UN E-MAIL PER ANOIA X CLIMA

Cristina Vargas01/02/26  

“La paraula no és només un mitjà d’expressió, sinó una manera de relacionar-nos amb el món.”
— Paulo Freire

En descobrir que l’associació Anoia pel clima treballa directament en el nostre riu, vam decidir posar-nos en contacte amb elles a través del correu electrònic. Aquesta decisió ens va portar a activar coneixements previs i a reflexionar plegats sobre com comunicar-nos de manera clara, respectuosa i adequada al destinatari.

Abans d’escriure vam fer memòria sobre com s’envia un correu electrònic i quines parts ha de tenir aquesta “carta” digital. Ens vam posar d’acord sobre la informació que volíem transmetre i vam pensar quin to era el més adient. Aquest procés ens va permetre treballar l’expressió escrita de manera funcional, prenent consciència de la importància de fer-nos entendre i de cuidar la llengua que utilitzem. La redacció del correu va ser col·lectiva. Sortint a la pissarra, vam construir el text entre tots i totes, revisant-lo a mesura que avançàvem. Aquest moment va donar peu a parlar d’ortografia, però també de cohesió i coherència, i a entendre que escriure és un procés que implica pensar, revisar i millorar.

Quan finalment vam enviar el correu, ho vam fer amb l’esperança de rebre resposta. Dies més tard, en obrir el correu de l’aula, la sorpresa va ser gran: Anoia pel clima ens responia afirmativament. Estaven disposades a venir a la nostra escola, escoltar-nos i respondre a totes les nostres preguntes. L’alegria va ser compartida; veure com persones que no ens coneixien s’interessaven pel nostre projecte ens va ajudar a entendre el valor de l’altruisme, del compromís i de la participació ciutadana.

Vam tornar a respondre el correu per agrair el gest i proposar una data. Un cop confirmada la trobada, vam començar a preparar l’entrevista de manera cooperativa. En petit grup, vam pensar quines preguntes ens calia fer per continuar avançant en el projecte, seleccionant la informació que consideràvem rellevant. Després, en rotllana, cada grup va compartir els seus dubtes i preguntes. A mesura que escoltàvem els altres, ens vam adonar que una mateixa idea pot expressar-se de maneres diferents i que cal evitar repeticions. Aquest intercanvi ens va ajudar a millorar les preguntes, a fer-les més clares i precises, i a prendre decisions conjuntes.

Per passar les preguntes a net, vam treballar per parelles amb els Chromebooks. Vam aprofitar l’activitat per conèixer eines digitals bàsiques: el Drive com a espai d’emmagatzematge compartit i el document de text com a eina per escriure col·laborativament. Crear un document, posar-li nom i transcriure les preguntes va ser una oportunitat per desenvolupar habilitats digitals i organitzatives.

També vam experimentar amb el format del text, descobrint les possibilitats de la lletra, la mida o el color. Aquest moment ens va servir per reflexionar sobre l’ús responsable de les eines digitals i la importància de no perdre de vista l’objectiu del treball. Finalment, amb les entrevistes acabades, les vam imprimir i deixar a punt per al dia de la trobada.

AQUAREL.LES I HAIKÚS ENTRE IENS JAPONESOS

Ivet Dominguez01/02/26  

“La paciència i la precisió són formes de bellesa.”

Proverbi japonès

Seguint amb la creació del nostre espectacle, aquesta setmana ha estat també molt productiva en el sentit que mestres propers ens han volgut enriquir amb els seus coneixements i experiències. Al Japó Art, Cultura i Tradició sempre són en constant diàleg, i la mostra de llibres que vam recollir a la biblioteca ens ho ensenyen amb imatges precioses de paisatges, rituals, i indrets fascinants. Especialment fa dies que ens encandilem mirant les representacions de les flors de cirerers, el fenomen del Sakura, aquesta paraula màgica i únicament japonesa que ells tenen per parlar del moment de la floració dels cirerers.

Hem volgut conversar amb la Mireia Roca, que domina la tècnica de l’aquarel.la líquida perquè ens parli de les possibilitats d’aquest material per treballar les intensitats i textures i veure si se’ns adapten a les representacions que volem fer. Ens ha parlat de la importància d’experimentar i fer proves, papers i gruixos de pinzells, de tècniques per fer traços concrets, repartint l’aigua i/o la gota d’aquarel.la, observant com la paciència, la rigorositat i precisió tornen a donar-se en aquesta pràctica, tal i com també és el país Nipó. Estem a punt per començar les nostres creacions, segur que no ens deixaran indiferents i podran participar d’una manera o altra del nostre espectacle.

D’altra banda, la Marta Hervàs ens ha portat llibres personals molt interessants pel nostre projecte. Entre ells ens ha situat en la complexitat dels Haikús, petits poemes centrats en el món de la natura, típics del Japó, estrictes també de construcció ja que segueixen l’estructura de 3 versets que sumen un total de 17 síl.labes, repartides de la següent manera: 5 síl·labes en el 1er verset, 7 síl.labes en el 2n verset i 5 síl.labes més en el 3r verset. La idea ens ha emocionat i per entendre-la encara més hem jugat a caminar paraules, marcant les síl.labes, buscant paraules diverses, més i menys llargues. Sentint la idea primerament amb el cos, ens comencem a veure preparats per combinar paraules i escriure els nostres personals Haikús. També podran participar de l’espectacle!

I amb tot això pendents d’experimentar totes les idees, ens hem volgut preguntar sobre la moneda japonesa, el Ien, i la seva relació amb l’Euro. Ara som posant en comú les dades que anem trobant i intentant entendre el per què de nombres diversos. Caldrà posar-hi ordre i buscar bons arguments per arribar a conclusions compartides.

UN CARTELL PERQUÈ TOTHOM SÀPIGA QUÈ HI HA PER DINAR

Mireia Roca30/01/26  

El que fem per als altres és el que realment ens defineix.

George Eliot

Per entendre millor el problema que té la Marta, la directora, l’Eva ens va ajudar fent una petita escena de teatre. Gràcies a aquesta representació, els Rovellons vam poder veure què necessitava realment i com li podíem donar un cop de mà.

Això ens va fer adonar que nosaltres també podem buscar informació i trobar solucions.

Tal com ens havia promès, la Paris ens va portar el calendari del menjador, on hi surt escrit què hi ha per dinar cada dia. Ens va explicar que la seva mare l’imprimeix des de l’ordinador i, a partir d’aquí, vam decidir investigar una mica més. Vam entrar a la web de l’escola i… voilà! En una pestanyeta de la dreta de la pantalla vam trobar els menús de cada dia, de dilluns a divendres, de tot el mes.

Aquesta descoberta va fer tornar amb força una idea que ja teníem al cap: fer un cartell perquè tothom de l’escola pugui saber quin és el menú del dia.

A la Rotllana, vam rumiar com havia de ser aquest cartell i van sorgir moltes idees: que fos gran, que el poguéssim penjar amb un cordill o amb pinces, que tingués lletres, dibuixos o fotos del menjar, i que estigués escrit amb lletra de pal perquè tothom el pogués llegir.

Per inspirar-nos, vam mirar el cartell que havien fet els Tabalugues per anunciar el Càsting del Dia de la Música. Ens vam fixar que, a més de paraules, hi havien posat dibuixos que expliquen el mateix per ajudar els infants que encara no saben llegir. Aquesta idea ens va agradar molt.

Per això vam decidir anar a visitar els Tabalugues perquè ens expliquessin com feien aquests dibuixos i ens ajudessin a pensar com podíem fer el nostre cartell del menú. Allà ens van explicar que aquests dibuixos s’anomenen pictogrames, que els podem trobar a la pàgina web de ARASAAC, i que serveixen perquè tothom pugui entendre la informació, encara que no sàpiga llegir.

Durant aquest procés, els Rovellons hem après que la informació és més útil quan és accessible per a tothom. No totes les persones llegeixen igual, ni al mateix ritme, ni de la mateixa manera, i per això és important pensar com expliquem les coses. Han descobert que combinar paraules, imatges i pictogrames ajuda a fer cartells més clars, més justos i més inclusius.

Aquest repte ens ha ajudat a entendre que fer equip, escoltar idees diferents i pensar en els altres és una manera molt potent d’aprendre.

Com vitja el Tintín en les seves aventures?

docent230/01/26  

“El veritable viatge de descobriment no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a tenir nous ulls.” Marcel Proust 

A partir d’una pregunta molt senzilla —com viatja el Tintín en les seves aventures?— hem iniciat una investigació que ens ha permès connectar el còmic amb les matemàtiques, el treball de dades i la reflexió sobre el nostre impacte en el planeta. 

Cada alumne ha observat el seu còmic i ha identificat els mitjans de transport que hi apareixen, així com la freqüència amb què s’utilitzen. Amb aquesta informació, hem elaborat una taula de dades i hem posat en comú la informació recollida.

Per entendre millor aquest procés, hem utilitzat material manipulatiu, com ara els policubs, que ens han ajudat a representar visualment les dades obtingudes. Aquest pas ha estat clau per resoldre dubtes, fer-nos noves preguntes i arribar a conclusions importants.

Un cop clar el significat de les dades, hem fet un pas més i hem representat la taula en una gràfica de barres. Aquesta representació ens ha permès acabar d’entendre el procés, interpretar millor els resultats i resoldre els neguits que anaven sorgint al llarg del treball.

Finalment, aquesta anàlisi ens ha portat a un debat molt enriquidor sobre els mitjans de transport públics i privats, així com sobre quins són més contaminants i quins més sostenibles. Una conversa necessària per prendre consciència del nostre impacte en el planeta i reflexionar sobre quin petit gra de sorra podem aportar en el nostre dia a dia.

🎭🎶 Òpera, còmic i humor: la Castafiore entra a l’aula de música

Angelica Garzas30/01/26  

🎶 La música clàssica, l’òpera i el còmic poden dialogar a l’aula… i fer-nos riure, pensar i escoltar d’una altra manera.

A les sessions de música De Tintins hem treballat l’òpera d’una manera molt especial, connectant-la amb un personatge molt conegut per l’alumnat: la Bianca Castafiore, dels còmics de Tintín.

🎤 Qui és la Castafiore?

La Castafiore és una cantant d’òpera extravagant, exagerada i molt segura d’ella mateixa, que apareix sovint a les aventures de Tintín. Sempre que surt, canta la mateixa ària, encara que ningú li ho demani! Aquest tret tan còmic ens ha servit per parlar amb l’alumnat del món de l’òpera i de com, en el seu moment, era una música molt popular i reconeguda a tota Europa.

💎 L’ària de les joies i l’òpera Faust

L’ària que canta la Castafiore és l’anomenada “Ària de les joies”, de l’òpera Faust del compositor Charles Gounod. Hem explicat l’argument d’aquesta òpera de manera adaptada: una història plena de personatges, decisions difícils i emocions intenses, molt pròpia de les grans òperes del segle XIX.

Els infants han descobert que, a l’època d’Hergé (l’autor de Tintín), aquesta ària era tan famosa com ho podria ser avui una cançó molt coneguda de la música actual. Per això, quan la Castafiore la canta al còmic, el públic riu: tothom reconeix la música i entén la paròdia.

🌙 La Reina de la Nit: un altre personatge operístic extrem

A partir d’aquí, hem ampliat el treball escoltant un altre fragment molt conegut del repertori operístic: l’ària de la Reina de la Nit, de l’òpera La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquest personatge ens ha permès observar com, a l’òpera, les veus i els personatges sovint són exagerats, expressius i molt intensos, i com la música serveix per explicar emocions com la ràbia, el poder o el misteri, fins i tot sense entendre la lletra.

🎧 Escoltar, comparar i entendre

A través de l’escolta guiada i la conversa a l’aula, l’alumnat ha pogut:

  • escoltar músiques molt diferents del que acostumen a sentir,
  • entendre que la música també explica històries,
  • descobrir que l’humor del còmic de Tintín té molta cultura musical al darrere.

Aquest treball ens ha servit per tancar el bloc d’òpera i preparar el camí cap a nous projectes musicals, com el treball vocal col·lectiu i la participació en la cantata, sempre des d’una mirada oberta, creativa i inclusiva.

FINS A L’INFINIT I MÉS ENLLÀ

Marta Hervas30/01/26  

La realitat són dos moments, el moment que es viu i el moment infinit en el qual es recorda.

Ida Vitale

Tenim la idea clara de com tancarem el projecte al voltant de Roald Dahl, i per això amb aquesta proposta que documentem encetem la descoberta de la importància de vestir un text. Per això he dissenyat una proposta que uneix diferents disciplines.

Amb el desig de compartir que treballar amb les matemàtiques va més enllà de veure números i operacions, i que són una construcció social, aquesta setmana hem viscut un moment de pel·lícula, amb aplaudiments i tot, on hem les hem barrejat amb la literatura, l’art plàstic i el coneixement del medi.

Vam començar la proposta explicant que treballaríem al voltant d’un text poètic que a més de servir-nos com a model literari, també ens connectava amb el projecte de comunitat i amb les matemàtiques. El text en qüestió es diu “El Infinito”, de Giacomo Leopardi. Per presentar-lo en vam llegir, amb l’ajuda de l’Ian, la versió en italià, i la castellana.

Però, igual que fem quan veiem una pel·lícula o llegim un llibre, primer fem hipòtesis al voltant del seu títol. Així, vam arrencar amb una pregunta clau: què en sabem de l’infinit? D’aquí el Julen ens va recordar la famosa frase de Buzz Lightyear: “hasta el infinito y más allá”.

Va sorgir una conversa informal on sorgien molts exemples més o menys divertits, però apreciats i compartits, fins que vaig dibuixar una línia a la pissarra i els vaig demanar que intentessin definir-me el què veien. Va ser la Lucía qui va tenir una revelació que va provocar aplaudiments. Amb una gran fermesa va dir: és un munt de punts infinits. Això mateix, una suma contínua i  infinita de punts. I en aquest moment els hi vaig demanar que recordessin el què havíem dit sobre els punts ja que ho treballaríem ben aviat.

Sempre caro mi fu quest’ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
De l’ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminato
Spazio di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
Io nel pensier mi fingo, ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l’eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e ‘l suon di lei. Così tra questa
Infinità s’annega il pensier mio:
E ‘l naufragar m’è dolce in questo mare.

Després de treballar el vocabulari i el sentit del poema, i d’haver imaginat i compartit el paisatge i les emocions transmeses, va començar el treball de construcció d’un collage, amb el conjunt d’imatges que havíem estat recollint de revistes (sense saber-ne quin seria l’objectiu, només sent inspiradores). I és aquí on estem ara, en aquest procés de construcció d’una forma d’il·lustració d’un text basada en la tècnica del collage on es barregen diferents elements sobre una superfície plana, per crear una obra unificada.

Treballar el collage i la poesia és una combinació molt interessant a l’escola ja que són com les dues cares d’una moneda. La poesia treballa amb paraules, fa metàfores, retalla frases del món, i genera nous significats. El collage treballa amb imatges, fa associacions visuals, retalla imatges del món, i també genera nous significats. Les dues propostes ens permeten mirar el món amb llenguatges diferents, i això també ens lliga moltíssim amb la mirada neurodiversa i inclusiva que tenim a l’aula.

CONTINUEM EL VIATGE PEL PALEOLÍTIC

Lídia Rodríguez30/01/26  

“La prehistòria no és només el passat de la humanitat, és l’origen del que som.” – André Leroi-Gourhan

Continuem avançant en el nostre viatge pel Paleolític. Després de conèixer millor les principals característiques de la vida de l’Homo habilis i l’Homo erectus, aquesta vegada ens hem centrat en un nou homínid: l’Homo neandertal.

Per apropar-nos a aquest nou aprenentatge, ho hem fet a través de l’escolta d’un àudio, una proposta pensada especialment per treballar la comprensió oral. Mentre escoltaven atentament, els infants havien de posar molta atenció a la informació que s’anava explicant, ja que posteriorment, en parelles, havien de seleccionar aquelles imatges que representaven correctament l’Homo neandertal.

A través de l’àudio, vam descobrir que els Homo neandertals:

  • Feien roba amb pells d’animals per protegir-se del fred.
  • Fabricaven eines elaborades que utilitzaven per caçar i per al seu dia a dia.
  • Vivien en grups familiars, es cuidaven els uns als altres i cooperaven.
  • Utilitzaven el foc per escalfar-se, cuinar els aliments, il·luminar-se i protegir-se

Aquesta activitat suposava un petit repte: entendre bé allò que s’explicava, identificar les idees clau i relacionar-les amb les imatges adequades. Un cop feta aquesta primera selecció, vam dur a terme una posada en comú en gran grup. Entre tots i totes vam compartir què havíem entès, vam resoldre dubtes i vam arribar a acords per decidir quines imatges eren les correctes, construint el coneixement de manera col·lectiva.

Finalment, vam escriure els aspectes més importants de l’Homo neandertal, incorporant-los a la nostra xarxa de coneixements, que anem ampliant a mesura que avancem en el projecte. Aquest pas ens ajuda a organitzar la informació, relacionar nous continguts amb els ja apresos i consolidar els aprenentatges.

A través d’aquesta proposta, hem treballat no només el coneixement sobre la prehistòria, sinó també habilitats tan importants com l’escolta activa, el treball en parella, la reflexió conjunta i l’expressió escrita, tot seguint una metodologia vivencial i significativa.

PERSONES DEL BOSC

Toni Ruiz29/01/26  

“L’art és la forma de comunicació més intensa i vital que existeix.”
John Dewey

Un cop hem sabut que la Comunitat de Petits serem els responsables d’organitzar la sortida de final de curs de l’escola, hem pensat que volem ser la part artística de l’organització.

Per tal de ser experts i expertes en el món de l’art, hem de conèixer moltes tècniques i diferents formes de fer art. També convé investigar sobre diversos materials, a poder ser elements de la natura, per fer servir els dies que anem al bosc i per preparar la sortida final.

Després de conèixer la tècnica de la Yayoi Kusama, aquesta setmana hem elaborat un retrat de cos sencer de nosaltres amb materials del bosc (branques, fulles, pinyes, aglans, pedres, castanyes bordes, etc.)

Hem disposat els diferents elements per anar donant forma a ulls, boca, orelles, nas… Els nostres braços i cames els hem construït amb petites branques o amb les fulles del pi. Grans fulles seques han passat a ser el nostre cos. Hem deixat volar la nostra imaginació i hem creat lliurement.

Ens hem fet fotografies amb les nostres creacions, per a poder donar forma a un possible dossier que pugui inspirar a nous artistes.

Us anirem informant al web de l’escola, no us ho perdeu!

ATERREM LES IDEES: LA NOSTRA PROPOSTA

Marta Trullols28/01/26  

“La millor manera de predir el futur és crear-lo.” — Peter Drucker

Establim quin serà el nostre repte de grup dins del projecte Abraçant el món. Ens mirem amb atenció el mural amb totes les idees recollides. Les llegim en veu alta per recordar-les, comprendre-les i posar-les en relació. Aquest procés de lectura, observació i interpretació col·lectiva forma part del nostre aprenentatge significatiu i ens ajuda a entendre que cada idea, per petita que sembli, pot tenir un gran impacte.

Les propostes que tenim al mural són:

  • Botiga de segona mà
  • Com fer que les persones no tirin escombraries a terra?
  • Preparar un circuit per als més petits
  • Investigar si a l’escola reciclem bé
  • Aprendre coses noves sobre el món
  • Ajudar als L de Lapó a reciclar piles

Entre totes aquestes idees, ens crida més l’atenció la botiga de segona mà, i l’anotem a la pissarra per poder-la treballar amb més profunditat. Durant la reflexió, afegim altres idees que considerem importants. Algú proposa incloure “ajudar a les persones”, perquè sabem que des del nostre grup podem fer accions concretes per donar suport a qui ho necessita. Un altre quítxua suggereix parlar sobre com reciclar a l’escola, integrant així la consciència ambiental i el compromís amb el nostre entorn.

Finalment, a la pissarra queden tres idees anotades:

  • Botiga de segona mà
  • Ajudar a les persones
  • Parlar de reciclar a l’escola

Ens preguntem si tenen relació aquestes tres idees. Relacionar i connectar diferents propostes ens ajuda a generar comprensió més profunda i a justificar les nostres decisions com a grup.

Ràpidament veiem la connexió:
Si muntem una botiga de segona mà, podem ajudar a les persones, ja que poden aconseguir objectes que necessiten a bon preu. Al mateix temps, reciclem i reutilitzem materials, perquè aquests objectes tenen una segona vida i no es llencen, contribuint a cuidar el medi ambient.

EUREKA! Ens sentim motivats i engrescats perquè tenim una proposta sòlida i clara, amb molta feina per endavant!

LA BIBLIOTECA, EL NOSTRE PONT CAP AL JAPÓ

Ivet Dominguez28/01/26  

“Mai podràs tenir massa llibres”

Isaac Asimov

Amb la intenció de crear el nostre espectacle, i després d’iniciar una recerca personal sobre el Japó a partir d’una documentació inicial amb materials propers, el passat dijous ens vam apropar a la biblioteca de Can Papasseit. La Tamara, mare de la Valeria, ens havia comentat que hi trobaríem una experta i gran amant del país del sol naixent, que ens explicaria infinitat d’idees interessants i curiositats útils per al nostre projecte artístic.

I així va ser: la Carolina en sap un pou, del Japó, i ens va oferir una autèntica master class que ens va deixar bocabadats. Ens va parlar d’història, geografia, cultura, tradicions i curiositats diverses. A més, havia preparat un magnífic recull de llibres sobre el tema, que vam prendre en préstec per portar-los a l’escola, ansiosos de devorar-ne les pàgines i continuar aprenent-ne encara més.

Vam explicar-li la nostra idea de barrejar descobertes del país amb parts més fantàstiques del món imaginari i d’anime, tan present també en el folklore del país. Emocionats, vam decidir nomenar-la experta i consellera del nostre projecte artístic, sabent que a més hi entén una mica d’escriptura japonesa.

Des d’aquí agraïm aquest tipus de col.laboracions que afiancen lligams entre l’escola i d’altres espais educatius i culturals com la biblioteca.