DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA

Escriure és com obrir una finestra i deixar que el món entri a la teva habitació.

Haruki Murakami

Escriure bé és una competència fonamental en l’educació i al desenvolupament personal i acadèmic dels alumnes. A Catalunya, el currículum de primària reconeix la importància d’aquesta habilitat, integrant-la de manera transversal dins de l’àmbit lingüístic i comunicatiu. Escriure correctament permet als alumnes expressar idees, sentiments i coneixements de manera clara i ordenada. Això afavoreix una millor comunicació amb els altres i la construcció del pensament propi. Quan s’escriu, es necessita estructurar la informació, argumentar i raonar. Aquest procés ajuda a desenvolupar habilitats cognitives com la lògica, l’anàlisi i la reflexió. I és que quan s’escriu, cal estructurar la informació, argumentar i raonar. Dominar l’escriptura obre portes a la participació activa en la societat i en futurs estudis. Una bona capacitat d’expressió escrita és clau en entorns acadèmics i professionals.

És per això que estem posant molt èmfasi en l’art d’escriure, i fer-ho cada dia millor. Escriure per un mateix i escriure per l’altre no és igual. Fer-se comprendre no és una tasca fàcil. De moment estem treballant acompanyats d’una base d’orientació que ens fa de bastida i ens recorda unes quantes coses imprescindibles per fer bons textos. També tenim dos imprescindibles més: tenir sempre present l’estructura del text i anar adquirint les normes arbitràries d’ortografia. Preparar dictats, fer llistes de paraules clau, crear rúbriques i conversar al voltant de la llibreta de consulta de les normes, ens ajuda i molt. Aquí teniu alguns fragments que ens fan pensar.

Van adoptar a la Marmota el dia 22 de agost i al dia següent la van apuntar a classes d’hípica” EMMA

RESTEM BOLES, SUMEM APRENENTATGES

Avui els i les Tabalugues hem fet una resta fent servir unes xifres molt grans. Hem restat els 100 € que ja tenim de la donació que ens van fer les Tanits del curs passat.

Hem començat traient aquestes 100 boles de les 1200 que tenim endreçades per desenes i centenes, i les hem posat dins un pot transparent, que representarà el pot on anirem guardant, simbòlicament, els diners que anem aconseguint. Després hem parlat sobre quants diners ens queden per aconseguir. Primer ha costat una mica endevinar-ho. Alguns deien nombres sense sentit i d’altres s’apropaven una mica més al resultat, però entre tots i totes hem anat comptant les centenes i finalment hem arribat al resultat correcte.

Un cop hem tingut clar el número, hem anat a la pissarra. Allà teníem escrit el 1200, i amb aquest referent hem intentat escriure entre tots com s’escriu 1100. Els infants han anat fent hipòtesis, provant, esborrant, tornant-ho a provar… fins que finalment un Tabaluga l’ha escrit correctament.

Per acabar d’afiançar la proposta, cada infant ha fet una petita activitat individual, i ha escrit els nombres que hem treballat (1200, 100, 1100) en un full. Això ens ha ajudat a veure com cadascú entén el concepte numèric i com el representa gràficament.

A través del joc i de la manipulació de les boles, els infants han fet aproximacions a la quantitat, la descomposició numèrica i la resta de centenes. Han treballat la relació entre el nombre i la quantitat, i han utilitzat l’escriptura numèrica com a forma de representació simbòlica.

“Els infants aprenen fent, experimentant, equivocant-se i tornant-ho a provar.” Maria Montessori.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 4 del Projecte de les 1200 passes.

FEM MÚSICA!

Aquestes setmanes hem començat les primeres sessions de música amb els Patufets, i ha estat tot un èxit! Els infants s’han endinsat amb molta il·lusió en aquest nou espai ple de sons, ritmes i moviment.

Hem començat a aprendre les primeres cançons, com la del Patufet i la de El món seria, que ens ha acompanyat mentre descobríem la nostra veu i el plaer de cantar i moure’ns junts. També hem fet activitats d’expressió corporal, movent-nos lliurement al ritme de la música i jugant amb el nostre cos i amb diferents materials de dansa. També hem ballat algunes danses senzilles, que ens han ajudat a coordinar-nos, escoltar i compartir moments divertits amb els companys i companyes. Un dels moments que més ens ha agradat ha estat quan hem pogut tocar els instruments de petita percussió: panderetes, claus, maraques, tambors… Ens hem convertit en petits músics i músiques, explorant els diferents sons i aprenent a tocar tots junts.

Ha estat un inici ple d’energia, alegria i descobertes. Estem segurs que aquest viatge musical continuarà portant-nos moltes més emocions i aprenentatges! 🎵

Patis Bojos: imaginació i creativitat sense límits

“Jugar és l’única forma seriosa que tenim per aprendre coses noves.” 

Albert Einstein

Aquest curs, a l’escola ja hem començat els Patis Educatius, i amb ells, els Patis Bojos dels divendres, un espai on petits, mitjans i grans podem participar i fer propostes molt diverses. Aquests moments ens permeten compartir jocs, idees i experiències, i posar en pràctica la creativitat i la cooperació entre Comunitats mentre gaudim del pati.

La primera activitat va ser construccions gegants amb caixes de cartró. Tots els cursos vam participar i vam explorar moltes possibilitats: apilar caixes per fer torres, construir túnels per passar per sota, crear “cases” i forts, amagatalls, cotxes… i fins i tot inventar petits jocs de rol dins de les nostres construccions. Entre riures i converses, vam aprendre a organitzar-nos, compartir materials, ajudar-nos els uns als altres i decidir com transformar les caixes en noves estructures. Va ser increïble veure com petits i grans jugaven junts, aportant idees i col·laborant per aconseguir construccions més originals i divertides.

Al final de l’activitat, Les Matildes, les dinamitzadores del pati, vam recollir tot el material i el vam portar al contenidor de paper, deixant l’espai net i ben organitzat. Aquesta part ens ajuda a aprendre responsabilitat i cura de l’entorn, a més de reforçar el treball en equip.

Aquestes experiències connecten amb el currículum d’infantil i primària, ja que a través del joc els més petits i grans desenvolupen competències motrius, creativitat, cooperació, organització, respecte de normes i capacitat de resoldre problemes, aprenent a compartir idees, adaptar-se a situacions noves i experimentar de manera activa amb materials i companys. Sens dubte, aquests Patis Bojos dels divendres són una oportunitat per descobrir noves idees, riure, aprendre i gaudir de la companyia dels altres, tot experimentant que el joc és una eina poderosa per créixer com a persones i com a grup.

VIATGEM 12 MILIONS D’ANYS ENRERE!

Sortida al CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica

— Charles Darwin

Cada fòssil és una paraula del gran llibre de la vida.

El dimecres passat, tota la comunitat de mitjans vam iniciar el nostre nou projecte, “Què ens amaga la terra?”, amb una sortida molt especial al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam fer un viatge en el temps… fins a fa 12 milions d’anys!

Tot i que costa imaginar-ho, aleshores el paisatge d’Hostalets de Pierola era molt diferent: hi havia selves tropicals plenes de vida, amb animals que avui ja no existeixen o que són els avantpassats de moltes espècies actuals. Les persones investigadores del CRIP treballen per desenterrar i estudiar els fòssils que troben al jaciment de l’abocador de Can Mata, per poder saber qui vivia en aquella zona i com era la Terra en aquella època tan llunyana.

Durant la nostra visita, vam participar en dos tallers molt interessants:

Petjades i rastres
Vam aprendre que els fòssils no sempre són ossos: de vegades són petjades o marques que els animals van deixar a la terra fa milions d’anys. A partir d’aquests rastres, els científics poden descobrir com es movien, què menjaven o fins i tot si anaven sols o en grup.

Excavem el Miocè
Ens vam convertir en petits paleontòlegs i paleontòlogues, excavant amb molta cura dins d’un jaciment simulat. Amb pinzells i eines vam descobrir restes d’animals prehistòrics, com si fóssim part de l’equip del CRIP.

També vam visitar l’exposició permanent, on vam poder observar autèntics fòssils trobats a la zona, conèixer com es forma un fòssil i adonar-nos que la terra guarda històries amagades que esperen ser descobertes.

Aquesta sortida ens ha ajudat a entendre millor el títol del nostre projecte: “Què ens amaga la terra?”. Hem vist que sota els nostres peus hi ha empremtes del passat, pistes que ens expliquen com era la vida fa milions d’anys. A partir d’ara, ens endinsarem en aquest viatge per descobrir què s’amaga sota la terra, què ens explica i què podem aprendre d’ella.

MISSIÓ PANELLETS: QUAN COMPTAR ENS FA PENSAR

“Les matemàtiques no són sobre números, sinó sobre pensar”, Ian Stewart.

Amb la recepta triada, les Tanits hem volgut passar a fer el càlcul dels ingredients. Ara bé, ens faltava una dada important: el nombre de persones que formem part de l’escola i que menjarem panellets en la festa de la tardor. Per tal d’aconseguir aquest número ens hem organitzat en grups per poder passar per totes les classes i preguntar quants són, alhora també li hem preguntat a la Lídia el nombre d’adults.

A la tornada a la classe hem anotat a la pissarra tots els números demanats i hem realitzat la suma pertinent que teníem clara. Som 227 persones al Marta Mata! Però, i els al·lèrgics? En aquest moment hem consultat un document intern de l’escola on consten els infants que tenen algun tipus d’al·lèrgia o intolerància i ens hem mirat un per un per valorar si podran menjar o no panellets. Hem resolt que 9 companys/es no en podran menjar dels tradicionals i ens hem fet la pregunta: “i ara què?”. “Els hem de treure” han comentat algunes Tanits i hem aprofitat per parlar del “treure” matemàticament. Hem buscat sinònims, hem posat exemples quotidians… i finalment hem parlat de la resta i el seu símbol.

Tot i que algunes Tanits s’atrevien a fer aquesta resta mentalment, hem cregut necessari parar i oferir un espai on individualment poder explicar a la llibreta com es faria aquesta resta. Aquesta proposta ha provocat algunes frustracions, no estem acostumats a posar paraules a allò que fem dins el nostre cap quan calculem, però cal saber representar i explicar els processos que realitzem i la pràctica ens ajudarà a ser cada vegada més àgils amb les nostres paraules i representacions. Després, ens trobem a la rotllana i ens expliquem les estratègies que fem servir, adonant-nos que coincidim amb alguns companys, que no hi ha una única manera d’arribar als resultats i que els camins que cadascú segueix per resoldre ens donen pistes sobre el com pensem i com organitzem la informació.

Seguim junts i agafem els reglets per poder explicar la resta per descomposició. Alguns es van relaxant a mesura que anem practicant aquesta resta, la repetim unes quantes vegades i finalment algú demana com seria amb números. A la pissarra passem a representar-la, ho fem a poc a poc, verbalitzant cada pas… en acabar tots volen sortir i restar, és bon senyal, oi? La pràctica d’aquestes operacions ens oferirà agilitat i rapidesa, però insistim en la comprensió, cal saber sempre què fem i per a què ho fem.

Finalment, trobem el nombre de persones que podran menjar panellets tradicionals, 218 persones.

PETITES  TROBALLES, QUE COMENCI L’ACCIÓ!

“El detall insignificant és sovint la porta d’entrada al meravellós”, Louis Pasteur

Durant l’estona d’esbarjo trobem una arna intentant sortir de l’espai del sorral, on ha quedat mig atrapada. Moguts per la curiositat i el respecte, de seguida anem a buscar un pot lupa a l’aula per poder-la observar de prop i li afegim algunes fulles i branquetes perquè pugui alimentar-se i sentir-se còmode.

Un cop a l’aula, és el moment d’informar a tothom de la nova troballa i d’aturar-nos a observar-la amb atenció i parlar-ne. Ens adonem que el petit insecte té l’ala ferida. 

“Podem curar-la i ser veterinaris d’insectes!”, proposa una Alícia, i aquest suggeriment esdevé una espurna que encén encara més la participació i motivació de la resta, “sí, podem curar insectes!”, i “tenir un hospital aquí a la classe”, i un “hotel d’insectes com el que hi ha al skatepark”…

A partir d’aquí, comencem a explicar-nos les nostres experiències a casa amb petits invertebrats: “La meva “prima” té una mantis que està embarassada!” – ens explica la Yanira; “ i la mantis es menja al seu marit” – afegeix l’Ainet. “I com pot ser? No s’escapa si té ales?” – pregunta l’Ismael, molt sorprès. “Jo tinc cargols a casa”– diu el Nil- “i jo tenia cucs de seda”– afegeix la Gala.

Comença a bullir quelcom en el grup, i l’aula s’omple de converses, preguntes i reflexions que mostren un interès creixent pel món dels éssers vius més petits. A poc a poc, la curiositat es va transformant en un veritable desig d’aprendre, comprendre i cuidar.

L’endemà, durant una estona de cura del jardí, una nova troballa revifa encara més l’interès: una vespa gegant parada a terra. “Atrapem-la!” i de nou la portem a l’aula.

Així reprendrem la conversa del dia anterior i de nou sorgeix la proposta de tenir cura dels insectes i els bitxos per després deixar-los lliures.

Així i tot, la voluntat de cura ve acompanyada del sentiment de rebuig vers alguns petits éssers vius, ja que som conscients de que molts d’ells sovint són una molèstia. Parlem dels mosquits, les mosques, les formigues i en diem  “bitxos dolents”, ja que ens piquen i ens perjudiquen quan estem al jardí. En canvi, sabem que altres són beneficiosos per les plantes del nostre jardí, tal com ens ho comunica l’Ainet. No sabem ben bé per què, però alguns més opinem el mateix i decidim anomenar-los “bitxos bons”. Ho tenim molt clar: 

Volem cuidar i curar bitxos i insectes que siguin bons pel jardí. 

Amb tantes descobertes, sorgeix la necessitat de parlar amb precisió. Sovint diem bitxos, vespes, marietes, cargols o aranyes, i també insectes… però ens preguntem si tots els noms són vàlids quan volem parlar d’aquells que trobem al jardí.

La setmana sense pantalles ens descarta l’opció de buscar per internet, així que trobem una alternativa que no coneixíem i que tenim a l’escola: els diccionaris.

Entre totes les Alícies intentem descobrir com utilitzar-los i per a què serveixen, i ens n’adonem com és d’importat escriure bé les paraules que volem buscar per tal de trobar-les. Així, comencem confegint amb les lletres mòbils: BITXO i INSECTE. Aquest és un treball que ens fa parlar de les lletres que ens “enganyen” i que sonen diferent de com s’escriuen. 

Després, en petits grups busquem les dues paraules i prenem nota de les definicions i les compartim en el grup a l’acabar. 

  • Bitxo: pebrot petit i molt picant.
  • Insectes: classes d’animals invertebrats petits, amb antenes, sis potes i a vegades ales.

Descobrim que la paraula bitxo, en català, no descriu cap animal, sinó un pebrot picant! I que no tots els éssers petits que trobem són insectes —el caragol, per exemple, no ho és.

Per tant, aprenem una nova paraula clau: invertebrats, la qual ens servirà a partir d’ara per anomenar els petits éssers vius del nostre jardí i poder començar a identificar-los i descriure’ls.

Una petita ferida ha estat la llavor que ha despertat en nosaltres el desig de cuidar el nostre entorn més proper; l’inici d’un projecte que vol contribuir a mantenir viva la vida que ens envolta.

PLAYING WITH NUMBER 20

“Play gives children a chance to practice what they are learning.” — Fred Rogers

As you know, we are the “20 Pack,” and we’ve been doing lots of fun activities related to this number. We discovered that half of 20 is 10, and we explored different ways to represent it.

We had a great time playing with cubes. Without looking, we had to pick twenty cubes and use them to create our own imaginative shapes. It was really fun and gave us the chance to practice counting in English and review colours. We even learned some new ones, such as brown, white, and purple.

We also practiced recognising quantities at a glance when Laura showed us strings of cubes — we had just five seconds to count them!All in all, these playful and engaging activities helped us listen to and talk about numbers and colours in a relaxed and enjoyable way. Moreover, because the vocabulary was naturally repeated and used in meaningful contexts, it supported a more natural and lasting acquisition of new words.