L’alumnat de 4t d’ESO i de batxillerat de l’institut visita l’exposició “La vaga de la Canadenca” a l’Espai Macià

activitats26/11/21  

Al llarg de la setmana compresa entre dilluns 22 i divendres 26 de novembre de 2021, l’alumnat de 4t d’ESO i de 1r i 2n de batxillerat de l’Institut Josep Vallverdú ha visitat l’exposició “La vaga de la Canadenca” a l’Espai Macià de les Borges Blanques.

La visita a la mostra, que narra una de les mobilitzacions obreres més importants en la història de Catalunya que va comportar la instauració de la jornada laboral de 8 hores al nostre país,va ser guiada per l’historiador borgenc Marc Macià, que va explicar, de manera molt didàctica a l’alumnat, aquesta vaga que canviar la nostra història.

Amb aquesta activitat, l’alumnat de 4t d’ESO i de batxillerat, ampliava, dons, el contingut temàtic de les seves assignatures d’història, que fan referència a la Revolució Industrial i al sorgiment i desenvolupament de la classe treballadora i la seva lluita per unes condicions de treball i de vida dignes.

Si voleu descobrir el contingut d’aquesta interessant exposició, podeu fer-ho al següent enllaç.

40 anys d’història del Vallverdú (5): records de la Castanyada

activitats02/11/20  

Durant les dues primeres dècades d’història de l’Institut Josep Vallverdú, la Castanyada va ser sempre una data assenyalada en el calendari del centre, convertint-se en una de les festes més populars i participades de les moltes que se celebraven al llarg del curs.

Al marge de la tradicional cocció de castanyes, amb cuiners tan recordats com el professor d’Educació Física, Juan Cruz, o el conserge Felip Garsaball, al que podem veure en plena preparació d’una magnífica cassola de tros en la fotografia de la Castanyada de 1988 que encapçala aquest text, la festa consistia en la celebració d’un gran dinar de germanor a l’espai on s’ubica l’actual pàrquing del centre en què l’alumnat s’agrupava en els diferents grups classe, tal i com es pot veure en la següent imatge de 1993, on novament el professor Cruz comparteix taula amb un grup d’alumnes.

En funció dels anys, aquesta activitat gastronòmica es completava amb d’altres d’esportives i musicals, fent de la Castanyada un dels dies més esperats per l’alumnat de la casa. És per això que la supressió de la festivitat, fruit de l’arribada de l’ESO i de l’entrada en el nou mil·leni, va provocar una de les vagues més recordades en la història de l’institut.

Per protestar contra la decisió, l’estudiantat més gran de la casa va realitzar una seguda massiva a les portes d’accés al centre que, malgrat la seva insistència, no va aconseguir restablir una celebració que ha quedat en el record  i només ha estat tímidament recuperada, en els darrers anys, per grups classe com el SIEI, l’Aula Oberta o l’Aula d’Acollida que no han volgut perdre la tradició de fer castanyes i panellets, això sí, en un format força més reduït del que històricament havia definit la Castanyada del nostre centre.

L’Institut Josep Vallverdú reconeix les quatre dècades de dedicació al centre de l’Antonieta Forteza

activitats25/10/20  

En un acte breu i senzill però carregat d’emotivitat, el divendres 23 d’octubre de 2020 l’Institut Josep Vallverdú va reconèixer les quatre dècades de dedicació al centre de l’Antonieta Forteza.

La celebració, realitzada a l’hora del pati a la sala de professors l’endemà que l’administrativa complís 40 anys de treball en aquesta casa, va comptar amb un petit parlament que va recordar la història de l’institut i amb el lliurament, per part de la directora Núria Sabaté, d’un ram de flors a l’Antonieta Forteza com a reconeixement a aquestes quatre dècades de treball al servei del centre.

L’efemèride d’arribar als 40 anys treballant a l’Institut Josep Vallverdú no és pas fútil i converteix l’Antonieta Forteza en la persona que durant més temps ha servit en aquesta casa, on treballa gairebé des de la mateixa posada en marxa del centre.

Felicitats i, sobretot, moltes gràcies per aquestes quatre dècades de servei!

40 anys d’història del Vallverdú (2): el primer claustre de batxillerat

activitats24/09/20  

La que encapçala aquest text és la primera fotografia del nostre institut en funcionament. En ella s’hi pot veure al primer director, el professor d’història i ja difunt Josep Ramon Toll, acompanyat de Jesús Mur, secretari i professor de matemàtiques, a les portes del nou centre durant el mes de setembre de 1980, poc abans que s’iniciés el curs acadèmic 1980-81, que no va començar fins al mes d’octubre.

Aquest és el primer testimoni gràfic de la posada en funcionament de l’Institut de Batxillerat de les Borges Blanques, que en el seu any inicial d’activitat va comptar amb un claustre format per 19 professors i professores entre els que destacava la figura de qui, anys després, acabaria batejant el centre nascut de la fusió entre els instituts de batxillerat i de formació professional de la capital de les Garrigues.

Aquesta figura no és altra que la de Josep Vallverdú, l’escriptor i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que durant el curs 1980-81 va exercir com a professor d’anglès.

D’entre les altres anècdotes que deixa aquell primer claustre de professors, els pioners en la història d’un centre que enguany compleix 40 anys, destaca la presència de Pau Arbós, professor d’Educació Física i alhora alumne de COU.

A tots ells i elles, el nostre més sentit reconeixement per la seva contribució a la posada en marxa i a la consolidació del que avui és l’Institut Josep Vallverdú, el centre educatiu de referència de la comarca de les Garrigues.

40 anys d’història del Vallverdú (1): La construcció de l’institut

activitats21/09/20  

En ocasió de la celebració, al llarg del curs acadèmic 2020-21, dels 40 anys d’història de l’Institut Josep Vallverdú aquest lloc web farà memòria, de manera periòdica, d’alguns dels principals episodis de la crònica d’aquestes quatre dècades d’història del nostre centre, que són història viva de la comarca de les Garrigues.

Així, doncs, malgrat que la situació sanitària ens impossibiliti celebrar actes presencials per recordar aquesta efemèrie, el recull aplegat en aquesta pàgina permetrà a tota la comunitat educativa i al conjunt de la societat garriguenca fer memòria d’un esdeveniment clau en la història de la comarca: la posada en marxa del primer institut de batxillerat i de formació professional. Una institució que, 40 anys després, continua essent una referència indefugible de l’educació a la comarca.

La temàtica d’aquesta primera càpsula que recorda els 40 anys del centre fa referència a la construcció física de l’institut, que va ser ubicat en uns camps situats aleshores als afores de les Borges Blanques. A través d’aquestes històriques imatges, que pertanyen a l’arxiu fotogràfic de l’institut, es pot comprovar sobre quins terrenys va ser edificat el nostre centre i resseguir tots els passos que va comportar la seva construcció, des de l’anivellament del terreny fins a l’alçat del conjunt dels seus edificis.

Un impactant testimoni gràfic que podeu trobar a la següent galeria d’imatges i que vol ser un homenatge als obrers que, amb el seu treball i esforç, van fer que l’estructura de l’actual Institut Josep Vallverdú fos una realitat tot just abans de l’inici del curs 1980-81, el primer que va acollir alumnat al centre.

Gràcies per posar els fonaments que han fet possibles aquests 40 anys d’educació secundària pública a les Garrigues!

Crònica gràfica d’un bell somni

activitats05/07/20  

El dimarts 30 de juny de 2020, l’Institut Josep Vallverdú va escriure un punt i a part en la seva llarga crònica. Al mateix temps que es commemoraven els quaranta anys de la finalització, l’estiu de 1980, de les obres que van convertir un solar dels afores de les Borges Blanques en un nou i flamant centre educatiu, vuit professors i professores, amb la longeva i carismàtica directora Antonieta Bernat al capdavant, van tancar el seu període de servei i dedicació a l’institut per obrir una nova etapa, lluny dels tràfecs propis de la seva ocupació al llarg de les darerres dècades.

Amb ells, s’acomiadava de l’Institut Josep Vallverdú una part importantíssima del capital humà que va aconseguir fer d’aquella carcassa nova de trinca, el centre educatiu de referència de l’ensenyament secundari, del batxillerat i de la formació professional a les Garrigues.

La institució a la qual van servir amb passió i estima, però també amb rigor i professionalitat, ha volgut retre’ls un petit homenatge recordant la seva participació en el “bell somni” que va ser construir un institut de secundària a la comarca. Un homenatge, en forma de crònica gràfica, que s’acompanya de les paraules de Joan Manuel Serrat a la seva emotiva cançó “Per construir un bell somni”.

Els versos del noi del Poble-Sec, “Per construir un bell somni  el primer que cal és estar despert, mà ferma per dur les brides i fer-se un projecte a mida comptant que tot s’encongeix. Materials de primera. Amples i profunds els seus fonaments, a prova de malentesos, compromisos, interessos i accidents. Orientat al sud i protegit dels vents. Res no cura les ferides com un bell somni. Qui és que no arrisca la vida per un bell somni? Què seria de nosaltres sense un bell somni?”, il·lustren a la perfecció la dedicació de les professores i professors que aquest estiu han deixat el centre per encetar la feliç etapa de la seva jubilació.

Us els recordem, perquè ells són història viva dels darrers quaranta anys d’aquesta comarca, arquitectes imprescindibles del “bell somni” que va ser, i que és encara, construir la més alta institució acadèmica de les Garrigues:

–Antonieta Bernat: professora de llengua castellana i literatura, arribada al centre el curs 1983-84, ara fa 37 anys. Ha exercit com a directora de l’institut unificat (batxillerat i formació professional) des de 1990, essent una de les directores més longeves de Catalunya.

–M. Carme Calderó: professora de llengua catalana i literatura, arribada al centre el curs 1988-89, ara fa 32 anys. En el moment de la seva jubliació exercia el càrrec de Cap d’Estudis des de feia gairebé una dècada.

–Xesco Guasch: professor de biologia i geologia, arribat al centre el curs 1989-90, ara fa 31 anys. Ha exercit de Cap d’Estudis adjunt durant tres dècades.

–Amadeu Bonet: professor de tecnologia, arribat al centre el curs 1997-98, ara fa 23 anys. Els darrers cursos acadèmics de la seva vida professional els ha exercit com a Coordinador Pegagògic.

–Josep Grau: professor d’instal·lacions elèctriques i automàtiques, arribat al centre el curs 1983-84, ara fa 37 anys. Ha exercit durant bona part de la seva vida acadèmica com a coordinador informàtic del centre.

–Ramon Rosselló: professor de dibuix, arribat al centre el curs 1989-90, ara fa 31 anys. Ha exercit durant bona part d’aquest temps com a cap del seminari de dibuix.

–M. Carme Llobera: professora de biologia i geologia, arribada al centre el curs 1991-92, ara fa 29 anys. Ha exercit durant bona part d’aquest temps com a cap del Departament de ciències.

–Eugènia Martí: professora de llengua castellana i literatura, arribada al centre el curs 2007-08, ara fa 13 anys. Ha estat, durant gairebé una dècada, la responsable de la biblioteca de l’institut.

En total, 233 anys de dedicació i servei a l’Institut Josep Vallverdú. Un centre que, per sempre més, és i serà el seu.

Fer memòria per encarar el futur

activitats05/07/20  

El tancament d’una etapa i l’obertura d’una altra és, sempre, un bon moment per aturar-se, fer balanç i entomar, amb forces renovades, els reptes del futur. És precisament, en aquest instant, en què es troba l’Institut Josep Vallverdú, després d’acomiadar, en un emotiu claustre de final de curs, la seva històrica directora, l’Antonieta Bernat, i set professors de llarga singladura al centre, i de donar la benvinguda al nou equip directiu que, des de l’1 de juliol, s’ha fet càrrec de les regnes de l’institut.

Arribats a aquest punt, és obligat fer memòria, per encarar el futur, certament, però també per evitar perdre la idiosincràsia, acadèmica i sobretot humana, que ha definit l’Institut Josep Vallverdú al llarg dels darrers trenta anys d’història en què ha estat encapçalat per l’Antonieta Bernat, una directora que té, entre molts altres mèrits, el fet d’haver-se convertit en una de les més longeves de Catalunya. Una qüestió que no és, ni molt menys, trivial en uns temps d’immediatesa, de canvis i de renovacions constants.

Raimon, el cantautor de Xàtiva, aquesta vila de la Costera tan propera a l’estimada València de l’Antonieta Bernat, explicava que “qui perd els orígens, perd la identitat” i això és, precisament, el que vol evitar l’Institut Josep Vallverdú. Per això, ens cal fer memòria i preservar el llegat deixat per qui, amb mestratge i bonhomia, ha liderat l’institut durant les darreres tres dècades.

Certament, es fa difícil resumir en poques paraules l’obra de la directora Antonieta Bernat perquè la seva crònica va íntimament associada a la de l’Institut Josep Vallverdú, un centre que ha crescut i s’ha modernitzat amb ella al capdavant fins al punt de convertir-se en un referent educatiu de l’ensenyament secundari a les comarques de Ponent.

En aquest breu esbós que pretén fer memòria per encarar el futur en base al seu llegat, apuntem deu característiques que han definit els darrers trenta anys d’un centre que ha volgut ser, sobretot, un espai humà i acollidor:

1)  La modernització constant d’una institució educativa que, adaptant-se a les moltes i molt diverses reformes, ha sabut sempre adequar-se d’una manera exitosa al seu temps.

2)  La creació d’equips de treball heterogenis, perseverants i compromesos amb els reptes que, al llarg de tres dècades, han anat sorgint, sempre amb la premissa de la humanitat i del bon clima de treball entre les persones com a base.

3)  L’estreta relació de la institució educativa amb la societat que l’acollia i que no és altra que la comarca de les Garrigues, d’una peculiar idiosincràsia que ha impregnat l’institut.

4)  La cura humana del professorat que ha ajudat a treure’n les millors potencialitats; una circumstància cabdal per millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

5)  L’escolta activa i la naturalitat en el tracte, fent de l’institut un espai agraït d’acollida i d’intercanvi.

6)  La dedicació abnegada al centre, obrint-ne la porta i apagant-ne els llums, o d’acord amb el seu caràcter proper i humà, donant el primer “bon dia” i el darrer “adéu”.

7)  El treball cooperatiu, que ha permès de crear vincles duradors entre el grup humà que, en molts casos, han transcendit l’àmbit professional i han fet de l’institut un espai d’amistat i de bona convivència.

8)  La preocupació per l’atenció a les famílies d’un alumnat que, en l’etapa adolescent, sovint no és fàcil de portar però a qui sempre vetllava per concedir una segona oportunitat.

9)  La col·laboració permanent amb les administracions educatives, locals i comarcals, tot fent de l’institut una referència obligada a l’hora de parlar d’educació a les Garrigues.

10)   L’atenció a la gestió educativa i del centre d’una manera creativa, flexible, però, sempre, humana i responsable.

De ben segur que, aquells i aquelles que van compartir aules i despatxos amb l’Antonieta Bernat durant aquestes més de tres dècades, podrien ampliar aquesta llista.

De tot el seu llegat, ens quedem amb la seva humanitat i la seva bonhomia, dues característiques bàsiques per seguir construint aquest institut de futur. Un esdevenidor que sempre s’ha d’encarar fent memòria. Gràcies per aixecar aquest centre que, amb els ulls posats en el futur, té el cor carregat amb el record de les persones que han ajudat a construir-lo.

La professora Núria Sabaté, nova directora de l’Institut Josep Vallverdú

activitats02/07/20  

Després del comiat al gruix de l’equip directiu, i molt especialment a la directora Antonieta Bernat, que ha encapçalat el centre durant més de tres dècades, l’Institut Josep Vallverdú ha iniciat, amb l’arribada del mes de juliol, una nova etapa en la seva història que tindrà al capdavant a la professora Núria Sabaté que, des d’aquest 1 de juliol de 2020, s’ha convertit en la nova directora del centre.

La flamant directora de l’institut, Núria Sabaté i Aguilà, va nèixer a Lleida, la capital del Segrià, el 1975, i acumula una llarga trajectòria docent que l’ha portat a exercir, durant dues dècades, com a professora de llengua i literatura francesa tant a l’esenyament secundari com en diverses Escoles Oficials d’Idiomes. Llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de Lleida, amb un darrer any acadèmic cursat a la Université Jean Monnet de Saint-Étienne, ha estat també correctora dels exàmens del DELF (els Diplomes d’Estudis en Llengua Francesa) a l’Institut Français de Barcelona.

Arribada a l’Institut Josep Vallverdú a l’inici del curs acadèmic 2015-2016, ha exercit al nostre centre com a cap del seminari de Francès i, durant el darrer any acadèmic, com a coordinadora d’ESO i de Batxillerat al si de l’equip directiu liderat per l’Antonieta Bernat.

Enamorada de París, de la Provença i de la Costa Blava francesa, ha afegit les Garrigues a la seva llista d’indrets predilectes arran de la seva destinació a l’institut de la comarca. Més enllà de la seva fília per la pàtria i la llengua de Molière, es confessa apassionada de la novel·la negra i de la història del segle XX.

La professora Núria Sabaté ha esdevingut la tercera directora de l’Institut Josep Vallverdú des que, el curs 1989-1990, es van unificar els centres de batxillerat i de formació professional existents a la capital de les Garrigues, convertint-se així en la successora de Raül Torrent (1989-1990) i d’Antonieta Bernat (1990-2020), curiosament tots dos filòlegs com ella.

Tot i així, per ser fidels a la història que, durant gairebé quatre dècades, ha escrit l’institut de les Borges Blanques, caldria contemplar també com a directors d’aquest centre a Josep Ramon Toll i  a Andreu Molina, directors de l’institut de batxillerat abans de la unificació amb l’FP, i a Antonio Berenguer, Fructuós Ayuso, Teresa Planes, Santi Fernández i la mateixa Antonieta Bernat, que van liderar l’institut de formació professional abans de 1989.

Per tal d’encarar el repte de liderar l’Institut Josep Vallverdú a partir del curs acadèmic 2020-2021, la directora Núria Sabaté s’ha envoltat d’un equip format per la professora de Ciències Socials Irene Calvera, que exercirà com a cap d’estudis, i per la professora d’Anglès Noemí Jumbert, que es farà càrrec de la coordinació pedagògica. Totes elles estaran acompanyades per l’experiència del secretari, Josep Agustí, amb més de trenta anys de dedicació al centre, i per la cap d’estudis adjunt, Iela del Olmo, que ja va ocupar un càrrec similar en una de les directives de l’Antonieta Bernat.

Des de la comunitat educativa de l’Institut Josep Vallverdú desitgem, tant a la Núria Sabaté com al conjunt del seu equip, molta sort i molts encerts en el període que ara comencen. Una etapa que de ben segur deixarà petjada en la història d’un centre que enguany es diposa a commemorar els seus primers 40 anys d’existència