“Aprendre és descobrir que una mateixa idea es pot mirar de moltes maneres diferents.”

Aquest matí, a la classe dels Tintins, hem començat el dia revisant qui havia portat els deures fets. Del total de 24 alumnes que avui érem a l’aula, només 8 havien portat la feina al moment abans de les 9 del matí.

A partir d’aquesta situació real, hem obert una conversa molt sincera sobre què havia passat. Alguns alumnes tenien la feina feta però se l’havien deixat a casa. D’altres no l’havien pogut imprimir a temps o no havien demanat ajuda abans de començar l’escola. I també hi havia qui reconeixia que no havia tingut prou organització o no havia acabat la tasca.

Més enllà dels deures, aquesta estona ens ha servit per reflexionar sobre la responsabilitat, la planificació i la manera com afrontem els petits problemes que apareixen en el dia a dia. Sovint, aprendre també implica adonar-nos de què podem millorar i pensar estratègies perquè la propera vegada surti millor.

Després de conversar-ho, hem volgut representar a la llibreta el número 24, que era el total d’alumnes presents avui a classe. La consigna semblava senzilla: representar-lo fent un rectangle de quadradets sense que sobrés cap espai. Però ben aviat hem descobert que darrere d’aquesta proposta hi havia molta més matemàtica del que imaginàvem.

Han començat a aparèixer diferents idees i estratègies. Un Tintín ha proposat fer una única tira de 24 quadradets. Una altra ha pensat que podia dividir-ho en dues tires de 12. Altres han descobert que també es podia representar fent quatre tires de sis quadradets o sis tires de quatre. Finalment, han aparegut noves opcions com tres tires de vuit o vuit tires de tres.

A través de la prova i error, de comparar resultats i d’observar els rectangles dels companys, hem arribat a una conclusió molt important: tot i que la forma canviï, el nombre representat continua sent el mateix. També ens hem adonat que fer 4 files de 6 quadradets és exactament el mateix que fer 6 files de 4 quadradets. El rectangle canvia d’orientació, però la quantitat continua sent 24. Sense adonar-nos-en, estàvem descobrint que, quan multipliquem, l’ordre dels nombres no canvia el resultat.

Aquest tipus d’activitats connecten plenament amb el currículum d’Educació Primària, ja que parteixen d’una situació quotidiana i significativa per desenvolupar el raonament matemàtic, la resolució de problemes, la representació espacial i la cerca d’estratègies diverses. A més, també treballen aspectes personals i socials com l’autonomia, l’organització, la reflexió sobre el propi aprenentatge i la capacitat d’analitzar errors o dificultats.

Els Tintins continuarem observant com evolucionen els deures i la nostra organització durant les properes setmanes. Perquè, moltes vegades, els aprenentatges més importants neixen precisament d’allò que vivim cada dia a l’aula.

“El joc és la forma més elevada d’investigació.” — Albert Einstein

Els Tintins hem descobert que darrere de cada joc de taula s’hi amaguen molts més aprenentatges dels que sembla a primera vista. Jugar no és només passar una bona estona: també és escoltar, respectar torns, seguir acords, acceptar resultats i conviure amb els altres.

Durant aquest trimestre ens trobàvem sovint amb una situació repetida: volíem jugar a algun dels jocs de l’aula, però no sempre sabíem ben bé com començar. En alguns casos no enteníem les instruccions originals, ja que estaven escrites amb un vocabulari massa complex. Altres vegades cadascú explicava les normes d’una manera diferent, apareixien dubtes a mig joc o sorgien conflictes perquè algú interpretava les regles al seu aire.

Davant d’aquesta realitat, vam decidir buscar una solució conjunta. Així va néixer el repte d’elaborar les nostres pròpies instruccions dels jocs de taula de l’aula, adaptades al nostre llenguatge i pensades perquè qualsevol infant les pugui entendre i utilitzar.

Entre tots i totes vam analitzar quina informació era realment imprescindible perquè un joc funcionés correctament. Vam acordar que cada fitxa havia de contenir el material necessari, l’objectiu del joc, la preparació, les normes, la puntuació i algunes estratègies per ajudar a jugar millor. També vam fer fotografies dels jocs i del material per facilitar encara més la comprensió.

Tot aquest procés ens ha fet veure que aprendre a jugar també és aprendre a pensar i a relacionar-nos. Quan entenem unes instruccions, entrenem la comprensió lectora. Quan expliquem normes amb claredat, millorem l’expressió oral i escrita. Quan acceptem torns, resultats o desacords, desenvolupem la paciència, l’autocontrol i l’empatia. I quan busquem estratègies, activem la lògica, la memòria i la presa de decisions.

A més, molts dels jocs també ens han ajudat a treballar les matemàtiques de manera vivencial i significativa: comptar punts, comparar quantitats, anticipar moviments, seguir seqüències o calcular possibilitats. Sense adonar-nos-en, les matemàtiques apareixen constantment mentre juguem.

Aquesta experiència ens ha permès conèixer millor els jocs que tenim a l’aula, aprendre a jugar-hi amb autonomia i entendre que les normes no són un obstacle, sinó una eina perquè tothom pugui participar amb justícia i respecte.

Perquè, al cap i a la fi, quan aprenem a jugar bé… també aprenem a conviure millor.

“Informar-se és el primer pas per comprendre el món.”

Anònim

Durant aquest trimestre, a la classe dels Tintins hem continuat descobrint que l’aprenentatge també neix d’allò que passa fora de l’escola. Al llarg d’aquestes setmanes, cada alumne ha portat i compartit una notícia amb la resta del grup, convertint l’aula en un espai viu d’informació, conversa i reflexió.

Aquestes notícies ens han permès parlar de temes d’actualitat molt diversos. Alguns estaven relacionats amb el nostre entorn més proper, amb fets que passen al barri, al poble o al país. D’altres ens han apropat a realitats més llunyanes, ajudant-nos a entendre què succeeix en altres llocs del món. Així, mica en mica, hem anat ampliant la mirada i prenent consciència que formem part d’una realitat molt més gran.

Cada exposició s’ha convertit en una oportunitat per escoltar, preguntar i compartir punts de vista diferents. No sempre pensem igual, i precisament aquí hi ha una de les grans riqueses d’aquesta activitat. Hem après a debatre amb respecte, a expressar opinions pròpies amb arguments i a acceptar que altres persones poden veure una mateixa situació des d’una perspectiva diferent.

Un dels aprenentatges més valuosos ha estat entendre que escoltar també és aprendre. Quan un company o companya explica una notícia, ens ofereix informació nova, però també la seva mirada personal sobre aquell tema. Això ens ajuda a conèixer millor els altres i a construir pensament crític de manera compartida.

A més, hem aprofitat aquestes sessions per analitzar l’estructura de les notícies. Hem observat la importància del titular, que resumeix el tema principal, i de la font, que ens indica d’on prové la informació. Aquest treball ens ha servit per començar a diferenciar fonts fiables d’aquelles que no ho són tant, una habilitat cada vegada més necessària en el món actual.

En un temps ple d’informació constant, aprendre a llegir notícies, entendre-les i qüestionar-les és essencial. No es tracta només de saber què passa, sinó de saber com ens arriba aquesta informació i si podem confiar-hi.

Els Tintins continuem creixent com a alumnes curiosos, crítics i oberts al diàleg. Perquè conèixer el món que ens envolta és també una manera de preparar-nos per transformar-lo.

“Mai no subestimis la diferència que pots fer en la vida dels altres.” — Nelson Mandela 

A l’escola també aprenem aquelles coses que poden ser importants en qualsevol moment de la vida. Aquesta setmana, els Tintins ens hem endinsat en el món dels primers auxilis, descobrint com podem actuar davant d’una emergència o d’un petit accident amb calma, responsabilitat i sentit comú.

A través de diferents materials i activitats pràctiques, hem après que, quan passa alguna cosa inesperada, és molt important no bloquejar-se i saber seguir uns passos clars. Un dels grans aprenentatges ha estat conèixer la pauta PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.

Primer cal protegir, és a dir, assegurar-nos que no hi hagi més perill ni per a la persona ferida ni per a la resta. Després hem d’avisar, demanant ajuda a un adult o trucant al 112 si la situació ho requereix. Finalment, podem socórrer, ajudant sempre dins de les nostres possibilitats i sense posar-nos en risc.

També hem treballat una situació molt habitual: què fer davant d’una ferida. Hem après que, si hi ha sang, cal pressionar la zona per intentar aturar-la, netejar la ferida amb aigua abundant i tapar-la amb un material net. Sobretot, hem entès que actuar amb calma i seguir un ordre correcte pot marcar una gran diferència.

Aquest tipus d’aprenentatges són molt valuosos perquè ens preparen per a situacions reals del dia a dia: una caiguda al pati, un tall a casa, un petit accident al carrer o qualsevol moment en què algú necessiti ajuda. Saber reaccionar ens dona seguretat, confiança i ens fa més responsables amb nosaltres mateixos i amb els altres.

A més, hem vist que ajudar no sempre significa fer grans accions. De vegades, el més important és saber avisar, mantenir la calma, acompanyar la persona ferida o buscar l’ajuda adequada. També això és cuidar.

Durant les activitats, els Tintins han participat amb molta atenció i interès, prenent consciència que aquests coneixements poden ser útils en qualsevol etapa de la vida. Aprendre primers auxilis és també aprendre valors com la solidaritat, la responsabilitat i el respecte pels altres.

Continuem creixent no només en coneixements, sinó també en aquelles habilitats que ens ajuden a viure millor en comunitat.

‘’ La lectura és una porta oberta a la imaginació’’- Josep Vallverdú 

Aquest mes de febrer, els Tintins han compartit les lectures que han estat fent a l’aula. Un espai senzill, però molt significatiu, que ens ha permès seguir gaudint de la lectura i portar-la a les converses del nostre dia a dia.

Compartir llibres amb companys i companyes ens ajuda a conèixer-nos millor: descobrir què ens agrada, si ens emocionen les aventures, si preferim històries divertides o misterioses, i què és allò que valorem en un llibre.

En aquestes converses hem descobert noves afinitats i gustos semblants que potser en altres situacions no hauríem trobat. Hem sabut escoltar els gustos dels altres i identificar què compartim en comú. També hem entès que és igual d’important preguntar-nos per què un llibre no ens agrada, perquè això ens ajuda a construir el nostre criteri lector i a trobar, a poc a poc, el nostre estil.

A més, ens hem proposat nous reptes lectors: atrevir-nos amb llibres diferents dels que havíem llegit fins ara i veure com ens sentim en aquestes noves aventures. Perquè créixer com a lector també vol dir sortir de la zona de confort.

Hem descobert que ens agrada recomanar llibres a les persones que estimem, dedicar una estona a pensar quin llibre pot encaixar millor amb cadascú. I, alhora, ens encanta que ens en recomanin a nosaltres. Llegir no és només una activitat individual: és també una manera de connectar amb els altres.

Després de conèixer els llibres de tots, comencem la lectura del mes de març amb moltes ganes i motivació, disposats a continuar descobrint i compartint històries i aventures plegats.