Durant les dues primeres dècades d’història de l’Institut Josep Vallverdú, la Castanyada va ser sempre una data assenyalada en el calendari del centre, convertint-se en una de les festes més populars i participades de les moltes que se celebraven al llarg del curs.
Al marge de la tradicional cocció de castanyes, amb cuiners tan recordats com el professor d’Educació Física, Juan Cruz, o el conserge Felip Garsaball, al que podem veure en plena preparació d’una magnífica cassola de tros en la fotografia de la Castanyada de 1988 que encapçala aquest text, la festa consistia en la celebració d’un gran dinar de germanor a l’espai on s’ubica l’actual pàrquing del centre en què l’alumnat s’agrupava en els diferents grups classe, tal i com es pot veure en la següent imatge de 1993, on novament el professor Cruz comparteix taula amb un grup d’alumnes.
En funció dels anys, aquesta activitat gastronòmica es completava amb d’altres d’esportives i musicals, fent de la Castanyada un dels dies més esperats per l’alumnat de la casa. És per això que la supressió de la festivitat, fruit de l’arribada de l’ESO i de l’entrada en el nou mil·leni, va provocar una de les vagues més recordades en la història de l’institut.
Per protestar contra la decisió, l’estudiantat més gran de la casa va realitzar una seguda massiva a les portes d’accés al centre que, malgrat la seva insistència, no va aconseguir restablir una celebració que ha quedat en el record i només ha estat tímidament recuperada, en els darrers anys, per grups classe com el SIEI, l’Aula Oberta o l’Aula d’Acollida que no han volgut perdre la tradició de fer castanyes i panellets, això sí, en un format força més reduït del que històricament havia definit la Castanyada del nostre centre.
Comentaris recents