Parlem de cinema: La societat de la neu

La nova pel·lícula sobre el miracle dels Andes

Direcció

  • J.A. Bayona

Actors i actrius principals

  • Enzo Vogrincic: Numa Turcatti, Matias Recalt: Roberto Canessa, Agustín Pardella: Nando Parrado, Carlos Páez: Carlos Páez, Alfonsina Carrocio: Susana Parrado,…

Any

  • Aquesta pel·lícula s’ha rodat l’any 2023 a Sierra Nevada (Granada), Montevideo (Uruguai), i als Andes (Xile).

Durada

  • 2h i 24 minuts

Sinopsi

La nova pel·lícula espanyola que dóna veu a totes les persones que van viure el miracle dels Andes ha tingut un èxit global. Encara que la història era coneguda per molta gent, un gran percentatge de la població mundial l’acaba de conèixer. Es tracta d’una narració feta per l’actor Enzo Vogrincic, interpretant el jove Numa Turcatti (25), un noi d’Uruguai que estudiava la carrera de Dret. El noi ens explica detalladament la història: un equip de rugbi format per joves uruguaians entre 16 i 25 anys tenen la possibilitat de viatjar en avió fins a Xile per un cost baix. Per anar-hi, necessiten omplir l’avió de persones, i finalment viatgen 40 passatgers, 45 comptant la tripulació, 19 jugadors de rugbi i la resta acompanyants. Per arribar a Xile era necessari passar per la Serralada dels Andes i quan l’avió l’estava sobrevolant va impactar contra una muntanya de 3.500 metres d’altitud sobre el nivell del mar. L’avió va perdre primer la seva ala dreta i després l’esquerra. El fuselatge també va estimbar-se contra unes muntanyes. De l’impacte, van morir tres membres de la tripulació i deu passatgers. Quatre persones més van morir la primera nit de supervivència, mentre que les altres persones lluitaven per la seva vida.

Els passatgers van començar a viure els seus dies a les restes que van quedar de l’avió, van sobreviure a temperatures de fins a 30°C sota zero. Les nits eren molt més dures, dormien dins de l’avió tots junts per sentir la calor corporal que desprenien entre ells. Van treure fora tots els seients, també destrossats, i gràcies a les maletes van poder fer un mur per tancar l’avió i que el fred no fos tan intens. Hi havia persones ferides per l’impacte, però entre els passatgers hi havia dos nois que estudiaven medicina, Gustavo Zerbino (16) i Roberto Canessa (19). Ells dos, amb els pocs estudis que tenien, curaven i ajudaven les persones amb que estaven dèbils. Els dies passaven i la gana els consumia. 

La resta del que va passar és història. Ara, la pel·lícula ha guanyat dotze premis Goya i té dues nominacions als Oscars. Des del dia que es va estrenar, el quatre de gener de 2024, ha tingut un número total de 75.100.000 visualitzacions a Netflix, i segueix pujant. A moltes persones els interessa conèixer els processos pels quals els actors van haver de passar per interpretar els seus personatges i com van arribar a filmar escenes d’aquella gravetat, sempre amb tot el respecte. els supervivents que encara estan vius estan fascinats amb la pel·lícula i els encanta el treball que va fer tot l’equip.

Valoració

La meva opinió com a persona normal, sense ser una professional i sense, clar està, haver passat per una situació similar, és que em sembla una pel·lícula que té molt impacte sobre aquesta generació i serà recordada per molts anys, o fins i tot segles. Personalment, és dura de veure i crec que em va fer reflexionar molt, em va tenir durant un temps veient vídeos i buscant informació sobre el que va passar i qui van ser aquelles persones a la muntanya. Crec que cada persona veu la pel·lícula amb uns ulls diferents i la raona de diferent manera. Cada vegada que la veig me n’adono de detalls nous i missatges que dona. És molt interessant conèixer els punts de vista de cada persona i amb quina reflexió es queda de la filmació.

Cadascú ens sentim d’una manera i la vivim diferent. Sincerament, la recomano a tothom, tothom que vulgui tenir un impacte amb la realitat de l’ésser humà i l’amor que ens podem arribar a tenir entre nosaltres. És una sensació nova que viuràs i potser aconsegueixis dir-li a aquella persona com l’estimes. La recomano per moltes coses, però sobretot per fer una prova mental, i veure si la pel·lícula és capaç d’ajudar-te a veure la teva vida amb uns ulls millors. 

Escrit des de tot el respecte cap a les persones que van sobreviure i les que no.

Redacció: Clàudia Corral

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>