Gel o Lava, qui guanya?

Els Verne seguim parlant de volcans reals! Estem molt pendents de l’actualitat doncs darrerament escoltem moltes notícies que en parlen sobre ells i les seves possibles erupcions de lava, de gasos, de cendres, etc.; i ràpidament les portem a l’aula per compartir-les, seguir-les, i conèixer nous volcans i nous països.

Fa uns dies l’Arya ens alertava que un volcà d’Islàndia, el Thorbjorn, podria erupcionar ja que els científics de la zona havien notat unes vibracions de la terra amb els seus aparells. I com Islàndia la tenim ben situada al mapa i sabem una mica com és el seu paisatge, ràpidament vam fer-nos algunes preguntes…

Pot erupcionar un volcà a Islàndia s'hi ha molt gel?

El gel congelarà la lava del volcà o la lava descongelarà el gel de la terra?

Qui guanyarà, la lava o el gel?

Després que cadascú exposés la seva hipòtesis ben raonada i ens adonéssim que no tots i totes pensàvem igual, decidim fer recerca a casa per poder compartir els nostres resultats i trobar una bona resposta.

Dies després en retrobem amb la informació que cadascú ha trobat però seguim sense posar-nos d’acord, inclús fem un petit debat on cada “bàndol” defensa la seva teoria amb la intenció de convèncer a l’altra banda! Finalment, la Cristina, que també ha fet recerca a casa, ens ensenya alguns vídeos on diverses persones han volgut comprovar què passa entre la lava i el gel i ens ho mostren.

Visualitzem aquests vídeos diverses vegades; les primeres per emocionar-nos amb l’espectacle i les segones vegades amb l’intenció d’analitzar què és el que passa entre els dos materials. A simple vista veiem que el gel “guanya”, dona la sensació que la lava mica en mica va perdent força i es va refredant. Però… i aquestes bombolles que surten? Per què surten? Qui les provoca?… Mirem un vídeo més!

Amb aquest últim vídeo ens adonem que alguna cosa més passa a banda del que pensàvem en un primer moment. Està clar que la lava va refredant-se fins a arribar a ser una pedra però també el gel canvia i es transforma en… fum que fa bombolles?… I ens apropem a la resposta!

Per entendre una mica millor el que passa ens imaginem un glaçó al que li donem una mica de calor, què passarà? Tots i totes tenim clar que es transformarà en aigua. Seguim imaginant… Si l’aigua la posem dins d’una olla i la posem al foc, què passarà? “Surt fum!”, diuen molts. “Fum com el de la fusta quan crema?”, “No!”… “És vapor!”, exclama en Dan. Exacte! I fem un dibuix a la pissarra amb aquesta transformació… Gel – Aigua – Vapor…

Què passa entre la lava i el gel?

La lava provoca que el gel passi directament a ser vapor sense passar per ser aigua, i aquest vapor provoca les bombolles que veiem en la lava. Alhora el gel provoca que la lava es vagi refredant de manera més ràpida.

Paraules com sòlid, líquid, gas, sublimació… han anat sorgint. Paraules força complicades per recordar-les però queda al nostre record tot el procés que hem seguit al voltant d’una pregunta interessant que ens ha fet pensar, imaginar, formular hipòtesis, argumentar, debatre, observar, reformular, descobrir i emocionar-nos!

104, VALOR POSICIONAL…

Inge Lehmann va morir a 104 anys. No és fàcil escriure 104… Aquests dies de projecte anem practicant d’escriure nombres: 38, 7, 65, 123, 44… 104!

Ho fem amb material: unitats, desenes, centenes. Així podem entendre millor on es col·loca cada número quan en formem un, amb més d’un dígit. Cada dia en som una mica més experts…

PINTANT… INGE LEHMANN

Ja la coneixem molt bé… Sismòloga, va néixer a Dinamarca, va morir a 104 anys… Avui la dibuixem, Inge Lehmann amb mirada d’infant. D’un un ambient tranquil, de concentració, quasi màgic, surten unes obres d’art precioses.

INGE LEHMANN…SISMÒLOGA!

Tornem de vacances amb un dubte pendent de resoldre. Què vol dir SISMÒLOGA? Què és la sismologia? Mirem un vídeo que ens explica una mica que la capa superior de la terra és com un puzle, fet de peces que es mouen i que la gent que estudia els moviments de la terra són els sismòlegs! Com la nostra Inge Lehmann! Aquests moviments produeixen: terratrèmols, muntanyes, volcans, terra nova…

Representem amb plastilina el moviment de les PLAQUES TECTÒNIQUES i busquem als chromebooks informació sobre aquestes, sobre la sismologia, els terratrèmols, els volcans…

I ara…? Potser ja estem a punt per a construir el nostre propi sismògraf i registrar moviments provocats per nosaltres mateixos? Ho provem? TENIM UN REPTE!! Som-hi…

Seguim unes instruccions per grups, mesurem, retallem, llegim, dubtem, comprenem, discutim, enganxem, provem… Fins que ens en sortim! Ja tenim el nostre SISMÒGRAF.

The feelings volcano

We have watched a short story and some others videos about our emotions and feelings to understand better the volcano that is inside each of us. We have learned how to name emotions and feelings in English. Recognising and discussing feelings allows for the development of good communication skills and empathy with others.

https://www.youtube.com/watch?v=8AGgbIQyqR8&feature=emb_logo

Una idea que belluga, un projecte que comença a tenir forma!

Tot el que fins ara hem viscut els Krafts ens ha quedat en algun lloc dins la memòria. Tenim ganes d’explicar moltes de les coses que hem descobert, o d’altres que ens queden per descobrir (experiments per provar…). Però hi ha dues coses que darrerament ens han emocionat  i que segurament seran font d’inspiració per nosaltres: el conte Tinc un volcà (per la ràpida identificació de l’estat emocional que n’hem fet) i el poema La fageda d’en Jordà (per tot el tema del treball paisatgístic i d’entorn de les colònies). A partir d’aquest conte i del poema hem començat a fer tot un treball amb les paraules, per entendre-les millor, viure-les, sentir-les i expressar-les a la nostra manera.

Amb el conte hem jugat a representar petits fragments  que ens han interessat, fent ús de la improvisació lliure o guiats per les propostes dels companys, fins a provar de construir plegats personatges per a tots i totes. Cada dia de projectes treballarem, en petites estones curtes, aquests espais d’elaboració de petits diàlegs entre dos-tres infants, fins aconseguir petits guions de text adequats a les nostres possibilitats.

El poema de La fageda d’en Jordà ens ha permès connectar amb la imaginació, fer hipòtesis d’aquest bosc que podrem veure ben aviat quan siguem a les colònies, deixar-nos portar per les paraules, escoltar-les, tancar els ulls i fins i tot sentir els sorolls i olors del bosc, mentre recitem i ens deixem endur pels nostres sentits. Recitar el poema s’ha transformat en un ritual més de l’estona de projectes, molt esperat, un moment que ens convida a la calma, que l’acompanyem amb petits sons del carilló i que sempre comença amb la pregunta “Saps on és la fageda d’en Jordà?

Ara la nostra idea, que tot just comença a néixer, i que no és gens fàcil, és fer una petita creació artística partint de les proves que anem fent d’interpretar el conte i del poema. A més a més també hi afegirem  tot allò que també ens hagi agradat de volcans (experiments i altres propostes artístiques i plàstiques). El resultat que esperem serà una creació nostra lliure, molt lliure de tot plegat, per poder-la representar. Apa que se’ns gira feina!

De moment hem començat a pensar en els personatges que voldrem representar.

LA TERRA PER DINS

La setmana passada ens vam estar imaginant com és la Terra per dins abans de buscar-ne informació. 

Aquesta setmana però hem volgut comprovar aquestes hipòtesis i saber si tot allò que ens vam imaginar és real.

Per buscar aquesta informació hem fet servir els chromebooks però abans d’obrir-los i llençar-nos a fer aquesta cerca, hem estat parlant sobre com ho podem fer per buscar informació: una de les idees més importants que hem destacat ha sigut que és molt important fer servir només paraules clau, és a dir, no cal fer frases, només hem d’escriure les paraules més importants del què volem buscar. A més a més hi hem afegit unes lletres al final que són xtec que si les escrivim després del que volem buscar trobem informació creada per escoles i instituts, això ens ajuda perquè fa que tot allò que trobem és amb unes paraules que entenem, amb explicacions curtes i també molt visual.

Amb aquesta cerca hem vist que al centre de la Terra hi ha quatre capes:

  • NUCLI INTERN
  • NUCLI EXTERN
  • MANTELL
  • ESCORÇA

A part dels noms, també hem trobat a quants quilòmetres de profunditat i a quina temperatura està cadascuna d’aquestes capes. Sabíeu que com més al centre de la Terra, la temperatura augmenta i això vol dir que cada vegada hi fa més calor? Fins i tot ens desferíem nosaltres!

Una vegada posada en comú tota aquesta informació ha arribat el moment de dibuixar com és realment la Terra per dins. Però com ho podem fer per dibuixar cercles circumcèntrics

Després de provar-ho resseguint diferents objectes amb forma de cercle, hi ha hagut algun Tapiro que ha comentat que hi ha un estri que serveix per això, alguns ens sonava, altres no, i fins i tot n’hi ha hagut un que n’ha sabut el nom: UN COMPÀS!

Així que hem fet servir el compàs per fer els dibuixos i representar la Terra per dins, no ha estat una feina gaire senzilla però ens ha encantat conèixer-la, mireu quines cares de concentració!

La Garrotxa: terra de volcans

Estrenat el mes de febrer els Kraffts comencem a veure que s’apropen les colònies, tal i com vàrem marcar en el nostre calendari. Ens interessem per començar a situar en el mapa de Catalunya la comarca de la Garrotxa i ens imaginem com serà el viatge que farem en autocar per arribar-hi des de Vilanova del Camí. Parlem de pobles, ciutats, comarques i capital de comarques. Després d’una estona entre mapes, ens deixem endur  pels sentits tot escoltant el poema de Joan Maragall de la Fageda d’en Jordà. Ara també sabem que en aquesta Terra de volcans hi haurà de ben segur un bosc important entre volcans, pobles… Comencem a fer hipòtesis de tots aquests espais i paisatges i dibuixem aquesta Garrotxa. Aquesta setmana l’Iris també ens ha portat una pedra volcànica de la Garrotxa. Ens explica els seus pares van anar-hi  i que és just del lloc on anirem de colònies.

Viatge al centre de la terra, una novel·la de Jules Verne

Misteri resolt! Els Verne aquesta darrera setmana hem pogut saber definitivament quina és la relació del nostre personatge amb els volcans!

Les nostres investigacions ens varen portar fins a Islàndia i concretament fins a un dels volcans més famosos, el Snaefellsjökull, i realment era aquest el volcà relacionat amb en Verne. Però les nostres hipòtesis sobre si s’hauria ficat dins el volcà per poder després escriure un llibre no han estat corroborades. No, en Jules Verne no va endinsar-se dintre ja que MAI va viatjar a Islàndia! Almenys no físicament!

En Jules Verne va viatjar a Islàndia amb la seva imaginació, va documentar-se moltíssim sobre aquell país i la seva activitat volcànica per poder escriure una novel·la que va ser tot un èxit; Viatge al centre de la terra! I com és que no ho hem descobert abans? Ja ens ho va dir la Nayara abans de marxar de vacances al desembre però no vam voler creure’ns el que ens deia. Ens il·lusionava molt la idea de pensar que, l’home que donava nom al nostre grup, s’hagués pogut endinsar dins un volcà tot i la perillositat per poder després escriure sobre la seva aventura! I quan vam trobar l’article que portava per títol “SNÆFELLSJÖKULL, LA ENTRADA AL CENTRO DE LA TIERRA DE JULIO VERNE ESTÁ EN ISLANDIA” vam conformar-nos amb llegir sols el titular i res més! (massa lletra…)

Aquesta setmana hem llegit l’article sencer i hem resolt el misteri. En Jules Verne va escriure aquesta novel·la on els protagonistes viatjaran fins a Islàndia per endinasar-se dins el Snaefellsjökull i arribar així al centre de la terra, ho aconseguiran? La setmana vinent la Cristina ens començarà a llegir una adaptació per a nens i nenes d’aquesta novel·la però mentrestant nosaltres ja fem noves hipòtesis!

També aquesta setmana hem descobert una cançó que ens parla de Jules Verne i de la seva gran aportació al món de les lletres així com al de la ciència! És la cançó que Dàmaris Gelabert dedica a un home important considerat el pare de la ciència ficció:

I, a banda de resoldre la gran qüestió i aprendre una nova cançó, aquesta setmana hem après dues coses ben importants:

  • És molt important llegir-ho tot!… i no sols els titulars o la primera frase.
  • Tots i totes tenim una gran arma dins nostre que no podem perdre… la imaginació!… Amb ella podem viatjar a on vulguem…