La Comunitat de Petits hem viscut uns dies molt especials de colònies a Can Pere, plens d’emocions, descobertes i moments que recordarem durant molt de temps.

Només arribar, amb les motxilles plenes d’il·lusió, vam començar l’aventura de la millor manera possible: celebrant l’aniversari del Julen, de la classe dels Pinotxos. Va ser un moment molt especial, ple de somriures, cançons i complicitat, que ens va ajudar a començar les colònies amb molta alegria i energia positiva.

Tot seguit, vam participar en diferents jocs de descoberta de l’entorn, que ens van permetre explorar la natura que envolta la casa. A través del joc, vam observar, investigar i connectar amb l’espai natural, despertant la nostra curiositat i les ganes d’aprendre.

Després d’un bon dinar per recuperar forces, vam iniciar un seguit d’activitats centrades en els cinc sentits. Va ser una experiència molt enriquidora: vam conèixer plantes silvestres, vam experimentar amb el gust a través de tastos diversos i vam posar a prova el sentit del tacte amb el joc del “toca, toca…”. Per acabar aquesta proposta, vam elaborar un taller molt especial: la caixa dels cinc sentits, on cadascun de nosaltres va poder recollir i representar les seves experiències sensorials.

També vam disposar d’una estona de temps lliure per gaudir dels espais de la casa, compartir jocs espontanis i reforçar vincles en un ambient relaxat i distès.

Al vespre, després de sopar, vam viure un dels moments més màgics de les colònies: un joc de nit amb ombres xineses. L’activitat va despertar la nostra imaginació i va crear una atmosfera especial, plena de misteri i diversió. Després d’un dia tan intens, la nit va ser molt tranquil·la i vam dormir plàcidament.

L’endemà al matí, després d’esmorzar, vam gaudir d’una visita als animals de la granja. Va ser una experiència molt especial, que ens va permetre observar-los de prop, conèixer-los millor i interactuar-hi amb respecte i curiositat.

Cal destacar que totes les activitats van ser dinamitzades amb molta dedicació i entusiasme pel Pinxo i la iaia Trini, que ens van acompanyar en tot moment i van fer que l’experiència fos encara més especial.

Han estat uns dies plens d’aprenentatges, convivència, descobertes i, sobretot, molta diversió. Tornem a casa amb la motxilla carregada de records i amb moltes ganes de repetir l’experiència.

Ja esperem amb molta il·lusió l’arribada de les properes colònies!

“La natura és un llibre obert: només cal aprendre a llegir-lo”. Ramon Margalef

Ahir vam viure una experiència molt especial: els Pinotxos i els Tabalugues vam anar a portar el sac de contes a l’escola Escola Pompeu Fabra.

De bon matí, ens vam posar els fulards i vam agafar el sac, ben ple amb els tres contes de les tres escoles, que ja estan fent la seva segona volta. Aquest curs, tots els contes tenen un centre d’interès molt important: la inclusió. A través de les històries, compartim valors, emocions i maneres de veure el món que ens ajuden a créixer com a comunitat.

El recorregut del sac també forma part de la seva màgia. Va començar a omplir-se a la mateixa escola Escola Pompeu Fabra, després va passar per l’escola Escola Joan Maragall, ells ens el van portar a nosaltres, i ara som nosaltres qui el retornem perquè puguin continuar gaudint dels contes.

El nostre conte és El nen rere la finestra, i quan vam arribar els en vam explicar un trosset. Just quan la història es posava més interessant… ens vam aturar! Els vam deixar amb la intriga perquè siguin ells qui descobreixin el final.

Després, vam esmorzar plegats i vam gaudir d’una estona de joc al seu pati. Va ser un matí ple de convivència, il·lusió i ganes de compartir.

Aquesta activitat fomenta el coneixement de la comunitat propera. Els infants entenen que formen part d’una xarxa d’escoles amb qui comparteixen projectes, vivències i valors. El recorregut del sac de contes dona sentit a la idea de continuïtat i col·laboració entre centres.

“Si vols educar un infant, educa tot el poble al seu voltant.” Proverbi africà.

La Meritxell ha celebrat el seu aniversari a l’escola, i li hem preparat una sorpresa molt especial. Ens hem amagat tots darrere d’un moble, hem tancat els llums de la classe i hem encès les espelmes del pastís. Quan ha entrat a l’aula, tots junts hem cridat “Sorpresa!” i l’hem abraçat molt fort per felicitar-la. Després ha bufat les espelmes i li hem tibat les orelles, tal com fem sempre als aniversaris.

Abans de preparar el pastís, però, hem anat al despatx de direcció a preguntar quants anys feia la Meritxell… i hem descobert que en feia 38! Com que els Tabalugues som molt curiosos, també hem preguntat al Sergi i a la Mireia, que eren a l’aula, quants anys tenien ells. Això ens ha fet venir un dubte molt interessant: qui deu ser el o la mestra més gran de l’escola? I el o la més jove?

Quan hem preguntat com ho podíem descobrir, ens han dit que hauríem d’agafar un full i un llapis, anar passant per les classes, preguntar les edats i anar-les anotant. Així que ens hem posat a investigar. Després, amb totes les edats apuntades, hem fet una altra volta per les aules per fer fotografies de les cares, perquè hi ha practicants i mestres a l’escola que encara no coneixem gaire.

Quan ja teníem les fotografies, els noms i les edats escrites, ha arribat el moment d’endreçar tota la informació. Però… sorpresa! La Ivet i la Marta Hervàs ens han complicat una mica la feina, perquè no ens han dit l’edat, sinó l’any en què havien nascut. Així que ara ens toca pensar, calcular i investigar una mica més!

La Mireia ens ha preparat targetes amb els números des del 1968 fins al 2026. Primer les hem col·locat totes en línia al terra, formant una fila ben llarga amb tots els anys ordenats.

Després hem buscat l’any en què van néixer la Marta i la Ivet. A partir d’aquí hem anat comptant any per any fins arribar al 2026. Així, pas a pas, hem pogut descobrir quants anys tenen actualment.

Seguidament hem endreçat totes les fotos dels mestres segons la seva edat, posant-les en fila de la persona més jove a la més gran.

Un cop les hem tingut totes endreçades, hem descobert que l’Adam de pràctiques és el més jove amb 15 anys, i el Toni Tostado és el més gran amb 57 anys.

Aquesta activitat ajuda els infants a comprendre conceptes matemàtics bàsics com la numeració i l’ordre, alhora que treballen la observació, el raonament i la classificació. També fomenta el respecte i la valoració de la diversitat, tot relacionant l’aprenentatge amb persones properes del seu entorn.

Ens visita la Cristina policia per fer-nos una sessió d’educació viària.

Abans de començar, la Cristina ens pregunta pel nostre projecte d’aula, perquè ella també en forma part. Ens fa molta il·lusió explicar-li com el portem. Es posa molt contenta quan li diem que ja hem aconseguit els 1200 €.

Quan comencem la sessió d’educació viària, la Cristina ens porta una catifa gegant d’un carrer. És com una ciutat en petit. A partir d’aquesta catifa ens explica normes molt importants: anar sempre per la vorera, creuar pel pas de vianants i mirar a banda i banda abans de travessar.

També ens explica diferents històries d’uns personatges que fan coses pel carrer. Nosaltres els hem d’ubicar a la catifa i dir si el que fan està bé o malament.

Després fem un petit teatre a la classe. Un grup de Tabalugues es fa passar per un pare, una mare i tres fills que van en cotxe, però comencen a fer coses que no toquen.

La resta de la classe hem d’esbrinar què està bé i què no està gaire bé. Ens ho passem molt bé i alhora aprenem moltíssim.

Per acabar, la Cristina ens porta una cadireta de cotxe i ens explica com hi hem de seure i com ens hem de lligar correctament. Ens diu que és molt important anar sempre ben lligats i que no ens podem oblidar mai de posar-nos el cinturó.

Quan acabem la sessió, la Cristina ens fa un regal molt especial: una motxilla per a cadascú de VilaSegura.

Aquesta activitat ens ajuda a aprendre normes de seguretat vial, a treballar en equip, a pensar i resoldre problemes, a expressar-nos amb creativitat i a valorar la nostra seguretat i la dels altres.

“Llegir ens fa lliures; compartir lectures ens fa companyia.” — Emili Teixidor

Aquest matí ens han visitat els alumnes d’I4 i d’I5 de l’escola Joan Maragall per portar-nos una sorpresa: EL SAC DE CONTES!

Com cada curs, el Sac de Contes viatja per les escoles del nostre municipi, Vilanova del Camí, per gaudir-los en comunitat. Cada escola, aporta al sac un nou llibre, ple d’aventures i aprenentatges compartits entre tots els infants.

En aquesta ocasió, el Joan Maragall ens ha presentat el llibre El Monstre Rosa, una història que parla de la diferència com a valor, de l’amistat i de la importància de sentir-se estimat. Però no ens l’han explicat sencer, ens han dit que Pinotxos i Tabalugues havíem de descobrir com acaba el conte, així que ens hem quedat amb la intriga. Què es trobarà el Monstre Rosa fora del seu país de color blanc, descobrirà nous mons plens de color? Ben aviat ho esbrinarem i us ho explicarem tot.

La nostra pròxima aventura serà portar el sac de contes a l’escola Pompeu Fabra. Voleu saber quin conte afegirem al sac? No us ho perdeu al web de l’escola.

Els darrers dies hem viscut dues experiències molt especials on se’ns ha demanat la nostra ajuda, i això ens ha fet sentir importants, útils i part activa de l’escola.

La primera experiència va ser amb els Patufets. Ens van demanar si els podíem ajudar a escriure unes etiquetes per al conte que han de posar dins del sac de contes. Un dia ens vam trobar i la Núria ens va explicar, juntament amb els Patufets, el conte “Etiquetes”. Després d’escoltar-lo amb atenció, ens van demanar si els podíem escriure les etiquetes perquè les poguessin fer servir quan anessin a explicar el conte a la Baldufa. Ens va agradar molt poder-los ajudar i posar en pràctica tot allò que sabem sobre l’escriptura, pensant en que havíem de fer una lletra ben clara i entenedora perquè l’entenguéssin els més petits de les escoles de Vilanova.

La segona experiència va ser amb les Alícies, que ens van demanar ajuda per al seu projecte. Volien saber quin creiem que era el millor parc del poble per poder-hi posar un hotel d’insectes. Com que som experts i expertes en els parcs de Vilanova, vam pensar que el parc que tenia les característiques més idònies era el Parc de la Tirolina del Parc Fluvial. Ens vam oferir a portar-les fins allà i a investigar plegats quin seria el millor lloc per col·locar l’hotel d’insectes. Aquest matí hem anat tots junts, hem observat diferents espais, hem comparat opcions i finalment n’hem triat un que creiem que serà un molt bon lloc.

Aquestes activitats ens han ajudat a relacionar-nos amb altres grups de l’escola, a cooperar, a escoltar les necessitats dels altres i a compartir els nostres coneixements. Alhora, estan molt relacionades amb el currículum d’Educació Infantil, ja que fomenten la comunicació oral i escrita, el treball cooperatiu, l’autonomia, la presa de decisions, el coneixement de l’entorn i el sentiment de pertinença a la comunitat. Aprenem fent, ajudant i aprenent els uns dels altres, creixent com a persones i com a grup.

«Sol podem fer tan poc; junts podem fer tant.» Helen Keller