40 anys d’història del Vallverdú (21): quan l’amor flueix

Des de l’octubre de 1980, l’institut ha estat l’espai on el jovent de la comarca de les Garrigues s’ha format acadèmicament assolint les titulacions de batxillerat, de formació professional o, més tard, de l’ensenyament secundari obligatori. Tot i així, molts dels estudiants que ha passat pel centre no recorden l’institut com un indret exclusivament acadèmic sinó més aviat tot el contrari. El fet que els milers de joves garriguencs que han passat per la casa s’hi estiguessin, inicialment, entre els 14 i els 18 anys i, posteriorment, entre els 12 i la majoria d’edat, ha propiciat que sigui entre les parets de l’institut, o al seu pati, on molts d’ells hagin viscut el despertar de la primavera.

Una bona mostra n’és la imatge que encapçala aquest article i que recull un concurs publicat l’any 1987 a la transgressora revista “SIDA”, editada pels estudiants de l’institut de batxillerat, on precisament es repta el lector a enllaçar a través de fletxes (de l’amor) les parelles més populars que hi havia al centre en aquella època. Un concurs que anava acompanyat d’una il·lustració que recollia una de les frases més populars durant els anys 80 i 90 a l’hora d’iniciar una relació. “Vols sortir amb mi?” acostumaven a dir, signe d’un altre temps, els nois a les noies.

De fet, les converses sobre enamoraments, “rotllets” passatgers, amors frustrats o relacions íntimes han estat sempre a l’ordre del dia dels adolescents que, des de fa 40 anys, han donat vida a l’institut. Qui més qui menys, tothom recorda alguna de les aventures amoroses que va viure durant el seu pas pel centre, una memòria que tot sovint és perd quan del que es tracta és de recordar el contingut d’allò que s’hi va estudiar. Sense por a equivocar-nos, podem dir que en les quatre dècades de vida de l’institut, són centenars, potser milers, les parelles que s’han format al seu interior. Algunes van ser flor d’un dia i no van passar d’aquí, però d’altres van quallar i s’han perllongat al llarg dels anys arribant a tenir descendència.

Els enamoraments i les parelles no han estat, però, una cosa exclusiva de l’estudiantat. Tot i que en un volum molt inferior, per raons evidents, també han estat desenes els professors i professores que han trobat l’amor tot treballant a l’institut. Els coneixedors en profunditat de la casa es poden entretenir a fer el llistat de parelles que han sorgit entre els docents del centre, diverses de les quals han tingut una descendència que ben bé es podria dir que és filla d’aquest institut que ara compleix 40 anys. Un institut on l’amor ha fluït abundament amb milers d’històries que de vegades es poden explicar però que, en moltes altres ocasions, no coneixeran més que que els seus protagonistes. I que per molts anys així sigui!