PREPAREM LA MÀSCARA PEL COLOR

Aquesta setmana alguns de nosaltres continuem donant forma a la màscara amb el paper de diari i, els que ja tenim aquesta fase enllestida, hem començat a aplicar la capa de paper blanc. Aquest procés ens ajudarà a l’hora de donar color, ja que partirem d’una base neutra. Hem de tenir cura i tapar tota la superfície de la màscara, mullant el paper de cuina amb aigua i cola, i no deixar-nos cap forat, ja que podria transparentar-se quan la pintem.

Estem gaudint molt d’aquesta part de l’elaboració ja que podem experimentar amb els materials i comprovar com reaccionen, tot i que de vegades això suposa la taula plena de cola… Fem boles per donar volum a les galtes, o per fer uns ulls ben sortints o uns llavis carnosos. També estem investigant com elaborar els nassos més grans: del Pinotxo, del monstre o la trompa de l’elefant, i que es mantinguin drets. Algunes màscares necessiten unes grans orelles i els que ja les hem fet hem aconsellat a companys i companyes com fer la forma i com reforçar-les per a que no caiguin.

Ja gairebé estem preparats i preparades per donar color a les nostres màscares i en tenim moltes ganes!

Podeu veure les fotografies al Drive.

PENSEM UN NOM PER LA FUSTERIA

Tots i totes ens situem a la xarxa d’idees que tenim a l’aula i fent conversa recordem que quan vam anar de visita a la fusteria Fustes Closa, ens vam adonar que a la nostra fusteria ens faltava un cartell amb el nom i un logo. Conjuntament decidim començar pel nom de la nostra fusteria.

D’entrada establim una conversa i ens preguntem “perquè” la fusteria s’anomena “Fustes Closa”. Com que no coneixem el motiu pel qual van posar-li aquest nom, volem escriure una carta per saber-ho del cert. Així mateix, recordem que el missatge l’haurem de posar dins d’un sobre,  fem memòria de les parts que ha de tenir una carta i a on l’haurem de tirar. Alguns Pinotxos ens expliquen que a prop de l’escola hi ha una bústia i podrem llençar la carta.

Així doncs, en petits grups anem elaborant el missatge d’aquesta carta, primer formem paraules amb les lletres magnètiques i després practiquem la nostra grafia escrivint la nota.

També, pensem possibles idees de noms per a la nostra fusteria però de moment ens costa una mica i només se’ns acut “fusteria Pinotxo”. Aleshores, la Berta i la Rosa ens proposen donar una petita volta prop de la plaça del mercat i observar els cartells que  tenen les botigues, bars i restaurants, forns de pa… d’aquesta manera aquesta experiència ens pot ser de gran ajuda per pensar i ampliar les nostres idees sobre possibles “noms” per la nostra fusteria.

Molt decidits i decidides, dimarts després d’esmorzar, les i els Pinotxos sortim a fer un tomb pel poble. Primer de tot descobrim on hi ha una bústia prop de l’escola i després anem a veure els cartells dels diferents comerços.

Quan tornem de la sortida…. hi ha nens i nenes que proposen aquests altres noms;

– Fusteria Serra.

– Fusteria Claus.

– Fusteria Martells

El següent pas que haurem de fer serà decidir el nom per la nostra fusteria.

A banda d’això, avui dijous acabem la carta que hem estat fent en petits grups. També ja tenim l’adreça escrita al sobre, ara només ens falta anar-la a llençar a la bústia.

 

Recordeu que teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

CONSTRUÏM LES TAULES DE MULTIPLICAR

Ja fa setmanes que vam començar a construir i descobrir coses sobre les taules de multiplicar. Conèixer-les i aprendre-les és bàsic per a tenir un bon càlcul mental.

Per començar vam construir, amb l’ajut dels reglets, les taules de multiplicar, el que significava dir 2 vegades 3 o 5 vegades 8. Vam fer una gran taula de rectangles! Observant amb atenció vam anar descobrint que hi havia rectangles iguals, els posàvem un sobre l’altre i ocupaven la mateixa superfície. Tots els rectangles tenien una parella igual menys els que estaven a una de les diagonals, aquests eren quadrats i no n’hi havia cap més.

En segon lloc vam anar resolent les diferents multiplicacions, trobant els resultats i apuntant-los sobre la nostra gran graella. Llavors vam passar els resultats a una graella més petita on vam acabar de comprobar, amb l’ajuda del punxó, que una meitat dels resultats són iguals a l’altra, excepte els resultats que estan a la diagonal, és clar!. Així que, només sabent la meitat ja ens ho sabrem tot!

COMENCEM LA LECTURA COMPARTIDA

Aquest trimestre hem iniciat la segona part de la lectura compartida. Després de fer la mitja hora de lectura amb les nostres famílies, cinc persones es queden a la classe i ens ajuden a partir d’una proposta.

Aquesta setmana hem hagut de llegir unes frases i ordenar-les per endevinar quin himne era. Ens hem ajudat a llegir i ens hem escoltat molt bé per treballar en equip. De seguida hem vist que era l’himne del Marta Mata, així que ens ha estat ben fàcil ordenar-lo.

Finalment, ens hem ajuntat per cantar el nostre himne tots junts.

Gràcies famílies per la vostra ajuda!

“CONTE” IN ENGLISH

We have been listening to a song of a singer called Eduard Canimas. In particular we have been listening to the song “Conte”. Our idea is to translate the song into English and then record our own version. In order to do it, we have been putting in order all its sentences. Some of us knew the song by heart, some of us just listenend to the song without paying much attention to the lirircs. However, between all of us it was quite easy to find out the right order.

After listening to the song twice, we were sure that we found out the correct order. Later, in groups, we had been trying to find words or sentences we already knew. It was surprising how much English we know between all of us.

L’HORA DEL CONTE A TABALUGUES

Els dimecres després del pati, gaudim d’una història diferent cada setmana. Els protagonistes d’aquests contes són els DRACS, com el nostre Tabaluga. Setmana darrera setmana, coneixem un tipus de drac diferent:

  • De color verd, de color blau, de color rosa, transparent com un camaleó,…
  • Enfadats, tristos, alegres, avorrits,…
  • Terribles, amables, porucs, valents,…

De cada història extraiem preguntes, dubtes o el coneixement de noves paraules, per tal d’anar ampliant el nostre vocabulari. A més a més, l’Anna i la Toni ens serveixen de guia i de model per saber explicar un conte, amb una bona entonació, vocalitzant, canviant la veu segons el personatge o la situació descrita.

La setmana passada, però, la història del llibre Vet aquí un drac, ens va sorprendre especialment, ja que el seu protagonista era un drac meravellós, amb molts colors i escates brillants. També, era un animal amable, que estava trist de pensar que tothom al poble li tenia por. Dos nens li canvien la vida d’una manera molt senzilla: inventant-se un conte on el drac fos amable i bondadós. Aquesta solució el va alegrar moltíssim.

Als Tabalugues ens va encantar aquesta idea i ens hem proposat crear el nostre propi conte de dracs, decidint què necessitem per elaborar-lo:

  • Paper i llapis.
  • Pensar una història i escriure-la.
  • Pensar en els dibuixos i dibuixar-los.
  • Crear els protagonistes.
  • Decidir si la història serà d’un drac, una draga o molts dracs.

Així que ens hem posat a treballar avui mateix i, quan la Toni ens explicava el conte setmanal, ens hem fixat en el format del llibre, les seves parts i composició. La nostra mirada ja és la de futurs escriptors i escriptores!

LA MÍRIAM ENS PORTA EL QUE FALTA!

La mama del Max ens ha fet una darrera visita per tal de portar-nos el que li vam demanar. Abans que arribés, hem fet memòria!

UN FONENDO, UN TERMÒMETRE I UNA LLANTERNA 

Quan ha arribat, s’ha quedat ben parada al veure el moble amb totes les coses classificades!!! Diu que tenim de tot i que ho hem fet molt bé!  A més a més, ens ha portat 2 fonendos de veritat, 2 llanternes i 2 termòmetres també de veritat i que tenen so! Ah! I un martellet i pegatinas! Tot una sorpresa!!!

Li hem explicat a on jugarem, perquè hem triat aquest espai i també li hem preguntat què vol dir la creu que ens hem trobat a moltes coses, ensenyant-li les que tenim dibuixades a la pissarra. Ens ha dit que la posen en coses que són del món dels metges o de la farmàcia, la botiga on venen els medicaments! Ho tindrem en compte!

Estem molt agraïts i agraïdes per la seva ajuda!

MOLTES GRÀCIES PER TOT!!! ENS HAS AJUDAT MOLT!!! 😘😘😘

 

REPARTIM I CLASSIFIQUEM!

Ha arribat l’hora de guardar tot el que hem portat al nostre moble! Primer de tot la Vero ens ha preguntat:

QUANTS CALAIXOS ENS FALTEN? 7!

NO! N’HI HA 8!

Els hem comptat ben ràpid fixant-nos bé en els espais on van posats! Però després ens ha demanat:

QUANTS CALAIXOS TENIM EN TOTAL?

12!

Ja en teníem 4! Entre tots i totes els hem anat col·locant i posant al seu lloc! Tot seguit, hem repartit els diferents dibuixos per les caixes, tot enganxant-los però… Hi ha 21 coses diferents! Hem decidit que les coses que ens va portar la Míriam van juntes i hem estat capaços d’adonar-nos que moltes coses les podem ajuntar, malgrat tinguem només 12 calaixos. Un cop repartits els dibuixos, hem classificat tot el material parant molta atenció a on va cada cosa. Quan hem acabat, hem vist que el calaix dels medicaments estava molt ple! Quan hem tornat a posar els calaixos verds dins el moble, no hi cabia!

I ARA QUÈ FEM?

HI HA UN CALAIX QUE NO TÉ RES!

EL DE LAS PEGATINAS NOMÉS TÉ UNA COSA!

Així doncs hem repartit els medicaments entre les 2 caixes i hem posat el dibuix de les pegatinas a una altra caixa, ja que de moment no en tenim gaires…

Hi ha un calaix amb coses que no tenen dibuix, com un llibret, una targeta sanitària, una medalla, una bossa de farmàcia, unes ulleres… Ja decidirem quin dibuix hi posarem o si realment ho farem servir! Ben aviat ho tindrem tot enllestit per poder-hi jugar!

Famílies, podeu veure la resta de fotografies a la carpeta compartida del Drive.

POSEM PREU A LES JOGUINES

Passades les festes, ens tornem a posar en marxa amb la nostra botiga de joguines. Repassem tot el què ja tenim fet, i també pensem en tot el que encara ens queda per fer.

Els i les Tabalugues creuen que una de les coses més importants que ens falta, és posar el preu a les joguines, per això comencem a pensar i decidir quins preus posarem.

Aquí teniu el recull de les idees que han sortit en la conversa:

  • Les coses petites poden costar 1€, perquè és el número més petit.
  • Les joguines més grans poden valer 10€, perquè el 10 és un número molt alt, és el més gran!.
  • El 10 no és el més gran, perquè 20 és més gran.
  • El número més gran no existeix.
  • Sí que existeix és el milió.
  • Els números no s’acaben, són infinits.
  • El més gran és el 15555 (ho escriu a la pissarra).
  • No pot ser, perquè si li poses un 6 ja és més gran.
  • El número més gran és l’infinit.
  • L’infinit no és un número.
  • El número més gran és el 100.
  • No! perquè el 101 és més gran.
  • Jo li puc preguntar en el meu germà que sap molts números.

Acordem que preguntarem a casa si ens poden dir si hi ha un número que sigui el més gran o no, ja que no tenim molt clar si existeix un número que sigui el més gran de tots.

Alguns Tabalugues fan els deures i pregunten a casa si existeix un número que sigui el més gran, i la majoria ens diuen que el número més gran és l’infinit i que no acaba mai, tot i així els Tabalugues diuen que les coses de la botiga no poden costar tants diners.

Per posar els preus mirem els catàlegs del Drim per orientar-nos una miqueta i també ens basem una miqueta en el tamany de la joguina, o senzillament posem un número que coneixem.

Anem posant preus en els diferents jocs i joguines i els anem escrivint en papers i els enganxem amb celo.

Un Tabaluga diu que ell es va fixar, que en el Drim, els preus estaven enganxats en els jocs amb unes “pegatines” i és per això que decidim que nosaltres també volem fer etiquetes per la nostra botiga.

Escrivim el nom de la joguina i el seu preu en les etiquetes i les anem enganxant. Aquesta activitat ens porta vàries sessions de feina ja que hem d’escriure lletres i números de molts jocs i joguines.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Els nostres mòbils

Dimecres passat el grup dels esclafits va fer la presentació dels mòbils que havien elaborat durant les vacances.

Van sorgir coses molt interessants i, evidentment, van haver d’explicar tot allò que havien fet i el motiu pel qual pensaven que aquestes coses podien estar per sobre de les cabretes al cel.

Només em queda felicitar als nens i les nenes per la bona feina feta.

Si continuem així ens convertirem ens uns experts i unes expertes increïbles!