FEM D’ARQUITECTES I INTERIORISTES: LA CASETA D’ESCRIPTOR/A

La bona arquitectura és oberta, oberta a la vida, oberta per a millorar la llibertat de qualsevol persona, on qualsevol pot fer el que necessita fer.

Anne Lacaton

En Roald Dahl ens parla del seu ofici d’escriptor i de la importància del seu espai propi de treball. Aquest fet ens ha donat l’oportunitat de repensar espais i treballar els plànols. 

Primer hem començat per dissenyar el nostre espai a casa. Hi ha qui ha reconvertit una habitació i qui ha imaginat una caseta al terrat o al jardí, amb un pressupost il·limitat. Tot s’hi val, sempre que estigui pensat, mesurat i ben representat. Evidentment, calia fer-ho a escala i ha estat aquest el punt que més problemes ha portat. 

Amb la recollida dels treballs hem compartit les dificultats i les maneres de representar l’escala. També hem presentat com fer les representacions de l’espai amb perspectiva, ja que alguns companys atrevits han fet la feina, tot i que encara no calia. No obstant això, i gràcies als que s’han avançat, hem pogut compartir dificultats i suggeriments per a la millora, per la resta.

Paral·lelament i per grups de tres, escollits entre ells i elles, hem començat a buscar un espai de l’escola per fer-ne una idea similar, aquest cop sense nevera ni cuina, que no ens cal prendre ni un cafetò ni un refresc. Aquí estem en aquest moment. Suant tinta i trobant noms que inspirin aquests espais on l’escriptura és la protagonista indiscutible.

Des d’un enfocament competencial i globalitzador, aquestes activitats permeten integrar continguts de diverses àrees del currículum, especialment d’Educació Artística (Educació Visual i Plàstica), Matemàtiques i Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, afavorint un aprenentatge significatiu i contextualitzat.

En l’àrea d’Educació Artística, el dibuix amb perspectiva facilita l’experimentació amb tècniques de representació de l’espai, el volum i la profunditat, alhora que potencia la creativitat, l’expressió personal i la capacitat d’observació. L’alumnat aprèn a interpretar la realitat visual mitjançant recursos com el punt de fuga, la proporció i la composició, desenvolupant una mirada crítica i estètica.

Des de l’àrea de Matemàtiques, l’elaboració de plànols introdueix conceptes fonamentals de geometria, orientació espacial, proporcionalitat i escala. Aquest treball contribueix al desenvolupament del pensament lògic i a la resolució de problemes, ja que implica establir relacions entre l’espai real i la seva representació simbòlica.

En relació amb el Coneixement del Medi, la representació mitjançant plànols permet comprendre millor l’organització de l’espai, interpretar mapes senzills i desenvolupar estratègies d’orientació. Aquest procés afavoreix la construcció del pensament geogràfic i la comprensió de l’entorn proper.

Aquestes propostes afavoreixen l’aprenentatge actiu i manipulatiu, el treball cooperatiu i la interdisciplinarietat. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge, ja que observa, experimenta, representa, comparteix, revisa i millora les seves produccions.

APRENEM A FER EL CARRER MÉS SEGUR PAS A PAS

Ens visita la Cristina policia per fer-nos una sessió d’educació viària.

Abans de començar, la Cristina ens pregunta pel nostre projecte d’aula, perquè ella també en forma part. Ens fa molta il·lusió explicar-li com el portem. Es posa molt contenta quan li diem que ja hem aconseguit els 1200 €.

Quan comencem la sessió d’educació viària, la Cristina ens porta una catifa gegant d’un carrer. És com una ciutat en petit. A partir d’aquesta catifa ens explica normes molt importants: anar sempre per la vorera, creuar pel pas de vianants i mirar a banda i banda abans de travessar.

També ens explica diferents històries d’uns personatges que fan coses pel carrer. Nosaltres els hem d’ubicar a la catifa i dir si el que fan està bé o malament.

Després fem un petit teatre a la classe. Un grup de Tabalugues es fa passar per un pare, una mare i tres fills que van en cotxe, però comencen a fer coses que no toquen.

La resta de la classe hem d’esbrinar què està bé i què no està gaire bé. Ens ho passem molt bé i alhora aprenem moltíssim.

Per acabar, la Cristina ens porta una cadireta de cotxe i ens explica com hi hem de seure i com ens hem de lligar correctament. Ens diu que és molt important anar sempre ben lligats i que no ens podem oblidar mai de posar-nos el cinturó.

Quan acabem la sessió, la Cristina ens fa un regal molt especial: una motxilla per a cadascú de VilaSegura.

Aquesta activitat ens ajuda a aprendre normes de seguretat vial, a treballar en equip, a pensar i resoldre problemes, a expressar-nos amb creativitat i a valorar la nostra seguretat i la dels altres.

DEL MAPA AL VOLUM: FEM UNA MAQUETA DEL PARC FLUVIAL

“Els infants construeixen el seu coneixement a través de la interacció amb l’entorn.”Jean Piaget

Després de treballar el mapa en format paper, elaborarem una maqueta del Parc Fluvial, per situar-nos en el volum, des d’una altra perspectiva.

Per iniciar aquest repte, hem fet una segona visita al parc fluvial. Aquesta vegada, ens hem fixat en els elements més representatius del parc, els que vam reconèixer al mapa: el poliesportiu, les pistes de tenis, la piscina per fora, el pàrquing de cotxes i l’espai on ballem amb el Jaume Barri. Hem observat la forma que tenen els edificis, els colors, la mida, la localització, etc.

També ens hem fixat en la resta d’elements, com són els arbres, que hem comprovat que formen una filera. I que entre els arbres hi ha fanals, per il·luminar el parc. Hem observat si els arbres tenen fulles o estan pelats per l’hivern i si el camí és de sorra o té herbes. També hem vist les tanques de fusta i elements per fer esport. Ens hem trobat amb un treballador de l’ajuntament que estava reparant una de les estructures de fusta i que ha contestat amablement les nostres preguntes.

Un aspecte que ha cridat la nostra atenció, és la brutícia que hi ha al parc, sobretot a les vores del riu i a dins de l’aigua. Ara entenem el que ens van explicar les TANITS, que estan investigant com tenir cura del riu Anoia. Quan van venir a l’aula de Pinotxos a preguntar-nos per què tenim un mapa amb el riu Anoia penjat al nostre mapa d’idees i ens van dir que, si anàvem al Parc Fluvial que busquéssim la brossa. En un primer moment no ens vam voler creure que el riu està brut, però és ben cert que sí, necessita que en tinguem cura.

La segona part del repte ha estat dibuixar com ens imaginem que serà la nostra maqueta. Ens ha anat bé treballar en petit grup, ja que ens hem anat ajudant mútuament. Hem dibuixat, repassat i donat color al Parc Fluvial de forma col·laborativa. Un cop més, hem situat els diferents edificis i elements del parc. El treball de l’espai a la nostra edat és bàsic pel nostre creixement. Tal com ens diu el DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil a la Competència específica 3: Adonar-se de la influència de l’espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món; els infants anem construint la nostra visió del món en què vivim des de la nostra relació i vivència amb l’espai i el temps.

La tercera part, abans d’iniciar la maqueta, ha estat presentar als nostres companys i companyes la nostra representació del parc. Hem explicat què hem fet, com ens hem organitzat i com ha estat treballar en grup.

Ara ja només ens queda engegar la nostra MAQUETA DEL PARC FLUVIAL, així que hem començat a pensar en els diferents materials per elaborar-la.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

ENTRE CANÇONS I PINYES: APRENEM L’ESQUIROL

Al grup marró continuem ampliant el nostre cançoner i gaudint de la música com una eina d’aprenentatge, expressió i cohesió de grup. Aquestes darreres setmanes hem estat treballant la cançó tradicional “Plim, plim, salta l’esquirol”, una melodia alegre i juganera que ens ha permès cantar, moure’ns i experimentar amb el ritme.

A través d’aquesta cançó hem treballat la coordinació, l’expressió corporal i l’escolta activa. Ens ho hem passat d’allò més bé saltant com petits esquirols al ritme de la música, marcant la pulsació amb el cos i acompanyant la cançó amb petits instruments de percussió.

Per complementar l’activitat musical, hem realitzat una proposta artística relacionada amb la cançó: hem creat uns petits esquirols amb material reciclat i elements naturals, com ara pinyes. Hem reutilitzat diferents materials per donar forma al cos dels esquirols i, amb imaginació i creativitat, cada infant ha elaborat el seu propi animaló. Aquesta activitat ens ha permès treballar la motricitat fina, tot reforçant el vocabulari i el contingut de la cançó.

A més, setmana rere setmana continuem repassant i treballant les cançons anteriors del nostre cançoner. Ho fem a través de dinàmiques musicals variades, jocs de moviment, activitats de discriminació auditiva i l’ús d’instruments. Això ens ajuda a consolidar aprenentatges, millorar el sentit del ritme i, sobretot, gaudir compartint moments musicals en grup.

Aprenem seguretat viària sobre rodes

“La seguretat és responsabilitat de tothom.”

Aquest dimarts i dimecres, 24 i 25 de febrer, els Tintins han participat en unes activitats d’educació viària que ens han permès prendre consciència de la importància de la seguretat quan fem trajectes amb bicicleta.

A través d’un joc tan conegut per ells com el cementiri, han pogut veure que no n’hi ha prou amb portar els elements de seguretat, sinó que és imprescindible fer-ne un bon ús. Hem reflexionat que no només cal portar casc, llums o armilla reflectant, sinó que també és necessari revisar els frens, comprovar que les llums funcionin correctament, revisar l’estat de les rodes i, sobretot, portar el casc ben lligat, ja que és l’element que més ens protegeix en cas d’accident.

En la segona part de l’activitat, hem gaudit d’un circuit a la pista de l’escola amb semàfor, senyals d’STOP, rotondes i altres elements propis de la via pública. Aquest espai ens ha permès practicar en un entorn segur i guanyar confiança per quan haguem de circular pel carrer.

L’experiència ha estat tan real que hi havia vianants que creuaven pel pas de vianants i policies que posaven multes. Aquesta situació ens ha ajudat a posar-nos en el lloc dels policies, entendre la importància de la seva feina i aprendre a interpretar correctament els seus senyals en el dia a dia.

Durant el circuit, els Tintins han comprovat que no circulaven sols i que cal estar atents a molts factors: mantenir la distància de seguretat, controlar la velocitat i indicar correctament si frenem o si volem girar.

Gràcies a aquesta activitat, els Tintins ens sentim més segurs amb els nostres vehicles i entenem que la seguretat viària és una responsabilitat compartida que ens implica a tots.

Aprendre a circular amb seguretat és aprendre a cuidar-nos i a cuidar els altres.

ENS CONVERTIM EN PERIODISTES PER UN DIA: ENTREVISTEM ELS ADF

Aquesta setmana i la passada hem estat prepararant una entrevista molt especial als Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).

Primer de tot, hem mirat un vídeo que ens explicava qui són i quina feina fan. Vam descobrir que són persones voluntàries que ajuden a prevenir i apagar incendis forestals, que vigilen els boscos i que treballen perquè estiguin nets i cuidats. Ens va semblar una feina molt important i necessària.

Després del vídeo, hem fet una conversa en gran grup per pensar quines preguntes els podem fer. Entre tots i totes hem anat dient idees i, a poc a poc, n’hem triat sis. Les hem escrit conjuntament en un full, ajudant-nos a recordar què volíem saber exactament.

Quan ja les tenim escrites, fem una còpia del full i retallem les preguntes. Cada pregunta l’enganxem en un full diferent i li afegim pictogrames perquè tothom la pugui entendre millor. Així ens assegurem que les preguntes siguin clares i accessibles per a tothom.

En aquell moment, un infant fa una observació molt interessant:
“Si és una pregunta, li hem de posar el signe d’interrogant!”

A partir d’aquí parlem de què vol dir el signe d’interrogant, per a què serveix i com es fa. El practiquem a l’aire, amb el dit, a la pissarra i finalment als nostres fulls. Ens ha agradat molt descobrir que els símbols també ens ajuden a comunicar-nos millor!

Quan ja tenim les sis preguntes ben enllestides, ens sorgeix un dubte important:
Si tenim 6 preguntes i som 12 infants… com ho podem fer perquè tots i totes participem?

Primer intentem resoldre-ho parlant i fent deduccions, però els números no acaben de quadrar. Finalment, utilitzem material manipulatiu per representar-nos a nosaltres i les preguntes. I de seguida ho veiem clar: si fem parelles, podem participar tots i totes.

Cada infant tria amb qui vol treballar, tenint molt en compte que hem de ser parelles tranquil·les i que es poguem ajudar. Un cop formades les parelles, parlem entre nosaltres per decidir quina pregunta volem fer. Després practiquem una mica com la formularem pensant en parlar fort, clar i sense presses.

I a la tarda… per fi han arribat els ADF i els hem pogut fer totes les preguntes, i la propera setmana escriurem les respostes perquè no se’ns oblidin.

DEL LLIBRET DE MANDALES…AL NOSTRE LLIBRET PER PINTAR

A partir del nostre llibret de mandales fets amb materials del bosc, hem fet un pas més enllà: hem creat el nostre propi llibret de pintar mandales.

Tot va començar amb les fotografies dels mandales que havíem construït amb pinyes, glans, branquetes, pedretes i fulles. Ens feia molta il·lusió que aquelles creacions tan especials poguessin convertir-se en dibuixos per pintar. Així que vam decidir calcar-los per transformar-los en mandales en blanc i negre.

Per poder fer les còpies, hem fet servir paper vegetal. Aquest paper ens permet veure la imatge a sota i resseguir-la amb molta cura. És una feina que demana molta concentració. Ens hem de fixar molt bé en tots els detalls: les formes de les pinyes, que tenen escates amb línies i corbes; els glans, que també tenen textures i contorns diferents. Ens hem adonat que la natura està plena de formes petites que, quan les mires amb atenció, són sorprenents.

Primer resseguim el dibuix amb llapis, molt a poc a poc. Quan ja el tenim ben marcat i revisat, el repassem amb retolador negre permanent perquè quedi ben definit. Aquesta part també és important, perquè si ens equivoquem ja no es pot esborrar.

Un cop hem acabat, el Toni ens fa les fotocòpies del paper de calcar i… màgia! Ja tenim el nostre mandala en blanc i negre, a punt per pintar.

Estem molt contents del resultat. Hem passat de crear mandales amb materials del bosc a convertir-los en un llibret que ara tothom pot pintar i omplir de colors.

Aquesta proposta mostra com, a partir d’una experiència vivencial al bosc, podem generar aprenentatges significatius, competencials i globalitzats, tal com planteja el currículum d’Infantil. Aprenem fent, observant, experimentant i creant.

“La creativitat és intel·ligència jugant.” Albert Einstein

RECOMANACIONS SOTA LA LUPA

“El dubte és l’origen de la saviesa.”

René Descartes

Fa alguns dies que les Alícies estem ben confoses amb la ubicació del nostre hotel d’insectes. Teníem molt clar que havia d’estar situat al bell mig de la natura, envoltat de vida, vegetació i silenci. Ens semblava que aquell era, sens dubte, el lloc més idoni per oferir refugi als petits invertebrats. Tot i això, a mesura que aprofundíem en el tema, vam descobrir que en aquests espais naturals els insectes ja troben amb facilitat els materials necessaris per construir les seves pròpies llars, hivernar o amagar-se.

Aquesta nova informació ens va fer replantejar algunes de les hipòtesis inicials. Vam descobrir que és a la ciutat on aquests animals tenen més dificultats per trobar espais adequats per protegir-se durant l’hivern i que, per tant, on és més convenient d’instal·lar. Aquesta idea va fer trontollar allò que fins aleshores donàvem per descomptat.

Uns dies més tard, vam saber que els actuals Tintins havien construït un hotel d’insectes quan estaven a petits. Aquesta descoberta ens va animar a fer-los una visita i demanar-los que compartissin amb nosaltres tot allò que recordaven: aspectes importants, recomanacions o qüestions que consideressin rellevants per al nostre cas.

De la trobada ens vam endur informacions noves i d’altres que reafirmaven idees que ja havíem sentit. Però n’hi va haver una que ens va permetre connectar amb una observació que alguns infants que es queden a dinar a l’escola ja havien fet. Un tintin ens va explicar que les vespes i les abelles utilitzen les canyes que hi ha a l’interior dels hotels d’insectes i que, quan les trobem tapades amb terra o fang, és senyal que a dins hi ha —o hi ha hagut— vida.

La veritat és que vam comprovar que moltes de les canyes del nostre hotel estaven tapades, fet que ens va portar a pensar que potser aquest espai tenia més activitat del que havíem imaginat.

Tots aquests dubtes ens van conduir a cercar quins són els requisits necessaris per instal·lar adequadament un hotel d’insectes. Entre tots, vam llegir les recomanacions i vam anar marcant amb una creu o un tic si el nostre hotel les complia o no. D’entre totes, però, n’hi havia dues que ens van generar especial incertesa i en elles vam dibuixar-hi un interrogant:

  • L’hotel d’insectes ha d’estar protegit per teulada impermeable.
  • Cal que estigui orientat al sud.

A partir d’aquí, ens vam posar d’acord per quina de les dues recomanacions volíem començar a investigar, convertint-nos, segons les Alícies, en científics!

El primer que vam intentar fer va ser definir què enteníem per impermeable i, entre tots, vam aconseguir establir-ne una definició compartida. El material principal del nostre hotel és la fusta, i ens vam preguntar si aquest material deixa passar l’aigua o no. Alhora, vam començar a parlar d’altres possibles materials, i cadascun de nosaltres va exposar les seves pròpies hipòtesis.

Per tal d’organitzar-les, ens vam distribuir en petits grups i vam elaborar dues llistes de materials segons si pensàvem que eren permeables o impermeables. Teníem moltes ganes de comprovar si allò que pensàvem era cert, així que l’endemà vam portar les nostres idees a la pràctica.

Vam simular la pluja i, amb l’ajuda d’un comptagotes, vam comprovar la permeabilitat dels diferents materials, deixant-hi caure aigua de manera continuada. Finalment, vam anotar els resultats obtinguts per poder arribar a una conclusió i prendre una decisió plegats.

Un llegat que continua caminant

“Les coses que estimem ens expliquen qui som.”

Jaume Sisa (cantautor)

Volem saber els orígens i la història dels gegantets. Qui els va fer? Per què? Com els va fer?

En la visita a la Marta Trullols, la Mireia Puig i la Ivet vam saber qui van ser els mestres acompanyants d’aquest procés i els vamcitar a la nostra aula per explicar-nos-ho. Van venir el Toni Monclús (mestre a l’escola des de l’inici, ara jubilat) i la Mireia Puig, la tercera mestra que va participar (Marta) viu lluny i era complicat citar-la.

El Toni i la Mireia i ens van explicar que els gegants són fruit d’un projecte de la comunitat de petits, que es van proposar construir uns gegants per la festa major de l’escola.

Fet a la manera “martamataescola” els infants van prendre les decisions en tot el procés i van anar construïnt els gegantets alhora que aprenien tots els continguts curriculars.

Ens van explicar que van construir els gegants i van anar fent tots els processos de compra, comptatge, estètica… d’una forma participativa i democràtica perquè els companys de l’escola van escollir els noms dels gegantets (Albert el drac, Ferran el cavaller i Violeta la princesa).

Van fer una excursió al taller d’un mestre artesà constructor de gegants i allà van aprendre com ho haurien de fer ells.

També els vam explicar les nostres intencions: si bé inicialment volíem canviar els vestits i restaurar el cap i els braços, ara estem decidits a crear nous personatges aprofitant tot el que puguem de l’estructura actual.

Ens van felicitar per continuar donant vida als gegantets que van fer néixer i ens van engrescar en aquest projecte tant gran.

Aquesta activitat afavoreix processos d’indagació: els infants formulen preguntes, busquen informació en fonts reals i construeixen coneixement sobre el seu entorn cultural.

LA DATA QUE PARLA EN MOLTS LLENGUATGES

 Loris Malaguzzi

L’infant té cent llenguatges.

En el nostre projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”, continuem avançant en el disseny del cartell que volem situar en algun indret de l’escola perquè tots els infants puguin saber què hi ha per dinar cada dia.

En aquesta ocasió ens hem centrat en una pregunta aparentment senzilla, però molt important: com mostrarem la data perquè sigui comprensible per a tothom?

Des del principi teníem clar que el format seria el mateix que utilitzen els Mitjans quan documenten la data: primer el dia de la setmana, després el número del dia del mes i, finalment, el mes.

Però ben aviat ens vam plantejar un repte:

A partir d’aquí, la conversa es va transformar en presa de decisions compartida.

El dia de la setmana: paraula, color i pictograma

Vam decidir que el dia de la setmana estaria escrit amb el mateix color que utilitzem a l’agenda i al plafó de classe. D’aquesta manera, encara que un infant no pugui llegir “dilluns” o “divendres”, el color li dona una pista visual immediata.

Però no ens vam quedar aquí. També vam decidir acompanyar el dia amb un pictograma, i aquests van ser els primers que vam buscar a la web d’ARASAAC. Descobrir aquest recurs ens va obrir una nova manera de comunicar: el llenguatge de les imatges.

A més, hem treballat els dies de la setmana pintant-los amb el color corresponent, reforçant així l’associació entre paraula, color i imatge.

El número del dia: xifra, representació i desena

Pel que fa al número del dia del mes, vam acordar que apareixeria escrit amb xifra, però no ens vam quedar aquí. Volíem que el número es pogués veure i comptar, no només llegir.

Per això vam recuperar un concepte que ja coneixem: la desena. Sabem que cada deu unitats formen un grup, i això ens ajuda a comptar més ràpidament i amb més seguretat.

A partir d’aquesta idea, els Rovellons van dissenyar i construir una eina pròpia: el ComptaDies.

Van decidir que havia de tenir 31 boles, perquè van observar que els mesos poden tenir com a màxim 31 dies. Després de fer diferents proves, van descobrir que si agrupaven les boles de deu en deu amb colors diferents, era molt més fàcil identificar en quina desena ens trobàvem i només calia comptar les que faltaven per arribar a deu.

Les boles es van enfilar en un cordill i el dia es marca amb una pinça. Així, qualsevol infant pot comptar i descobrir quin dia del mes és, encara que no reconegui la xifra escrita.

El número, per tant, es pot llegir… però també es pot comptar i interpretar.

El mes: interpretar imatges

Quan vam pensar en el mes, ens vam adonar que a l’agenda de l’escola apareixen uns petits dibuixos al costat dels mesos. Investigant a la web d’ARASAAC, també vam buscar el pictograma corresponent al mes que estàvem treballant.

Ens vam fixar en un detall molt interessant: en els pictogrames dels mesos no apareix la paraula escrita, sinó un número i una imatge. Entre tots vam desxifrar què volia dir: el número indica l’ordre del mes dins l’any (primer, segon, tercer…), i la imatge representa alguna característica important d’aquell mes.

Així, el mes al nostre cartell apareixerà escrit amb paraules, però també acompanyat d’un pictograma, perquè tothom el pugui interpretar.

Un cartell que parla diferents llenguatges

Amb totes aquestes decisions hem entès una cosa molt important: comunicar no és només escriure paraules.

El nostre cartell utilitzarà paraules, colors, números, imatges i materials manipulatius. Diferents llenguatges per explicar una mateixa informació.

Perquè informar tota l’escola de què hi ha per dinar també vol dir assegurar-nos que tothom pot entendre el missatge.

Producte final: La data del cartell

I en aquest procés, els Rovellons no només han dissenyat un cartell: han après a pensar com fer la informació més accessible per a tothom.