I mirarem el camí que hem fet i els que podríem fer.

Marta Hervàs