El grup groc descobreix els esquirols del bosc
28/01/26“En cada passeig per la natura un rep molt més del que busca.”
John Muir
Després de la prèvia elaboració del mural del bosc, el grup groc ha continuat explorant i descobrint els animals que hi viuen. Aquesta vegada hem posat l’atenció en els esquirols! Hem après que tenen pèl, bigotis, una cua ben llarga i quatre potes, i hem observat com són i com viuen al bosc.
Per posar en pràctica tot el que hem descobert, entre tots els infants han pintat un esquirol.
JUNTS FEM ESCOLA
26/01/26Els darrers dies hem viscut dues experiències molt especials on se’ns ha demanat la nostra ajuda, i això ens ha fet sentir importants, útils i part activa de l’escola.
La primera experiència va ser amb els Patufets. Ens van demanar si els podíem ajudar a escriure unes etiquetes per al conte que han de posar dins del sac de contes. Un dia ens vam trobar i la Núria ens va explicar, juntament amb els Patufets, el conte “Etiquetes”. Després d’escoltar-lo amb atenció, ens van demanar si els podíem escriure les etiquetes perquè les poguessin fer servir quan anessin a explicar el conte a la Baldufa. Ens va agradar molt poder-los ajudar i posar en pràctica tot allò que sabem sobre l’escriptura, pensant en que havíem de fer una lletra ben clara i entenedora perquè l’entenguéssin els més petits de les escoles de Vilanova.
La segona experiència va ser amb les Alícies, que ens van demanar ajuda per al seu projecte. Volien saber quin creiem que era el millor parc del poble per poder-hi posar un hotel d’insectes. Com que som experts i expertes en els parcs de Vilanova, vam pensar que el parc que tenia les característiques més idònies era el Parc de la Tirolina del Parc Fluvial. Ens vam oferir a portar-les fins allà i a investigar plegats quin seria el millor lloc per col·locar l’hotel d’insectes. Aquest matí hem anat tots junts, hem observat diferents espais, hem comparat opcions i finalment n’hem triat un que creiem que serà un molt bon lloc.
Aquestes activitats ens han ajudat a relacionar-nos amb altres grups de l’escola, a cooperar, a escoltar les necessitats dels altres i a compartir els nostres coneixements. Alhora, estan molt relacionades amb el currículum d’Educació Infantil, ja que fomenten la comunicació oral i escrita, el treball cooperatiu, l’autonomia, la presa de decisions, el coneixement de l’entorn i el sentiment de pertinença a la comunitat. Aprenem fent, ajudant i aprenent els uns dels altres, creixent com a persones i com a grup.
«Sol podem fer tan poc; junts podem fer tant.» Helen Keller
Mural del bosc
26/01/26Finalment, van enganxar fulles tant a terra com als arbres, respectant la realitat que havien observat durant les sortides i donant així més sentit i autenticitat a la seva creació.
Aquest treball ens ha ajudat a mirar el bosc amb ulls curiosos i respectuosos. Ara que ja coneixem millor els seus elements, ens endinsem a conèixer quins animals viuen al bosc.
Mural del bosc
26/01/26“Les mans són l’instrument de la intel·ligència.”
Maria Montessori
Al grup groc del projecte Bosc Viu hem creat un mural que volem compartir amb totes les famílies. Després de diverses sortides al bosc, l’alumnat va observar amb molta atenció els diferents elements naturals que l’envolten: arbres, pedres, plantes, terra… A partir d’aquestes vivències, els infants van plasmar tot allò que havien vist dibuixant-ho en un gran paper de mural.
Un cop fets els dibuixos, van pintar el mural utilitzant colors de la terra, inspirant-se en les tonalitats reals del bosc.
L’EVOLUCIÓ HUMANA, UN CONEIXEMENT EN CONSTRUCCIÓ
26/01/26“La ciència no és un conjunt de respostes definitives, sinó una manera de fer preguntes.” — Carl Sagan
Comprendre què vol dir evolucionar no és gens fàcil. Com més en parlem, més dubtes ens sorgeixen i noves preguntes apareixen, fet que ens convida a reflexionar i a posar en joc el pensament crític. Alhora, però, cal tenir present que la ciència està en constant moviment; els científics continuen trobant noves restes, les analitzen i investiguen, i això permet aportar noves dades i noves mirades. Aquesta idea ens ajuda a entendre el coneixement científic com un procés viu, en constant construcció, i ens anima a mantenir una actitud curiosa i oberta a nous aprenentatges.
A partir del coneixement que tenim fins ara, hem volgut concretar informació sobre l’Homo habilis i l’Homo erectus. Per fer-ho, hem llegit en petit grup diverses infografies que hem trobat en llibres que hem portat a l’escola, treballant així la comprensió lectora i la recerca d’informació en diferents suports. Posteriorment, en gran grup, hem compartit la informació i hem après a escoltar, contrastar dades i extreure conclusions conjuntes, concretant les principals diferències entre aquests dos homínids pel que fa a l’aspecte físic, els llocs on vivien, l’alimentació, la fabricació d’eines, l’ús del foc i les relacions socials.
Durant aquest procés ens hem adonat que, tot i que l’evolució és un procés molt lent, ja es poden apreciar diferències importants entre uns homínids i altres, fet que ens ajuda a situar-nos en el temps històric i a comprendre millor els canvis i continuïtats de la història humana.
Uns dies més tard, l’Alguer ens va portar a l’aula un nou llibre, Humans!, un còmic molt atractiu per a tots i totes. De seguida ens van cridar l’atenció les il·lustracions i la manera com s’hi presenten algunes de les restes trobades, cosa que va despertar encara més la nostra motivació i ganes d’aprendre. Gràcies a aquest recurs, vam ampliar el nostre coneixement incorporant l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens, així com algun nom nou que no havíem sentit fins aleshores, com l’Homo floresiensis.
Aprofitant aquest recurs, hem elaborat taules comparatives amb paper quadriculat, una eina que ens ha permès organitzar la informació, comparar dades rellevants i utilitzar un vocabulari cada vegada més precís. Aquestes taules ens permeten, d’un sol cop d’ull, identificar i diferenciar els aspectes més significatius de cadascun dels homínids estudiats. Després, en un mapa mundi, hem volgut assenyalar on s’han trobat aquestes restes i, un cop més, hem pogut sorprendre’ns en veure les distàncies entre uns i altres.
INSTRUCTIONS: VERY EASY TO READ, DIFFICULT TO WRITE!
25/01/26As part of our project “We make our board games” we are reflecting a lot about a text that is very present in our lives: instructive texts.
All the board games that we played had one characteristic in common: they all had a set of instructions. It is true that not everybody reads the instructions and this is a real problem. Not reading the instructions can make the game boring or even impossible to play!
Now that we realized about the importance of instructions, it was time to read different sets and focus on their characteristics. We read a set of instructions in the different languages present in the school and we realized that they all had the same characteristics: they were short, direct, simple and sequenced. It was very interesting to do the activity in different languages because it also offered the opportunity to observe the similarites and differences between languages.
It was easy to understand the general idea of all the texts because of some key words very similar to Catalan and Spanish. And we could guess the meaning of difficult words in English just by using this strategy! Of course this was not possible with Arabic, which we learnt is a language that has a different origin and a different alphabet! Can you understand the texts? Can you match them with the set of English instructions?
With all this ideas, we were ready to create our instructions. We started with a simple exercise: a geometrical dictation. We created pictures using different shapes and we had to write or tell the texts so that our classmates could replicate them. Simple? Not really! We discovered that we had to be very precise in doing the instructions and specify very clearly not only the position, but also the size and the colour.
While reflecting about all we have learned about instructions, one Matilda suddenly realized that clear instructions are the basis of COMPUTERS… We will have to test instructions on some of the robots we have at school!
Aprenem a estimar-nos tal com som
25/01/26Estimarse a un mateix és l’inici d’un romanç per a tota la vida.
Òscar Wilde
Dins el sac de contes de les escoles de Vilanova que ens va portar l’escola bressol el Molinet hi havia el llibre El corb, de Leo Timmers i editorial Animallibres.
A través de la lectura d’aquest conte hem iniciat un treball d’exploració d’emocions, diferències i autoestima. Els infants han descobert que cada persona és única i valuosa tal com és, i que no cal disfressar-se per agradar als altres. Hem parlat de com ens sentim, hem identificat emocions i hem creat representacions plàstiques del corb per expressar allò que portem dins.
També hem jugat, imaginat i compartit experiències personals, reforçant la confiança, el respecte i l’expressió d’emocions dins del grup. Un treball senzill però profund, que ens ajuda a créixer com a persones i com a comunitat.
Mitjançant aquesta activitat hem reforçat la competència: “Construir una imatge positiva d’un mateix, desenvolupant l’autoestima i la confiança en les pròpies possibilitats.”.
PENSANT ESPAIS PER A LA VIDA
25/01/26«El que fem cada dia importa, i podem decidir quin impacte volem tenir.»
Jane Goodall
Ja a l’inici del nostre projecte d’aula, l’Alguer va fer la proposta de construir un hotel d’insectes. En aquell moment, però, aquesta idea no va tenir gaire acollida. D’una banda, el desconeixement sobre què era exactament un hotel d’insectes va generar dubtes; i de l’altra, l’aula era plena de petits invertebrats i la gran majoria preferia quedar-se’ls i tenir-ne cura dins la classe.
Amb el pas del temps i gràcies al recorregut del projecte, els aprenentatges que anem adquirint com a principiants entomòlegs ens ajuden a entendre que el millor espai perquè els invertebrats visquin és la natura i no pas l’aula.
Quan comencem a parlar de la pregunta Com ens ajuden?, aquesta proposta torna a aparèixer com a resultat d’un llarg procés de conversa i reflexió. En aquest camí ens plantegem els avantatges i els inconvenients de potenciar la presència d’insectes i altres invertebrats al jardí de l’escola.
Totes les Alícies tenim clar que, perquè els insectes vinguin i s’hi quedin, necessitem moltes plantes i flors. Per aquest motiu, algunes opten per la idea d’omplir el jardí de vegetació, convertint-lo en un espai ple d’olors i colors diversos. Tot i que la imatge que ens fem d’aquesta proposta és molt atractiva, de seguida apareixen contrapropostes.
El jardí és, principalment, un espai d’observació, de descoberta i, sobretot, de joc. Partint d’aquesta realitat, altres Alícies expressen que no podem jugar entre insectes com abelles o vespes, ja que ens poden picar. A més, considerem necessari preveure una distància adequada per tal que aquests animals puguin viure amb tranquil·litat.
En veure que el jardí no acaba de ser l’opció més adequada, l’Alguer recupera la proposta de construir un hotel d’insectes. Algunes de nosaltres ens adonem que ja n’hi ha un en un racó de l’escola. Tanmateix, les Alícies que fan aquesta descoberta ens expliquen que no hi observen cap invertebrat a prop. Descrivim on es troba i què té al seu voltant, i de seguida ens adonem que està envoltat de ciment i que només té unes quantes plantes sense flor al darrere.
Arribem a la conclusió que la manca de vida animal es deu a la seva ubicació i tenim clar que, si volem construir un hotel d’insectes, aquest ha d’estar situat en plena natura. I afavorir la biodiversitat a la nostra ciutat sempre és una bona opció!
Una estona màgica amb el Senyor Hivern
25/01/26“Els contes serveixen per acompanyar els infants a créixer: desenvolupen el llenguatge, la imaginació i la capacitat de comprendre el món.”
Gianni Rodari (escriptor i pedagog)
Aquesta setmana la biblioteca s’ha omplert de màgia. L’espai estava preparat com un petit escenari: llums suaus, llibres oberts, teixits, gorres, bufandes i petits objectes que ens parlaven de fred, de neu, de nits llargues i de paisatges d’hivern. Assegut a la seva butaca, el senyor Hivern ens ha anat mostrant i explicant què passa quan arriba el fred: com ens abriguem, com canvien els colors, què fan els animals i com el nostre cos també nota el canvi d’estació.
A través del conte i de l’escenificació, hem pogut posar paraules a les sensacions de l’hivern: el fred a les mans, les ganes d’abrigar-nos, la llum més tènue, la calma dels dies curts. I també hem fet baixar el trineu de l’ós per la seva llarga barba blanca.
Aquest tipus de propostes ens permeten aprendre des de l’experiència, connectant emoció, llenguatge i descoberta de l’entorn. L’hivern no només s’explica: es viu, s’observa i es sent.
I nosaltres, com sempre, continuem aprenent a partir de la sorpresa.
