“La terra conserva la memòria de les persones que l’han habitat.”
— Eudald Carbonell
Aquest dilluns hem viscut el tancament del projecte de comunitat d’aquest curs: Què ens amaga la terra?. Després de mesos investigant, fent-nos preguntes, observant evidències del passat i intentant comprendre com vivien els homes i les dones de la Prehistòria, hem tingut l’oportunitat de compartir aquest camí amb les famílies a través d’un matí ple d’experiències, descobertes i aprenentatges compartits.
Distribuïts en tres grups, hem pogut passejar pel Paleolític i el Neolític, descobrint algunes de les transformacions més importants que van marcar la història de la humanitat. Més enllà d’observar, les famílies han participat activament en les propostes, compartint aprenentatges, preguntes i experiències amb els infants.
EL CAMPAMENT PALEOLÍTIC
Entre cabanes, eines, restes de foc i petjades del passat, ens hem endinsat en un campament paleolític format per sis espais diferents: la cabana, el foc i la cuina, la caça, la pesca, l’escorxador i el jaciment arqueològic. Aquest recorregut ens ha permès imaginar com vivien els primers grups humans i comprendre els reptes quotidians als quals havien de fer front per sobreviure.
Però la proposta anava molt més enllà de l’observació. Al llarg del recorregut hem hagut de localitzar diversos intrusos amagats entre els diferents espais: objectes propis de la nostra època que no haurien pogut existir durant la Prehistòria. Aquesta recerca ens ha convidat a observar amb atenció, comparar realitats i reflexionar sobre els canvis que la humanitat ha experimentat al llarg del temps.
La passejada culminava al jaciment arqueològic, un espai que ens ha ajudat a comprendre com coneixem avui la vida dels nostres avantpassats. Hem descobert que la terra conserva pistes del passat i que, a partir d’ossos, eines, restes de foc o fragments d’objectes, els arqueòlegs i arqueòlogues són capaços de reconstruir històries que ningú no va deixar escrites. Així, hem entès que cada resta trobada amaga informació valuosa i que interpretar un jaciment és, en certa manera, aprendre a llegir les històries que la terra ha conservat durant milers d’anys.
MODELEM LA TERRA
En aquest espai ens hem endinsat en una de les grans transformacions del Neolític: l’aparició de la ceràmica. A través de l’experimentació amb el fang, hem descobert com els primers pobles sedentaris van començar a fabricar recipients que els permetien conservar, transportar i cuinar els aliments, millorant així les seves condicions de vida.
Mitjançant la tècnica del pessic, infants i famílies hem modelat les nostres pròpies peces mentre reflexionàvem sobre els coneixements, la paciència i l’habilitat que requerien aquestes primeres produccions. D’aquesta manera, hem pogut comprendre que darrere de cada objecte de ceràmica hi ha una necessitat, un aprenentatge i una nova manera d’organitzar la vida en comunitat.
SONS DE LA PREHISTÒRIA
La música i els sons també formen part de la història humana. En aquest taller hem descobert que molt abans de l’existència dels instruments actuals, els primers humans ja experimentaven amb els materials que tenien al seu abast per produir ritmes i sons.
Utilitzant petxines, llavors i altres elements naturals, hem construït petits sonalls inspirats en alguns dels instruments més antics coneguts. Aquesta experiència ens ha ajudat a entendre que la música no era només una forma d’entreteniment, sinó també una manera de comunicar-se, compartir emocions i reforçar els vincles dins del grup.
MISSATGES EN PEDRA
L’art és una de les manifestacions més antigues de la capacitat humana per observar, representar i interpretar el món. En aquest espai hem conegut algunes de les característiques de les pintures rupestres que encara avui es conserven i que ens permeten apropar-nos a la manera de pensar dels nostres avantpassats.
Inspirant-nos en els pigments i materials naturals que utilitzaven els homes i les dones de la Prehistòria, hem creat les nostres pròpies representacions. Mentre pintàvem, hem reflexionat sobre la necessitat humana de comunicar idees, experiències i emocions, descobrint que aquestes primeres expressions artístiques constitueixen un dels testimonis més valuosos de la nostra història.
FILS I TELES
Aquest taller ens ha apropat a una altra de les innovacions que van transformar la vida durant el Neolític: el teixit. Hem descobert com les persones van aprendre a convertir fibres naturals en fils i, posteriorment, en teles que els permetien confeccionar roba, sacs, xarxes i altres objectes necessaris per al dia a dia.
A través d’un petit teler, hem experimentat un procés que requereix observació, coordinació, paciència i precisió. Alhora, hem comprès que teixir és molt més que elaborar una peça de roba: és una mostra de creativitat, de transmissió de coneixements i d’adaptació a les necessitats de cada comunitat.
L’experiència viscuda ha estat una oportunitat per compartir amb les famílies una part important del camí recorregut durant aquests mesos i per fer visibles els aprenentatges, les preguntes i les reflexions que han anat donant forma al projecte.
Entre eines, pigments, fils, sons i peces de fang, hem pogut descobrir que darrere de cada objecte del passat hi ha persones que, igual que nosaltres, observaven el món amb curiositat, intentaven comprendre’l i buscaven maneres de viure millor. Potser aquesta és una de les idees més valuoses que ens deixa aquest projecte: entendre que conèixer el passat ens ajuda a comprendre qui som avui i a imaginar el futur que volem construir plegats.
I vam voler tancar aquest viatge de la mateixa manera que l’hem recorregut: en comunitat. Compartint una dansa tribal amb les famílies, grans i petits vam unir-nos en un mateix ritme per celebrar tot allò que hem après, viscut i construït junts. Cliqueu AQUí
Comentaris recents