Avui arribem a la classe i trobem tot de papers a terra. Ens serveixen per encetar una conversa… Què són aquests papers? No són trossos de contes, perquè els contes tenen dibuixos, semblen més aviat, pàgines d’algun llibre que expliquen alguna cosa… Però mireu, mireu aquí a dalt… aquí hi posa la data… Sí! en aquest també…
I a tots parla de coses que passen, com volcans, un senyor que ha tingut un accident, el temps que fa… Això surt als diaris, no als llibres. Són NOTÍCIES!
Ens posem per grups… tenim una tasca: discriminar quines notícies parlen de volcans i quines no, les classificarem doncs, en dos grups. Fem servir diferents estratègies: mirem les fotos, llegim els titulars, busquem paraules entre el text… totes són vàlides o ens ajuden per a identificar quines parlen de volcans i quines no.
Mentre fem aquesta feina, ens adonem que surten molts noms de volcans que ens són coneguts i decidim baixar a l’exposició que hem fet tots els mitjans (durant les vacances) sobre volcans. Allà podem identificar alguns dels volcans dels quals parlen les notícies que estem classificant.
A banda dels volcans reals, els Verne no perdem de vista els volcans “de mentida”. Aquests darrers volcans són aquells que tots i totes tenim dins nostre, que poden estar adormits i que també poden erupcionar. I n’hem parlat molt sobre ells…
Què pot provocar que el vostre volcà de dins es desperti i erupcioni?
“Que ens piquin o empenyin, que ens insultin, que no ens deixin parlar, que ens diguin mentides, que ens facin ganyotes o ens mirin malament, que no ens deixin jugar, que no ens estimin, que s’expliquin secrets per darrera, que ens empipin o molestin, que no compleixin promeses, que ens facin malbé coses nostres, quan ens treuen la pilota o un material que nosaltres tenim, que diguin coses sobre nosaltres i que no siguin veritat, quan es colen a la fila…”.
I què sentiu dins vostre quan tot això passa? Què noteu que li passa al vostre cos?
“Jo sento que el cor va molt ràpid!”, “A mi em fa mal la panxa…”, “A mi el cap…”, “A mi la panxa, el cap, el cor… tot!”, “Jo respiro molt, moltes vegades, ràpid!”, “Jo noto una força als punys i als braços!”, “Jo tinc ganes de plorar…”, “Jo sento ganes de marxar corrents!”, “Jo tinc ganes de cridar!”…
I quan noteu que tot això passa dins vostre... què feu?
(Les cares canvien…)... “Jo pico, se m’escapen els punys o patades…”, “A mi també…”, “Jo dic paraules… insults”, “Jo ploro i em costa respirar”, “Jo vaig a buscar a la mare o a un profe”, “Jo pico i crido”…
Després d’una conversa llarga, intensa i molt honesta, expliquem un conte. “Tinc un volcà”és un conte molt adient per aquest moment, està escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat per en Joan Turú, i la protagonista s’assembla bastant a nosaltres.
Gràcies a aquest conte podem posar nom a aquest sentiment que neix dins nostre després que algú ens fereixi d’alguna manera, la ràbia. Ens sentim identificats i, tot i riure al principi, reconeixem que tots i totes podem arribar a comportar-nos com ella. Mitjançant la història de l’Alba (la protagonista) i de la fada que imagina, reflexionem sobre com reconduir la ràbia utilitzant la respiració i la importància de pensar abans d’actuar per tal d’evitar malentesos i conflictes. Ho resumim dient que “la ràbia no pot guanyar!”, però sabem que no és fàcil, cal aprendre a respirar i a prendre’ns un temps abans de fer.
Amb la intenció de començar a posar fil a l’agulla, realitzem un treball plàstic sobre aquest tema. Comencem teatralitzant, ens imaginem que ens fan enfadar molt i posem el nostre cos tens, rígid, canviem la cara… i ens fotografiem. Després dibuixem sobre paper vegetal el nostre volcà intern ben actiu i l’enganxem sobre la nostra fotografia. Acompanyem aquesta fotografia amb la paraula ràbia i d’altres paraules que la provoquen confegint les lletres amb retalls de revista. Per l’altra banda de la fotografia deixem els pasos per aconseguir arribar a la calma tal i com ens proposa la fada del conte.
20200218_185810
20200218_185805
20200218_185755
20200218_185750
20200218_185745
20200211_120708
20191203_103741
20191203_103042
20191203_103023
Aquest treball no acaba aquí!
Seguirem escoltant el nostre cos i interioritzant estratègies per tal de mantenir-lo en calma,
alhora que anirem aprenent a relativitzar conflictes i malentesos per seguir creixent i madurant.
I com diu la fada del conte... “El que sents a dins la panxa quan t’enfades tant es diu ràbia.
És normal que t’enrabiïs. Hi tens tot el dret.
Però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres i no podem fer-nos mal entre nosaltres.”
Els Verne fa dies que volem crear volcans amb plastilina i ho demanem “insistentment”. Ara que ja coneixem diversos volcans reals ha arribat el moment de triar-ne un i representar-lo utilitzant aquest material que tant ens agrada: la plastilina!
Amb un suport de cartró i plastilina de diversos colors, creem el volcà que més ens ha agradat de tots els que coneixem fins ara. Recordem on són i el paisatge de la vora, així com l’estat del volcà, actiu o adormit… i ens arremanguem per crear una bona obra! Cadascú utilitza una tècnica diferent a l’hora de crear el volcà… anelles que anem apilant, trossets de plastilina als que anem donant forma, bases de pizza que després enrotllem i posem dretes… tot és possible per acabar sent un volcà!
Els Verne seguim parlant de volcans reals! Estem molt pendents de l’actualitat doncs darrerament escoltem moltes notícies que en parlen sobre ells i les seves possibles erupcions de lava, de gasos, de cendres, etc.; i ràpidament les portem a l’aula per compartir-les, seguir-les, i conèixer nous volcans i nous països.
Fa uns dies l’Arya ens alertava que un volcà d’Islàndia, el Thorbjorn, podria erupcionar ja que els científics de la zona havien notat unes vibracions de la terra amb els seus aparells. I com Islàndia la tenim ben situada al mapa i sabem una mica com és el seu paisatge, ràpidament vam fer-nos algunes preguntes…
Pot erupcionar un volcà a Islàndia s'hi ha molt gel?
El gel congelarà la lava del volcà o la lava descongelarà el gel de la terra?
Qui guanyarà, la lava o el gel?
Després que cadascú exposés la seva hipòtesis ben raonada i ens adonéssim que no tots i totes pensàvem igual, decidim fer recerca a casa per poder compartir els nostres resultats i trobar una bona resposta.
Dies després en retrobem amb la informació que cadascú ha trobat però seguim sense posar-nos d’acord, inclús fem un petit debat on cada “bàndol” defensa la seva teoria amb la intenció de convèncer a l’altra banda! Finalment, la Cristina, que també ha fet recerca a casa, ens ensenya alguns vídeos on diverses persones han volgut comprovar què passa entre la lava i el gel i ens ho mostren.
Visualitzem aquests vídeos diverses vegades; les primeres per emocionar-nos amb l’espectacle i les segones vegades amb l’intenció d’analitzar què és el que passa entre els dos materials. A simple vista veiem que el gel “guanya”, dona la sensació que la lava mica en mica va perdent força i es va refredant. Però… i aquestes bombolles que surten? Per què surten? Qui les provoca?… Mirem un vídeo més!
Amb aquest últim vídeo ens adonem que alguna cosa més passa a banda del que pensàvem en un primer moment. Està clar que la lava va refredant-se fins a arribar a ser una pedra però també el gel canvia i es transforma en… fum que fa bombolles?… I ens apropem a la resposta!
Per entendre una mica millor el que passa ens imaginem un glaçó al que li donem una mica de calor, què passarà? Tots i totes tenim clar que es transformarà en aigua. Seguim imaginant… Si l’aigua la posem dins d’una olla i la posem al foc, què passarà? “Surt fum!”, diuen molts. “Fum com el de la fusta quan crema?”, “No!”… “És vapor!”, exclama en Dan. Exacte! I fem un dibuix a la pissarra amb aquesta transformació… Gel – Aigua – Vapor…
Què passa entre la lava i el gel?
La lava provoca que el gel passi directament a ser vapor sense passar per ser aigua, i aquest vapor provoca les bombolles que veiem en la lava. Alhora el gel provoca que la lava es vagi refredant de manera més ràpida.
Paraules com sòlid, líquid, gas, sublimació… han anat sorgint. Paraules força complicades per recordar-les però queda al nostre record tot el procés que hem seguit al voltant d’una pregunta interessant que ens ha fet pensar, imaginar, formular hipòtesis, argumentar, debatre, observar, reformular, descobrir i emocionar-nos!
Inge Lehmann va morir a 104 anys. No és fàcil escriure 104… Aquests dies de projecte anem practicant d’escriure nombres: 38, 7, 65, 123, 44… 104!
Ho fem amb material: unitats, desenes, centenes. Així podem entendre millor on es col·loca cada número quan en formem un, amb més d’un dígit. Cada dia en som una mica més experts…
Ja la coneixem molt bé… Sismòloga, va néixer a Dinamarca, va morir a 104 anys… Avui la dibuixem, Inge Lehmann amb mirada d’infant. D’un un ambient tranquil, de concentració, quasi màgic, surten unes obres d’art precioses.
Tornem de vacances amb un dubte pendent de resoldre. Què vol dir SISMÒLOGA? Què és la sismologia? Mirem un vídeo que ens explica una mica que la capa superior de la terra és com un puzle, fet de peces que es mouen i que la gent que estudia els moviments de la terra són els sismòlegs! Com la nostra Inge Lehmann! Aquests moviments produeixen: terratrèmols, muntanyes, volcans, terra nova…
Representem amb plastilina el moviment de les PLAQUES TECTÒNIQUES i busquem als chromebooks informació sobre aquestes, sobre la sismologia, els terratrèmols, els volcans…
I ara…? Potser ja estem a punt per a construir el nostre propi sismògraf i registrar moviments provocats per nosaltres mateixos? Ho provem? TENIM UN REPTE!! Som-hi…
Seguim unes instruccions per grups, mesurem, retallem, llegim, dubtem, comprenem, discutim, enganxem, provem… Fins que ens en sortim! Ja tenim el nostre SISMÒGRAF.
We have watched a short story and some others videos about our emotions and feelings to understand better the volcano that is inside each of us. We have learned how to name emotions and feelings in English. Recognising and discussing feelings allows for the development of good communication skills and empathy with others.
Tot el que fins ara hem viscut els Krafts ens ha quedat en algun lloc dins la memòria. Tenim ganes d’explicar moltes de les coses que hem descobert, o d’altres que ens queden per descobrir (experiments per provar…). Però hi ha dues coses que darrerament ens han emocionat i que segurament seran font d’inspiració per nosaltres: el conte Tinc un volcà (per la ràpida identificació de l’estat emocional que n’hem fet) i el poema La fageda d’en Jordà (per tot el tema del treball paisatgístic i d’entorn de les colònies). A partir d’aquest conte i del poema hem començat a fer tot un treball amb les paraules, per entendre-les millor, viure-les, sentir-les i expressar-les a la nostra manera.
Amb el conte hem jugat a representar petits fragments que ens han interessat, fent ús de la improvisació lliure o guiats per les propostes dels companys, fins a provar de construir plegats personatges per a tots i totes. Cada dia de projectes treballarem, en petites estones curtes, aquests espais d’elaboració de petits diàlegs entre dos-tres infants, fins aconseguir petits guions de text adequats a les nostres possibilitats.
El poema de La fageda d’en Jordà ens ha permès connectar amb la imaginació, fer hipòtesis d’aquest bosc que podrem veure ben aviat quan siguem a les colònies, deixar-nos portar per les paraules, escoltar-les, tancar els ulls i fins i tot sentir els sorolls i olors del bosc, mentre recitem i ens deixem endur pels nostres sentits. Recitar el poema s’ha transformat en un ritual més de l’estona de projectes, molt esperat, un moment que ens convida a la calma, que l’acompanyem amb petits sons del carilló i que sempre comença amb la pregunta “Saps on és la fageda d’en Jordà?”
Ara la nostra idea, que tot just comença a néixer, i que no és gens fàcil, és fer una petita creació artística partint de les proves que anem fent d’interpretar el conte i del poema. A més a més també hi afegirem tot allò que també ens hagi agradat de volcans (experiments i altres propostes artístiques i plàstiques). El resultat que esperem serà una creació nostra lliure, molt lliure de tot plegat, per poder-la representar. Apa que se’ns gira feina!
De moment hem començat a pensar en els personatges que voldrem representar.
