EXPERIMENTEM AMB EL FOC!

Després de la visita de l’Oriol bomber ens van quedar ganes de seguir investigant i experimentant amb el fum i el foc i això és el que els Tapiros i Tapires hem fet aquesta setmana.

Abans de fer qualsevol experiment hem vist que tots els científics i científiques han de pensar i també utilitzen tot un procés que s’anomena mètode científic.

Aquest mètode científic està format principalment per quatre parts, tal i com ens ho explicava un vídeo que vam veure entre tots:

  • OBSERVACIÓ I PREGUNTA
  • HIPÒTESIS
  • EXPERIMENTACIÓ 
  • CONCLUSIONS

Així doncs, després d’esbrinar com funciona tot, ens hem fet preguntes i hipòtesis, que hem comprovat fent dos experiments:

L’ESCALFOR PUJA

Això és el que hem comprovat amb el primer experiment. I és que creant un espiral amb un paper, retallant-lo i aguantant-lo amb un fil, quan l’hem apropat a l’espelma, aquest ha començat a girar.

QUAN NO HI HA OXIGEN, LA FLAMA S’APAGA

I ho hem comprovat fet el segon experiment, quan hem tapat l’espelma amb un got de vidre i la flama s’ha apagat. Però és que a més a més l’espelma l’hem posada en un plat amb una mica d’aigua i aquesta aigua ha pujat!

Tot i això però aquest experiment ens ha portat a pensar i a qüestionar-nos algunes idees una mica més: perquè si el pot amb el què ho tapem és més gran o més petit, l’espelma tarda més o menys estona a apagar-se. 

I una pregunta que encara hem d’acabar d’esbrinar és, com és que l’aigua puja i s’omple el got una vegada s’apaga la flama?

Seguirem pensant!

Els Cossmans i els Kraffts visionem plegats la peli “Del revés”

De tant en tant ens agrada compartir estones i propostes amb els altres grups. Per això, veient que infants dels dos grups proposaven veure aquesta pel·lícula, i amb la intenció de relacionar-la amb les emocions i el volcà intern, hem decidit aprofitar aquesta oportunitat i trobar-nos per veure-la plegats.  En acabar, ben emocionats, en petits grups hem escollit una de les emocions representada a la pel.lícula (alegria, tristesa, ràbia, fàstic i por) per imaginar amb quin element natural podríem dibuixar-la. Per exemple la ràbia podem imaginar-la com si fos l’erupció del volcà.

ENS VISITA UN BOMBER!

Els Tapiros i també els Katia Krafft hem rebut la visita d’un bomber i ha sigut una gran experiència, on hem conegut tot un ofici però també on hem escoltat, preguntat, participat i fins i tot experimentat!

I és que ja abans de les vacances els Tapiros vam començar a tenir alguns dubtes… Tot va venir quan vam veure les imatges de l’erupció del volcà de Nova Zelanda d’aquest desembre passat: aquell volcà treia molt fum, però no vam veure ni foc ni lava, en canvi es va morir gent, com podia ser? Va ser aleshores que vam començar a tenir dubtes sobre el foc i el fum: El foc és fum i el fum és foc? Què és el foc? I el fum? Què hi ha abans, el foc o el fum? Per què el fum intoxica? Els bombers apaguen el fum dels volcans? …

Així que després de parlar i debatre intentant respondre algunes d’aquestes preguntes vam pensar que els qui saben moltes coses del fum i del foc, són els bombers! Així que vam decidir convidar-ne un a l’escola.

Abans que vingués però, havíem de preparar tot allò que li volíem preguntar i tot el que volíem saber, així que en petits grups vam pensar algunes preguntes, que després vam posar en comú.

També el vam voler convidar enviant-li una carta.

I per fi ha arribat el dia, amb una mica de nervis, ha vingut “L’Oriol Bomber”

Ell, entre moltes altres coses, ens ha explicat quins eren els elements necessaris perquè hi pogués haver foc, i ens ha fet participar comparant el foc amb un ball, on hi ha tres elements que ballen (el combustible, el comburent i l’energia d’activació) i un director (la reacció en cadena) i només que falti un d’aquests quatre elements, ens ha dit, que el foc s’apaga. Això ho hem comprovat fent un experiment, i és que una espelma s’ha apagat perquè li faltava el comburent  (l’oxigen en aquest cas). 

A més a més li hem pogut fer moltes preguntes i fins i tot ens ha fet una sorpresa final: l’Erika s’ha vestit de bombera!

 

Nosaltres també li hem volgut fer una sorpresa i donar-li les gràcies per haver-nos dedicat una mica del seu temps!

Tenim ganes de seguir investigant sobre el foc i el fum, ja us anirem explicant com va!

Snaefellsjökull, la relació entre Verne i els volcans!

Els Jules Verne reprenem el projecte després de les vacances d’hivern i fem un repàs de tot el que fins ara hem anat investigant, quines coses hem fet i quines preguntes encara ens queden per respondre. Ens adonem que hem aconseguit fer algunes coses però que encara ens queda un gran dubte:

Quina relació hi ha entre Jules Verne i els volcans?

Recordem dues “pistes” que alguns van descobrir el trimestre passat – Islàndia i el centre de la terra – i algunes hipòtesis que teniem; volia escriure sobre volcans o que inclús potser s’havia ficat dins d’un dels volcans d’Islàndia per poder escriure com arribar al centre de la terra. Llavors la Nora i el Dan ens expliquen que ells han trobat el nom del volcà que està relacionat amb en Verne i ens el diuen, bé, ens el intenten dir perquè pronunciar-lo correctament és una mica complicat. Com el Dan el porta escrit en un paper, el copiem a la pissarra i entre tots i totes intentem llegir-lo.

Snaefellsjökull

Fàcil, oi?


Després decidim ubicar Islàndia al nostre mapa mundi i ens imaginem com deu ser aquest país. La majoria l’imaginem amb molts arbres i vegetació, ens imaginem inclús que el nostre volcà està a prop d’una ciutat gran… Per corroborar la nostra imaginació busquem Islàndia al GoogleMaps! Un cop tenim el mapa davant, en Joan Pol i la Cristina ens ensenyen com és aquest país com si estiguéssim allà mateix gràcies a un “ninot” (StreetView) que el GoogleMaps té.Hem fet un viatge a Islàndia des de la cadira de la classe! I… no, definitivament no s’assembla gaire al país que imaginàvem i ens quedem ben parats i parades!

Volem apropar-nos gràcies a aquesta eina (StreetView) al volcà per tal de poder veure’l d’aprop però descobrim que aquest ninot només pot moure’s si allà hi han carreteres per on circular i el nostre volcà es troba al mig d’un parc natural amb molt poques carreteres. De totes maneres ara ja sabem com és Islàndia!

Després, hem buscat fotografies del volcà Snaefellsjökull en diferents moments de l’any per veure que sovint està nevat i l’hem dibuixat i pintat amb guixos.

També hem buscat  informació més tècnica i sabem que, ara per ara, és un volcà inactiu, està adormit!

Ah, i Jules Verne va dir que: "és la porta per arribar al centre de la terra"; 

potser va comprobar-ho ell mateix?

EL REPTE DE LA TORRE

La última setmana del trimestre els Rovellons van desafiar-nos! Una representació de l’aula dels Rovellons ens van venir a explicar que jugant amb el joc del Kapla havien construït una torre de 82 pisos d’alt! Després d’explicar-nos la seva gesta, ens van retar a superar-los. A les Tanits ens encanten els reptes i no vam dubtar en acceptar-lo!

Ràpidament, ens vam posar a treballar per aconseguir fer una torre amb més pisos que els Rovellons. 

Primer, vam començar col·locant les peces planes de dos en dos i intercalant-les. De tant en tant, paràvem per comptar pisos. Quan se’ns van acabar les peces vam fer el recompte final. Tot i així hi havia alguna cosa que no ens acaba de quadrar: Sabíem que teniem més pisos, 145 per ser exactes, però la torre dels Rovellons era molt més alta!

 

Vam parar per observar bé la nostra torre i reflexionar sobre com podíem millorar-la. Algunes Tanits donàven per bona la torre argumentant que en cap cas els Rovellons els hi havien demanat una torre més alta sinó de més pisos. Aquella torre tenia més pisos. D’altres Tanits, menys conformistes, volien una torre més alta. Finalment, vam afegir una nova premisa al nostre repte, per allò de concretar i fer menys ambiguü l’enunciat:

La torre havia de ser amb més pisos i més alta. 

 

Així doncs, vam començar el segon intent. Aquesta vegada vam col·locar les peces dretes de dos en dos intercalant-les. La tècnica 2 era més ràpida però també més inestable. Mica en mica, la torre va anar creixent, fins al punt que estar pujats en una cadira i amb la Tanit més altra col·locant peces, no en teníem prou per arribar-hi. Vam apropar una taula i vam seguir fent créixer la torre. La torre, sense dubte, va caure algunes vegades. Tot i així, les petites derrotes no ens va aturar. La motivació ens mantenia totalment actius. La rapidesa cada vegada era menys ràpida, intentàvem col·locar bé les peces, buscant l’equilibri. Quan veiem que començava créixer de nou, intentàvem controlar l’emoció, sabíem que podia caure en qualsevol moment. Després de temps d’esforç, d’autocontrol i de paciència…finalment… REPTE ACONSEGUIT!

Les Tanits vam aconseguir fer una torre de 103 pisos! 

 

Rovellons! Hem aconseguit una torre de 103 pisos!

Alícies? Com ho porteu? 

 

Però…sabeu què? El Toni, que tot just passava per allà quan estàvem fent la torre, ens va tornar a retar. Ens va plantejar algunes preguntes que en aquell moment no ens vèiem capaces d’investigar. Era el penúltim dia del trimestre i estàvem massa nerviosos per tot el que havia de venir i un xic esgotats.

Així que…comencem el trimestre amb tres reptes més en relació a la torre que vam fer al desembre. Properament els entomarem! Per suposat… us informarem dels nostres descobriments!

 

Exposició “Dibuixos de volcans”

Durant aquestes vacances d’hivern els Mitjans hem hagut de fer uns deures especials sobre el nostre projecte de comunitat. Tots varem emportar-nos un fitxa tècnica a emplenar i un tros de paper, ara bé, aquest últim material cadascú el tenia d’una mida diferent que podia orientar en vertical o horitzontal.

Havíem de representar un volcà real aprofitant bé el paper
i després fer servir la tècnica plàstica que volguéssim per posar color.

Cadascú de nosaltres ha hagut de fer una recerca sobre volcans per tal de triar aquell que més ens cridava l’atenció ja fos per la seva perillositat, per la seva forma, pel seu lloc de procedència o inclús pel seu nom!

Ara, amb tots els nostres dibuixos, hem preparat una exposició al vestíbul de l’escola per poder compartir-los amb la resta de la comunitat educativa.

Trobareu volcans ben diferents,
alguns coneguts i d’altres que potser descobrireu per primera vegada,
actius i ben desperts, i d’altres amb noms pràcticament impronunciables!,
inclús un mateix volcà representat des de diferents mirades!

Veniu a fer una ullada!

DESCOBRIM ELS VOLCANS INTERNS

Aquesta última setmana abans de vacances hem acabat pensant que no és possible tindre un volcà dintre nostra perquè la lava i el fum ens mataria. Però gracies a la lectura del llibre “Tinc un volcà” de Míriam Tirado hem descobert que és possible explotar com un volcà quant sents molta ràbia.

També hem aprofitat per començar a veure la pel·lícula “Del revés”, ja que hi surten uns personatges que controlen les nostres emocions i que després de parlar d’ells ja els reconeguem, aquest són la ira, la tristesa, la alegria, la por i el fàstic. Doncs bé, havem aprofitat per indagar més amb el personatge de la ira i relacionar-la amb la ràbia del llibre “Tinc un volcà” i amb els propis volcans.

Seguim avançant amb moltes ganes i il·lusió per poder veure quin serà el final d’aquesta aventura tan apassionant.

Els experiments dels Verne!

Els Jules Verne hem seguit parlant sobre els volcans de veritat i alguns hem portat informació sobre ells, sobretot sobre la seva estructura. Encara no sabem què els irrita i els fa erupcionar però sabem que surt lava, fums, cendres i inclús pedres volcàniques.

El Felip va portar una caixa per fer un experiment d’un volcà i tots i totes vam emocionar-nos molt ja que això de fer experiments ens crida força l’atenció. A l’obrir la caixa ens vam adonar que les instruccions estaven en diversos idiomes excepte en català o castellà i llavors no sabíem quines quantitats dels ingredients per fer l’experiment necessitàvem, els ingredients els intuíem i alguns inclús els coneixíem. – I ara què podem fer? – Buscar a internet!

En petit grup vam buscar als Chromebooks l’experiment del volcà amb la intenció d’esbrinar tot el que necessitàvem i quant, alguns vam veure presentacions i d’altres vídeos. La nostra sorpresa va ser trobar diverses variants de l’experiment! – Només provarem l’experiment amb el vinagre i el bicarbonat? – La resposta estava clara així que entre tots vam fer una llista dels ingredients que necessitàvem perquè la Cristina pogués fer la compra.

  • Bicarbonat
  • Vinagre
  • Coca-cola
  • Llimona
  • Fang (per la maqueta)

I aquesta setmana, amb els ingredients a la taula i en petit grup, ens hem posat a experimentar! Hem provat l’experiment estrella de barrejar vinagre amb bicarbonat dins d’una ampolla i després vam provar a repetir l’experiment canviant el vinagre per coca-cola. Tots dos van funcionar però a cada grup de manera diferent en funció de la quantitat posada. Després d’aquests dos experiments hem provat el de la llimona que un grup havia trobat a internet; la base del volcà era la mateixa llimona i la reacció l’hem fet amb el suc de la fruita més bicarbonat. Hem pogut veure com l’erupció anava poc a poc, com si fos a càmera lenta! A continuació la Cristina ens ha ensenyat que havia comprat mandarines també i hem provat a fer el mateix que havíem fet amb la llimona. Efectivament ha tornat a passar el mateix: una erupció lenta! I al finalitzar totes aquestes proves algú s’atreveix a afirmar que tot ha passat perquè sempre un dels ingredients és d’aquells que piquen a la llengua quan els tastem! La paraula àcid ha sortit poc després…

I per acabar la sessió… un experiment sorpresa: un volcà submergit! Costa fer-se a la idea de com pot ser un volcà d’aquest tipus però amb aquest experiment ens ha quedat una mica més clar. Voleu saber com l’hem fet? Pregunteu-nos, pregunteu-nos!

*A la carpeta del Drive podeu veure més fotografies i vídeos d’aquesta sessió.

EL FOC ÉS FUM I EL FUM ÉS FOC?

Aquesta setmana els Tapiros hem tingut una conversa que ens ha portat a fer-nos un munt de preguntes…

Tot ha vingut perquè hem llegit una notícia d’aquesta mateixa setmana: un volcà ha erupcionat a una illa molt a prop Nova Zelanda. I ha sigut veient les imatges d’aquesta erupció i llegint l’article que hem estat parlant del fum que ha sortit d’aquest volcà.  

Primer de tot hem parlat del fum: Què és el fum? És el mateix que el foc? Hi ha fum que intoxica i un altre tipus de fum que no? Com s’apaga el foc? Què hi ha als extintors per què apaguin el foc?

Així que en petits grups hem intentat pensar què en sabem del fum: algunes de les conclusions a les que hem arribat han sigut: 

  • El fum sempre puja cap amunt.
  • El fum no és transparent.
  • El fum pot ser tòxic.
  • El fum pot ser blanc, gris o més negre.

Tot i això encara ens hem quedat amb ganes de saber més coses del foc i del fum.

És per això que de moment hem vist un tros del documental QUÈ, QUI, COM? que parla del foc i també hem pensat una cosa: hi ha unes persones que en saben moltes de coses sobre el fum i el foc, que són els bombers. Així que hem decidit que en buscarem algun perquè ens ajudi a seguir investigant.

DESCOBRIM A KATIA KRAFFT

Aquesta setmana ha sigut molt important per nosaltres, ja que finalment havem descobert qui és la Katia Krafft. Es tracta d’una vulcanòloga molt important que va fotografiar i filmar molts volcans en erupció, va ajudar a conèixer millor als volcans i va salvar a molta gent del perill de la lava. Ens podríem atrevir a dir que ja és tota una heroïna per nosaltres.

També havem parlat de la possibilitat de fer un viatge al centre de la terra, pel que ens ha portat a conèixer al Jules Verne i la seva obra “Un viatge al centre de la terra”. Així que havem vist un petit conte que ens ha explicat de què tractava aquest viatge. Però creiem, després de estudiar la geosfera, que és una mica de fantasia. Tot i així ens ha agradat moltíssim.