Fins a aconseguir-ho!

Una aproximació a la vida “bombolla”
Per Íria Casas
La covid-19
Com tots sabem, la covid-19 ha afectat notablement les nostres vides. Des de la quarantena, que va començar al març, hem vist com ens ha canviat la vida quotidiana, amb pèrdues d’éssers estimats, hospitals col·lapsats…
Però també hi… Llegeix més»

L’editorial

Vivim un temps ben complex, però la colla de “periodistes amateurs” que cursem l’optativa de Premsa us volem fer arribar un missatge de força i d’optimisme.

Des de la nostra mirada curiosa i desperta a tot allò que passa al món, mirarem de fer-vos arribar informacions des del treball en equip i la reflexió.

Aquest primer trimestre, marcat malauradament -encara- per la pandèmia de la covid-19, hem valorat què ha suposat i què ens suposa aquesta malaltia, dins i fora de les aules. Perquè ens ho ha capgirat tot. 

Hem parlat amb esportistes del centre que han vist com no podien entrenar habitualment, estudiants de música, de dansa, teatre…que han hagut de posar molta imaginació per tal de poder seguir amb aquestes passions… La mateixa amb què mestres, professorat i alumnes hem hagut d’activar per tirar endavant amb els estudis. La mateixa amb què pares i mares apliquen dia rere dia per continuar, malgrat totes les dificultats.

També reflexionem una mica sobre la importància dels mitjans de comunicació, tot seguint el fil de les eleccions dels Estats Units del passat 3 de novembre. Perquè tot i la pandèmia, la vida “continua” i cal no deixar de banda tot allò que va passant, aquí i arreu. Per això hem investigat què passa amb el malbaratament dels aliments a partir d’una situació que vam viure al centre, que ens ha fet pensar que la vida no és un relat de ficció com passa a la novel·la Els jocs de la fam, però cal que comencem a despertar de veritat si el volem deixar el món millor que com l’hem trobat. 

Des d’aquí, us convidem a llegir-nos i us desitgem que el 2021 vingui carregat de salut, feina i bones notícies per a tothom!

L’equip de periodistes està format per: Santi Ábalos, Jana Acién, Jad Alkassir, Adrián Alcolado, Mariona Bover, Íria Casas, Maria Colombo, Judith Domínguez, Guille Fernàndez, Marc Giménez, Carla Martínez, Hugo Martínez, Oriol Martínez, Alba Palomino, Just Pradera, Alma Sànchez i  Hamidou Trawally. Amb la col·laboració d’Àlex Rosado. I el guiatge d’ Alba Oliveres

LA PANDÈMIA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES, per Paula Fañanás

La pandèmia de la Covid-19 ha estat un trajecte dur per molts de nosaltres, i per això vull resumir els aspectes positius i negatius, i les conseqüències que ha portat la pandèmia.

Hem tingut la gran sort de tenir uns professionals sanitaris que han salvat la vida de molta gent, i que han lluitat per molt difícil que ha estat. Volem agrair a tots els sanitaris i tota la gent que ha contribuït fent mascaretes, cuinant per a la gent gran i per a nens que han aguantat a casa sense sortir durant 2 llargs mesos… Gràcies a totes les persones que han ficat el seu gra de sorra per ajudar en la pandèmia de la Covid-19.

També cal dir que no tothom ha fet les coses bé, però la gran majoria de nosaltres hem sabut respectar el confinament i les hores de sortida al carrer a la fase 1.

La pandèmia ens ha portat conseqüències molt negatives, com la mort de moltes persones. Però també hem sabut valorar els petits plaers de sortir a treballar o de poder dinar amb els avis un divendres després del col·legi. Petits moments que han fet que després els valorem més.

Gràcies a tothom que ha fet possible la desescalada.

Paula Fañanás Aguiar, 3r d’ESO F

EL CANVI CLIMÀTIC, per Axel Clemente

 

El medi ambient està canviant: sento, llegeixo i veig que l’estem destruint nosaltres, l’ésser humà. A això li diuen canvi climàtic.

Hi ha llocs on les cases s’ensorren pel desglaç. A nosaltres ens arribarà una cosa semblant amb el mar, perquè vivim a la costa i, si seguim maltractant el planeta?, hi haurà un dia que ens engoleixi, i no queda gaire.

Jo veig cada any quan arriba l’estiu que les platges del meu poble no tenen sorra i l’han de posar artificialment durant l’estació de l’estiu, i amb les tempestes de mica en mica el mar va emportant-se la sorra que fa pocs dies han posat. Penso què passaria si no la posessin: ja no tindríem la via del tren ni la carretera i, el més preocupant, les cases. 🙁

La natura vol el que és seu i nosaltres li estem traient. Arribarà un dia que no es podran posar més murs ?i la nostra espècie desapareixerà per no haver-ne tingut cura.

Axel Clemente, 2n ESO E

EL MISSATGE ESPERAT, per Raúl Osuna

 

Portem unes setmanes en quarantena i les persones ja no saben què fer; alguns es reien del virus perquè es pensaven que era una broma, però no. Avui parlarem d’una notícia que s’ha filtrat a última hora i que alegrarà a moltes persones.

Fa uns dies es va filtrar que tornaríem a la rutina l’11 de maig, per a alguns serà molt tard i per a altres, no. Encara no sabem si és veritat, però es diu que ja s’ha trobat una vacuna que salvarà a totes les persones que tenen COVID-19 i, per tant, es diu també que es tornarà a la normalitat abans que acabi el mes d’abril. Això no significa que podrem sortir i estar tot el dia fora de casa, tots els llocs on es pot acumular molta gent no s’obriran fins a principis de juny i es podrà sortir a donar una petita volta respectant uns 2 metres de distància amb la persona amb qui vagis. Les escoles no obriran ja que si es trobés un cas del virus en qualsevol escola del Maresme, s’hauria de tornar a tancar tot i fer un altre cop la quarantena, que a ningú ens agrada .

Encara no se sap si tota aquesta informació és certa, per això us demanem que seguiu a casa fins a nou avís, i a fer deures, que no estem de vacances.

(Exercici de notícia fet el mes d’abril per Raúl Osuna per a l’assignatura Revista)

Els alumnes de Grec van a veure Antígona

El matí del dia 6 de març, els alumnes de Grec de batxillerat de l’Institut Premià de Mar, després d’una hora i mitja de trajecte, vam arribar al XXV Festival Juvenil de Teatre Grecollatí. Allà, ens vam trobar amb altres instituts d’arreu de Catalunya.

Van tenir el privilegi de gaudir de la tragèdia grega tal i com ho feien els hel·lens en la seva època, fa més de 2000 anys. En aquest cas, vam veure l’Antígona, una obra trascendent en el temps, que va ser escrita el 442 aC i representada per primera vegada un any després. Els actors del Grup KOMOS, recent arribats de València, van donar vida als diferents personatges de Sòfocles.

Aquesta obra narra la rebel·lió d’Antígona, la neboda del rei Creont. Després que els seus dos germans, Etèocles i Polinices, combatessin pel tron de Tebes i morissin en l’acte, el primer va ser enterrat honorablement i el segon va romandre sense sepultura. Antígona, basant-se en la seva moralitat, creu necessari enterrar el seu germà Polinices, oposant-se a les ordres del seu tiet. Finalment, aquest, en assabentar-se dels actes d’Antígona, la condemna a ser enterrada viva. Hemó, el fill de Creont i promès d’Antígona, suplica al seu pare que retiri la condemna, però s’hi oposa. El vell Tirèsias, també li demana clemència i, finalment, el Rei accepta. Però ja és massa tard; Antígona s’ha penjat per tal d’evitar la mort lenta que l’esperava. Després d’això, Hemó se suïcida i, la mare d’aquest, Eurídice, en assabentar-se de la mort tràgica del seu fill, també.

Malauradament, el tema d’aquesta peça segueix vigent en els nostres dies. L’autoritat mana per sobre de la voluntat del poble i, de vegades, calen persones com la nostra protagonista, que defensin la moral per sobre de les lleis imposades.

Sota el nostre punt de vista, els joves actors i actrius van representar acuradament els esdeveniments narrats a l’obra i van saber mantenir l’essència del teatre grec; el cor. Ens van fer entendre la tragèdia, amb les seves característiques, i ens van fer passar una bona estona.

Neus Gili i Paula Vázquez
Alumnes de Grec 2
Batxillerat Humanístic

L’escriptora Care Santos visita l’IPM

Aquest matí l’escriptora Care Santos ha fet una xerrada als alumnes de tercer d’ESO a l’entorn d’un dels seus darrers llibres, Por, publicat el 2019 i que forma part d’una trilogia que completen Veritat i Mentida.

L’autora, que destaca sobretot pels seus llibres per a adolescents, ens ha ofert una xerrada amena sobre temes que normalment no apareixen en el debat quotidià com són la por i el suïcidi. Especialment aquest darrer ha centrat bona part de la seva intervenció, perquè el tabú que hi va associat el fa difícil de trobar en qualsevol mena de debat, tot i ser ja la primera causa de mort entre joves i adolescents.

Valenta, no ha defugit el cara a cara amb els alumnes, al contrari: des del primer moment ha proposat un diàleg sincer amb els estudiants allà congregats, que han pogut fer-li tota mena de preguntes relacionades amb el seu ofici i la seva exitosa trajectòria professional.

En acabar l’acte, s’ha ofert molt amablement a signar els llibres que calgués als seus lectors, els quals han fet una llarga cua per aconseguir-ne la signatura.

Els comentaris que ens han ofert els alumnes de tercer destacaven la simpatia de l’escriptora, que en tot moment s’ha mostrat molt amable i dialogant amb la jove audiència.