UN CARTELL PERQUÈ TOTHOM SÀPIGA QUÈ HI HA PER DINAR

El que fem per als altres és el que realment ens defineix.

George Eliot

Per entendre millor el problema que té la Marta, la directora, l’Eva ens va ajudar fent una petita escena de teatre. Gràcies a aquesta representació, els Rovellons vam poder veure què necessitava realment i com li podíem donar un cop de mà.

Això ens va fer adonar que nosaltres també podem buscar informació i trobar solucions.

Tal com ens havia promès, la Paris ens va portar el calendari del menjador, on hi surt escrit què hi ha per dinar cada dia. Ens va explicar que la seva mare l’imprimeix des de l’ordinador i, a partir d’aquí, vam decidir investigar una mica més. Vam entrar a la web de l’escola i… voilà! En una pestanyeta de la dreta de la pantalla vam trobar els menús de cada dia, de dilluns a divendres, de tot el mes.

Aquesta descoberta va fer tornar amb força una idea que ja teníem al cap: fer un cartell perquè tothom de l’escola pugui saber quin és el menú del dia.

A la Rotllana, vam rumiar com havia de ser aquest cartell i van sorgir moltes idees: que fos gran, que el poguéssim penjar amb un cordill o amb pinces, que tingués lletres, dibuixos o fotos del menjar, i que estigués escrit amb lletra de pal perquè tothom el pogués llegir.

Per inspirar-nos, vam mirar el cartell que havien fet els Tabalugues per anunciar el Càsting del Dia de la Música. Ens vam fixar que, a més de paraules, hi havien posat dibuixos que expliquen el mateix per ajudar els infants que encara no saben llegir. Aquesta idea ens va agradar molt.

Per això vam decidir anar a visitar els Tabalugues perquè ens expliquessin com feien aquests dibuixos i ens ajudessin a pensar com podíem fer el nostre cartell del menú. Allà ens van explicar que aquests dibuixos s’anomenen pictogrames, que els podem trobar a la pàgina web de ARASAAC, i que serveixen perquè tothom pugui entendre la informació, encara que no sàpiga llegir.

Durant aquest procés, els Rovellons hem après que la informació és més útil quan és accessible per a tothom. No totes les persones llegeixen igual, ni al mateix ritme, ni de la mateixa manera, i per això és important pensar com expliquem les coses. Han descobert que combinar paraules, imatges i pictogrames ajuda a fer cartells més clars, més justos i més inclusius.

Aquest repte ens ha ajudat a entendre que fer equip, escoltar idees diferents i pensar en els altres és una manera molt potent d’aprendre.

🎭🎶 Òpera, còmic i humor: la Castafiore entra a l’aula de música

🎶 La música clàssica, l’òpera i el còmic poden dialogar a l’aula… i fer-nos riure, pensar i escoltar d’una altra manera.

A les sessions de música De Tintins hem treballat l’òpera d’una manera molt especial, connectant-la amb un personatge molt conegut per l’alumnat: la Bianca Castafiore, dels còmics de Tintín.

🎤 Qui és la Castafiore?

La Castafiore és una cantant d’òpera extravagant, exagerada i molt segura d’ella mateixa, que apareix sovint a les aventures de Tintín. Sempre que surt, canta la mateixa ària, encara que ningú li ho demani! Aquest tret tan còmic ens ha servit per parlar amb l’alumnat del món de l’òpera i de com, en el seu moment, era una música molt popular i reconeguda a tota Europa.

💎 L’ària de les joies i l’òpera Faust

L’ària que canta la Castafiore és l’anomenada “Ària de les joies”, de l’òpera Faust del compositor Charles Gounod. Hem explicat l’argument d’aquesta òpera de manera adaptada: una història plena de personatges, decisions difícils i emocions intenses, molt pròpia de les grans òperes del segle XIX.

Els infants han descobert que, a l’època d’Hergé (l’autor de Tintín), aquesta ària era tan famosa com ho podria ser avui una cançó molt coneguda de la música actual. Per això, quan la Castafiore la canta al còmic, el públic riu: tothom reconeix la música i entén la paròdia.

🌙 La Reina de la Nit: un altre personatge operístic extrem

A partir d’aquí, hem ampliat el treball escoltant un altre fragment molt conegut del repertori operístic: l’ària de la Reina de la Nit, de l’òpera La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquest personatge ens ha permès observar com, a l’òpera, les veus i els personatges sovint són exagerats, expressius i molt intensos, i com la música serveix per explicar emocions com la ràbia, el poder o el misteri, fins i tot sense entendre la lletra.

🎧 Escoltar, comparar i entendre

A través de l’escolta guiada i la conversa a l’aula, l’alumnat ha pogut:

  • escoltar músiques molt diferents del que acostumen a sentir,
  • entendre que la música també explica històries,
  • descobrir que l’humor del còmic de Tintín té molta cultura musical al darrere.

Aquest treball ens ha servit per tancar el bloc d’òpera i preparar el camí cap a nous projectes musicals, com el treball vocal col·lectiu i la participació en la cantata, sempre des d’una mirada oberta, creativa i inclusiva.

FINS A L’INFINIT I MÉS ENLLÀ

La realitat són dos moments, el moment que es viu i el moment infinit en el qual es recorda.

Ida Vitale

Tenim la idea clara de com tancarem el projecte al voltant de Roald Dahl, i per això amb aquesta proposta que documentem encetem la descoberta de la importància de vestir un text. Per això he dissenyat una proposta que uneix diferents disciplines.

Amb el desig de compartir que treballar amb les matemàtiques va més enllà de veure números i operacions, i que són una construcció social, aquesta setmana hem viscut un moment de pel·lícula, amb aplaudiments i tot, on hem les hem barrejat amb la literatura, l’art plàstic i el coneixement del medi.

Vam començar la proposta explicant que treballaríem al voltant d’un text poètic que a més de servir-nos com a model literari, també ens connectava amb el projecte de comunitat i amb les matemàtiques. El text en qüestió es diu “El Infinito”, de Giacomo Leopardi. Per presentar-lo en vam llegir, amb l’ajuda de l’Ian, la versió en italià, i la castellana.

Però, igual que fem quan veiem una pel·lícula o llegim un llibre, primer fem hipòtesis al voltant del seu títol. Així, vam arrencar amb una pregunta clau: què en sabem de l’infinit? D’aquí el Julen ens va recordar la famosa frase de Buzz Lightyear: “hasta el infinito y más allá”.

Va sorgir una conversa informal on sorgien molts exemples més o menys divertits, però apreciats i compartits, fins que vaig dibuixar una línia a la pissarra i els vaig demanar que intentessin definir-me el què veien. Va ser la Lucía qui va tenir una revelació que va provocar aplaudiments. Amb una gran fermesa va dir: és un munt de punts infinits. Això mateix, una suma contínua i  infinita de punts. I en aquest moment els hi vaig demanar que recordessin el què havíem dit sobre els punts ja que ho treballaríem ben aviat.

Sempre caro mi fu quest’ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
De l’ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminato
Spazio di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
Io nel pensier mi fingo, ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l’eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e ‘l suon di lei. Così tra questa
Infinità s’annega il pensier mio:
E ‘l naufragar m’è dolce in questo mare.

Després de treballar el vocabulari i el sentit del poema, i d’haver imaginat i compartit el paisatge i les emocions transmeses, va començar el treball de construcció d’un collage, amb el conjunt d’imatges que havíem estat recollint de revistes (sense saber-ne quin seria l’objectiu, només sent inspiradores). I és aquí on estem ara, en aquest procés de construcció d’una forma d’il·lustració d’un text basada en la tècnica del collage on es barregen diferents elements sobre una superfície plana, per crear una obra unificada.

Treballar el collage i la poesia és una combinació molt interessant a l’escola ja que són com les dues cares d’una moneda. La poesia treballa amb paraules, fa metàfores, retalla frases del món, i genera nous significats. El collage treballa amb imatges, fa associacions visuals, retalla imatges del món, i també genera nous significats. Les dues propostes ens permeten mirar el món amb llenguatges diferents, i això també ens lliga moltíssim amb la mirada neurodiversa i inclusiva que tenim a l’aula.

CONTINUEM EL VIATGE PEL PALEOLÍTIC

“La prehistòria no és només el passat de la humanitat, és l’origen del que som.” – André Leroi-Gourhan

Continuem avançant en el nostre viatge pel Paleolític. Després de conèixer millor les principals característiques de la vida de l’Homo habilis i l’Homo erectus, aquesta vegada ens hem centrat en un nou homínid: l’Homo neandertal.

Per apropar-nos a aquest nou aprenentatge, ho hem fet a través de l’escolta d’un àudio, una proposta pensada especialment per treballar la comprensió oral. Mentre escoltaven atentament, els infants havien de posar molta atenció a la informació que s’anava explicant, ja que posteriorment, en parelles, havien de seleccionar aquelles imatges que representaven correctament l’Homo neandertal.

A través de l’àudio, vam descobrir que els Homo neandertals:

  • Feien roba amb pells d’animals per protegir-se del fred.
  • Fabricaven eines elaborades que utilitzaven per caçar i per al seu dia a dia.
  • Vivien en grups familiars, es cuidaven els uns als altres i cooperaven.
  • Utilitzaven el foc per escalfar-se, cuinar els aliments, il·luminar-se i protegir-se

Aquesta activitat suposava un petit repte: entendre bé allò que s’explicava, identificar les idees clau i relacionar-les amb les imatges adequades. Un cop feta aquesta primera selecció, vam dur a terme una posada en comú en gran grup. Entre tots i totes vam compartir què havíem entès, vam resoldre dubtes i vam arribar a acords per decidir quines imatges eren les correctes, construint el coneixement de manera col·lectiva.

Finalment, vam escriure els aspectes més importants de l’Homo neandertal, incorporant-los a la nostra xarxa de coneixements, que anem ampliant a mesura que avancem en el projecte. Aquest pas ens ajuda a organitzar la informació, relacionar nous continguts amb els ja apresos i consolidar els aprenentatges.

A través d’aquesta proposta, hem treballat no només el coneixement sobre la prehistòria, sinó també habilitats tan importants com l’escolta activa, el treball en parella, la reflexió conjunta i l’expressió escrita, tot seguint una metodologia vivencial i significativa.

PERSONES DEL BOSC

“L’art és la forma de comunicació més intensa i vital que existeix.”
John Dewey

Un cop hem sabut que la Comunitat de Petits serem els responsables d’organitzar la sortida de final de curs de l’escola, hem pensat que volem ser la part artística de l’organització.

Per tal de ser experts i expertes en el món de l’art, hem de conèixer moltes tècniques i diferents formes de fer art. També convé investigar sobre diversos materials, a poder ser elements de la natura, per fer servir els dies que anem al bosc i per preparar la sortida final.

Després de conèixer la tècnica de la Yayoi Kusama, aquesta setmana hem elaborat un retrat de cos sencer de nosaltres amb materials del bosc (branques, fulles, pinyes, aglans, pedres, castanyes bordes, etc.)

Hem disposat els diferents elements per anar donant forma a ulls, boca, orelles, nas… Els nostres braços i cames els hem construït amb petites branques o amb les fulles del pi. Grans fulles seques han passat a ser el nostre cos. Hem deixat volar la nostra imaginació i hem creat lliurement.

Ens hem fet fotografies amb les nostres creacions, per a poder donar forma a un possible dossier que pugui inspirar a nous artistes.

Us anirem informant al web de l’escola, no us ho perdeu!

LA BIBLIOTECA, EL NOSTRE PONT CAP AL JAPÓ

“Mai podràs tenir massa llibres”

Isaac Asimov

Amb la intenció de crear el nostre espectacle, i després d’iniciar una recerca personal sobre el Japó a partir d’una documentació inicial amb materials propers, el passat dijous ens vam apropar a la biblioteca de Can Papasseit. La Tamara, mare de la Valeria, ens havia comentat que hi trobaríem una experta i gran amant del país del sol naixent, que ens explicaria infinitat d’idees interessants i curiositats útils per al nostre projecte artístic.

I així va ser: la Carolina en sap un pou, del Japó, i ens va oferir una autèntica master class que ens va deixar bocabadats. Ens va parlar d’història, geografia, cultura, tradicions i curiositats diverses. A més, havia preparat un magnífic recull de llibres sobre el tema, que vam prendre en préstec per portar-los a l’escola, ansiosos de devorar-ne les pàgines i continuar aprenent-ne encara més.

Vam explicar-li la nostra idea de barrejar descobertes del país amb parts més fantàstiques del món imaginari i d’anime, tan present també en el folklore del país. Emocionats, vam decidir nomenar-la experta i consellera del nostre projecte artístic, sabent que a més hi entén una mica d’escriptura japonesa.

Des d’aquí agraïm aquest tipus de col.laboracions que afiancen lligams entre l’escola i d’altres espais educatius i culturals com la biblioteca.

UN MATÍ PASSAT PER AIGUA… I PLE DE MÀGIA

Avui hem viscut un d’aquells matins que queden gravats a la memòria. Després de tants dies de pluja, el Parc Fluvial estava ple de bassals… i no hem pogut resistir la temptació d’anar-hi a jugar amb les botes d’aigua.

Hem sortit de l’escola ben preparats i preparades per gaudir d’aquesta nova experiència. Un cop allà, hem aixafat, saltat i esquitxat els tolls d’aigua, observant com l’aigua es movia, com feia soroll i com els nostres peus deixaven petjades. Hem rigut moltíssim i hem compartit un matí inoblidable, ple de sensacions, emocions i descobertes.

Aquesta experiència ens ha permès connectar amb l’entorn natural i viure’l a través del cos i del joc, tal com promou el currículum d’Educació Infantil. Hem treballat el descobriment d’un mateix i dels altres, explorant les possibilitats del nostre cos, expressant emocions i respectant els companys i companyes. També hem fomentat el descobriment de l’entorn, observant un espai proper després de la pluja i experimentant amb un element tan present com l’aigua. Tot això mitjançant el joc lliure, l’experimentació i el gaudi, eixos fonamentals d’aquesta etapa.

En tornar a l’escola, després de quedar ben mullats, ens hem canviat de roba. Ha estat un moment molt important per treballar l’autonomia personal: ens hem desvestit i vestit tot sols, amb calma, esforç i molta concentració. A poc a poc, anem guanyant seguretat i confiança en les nostres capacitats.

Sens dubte, ha estat un matí diferent, ple d’aprenentatges significatius i d’alegria compartida. Perquè a Infantil, aprendre també vol dir saltar dins dels bassals i ser feliços!

“Deixa que la natura sigui la teva mestra.” William Wordsworth

Donem vida a l’esquirol amb elements de la natura

Entre tots els infants han omplert l’esquirol amb elements de la natura (fulles, branquetes, llavors…) per simular el seu pèl natural. Ha estat una activitat sensorial, que ens ha permès connectar amb la natura.

“L’aprenentatge no és un esport per a espectadors.”
John Dewey

El grup groc descobreix els esquirols del bosc

“En cada passeig per la natura un rep molt més del que busca.”
John Muir

Després de la prèvia elaboració del mural del bosc, el grup groc ha continuat explorant i descobrint els animals que hi viuen. Aquesta vegada hem posat l’atenció en els esquirols! Hem après que tenen pèl, bigotis, una cua ben llarga i quatre potes, i hem observat com són i com viuen al bosc.

Per posar en pràctica tot el que hem descobert, entre tots els infants han pintat un esquirol.